Fàbregas, 22 dies sense incidents

Aquesta imatge la vaig captar, entre altres, en una passejada realitzada l'any 2009 i sobre la que vaig incloure en el bloc algunes fotografies de la mateixa. Tantmateix encara conservo el folletó en que s'explicaven algunes de les característiques del Mataró fabril i els seus vestigis, en forma de gegantines xemeneies i algunes naus, de les que podem descomptar la ja desapareguda xemeneia de Ribes i Julià, just al darrera de casa al carrer Campeny de la que encara en recordo els llums encesos al cap vespre en les darreres tirades de producció. 

Com hi puc llegir al folletó i segons reconec per nombroses converses al voltat de la ciutat, testimonis i publicacions. Les xemeneies industrials d'obra comencen a prendre importància a Mataró cap als anys 40 del segle XIX amb el desenvolupament de la indústria dels filats i teixits, que sofreix un gran impuls amb la incorporació dels "vapors": fàbriques propulsades per la força del vapor que s' escalfava amb carbó, les quals donaren feina a força gent i conferiren a la ciutat un marcat caràcter industrial (1)

Afegeixo, en una mirada profunda i fruit de l'exèriència transmesa a través del meu pare i  avi, no precisament en aquestes però si com aquestes, un espai on molta gent va treballar en condicions penoses, salaris minsos i poques garantíes, que la melangia no ens ho faci oblidar.

Tornant de la feina he passat per davant de la fàbrica anomenada de Can Fàbregas del paper, On hi ha en primer terme (des de Lepanto) una xemeneia de vapor del 1856 que formava part de l' antiga fàbrica de Ca l'Arenes, també coneguda com Vapor Nou. Des de l'any 1900 propietat de los "hijos de Antonio Fábregas" dedicada a la fabricació de capses de cartró i d'aquí el nom. 

Una de les explicacions de la visita estava relacionada amb el cartell que penja de la façana de la fàbrica "FABREGAS: dies sense accidents" una forma de recordar els dies que feia que no es produien, jo com d'altres vaig fotografiar el cartell, ara sense cap xifra, pel tancament de la fàbrica, però en record de les dificultats patides i els perills associats a la feina, avançar doncs sense incidents era una fita important, i calia reflexar-la. 

Passant pel davant, ja amb uns anys al darrera però amb la curiositat del primer dia, m'he acostat a parlar amb els treballadors i els hi he demanat que en farien d' aquest cartell. Amb un somriure, com qui és còmplice i hereu d'aquella tradició obrera, m'han comentat: "Lo vamos a colocar en la entrada". 

(1) "Una passejada per les xemeneis del catàleg del patrimoni 10 de maig de 2009" (Fons Documental Casasús-Acedo)

http://aliesmataro.blogspot.com.es/2009/05/passejada-per-les-xemeneies.html

La Vapor Gordils en perill (per Joan Salicrú)

El Vapor Gordils de Mataró, el més antic que es manté dret a Espanya, està en perill de mort després que els tècnics municipals hagin determinat que les bigues mestres i les voltes estan molt malmeses, corrent el perill de col·lapsar-se –de fet en alguns punts el col·lapse ja s'hauria produït.

L'Ajuntament, en una situació financera al límit que li impedeix pràcticament fer grans inversions, estudia com rehabilitar l'immoble, inclòs al catàleg patrimonial local amb el màxim nivell de protecció, segons ha informat el diari digital local capgros.com. Però només podrà afrontar el repte si troba ajuda en altres administracions.

L'antic vapor, situat al número 66 del carrer de Sant Agustí, molt a prop de la Nacional II, està catalogat pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, aprovat el 2002, com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) amb el nivell de protecció A, que significa protecció de façanes, volumetria i estructura general de l'edifici.

El conjunt industrial, una peça clau del que va significar la Revolució Industrial a Catalunya i a Espanya, es completa amb la xemeneia catalogada dins del Pla Especial del Patrimoni amb el nivell C.

Els vapors eren fàbriques que devien la seva força a l'aplicació d'una màquina de vapor, habitual a les ciutats on no hi havia un riu com Mataró o en determinades zones de Barcelona o altres ciutats mitjanes on el tèxtil va arrelar amb força. També cal dir que els primers vapors es van instal·lar a prop del port de Barcelona -Barcelona, Badalona, Mataró- per tenir subministrament de carbó via marítima. I amb el ferrocarril com a nou mitjà de transport es van estendre per tot Catalunya.

Precisament, encara que sovint s'ha esmentat la Igualadina Cotonera com la fàbrica més antiga conservada, la veritat és que aquesta construcció data de 1841, mentre que la de Mataró va començar a funcionar el 1839, segons afirma Francesc Costa al volum ‘Mataró liberal, 1820-1856. La ciutat dels burgesos i els proletaris’ (1985).

L'historiador mataroní afirma en aquest llibre que on després s'establiria la Gordils i Dalmau, el 1838 es va instal·lar una farinera dotada d'una màquina de 20 cavalls que, segons sembla, va entrar en funcionament el 1839. Amb la qual cosa, aquesta fàbrica seria una mica més antiga que La Igualadina.

També així ho documenta la fitxa 244 del catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró –parla del maig del 1838-, document on es recorda també que la situació d'aquest vapor va determinar la ubicació de la primera estació de ferrocarril estatal (1848), juntament amb la de Barcelona, que es va construir just davant –l'actual estació es troba més a prop del mar; la primera estació va funcionar fins al 1904.

En aquesta fitxa, s'explica també que inicialment el vapor movia un molí fariner però que l'any següent, 1839, el vapor fariner es va transformar en la primera filatura cotonera de la ciutat accionada a vapor, la Companyia Gordils i Dalmau –al llibre de Francesc Costa es pot llegir també que el 1841 hi havia instal·lades 20 màquines de filar amb un total de 4.800 fusos.

Però ni el de Mataró ni el d'Igualada, quedi clar, van ser els primers vapors construïts: els més llunyans en el temps són el Bonaplata de Barcelona –de 1833, el primer a construir-se a Espanya-, el Vilaregut de Gràcia, el Vapor Vell de Sants, el Galí de Terrassa o el Vapor de la Rambla de Vilanova, però tots van passar a millor vida.

Més d'un segle d'activitat

L'empresa original que ocupa el Vapor Gordils va fer fallida el 1864 i el 1869 va ser adquirida mitjançant subhasta pública per la societat Viñas Sanglas, que després va passar a anomenar-se Filatures Viñas SL. Amb aquesta identitat jurídica va subsistir durant un segle, fins que va tancar el 1970.

A partir d'aquell moment, l'edifici es va subdividir i va passar a albergar diferents empreses fins que el 2008 el seu últim propietari BRICA el va cedir a l'Ajuntament en el marc del desenvolupament urbanístic del sector Cooperativa Agrària. Una operació urbanística que segueix avui dia.

Mataró, capital nacional del gènere de punt

Fa no massa temps, comentava el paper destacat de la indústria tèxtil mataronina en el context català, concretament pel que fa al gènere de punt, un dels punters destacats de la nostra economia fabril. He sentit a dir que en una trobada de les altes esferes del país es va pronunciar la següent afirmació " si les dones de la sala ensenyessin la seva roba interior, trobaríem que la majoria estava feta a Mataró". Per tant, no és d'estranyar el títol de la conferència, parlant de "capital nacional" del gènere de punt i no em sembla una exageració vanagloriosa ni gratuïta. Conec algunes coses de Vapor Gordils, de fet n'he parlat al bloc:

"A Mataró proliferen les xemeneies a partir dels "40" del segle XIX amb l' avenç dels filats i els teixits, i l' impuls dels "vapors". Al 1838 apareix la primera filatura moguda pel vapor a sota mateix del carrer de Sant Agustí, la fàbrica de Gordils i Dalmau. Va ser instal·lada amb una força de 20 cavalls, fou una de les quinze  que existien a Catalunya en aquella època. Al 1848 ja hi havia 10 filatures, 7 de les quals funcionaven a vapor."

Si m' és possible passaré a fer una visita per la conferència i miraré de fer-vos cinc cèntims del que aprengui, us convido a venir a fer un cop d'ull per la sala de la "nau petita" de Can Marfà. 

Dijous 27 de març a les 19.30 h

Nau petita de Can Marfà (c. de Colom, 69)

Conferència

El Vapor Gordils: un exemple del progrés a Mataró

A càrrec de l’enginyer industrial Xavier Nubiola i de Castellarnau

Acte organitzat per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Jaume Vilaseca, amb

la col·laboració del Cercle Històric Miquel Biada i dels Amics de la Ciutat de Mataró

Can Marfà obrirà a finals d’any com a Museu del Gènere de Punt

Mataró tindrà a finals d’any les primeres mostres del futur Museu del Gènere de Punt, a la nau petita de l’emblemàtica fàbrica de Can Marfà. Un conveni signat dilluns a quatre mans; Ajuntament, IMAC, Fundació Jaume Vilaseca i Caixa Laietana ha de donar pas a la creació d’una Fundació que gestioni el futur equipament que acollirà la que Baron defineix com “una col·lecció de maquinària sensacional, la millor d’Espanya”. Un cop les obres s’hagin finiquitat es traslladarà a Can Marfà la maquinària custodiada fins ara a la Vilaseca. L’obertura del futur Museu serà per fases i es treballa per anar-lo completant i modernitzant fins a aconseguir un discurs museístic que el converteixi en referent estatal. El Museu del Gènere de Punt és una de les tres puntes de llança que l’IMAC contempla per al futur Museu de la Ciutat a Can Marfà –encara sine die– juntament amb les col·leccions de l’Iluro Romana i de la dita ‘Ciutat Mediterrània’, ja visitables a Can Serra.

El conveni signat implica les parts a aconseguir que reeixeixi el projecte de Museu. “Em sento com el corredor de marató que duu 40 quilòmetres i li queden els dos més difícils”, explica Pere Vilaseca, president de la Fundació que no va amagar que la gestació del conveni han estat “unes negociacions no sempre fàcils i exigents”. Vilaseca, que va voler tenir un record pels enyorats Jaume Vilaseca i Josep Maria Bellavista, va mostrar-se il·lusionat amb el projecte. Joan Antoni Baron va assegurar que espera que la Generalitat se sumi a la Fundació, “el Conseller Mascarell hi va mostrar predisposició, sabem de la difícil situació pressupostària però creiem que el projecte val la pena”.

Un Museu viu i per fases

Josep Ibern, director general de Caixa Laietana ho va explicitar: “No volem un Museu inamovible estàtic sinó un de viu, que la gent visiti més d’una vegada”. El projecte museístic serà, doncs, ambiciós però sempre “condicionat a les situacions pressupostàries que sabem que són difícils”, va dir Joan Antoni Baron. En tot cas es té clara la prioritat de les parts per anticipar l’obertura per fases ja a finals d’aquest 2011, perquè el que ara es pot veure exposat a la Fundació Vilaseca es trobi a Can Marfà. “Volem que la gent entengui el que era una fàbrica tèxtil en tot el seu procés, per entendre una part essencial de la història de Mataró”, va dir Baron.

Font: Tot Mataró

Sant Agustí i la Ciutat Industrial

Conjunt de cases protegides del carrer amb la categoria màxima atorgable en quant a façana.

El carrer Sant Agustí fou un carrer amb molta vida i activitat on residien famílies amb noms prou reconeguts a la ciutat. Al començar el carrer des del Camí Ral hi havia l' Hotel Montserrat que més tard es digué Hotel Suizo. (Actualment hi ha una entitat bancària). La fàbrica de confecció d'en Cabot amb 24 treballadors. El Sr. Cabot fou l'alcalde de Mataró els anys 1950. La fàbrica de joguets Borràs que entre altres joguines feien aquell conegut frare que indicava el temps que faria segons si es treia o posava la caputxa i amb la vareta assenyalava si plouria o faria sol. ( en tinc un, regalat per una treballadora). La fàbrica d'en Viladevall, la fabriqueta de Vilatersana, la família Julià, la família Majó Clavell que foren víctimes de la guerra quan uns assassins incontrolats mataren tres germans. La família Adan, l' herbolari Fèlix, la família Massó, en Josep Maria Massó, un reconegut violoncel.lista envia una partitura per violoncel i piano del músic francès Paul Bezalaire que va dedicar a Pau Casals el 1930. El taller mecànic Albo, el sr. Albo també fou alcalde de Mataró. La família Brufau, la coneguda fàbrica de mitjons Moltfort's, el Vapor Gordils que es posà en marxa el 1838 amb 20 cavalls de potència i el 1847 passà a ser filatures Viñas i Sanglas on el 1949 hi treballaven 59obrers.

Estem parlant d'un dels carrers més influents i rics de Mataró ja no només per les seves famílies sinó pel control o participació en nombrosos negocis essent aquest el punt de la ciutat on la gent movia més diners, i no parlo d'ostentació sinó d'inversió i producció amb molt de treball pels mataronins i mataronines que amb major o pitjor qualitat accedien a un lloc de treball en el dens teixit industrial. No és per casualitat que al 1848 és fes el primer ferrocarril Mataró-Barcelona.

Ja posats a parlar de fàbriques direm que les empreses de gènere de punt de Mataró que pagaven més contribució industrial el 1915 foren:

Hijos de Marfà = 15.671,27 ptes.
Gassol Civid, Antonio
Fondevilla y Torras
Cabot i Barba, José
Vda. de Miquel y Cia
Hijos de Pedro Ribas
Imbern, Jaime
Fonts Coll y Clavell
Viladevall Codina, José
Colomer Hermanos
M. Asensio
Novellas Pons, Juan= 1.017,49 ptes.

La resta d'empreses, d'un total de 41, pagaven menys de 1000 ptes. fins a l'última que pagava 24,22 ptes.

Segons la relació de empreses de Mataró agrupades per sindicats el desembre de 1949 trobem que hi havia:

5 fàbriques de filatura torçats.
2 fàbriques de teixits.
9 fàbriques de tints i aprests.
124 fàbriques de gènere de punt.

Les fàbriques de gènere de punt més importants, en nombre de treballadors, foren:

Industrial Mataró-Gerona. S.A. (Can Marfà) amb 758 obrers
Manufacturas Antonio Gassol. S.A
Contexta. S.A.
Fontdevila y Torras. S.A.
Malla Textil. S.A.
Manufacturas Colomer Hnos S.A.
Moltforts S.A.
Ymbern S.A.
Manufacturas Goliat S.A.
S.A. Asensio
Julià Ginestà. S. Ltde.
Hijos de Jaime Torrellas. S.A.
Coll S. en C. Antonio
Comercial Transatlàntica
MAnufacturas. Ribas y Julià. S.A.
Jaumandreu. S.A. amb 110 obrers