El Robafaves és el gegant més antic (1964), carismàtic i representatiu de Mataró, i un dels més ben plantats de tot Catalunya i rodalies.
És el cap de la famosa família Robafaves, formada per la seva dona, la Geganta; la seva filla, la Toneta; i el marit d'aquesta, en Maneló, i tota una cort de nans que sempre els acompanyen ballant alegrament i contrastant amb la solemnitat dels gegants.
En Robafaves és un gegant de rostre ferreny, alt i gros, amb indumentària de guerrer medieval (casc, capa, cota de malles, espasa, ...), que s'inspira en la figura i caràcter del rei Jaume I el Conqueridor. Té el pit engalardonat de medalles i duu a la mà esquerra un pergamí, mentre s'agafa la capa amb la dreta.
La família Robafaves, com el seu nom indica, forma una unitat i és per aquest motiu, que sempre surten els quatre gegants junts; per això no els veurem gairebé mai per separat.
Tots ells formen part del patrimoni cultural de la ciutat i és per aquest motiu que tenen un protocol de funcionament específic aprovat pel Ple de l'Ajuntament. Actualment és el Patronat Municipal de Cultura de Mataró qui en té cura de la seva gestió i manteniment.
Degut a això, en Robafaves, tot i ser un dels gegants més representatius de Catalunya, surt en comptades ocasions de Mataró, i no el trobarem gairabé mai a les famoses plantades multitudinàries de gegants que es fan per tot el país; això sí, acostuma a aparèixer tant ell, com tota la seva família, a gran part de les festes dels barris i carrers mataronins.
La seva història es perd una mica en el temps; la primera notícia de l'existència d'un gegant a Mataró data d'entre finals del S. XVII i principis del S. XVIII, i des d'aquestes dates fins a finals del S. XIX ha anat desapareixent i apareixent amb aparences quelcom diferents. De l'any 1853 es tenen les primeres dades de l'existència de l'actual Robafaves; l'any 1930, és reformat per en Josep Diamant i Llobet, adquirint l'aspecte actual de Jaume I; torna a ser reformat el 1964 per Josep Maria Diamant i Montanés, i l'any 1982 (juntament amb la Geganta) pel gran constructor de gegants solsoní Manel Casserras i Boix.
Una de les històries més curioses d'en Robafaves és la que dóna origen al seu nom. S'expliquen moltes versions, i totes ben diferentes; la que expliquem a continuació, no ha de perquè ser la certa, però si que és la més coneguda i si més no, la més maca; està treta del llibre "Els Gegants de la Ciutat de Mataró" de Nicolau Guanyabens, i diu així:
Una vegada els gegants de Mataró varen anar a ballar a Argentona i quan, ja acabada la festa, tornaven cap a casa, els portadors es varen enamorar d'unes precioses faves que verdejaven en un camp proper a la carretera. No podent resistir la temptació, varen abandonar els ninots enmig del camí i es varen llençar al camp a robar una bona quantitat de faves, que varen amagar sota la panxa del gegant; feren conxorxa amb el flabiolaire i li digueren que anirien a mitges, però que no els descobrís.
Un estol de mainada va rodejar la gran parella en entrar a Mataró i, amb molta insistència, els van demanar que ballessin. Els geganters es resistien, ja que amb la sobrecàrrega que portaven no els venia bé ballar. Una autoritat que s'esqueia en la facècia els va fer ballar i mentre ballaven, amb els sotracs, les faves varen anar caient per terra.
L'admiració i la broma foren grans i, des d'aleshores, va quedar el mal nom de Robafaves al pobre gegant, que no hi tenia cap culpa.
Finalment fem una breu història, una mica més completa, de les aventures i desventures de tota la família Robafaves:
La familia Robafaves original (en Robafaves, la Geganta i la Toneta) va aparèixer per primer cop oficialment durant la festa de Les Santes de l'any 1953 (direm que els gegants són d'aquest any, tot i que es sospita que se'ls podria haver vist un o dos anys enrera, però no hi ha cap document fiable que ho certifiqui). La família representava la figura d'uns nobles medievals.
L'any 1884, també durant les festes de Les Santes, es presenten amb uns nous vestits i pentinats, a l'estil de l'última moda del moment (la confecció va anar a càrrec de les modistes Señoritas Margenat i els pentinats pel perruquer Sr. Diamant); aquest canvi de vestimenta va ser molt criticada a l'època ja que, segons diuen, la roba eren molt lletja i donava als gegants una aparença una mica ridícula.
Al juliol de l'any 1893 hi ha l'esperada renovació dels gegants; aquesta vegada, no només es canvien els vestits, sinó que es fa una recomposició de les estructures, així com una profunda reforma dels caps i de les mans a càrrec de l'artiste mataroní Josep Vinardell. El disseny dels vestits és de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (un jovenet en aquella època), i l'execució final va ser feta per la modista Pelegrina Malatesta de Barcelona.
Els gegants de mica en mica es van deteriorant, i el 1898 es fan uns petits retocs per part de les modistes Monteys i el perruquer Estrany, per intentar emmascarar el tan mal estat en que es trobaven ja els gegants en aquest any.
Al 1900 arriba novament una gran i necessària restauració, ja que segons cròniques de l'època, els gegants ja feien pena. L'arquitecte Eduard Ferrés i Puig va ser el dissenyador de la nova indumentària d'en Robafaves i la Geganta, que va confeccionar novament la modista Pelegrina Malatesta; el vestit de la Toneta només es retoca. La testa d'en Robafaves també es restaura i és pintada novament pel pintor Josep Vinardell. Els gegants es presenten al public el dia 26 de juliol; en Robafaves té l'aspecte d'un conceller i les gegantes d'elegants dones de l'època.
Durant els anys següents fins el 1919, els gegants van rebent petites restauracions i l'única una mica destacada, va ser la portada a terme l'any 1912 en que la Pelegrina Maladeta va confecionar uns nous vestits i en Josep Vinardell va restaurar i pintar les testes.
Finalment arriba l'any 1919 i, entre el Corpus i Les Santes, es realitza una renovació total dels gegants. Aquesta reforma és coordinada per en Manuel Diamant i Adrià que es basa en unes figures realitzades per l'artista Labarta; els gegants tornen a tenir una imatge medieval clàssica, en Robafaves ara té l'aparença d'un gran monarca barbut.
El 1930 és quan arriba una de les reformes més importants pels gegants, ja que adopten la fisonomia que tenen a l'actualitat (la més carismàtica és potser la d'en Robafaves en el paper de Jaume I). Dirigida per l'artista barceloní Salvador Alarma i portada a terme per en Josep Diamant i Llobet, la reforma afecta, com ja hem dit, per complet als gegants, que són presentats dos dies abans del Corpus a la Plaça de l'Ajuntament.
L'any 49, en Josep Diamant i Llobet fa una reconstrucció urgent dels caps i les estructures i uns anys deprés, el 1950, contrueix un nou gegant per a la ciutat: en Maneló (dissenyat per l'escultor barceloní Lluís Sabadell), futur marit de la Toneta, que és presentat el dia 26 de juny. El casament es celebra el dia 27 de juliol durant les festes de Les Santes. A partir d'aquesta data i fins els nostres dies, la família Robafaves estarà formada sempre per quatre membres.
El 1957 apareix la melena llarga i rossa de la Toneta, que li dóna l'aspecte jovial i modern amb el que tothom la coneix.
Finalment, l'any 1964 els quatre gegants són recontruïts totalment, és a dir, es fan totalment nous (roba, estructura, caps, etc...), sense aprofitar res dels vells. Val a dir que el Robafaves i la Geganta actuals són aquest gegants construïts el 1964. La construcció de les noves figures corre a càrrec d'en Josep Maria Diamant i Montañés, que fa unes rèpliques exactes dels anteriors tret, de la Toneta, a la qual li fa un cap més proporcional a les dimensions del seu cos. Les noves estructures són fetes de ferro i els gegants de fibra de vidre. L'aspecte final de la parella jove canvia considerablement respecte l'antiga, sobretot, el de la Toneta, que sembla sortida d'un conte de fades.
El 1980 la parella jove és reconstruïda totalment de nou, aquest cop pel mestre solsoní Manel Casserres i Boix, que només manté dels antics gegants les estructures de ferro construïdes el 1964. Els nous gegants són construïts de cartró i estan basats en l'aparença que tenien els anys 50, els vestits els fa el sastre Llorenç Illa de la Ronda de Sant Pere de Barcelona i la Toneta torna a portar la seva rossa i llarga melena (perruca feta per en Ramon Cisterna). Són presentats el dia 25 de juliol, primer dia de les festes de Les Santes; i són el Maneló i la Toneta que tenim actualment.
Un any més tard, el 1981, en Casserras retoca les testes dels nous gegants per donar-li una aparença menys seriosa.
L'any 1982 en Casserras restaura també els gegants grans, però aquesta no es una restauració total, només repassa i pinta de nou els caps de fibra de vidre d'en robafaves i la Geganta, i renova el vestuari a l'estil dels que portaven als anys 50 (els treballs de sastreria tornen a caure a càrrec d'en Llorenç Illa).
L'any 1992 en Casserres, fent ell mateix la feina de sastreria, renova el vestuari de tots els gegants, tret el d'en Maneló.
(Tota aquesta informació també es pot treure àmpliament detallada del llibre d'en Nicolau Guanyabens i Calvet, titulat "Els Gegants de la Ciutat de Mataró")
