Quadern d' Estiu (II): El Mataró Anònim

48 hores Open Puig i Cadafalch: El Parc Central

Ens conviden a participar un any més al "48 hores Open Puig i Cadafalch" Open Puig i Cadafalch al bloc. Aquest any ens trobarem al Parc Central per parlar sobre un dels espais de la ciutat més emblemàtics i sobre el que he treballat al bloc en diverses ocasions. Parc Central al bloc I Parc Central al bloc II Parc Central al bloc III Parc Central al bloc IV Parc Central al bloc V 

Passejada espeleològica per la "gruta" de Can Palauet

Va ser ahir, en que la sort i la casualitat van col·locar una tarima just al davant de l'arxiu municipal. M'ho havia promès i aquest cop, per d'altres, he complert amb el pacte. Em podeu veure casc i reixeta al cap, bufanda (estic constipat) i somriure confiat en la incursió per una de les nombroses, se'n compten més de seixanta, grutes o hipogeus de la nostra ciutat. 

El rellevant del fet, va ser la sorpresa de trobar-me allà on volia en el moment precís en que una senyora d'agradable factura em convida a passar. Un cop d'ull ràpid als meus deures retornava en forma de cluc: via lliure!     

  

L'entrada a l'exposició sobre la que us he parlat les darreres setmanes va ser una barreja entre curiositat i incredulitat, al fons m'esperaven diversos plafons i corria a llegir-los no fos cas que la realitat em jugués una mala passada. Tot un descobriment sobtat. 

El millor estava per venir però, se'm acosta un dels responsables de sala i m'atansa un casc, i una xarxa entenc pel cap, acte seguit conduït per una llum començo a descendir a les profunditats, una estança estreta, petita de no més de 1'80 m d'alt (pico amb el cap) entre poc i massa 2 m d'ample. Era un espai reconegut, pràcticament calcat a les imatges que un tal Jordi Tarradellas em va ensenyar anys enrrere quan vaig saber de l'existència d'aquests túnels d'ultratomba. 

A vista, crec que el descens rondaria els 6-8 metres de profunditat. No era un túnel uniforme era més aviat regirat amb revolts, dimensions reduïdes, tot just una persona a estones en el transcurs d'uns 20-25 metres a tot estirar. 

Alguns elements remarcables des del punt de vista constructiu i que impressionen són els orificis formats en la seva excavació, que s'estima entre 4 o 5 cents anys enrere i els més recents del segle XVIII, es pot determinar clarament els punts d'impacte de les eines de perforació, segurament pics de petites dimensions, per l'espai dic. Altres consideracions giren entorn als espais destinats, entenc, a situar algun tipus d'il·luminació i que acompanyen als curiosos al llarg dels passadissos. La petita lleixa o banc a la sala final. 

Els elements constructius són propis de l'època i coincideixen amb d'altres que em pogut seguir en a Un Mataró no tan llunyà com el famós dipòsit, maó i pedra, sauló pur els darrers metres. Em va cridar l'atenció un dels revolts on s'hi pot apreciar (fotos de més abaix) una mena de fonament o pilar de maons, del que en desconec si forma part de la pròpia gruta o és un element trobat i esquivat en la confecció de la mateixa. 

Caldria una revisió més exhaustiva del fenomen de les grutes de Mataró per treure'n l'entrellat, però qui va dir que érem prudents? 

• Quan més abaix menys oxigen, per tant una de les hipòtesi sobre el possible amagatall quan anaven mal dades pot ser pràcticament descartada excepte que es proporcionés alguna mena de ventilació. Érem tres i en poc menys d'un minut l'aire ja es notava viciat.

• Els líquids queden descartats pel fons de terra, cosa que pot ser més factible en el cas del dipòsit trobat a la Plaça Gran.

• És un element prou comú, més de seixanta, alguns de llarg recorregut, com per establir que es tractava d'una pràctica habitual en les cases d'aquell Mataró, que cal recordar era de poblament molt recent i dispers i que no va començar a constituir-se en nucli fins aquell moment.

• Comparteixen unes característiques molt similars pel que fa als materials i la tipologia de la petita sala final que els tancava.

• Sembla que podien ser d'us privat, per part dels de casa. Aquí se'm obren dubtes, rebost? evitar Impostos? por a la pirateria en els primers temps? Se'm fa estrany un rebost tan profund. Amagar una part del que s'havia guanyat per evitar donar parts essencials dels bens. Establir una reserva d'aliments en cas de necessitat (guerra, mals temps...) i preservar-la d'altres sembla més propi. 

• Sembla més un ús privat que públic dels primers temps de repoblament després de la dispersió tardo romana. 

Per a més informació consulta altres reportatges del nostre bloc: 

L' hipogeu del carrer Barcelona

Exposició a Can Palauet

Un dipòsit del segle XVI

“A dalt i a baix. Les cases de cós i els hipogeus a Mataró”

Demà, dissabte 9 de maig, a les 18 h s’estrena a Can Palauet l’exposició “A dalt i a baix. Les cases de cós i els hipogeus a Mataró”, on es mostren els resultats dels recents treballs de documentació i de recerca d’uns elements de patrimoni arquitectònic i històric molt característics de Mataró: les cases de cós i els hipogeus.

La casa de cós és essencialment un habitatge unifamiliar de planta baixa, pis i golfes, d’uns cinc metres d’amplada, amb dues façanes i construït habitualment amb tàpia. A Mataró es va configurar a principi del segle XVII i va perdurar, amb variables, durant tres segles fins a la primera dècada del segle XX. Va esdevenir així un dels elements característics del paisatge urbà de la ciutat.

 

Els hipogeus són unes construccions subterrànies excavades en època moderna (segles XVI-XVIII), que consten d’una entrada esglaonada, un passadís i una cambra final. A Mataró també se’ls coneix popularment com a grutes o fresqueres, i fins al moment se n’han documentat més d’una seixantena.

 

A l’exposició s’hi podran veure diferents elements com ara la reconstrucció d’una casa de cós teòrica amb un hipotètic hipogeu a sota i un mapa de la distribució d’hipogeus a Catalunya. En aquest s’exemplifica que Mataró és la ciutat que té més hipogeus comptabilitzats. Hi haurà també un mapa de la ciutat amb la ubicació d’aquests elements patrimonials i les imatges i fitxes d’alguns d’aquests.

 

Un dels elements destacats de l’exposició és el dietari de l’arqueòleg Marià Ribas, que va ser el primer en descobrir un hipogeu a Mataró. S’exposaran també elements relacionats amb les cases de cós com ara decoracions de façanes, tàpies, serigrafiats i panys de portes, entre d’altres. La mostra s’acompanya de la visualització d’un hipogeu existent al sota de les sales d’exposicions de Can Palauet.

Un dipòsit del segle XVI?

web Ajuntament de Mataró

Una propospecció feta diumenge al carrer de Santa Maria 9, on es troba la botiga Món Viu, ha permès a l'Ajuntament de Mataró trobar un dipòsit per contenir líquids que data del segle XVI i que es troba en perfectes condicions. L'objectiu d'aquestes prospeccions és troba run espai de grans dimensions sota la plaça que diversos testimonis asseguren haver accedit quan eren joves a l'any 1937. La cambra trobada fa 8,30 metres de llargada, 3,20 d'amplada i 2,8 d'alçada, i està construït amb carreus de grans mides i cobert amb una volta de maó.

Capgròs

El dipòsit es va localitzar els anys 90 però s’hi va accedir a través d’una altra finca. Llavors no es va poder documentar exhaustivament. La troballa permet, a part de catalogar-lo, delimitar i concretar la zona d’exploració del gran espai que es diu que existeix sota la plaça.

La informació dels testimonis va provocar que als anys 90 l’Ajuntament realitzés unes primeres prospeccions amb resultat negatiu. Al 2013 es van fer dues prospeccions geofísiques, una mitjançant la tomografia elèctrica i l’altra amb el georadar. Es van detectar anomalies a banda i banda de la plaça que podrien correspondre a dues cavitats o zones construïdes, però no es van obtenir evidències clares. El passat 22 de febrer es va fer el primer sondeig per trobar aquest gran espai però es va haver d’aturar quan es van localitzar restes pertanyents a la ciutat romana d’Iluro.

Imatges de la nostra participació al 48 hores Open Puig i cadafalch

Presentació al 48 hores Puig i Cadafalch: Què n'hem fet de la Llar Cabanellas?

Antoni Martí Cabanellas i Casanovas, metge cirurgià (Banyoles, 1814-Mataró,

1866) resident durant molts anys a l’illa de Cuba,va fer testament tancat davant el Notari Desideri Recoder i Lladó el dia 12 de desembre de 1866 deixant tots els seus béns …..Instituyo por mis herederos, a los verdaderamente pobres que sean vecinos de esta ciudad de Mataró en el dia de mi muerte...

En aquest sentit, els seus marmessors construïren, a la cantonada amb la ronda d’Alfons X el Savi, un asil per a ancians.

L’edifici, projectat pel Mestre d’Obres Jeroni Boada, s’acabà el 1874 i se’n cedí immediatament l’ús a la congregació religiosa francesa de les Petites Soeurs des Pauvres (Germanetes dels Pobres) .../ por considerarlas las más apropósito para cuidarlos y asistirlos.../

L’escriptura pública atorgada el 12 d’abril de 1871 diu que el nou edifici s’aixeca en una peça de terra plantada de vinya situada a la partida anomenada La Morberia, (D.O. Mataró ara anomenat monastrell a València) adquirida a Francesc Rafart i Poy .../ y lindante por oriente con D. Carlos de Fortuny, por mediodía con D. Felipe de Alemany, por ponente con el camino del Cementerio y por cierzo con D. José Botey Salavert.../La descripció fa esment de la nova casa, el jardí i l’hort: .../consistiendo las tales casas y terreno en un edificio que hacia el medio día se prolonga en dos alas para la conveniente separación de los acogidos y las acogidas, ocupa en su totalidad una superfície de mil ciento ochentiocho metros cuadrados, de dos altos, mide la altura de diez metros y tiene un subterráneo para bodega, con un gran patio o jardín al frente, de superfície mil cuatrocientos doce metros cuadrados en el que se entra por una gran puerta o portal que dá al camino del cementerio .../... y con un huerto, de superfície dos mil un metros cuadrados, y otras estancias al detrás.../que sumen 14000 m2.

Observem com una vegada més l’hort es fa present com a element de subsistència vinculat a les construccions religioses o assistencials. El jardí, situat davant la façana principal, conserva un arbrat de gran interès format principalment per cedres, palmeres de Canàries i mimoses. També hi trobem l’estàtua sedent d’Antoni Martí Cabanellas i Casanovas obra de l’escultor Agapit Vallmitjana.

El Pla Especial del Catàleg del Patrimoni atorga el nivell de protecció A referit a les façanes, volumetria i estructura general de l’edifici. Té la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

Des de l' any 2000 es tancat com a servei públic a malalts mentals, que es van distribuir entre l' hospital de Mataró i el de Sant Jaume i Santa Magdalena.

Diversos projectes que prometien un espai obert amb serveis sociosanitaris i un jardí públic han fracassat o han quedat arreconats per la realitat econòmica i la voluntat política. (s' ha posat dues vegades la primera pedra)

Com a veí de Mataró espero que s' actui i es respecti la voluntat d' Antoni Marti Cabanellas ( i cito textualment) Que en fem de la llar cabanellas?