El misteri continua...La Plaça Gran

Una història que es dóna per certa a Mataró però que mai s'ha pogut verificar és la de l'existència d'un gran espai soterrat al subsol de la plaça Gran. Una sala a les entranyes del centre de la ciutat, que diversos testimonis orals, veïns dela mateixa plaça, asseguren que existeix. Hi van accedir, diuen, l'any 1937, en plena Guerra Civil, quan eren tan sols uns infants, i des d'unes escales que s'originaven a l'interior d'un immoble de la plaça Gran. Però aquest espai, que es remuntaria als segles XVII o XVIII (per tant no seria cap refugi de la Guerra Civil, tot i que s'hauria emprat com a tal) mai s'ha trobat.

Als anys 90, arran d'aquestes informacions dels veïns, l'Ajuntament va realitzar una primera prospecció que va donar resultats negatius. Però el consistori ha insistit. A l'any 2013 va reprendre la recerca, amb prospeccions geofísiques al subsol que van donar noves esperances per demostrar l'existència d'aquest indret. La tomografia elèctrica -que permet obtenir imatges en superfície a partir de la conductivitat del subsol- i les tècniques de georadar emprades van permetre detectar anomalies a banda i banda de la plaça, que podrien correspondre a dues cavitats. 

Les evidències, però, no eren prou clares, així que calia fer una exploració arqueològica, que es va acabar duent a terme ahir diumenge. Els treballs van consistir en l'obertura d'una rasa que volia arribar als 4 metres de profunditat a la confluència entre el carrer Santa Maria i la part alta de la plaça Gran, el punt on els veïns situen l'escala per descendir al subsol. Quan es portava un metre i mig excavat, però, van aparèixer un mur que els arqueòlegs van identificar com de l'època romana. Això va obligar a aturar els treballs, tal i com marca el protocol, per evitar els danys a aquestes restes, i a tapar la rasa. L'excavació ha quedat avortada i l'objectiu ara és estudiar si es pot iniciar des d'un altre punt de la plaça. 

Ara fa uns anys escrivia en aquest bloc algunes retalles sobre el que vaig considerar "el misteri de la plaça gran". La Plaça Gran. Això que en diem la història no s'acaba mai , avui amb un nou intent de treure'n l'entrellat, sembla que un cop més... haurà de ser per un altre "post".

Font: Capgros 

Festival Laietania del 23 de maig al 15 de Juny de 2014

Com vivien el romans? La Societat d' Iluro

Avui treballaré amb la publicació del Museu de Mataró "Iluro, una ciutat per descobrir". Fa una bona temporada que no em dedicava a la història antiga del bloc i avui, per estrenar la nostra nova pàgina del facebook, m' ha semblat un bon tema per tractar. Mentre llegia, he recordat les meves classes de batxillerat d' història de l' art i Llatí on apreníem tot el relacionat amb les relacions socials a l' antiga Roma i arreu de l' imperi, és interessant poder recordar aquells conceptes vinculant-los amb la nostra ciutat,

gràcies per llegir-la i gaudir-la com jo, espero que us agradi. 

Les famílies nobles de les ciutats, d'on sorgien els governants, constituïen l' anomenat ordo decuriorum. Aquests personatges podien continuar la seva carrera política, el cursus onorum, dins de l' administració imperial i establir vincles amb famílies de Roma. D' aquesta manera podien arribar a formar part de l' ordo equester (els cavallers) i fins i tot de l' ordo senatorius ( Elit imperial) 

Per sota d' aquest grup privilegiat es trobaven els ciutadans lliures humils, els lliberts i els esclaus. Els esclaus, considerats com objectes, podien comprar la seva llibertat i adquirir la condició de lliberts, si bé quedaven vinculats als antics propietaris amb algunes obligacions. 

el llibre les subdivideix en:

L' Elit Local:

L' aristocràcia d' Iluro sembla relacionada mitjançant vincles familiars, socials o econòmics amb les classes altres de Barcino (Barcelona) i Tarraco ( Tarragona). Aquest seria el cas de Lucius Marcius Optatus ( el primer "alcalde") i de Quintinia Severa, i potser Caius Marius Aemilianus. Tots ells procuraren palesar la seva posició social en inscripcions honorífiques que col·locaven en monuments públics, mausoleus o residències privades.

Els Homes Lliures:

S' en sap molt poc dels ciutadans lliures de classe humil d' Iluro. En les inscripcions funeràries d' aquests ciutadans es detecta un especial afany d'indicar el seu origen d' home nascut lliure, perquè hi anoten el nom, els cognoms i la filiació. La dona apareix rarament a les inscripcions d'Iluro, a excepció d' algunes dedicatòries funeràries. Aquest fet pot reflectir el seu escàs paper públic. 

Els Lliberts:

L' abundància d'inscripcions sobre lliberts palesa la importància d' aquest col·lectiu a Iluro. els lliberts rics exerciren funcions especials, com la de servir augustalis, vinculada al culte imperial i que suposava despeses importants i am la qual un llibert podia impulsar la futura carrera política dels seus fills. 

Els Esclaus:

Les inscripcions d' esclaus són molt escasses, ja que en general no tenien suficient capacitat econòmica per encarregar-les. Una excepció eren alguns dels esclaus imperials dedicats a les finances i a administra el patrimoni de l' emperador. 

L' status social i aparença externa, com avui dia, eren un element per mostrar la posició social, la capacitat econòmica i els valors culturals. El ciutadà havia de portar la toga, el vestit oficial, que tenia la seva correspondència en el vestuari femení, format per l' stola (vestit ample) i la palla (mantell). Aquestes peces eren reservades als individus lliures i eren les pròpies de la vida pública i dels actes oficials. També es portaven alguns vestits més còmodes d' orígen grec.

Les places i els carrer d' Iluro 

A Iluro només s' han recuperat alguns elements arquitectònics ( columnes, cornises i acroteris) que originàriament devien formar part d'algun edifici públic. Aquests elements, que ajuden a entreveure com devia ser l'aspecte de la ciutat, eren un reflex de les modes arquitectòniques en voga a Roma. Els pedestals i les estàtues eren monuments que contribuïen també a embellir la ciutat i generalment eren costejats pels ciutadans rics com a mitjà de promoció social i política.

Tot i no disposar-ne de proves definitives, hom situa el forum d'Iluro als voltants i a sota de l' actual basílica de Santa Maria, sector en el qual s' han trobat la majoria d'inscripcions monumentals i alguns elements arquitectònics notables. La topografia de l' indret (un lloc elevat de la ciutat), la seva pervivència com a lloc de culte, i la seva utilització com a cementiri són altres indicis que avalen aquest emplaçament.

Les activitats artesanals, comercial i lúdiques es contractaven al sector sud de la ciutat. D'aquesta manera es diferenciava un sector destinat a usos públics més quotidians (comerços, tallers i banys) d'un altre que se situava al forum, on es duien a terme activitats de caire oficial i administratiu.

Els Banys Públics: Can Xammar

Medalló mosaic de Can Xammar,
fotos extretes del web del GHC

En els banys públics (thermae) els ciutadans cuidaven la higiene personal, s'engrescaven en llargues tertúlies i feien exercicis gimnàstics que completaven amb la sauna i els massatges. Hi havia un sector de piscines que permetien la successió de banys d'aigua calenta (caldarium), tèbia (trepidarium) i freda (frigidarium). Els ciutadans humils, sense aigua corrent a casa, hi anaven per procurar-se la higiene bàsica: el bany i les letrines.

L'enderroc de l'antiga masia dels Xammar l'any 1968 va destruir totes les restes d'un edifici romà de banys de grans dimensions luxosament decorat. De l'edifici es conservava una àmplia habitació decorada amb un mosaic i altres estances annexes: un passadís que conduïa a les letrines i dues piscines.

Reconstrucció ideal de l'edifici (Dibuix E.Juhé) extreta del web del GHC

Per a més informació:  web del Grup d' Història del Casal 

La Fundació d'Iluro

Des de finals del segle II aC la lluita pel poder a Roma entre nobles ambiciosos debilità les funcions del senat i d'altres institucions i desembocà en contínues guerres civils. A Hispània tingué especial incidència el conflicte entre els generals Màrius i Sul.la, amb la revolta de Sertori, i la guerra entre Cèsar i Pompeu. Aquests fets varen contribuir a la romanització d'Hispània, ja que molts hispans hi varen participar, i varen ser recompensats amb la concessió de la ciutadania romana.

Alguns investigadors sostenen la teoria que la fundació de la majoria de ciutats romanes a Hispània responia a uns programes o estratègies dissenyats a Roma. L'arribada d'alguns camperols itàlics que fugien de les lluites polítiques i que cercaven terres, així com la necessitat d' establir veterans militars llicenciats, estimularen també la creació d'algunes ciutats.

Iluro, molt possiblement, fou edificada de nova planta seguint un model urbanístic d'esquema ortogonal. El títol d'oppidum civium romanorum ens indica que estava dotada de muralles i, a més, tal com expressa Olesti: "indicaria l'existència en aquell centre d'un conventus civium romanorum, és a dir un grup de ciutadans romans agrupats entorn a l'entitat del conventus", i que es regirien pel dret romà.

El moment de la seva fundació encara es força controvertit, les teories van des de l'entorn del 100 a.C. fins a l'època d'August.

Teories sobre la cronologia fundacional de la ciutat:

F. Gusi: època d'August (actualment obsoleta).

J. Garcia: any 50 a.C. (basant-se en la datació de la construcció de la xarxa del clavegueram).

O. Olesti: any 75 a.C. (per assentar-hi el veterans que varen lluitar al costat de Pompeu Magne).

J.F. Clariana: entre els anys 120 - 100 a.C. (basant-se en les troballes de ceràmiques campanianes, en el fet que hi arribés la Via Sèrgia, pel paral·lelisme que ofereix amb altres indrets de la Hispània Citerior romanitzats en el mateix moment).

La ciutat, amb una superfície d'entre 7 i 8 hectàrees, fou construïda ex novo, és a dir, de nova planta, d'acord amb la planificació urbanística rigorosa. La seva fundació respongué a una reorganització general del territori entre la darreria del segle II aC i mitjans segle I aC, igual que Gerunda (Girona), Ilerda (Lleida), Aeso (Issona), Iesso (Guissona) i Baetulo (Badalona).

Pel que fa a les Muralles de l'"oppidum civium romanorum", fins ara les restes més evidents són les que es varen trobar en el carrer Palau, 20, consistents en les restes d'un mur construït seguint la tècnica IV de l'"Opus quadratum" (segons les pautes de classificació d'arquitectura romana del professor Giuseppe Lugli).

Uns altres vestigis interessants, relacionats amb la muralla, són els que es varen exhumar en el solar de l'edifici que actualment ocupa la Delegació d'Ensenyament al carrer de Barcelona. Allà es va trobar el tram final de la claveguera del kardo maximus, que anava revestida de carreus de granit.

Aquesta és una de les poques fotografies que es conserven de les estructures romanes que varen ser trobades i destruïdes en aquest indret. Podem observar un gran fonament de caementicium amb pedres irregulars i, en l'extrem superior esquerra, s'hi aprecien uns carreus ben escairats de pedra granítica. Hom suposa que es tractaria d'un fragment del fonament de la muralla de l'oppidum d'Iluro.

La ciutat estava comunicada amb altres ciutats, principalment de forma terrestre. La Via Agusta, comunicava Iluro amb la resta de ciutats de l'Imperi, aquest camí romà provenia de la Gàl.lia i arribava fins a Gades (Cadis), tot seguint el litoral. El tram de Gerunda a Tarraco discorria pel lloc més practicable, el Vallès. Per tal d'unir les ciutats costaneres de Blandae, Iluro, Baetulo i Barcino, la Via Augusta tenia un brancal que seguia la línia de la costa entre la Tordera i el Llobregat. La comunicació per mar es feia per mitjà d'una ruta que seguia la línia de la costa. Possiblement Iluro tenia un embarcador, però no se n'han trobat restes.

La història de Mataró: La prehistòria i l' antiguitat

La prehistòria i l'antiguitat

Les restes de poblament més antigues corresponen a la civilització anomenada dels sepulcres de fossa, representada per uns enterraments descoberts a la població (a l'extintoreria Marchal) i al veïnat de Mata, on aparegué el material neolític típic amb grans de collaret de cal·laïta. Una altra cultura present és la dels urnerfelder o camps d'urnes, de la primera edat del ferro, a la qual pertanyen uns vasos hallstàttics que alguns autors daten dels segles VIII-VII aC i que foren trobats al paratge de l'Estrada. Al replà ocupat pels entorns de l'església parroquial de Santa Maria i la Plaça Gran ha aparegut terrissa ibèrica (segle IV aC) feta amb torn, sense decorar, barrejada amb la campaniana; això fa pensar que els pobladors indígenes ja devien tenir una preferència a instal·lar-se en aquests indrets abans de la romanització o durant la seva implantació.

Els historiadors antics Mela i Plini situen entre Badalona i Blanes la població d'Iluro. Plini qualifica les tres localitats d'”oppida civium romanorum”. Al seu torn, Ptolemeu esmenta en una posició semblant una Aíluron que coincideix amb l'Iluro dels dos primers. La descoberta a Mataró, al llarg del temps, de notables vestigis arqueològics de l'època romana ja va fer creure als historiadors que ací es trobava el solar de l'antiga Iluro.

Tanmateix, les troballes al terme de Mataró han estat molt abundants i es densifiquen, precisament, als encontorns de l'església de Santa Maria i de la Plaça Gran, la plaça de Sant Cristòfol i la plaça del Beat Salvador, de les quals són una bona mostra els paviments de mosaic que es conserven in situ en aquella primera plaça, i les restes de la propera vil·la de Can Xammar.

També la Riera ha ofert un bon nombre de sepultures de tegula a diversos llocs; hom parla fins i tot de l'existència d'un columbarium. Són també abundants les restes a l'entorn de l'església de Santa Maria, a les proximitats de la qual romangueren des de temps immemorial unes ares dedicades per sevirs augustals a diverses divinitats paganes, avui al museu de la ciutat. Encara es coneixen poques notícies sobre l'estructura d'Iluro, però les excavacions han posat al descobert fonaments de cases, clavegueres, el que seria probablement el carrer principal de la ciutat, etc.

Molts dels materials trobats fan pensar que la ciutat tingué gran rellevància i que era dotada d'edificis notables. Quant a l'epigrafia, cal remarcar la troballa feta l'any 1814, a la Riera, d'una làpida dedicada a L. Marc Optat, duumvir Ilurone, cosa que confirmà la localització de la romana Iluro al Mataró actual. Als afores de la ciutat també han aparegut vestigis de qualitat, com ara un monument funerari excavat al Camí del Mig, i restes d'importants vil·les rurals, de les quals sobresurt la de Torre Llauder.


*Enciclopèdia catalana