HUESCA.- Un barcelonés con nombre y raíces altoaragonesas puso en marcha hace varios años el blog Ye Alto Aragón (http://trascoletjant.blogspot.com.es) que nació como resultado de un creciente interés por el habla y la cultura que rodean a Zaidín. Lorién Casasús explica que su padre "tuvo verdaderos problemas para ponerme Lorién, dado que no existía precedente (1985) en Cataluña y esto enmarca mi niñez, porque siempre he tenido que explicar mi origen". Ya en la adolescencia "decidí que debía averiguarlo por mi mismo". Este licenciado en Historia añade que "surgió como surgen muchas ideas, de una noche de fiesta con unos amigos, charrando entre las callejuelas de Ciutat Vella, la idea de un blog y comenzamos a compartir historias de nuestras respectivas ciudades, curiosidades, mitos...". Así nació Ye Alto Aragón, para divulgar su historia, y otros espacios similares porque "poco a poco se nos fueron uniendo más historiadores y colectivos en las redes dedicados al estudio de la sociedad local. Hoy somos una extensa red". Más de 15.000 personas se interesan por sus post ya que está dirigido "a todo el mundo, es un mensaje en una botella".
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrevista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrevista. Mostrar tots els missatges
dimarts, 22 de setembre del 2015
Ye Alto Aragón
HUESCA.- Un barcelonés con nombre y raíces altoaragonesas puso en marcha hace varios años el blog Ye Alto Aragón (http://trascoletjant.blogspot.com.es) que nació como resultado de un creciente interés por el habla y la cultura que rodean a Zaidín. Lorién Casasús explica que su padre "tuvo verdaderos problemas para ponerme Lorién, dado que no existía precedente (1985) en Cataluña y esto enmarca mi niñez, porque siempre he tenido que explicar mi origen". Ya en la adolescencia "decidí que debía averiguarlo por mi mismo". Este licenciado en Historia añade que "surgió como surgen muchas ideas, de una noche de fiesta con unos amigos, charrando entre las callejuelas de Ciutat Vella, la idea de un blog y comenzamos a compartir historias de nuestras respectivas ciudades, curiosidades, mitos...". Así nació Ye Alto Aragón, para divulgar su historia, y otros espacios similares porque "poco a poco se nos fueron uniendo más historiadores y colectivos en las redes dedicados al estudio de la sociedad local. Hoy somos una extensa red". Más de 15.000 personas se interesan por sus post ya que está dirigido "a todo el mundo, es un mensaje en una botella".
dimarts, 16 de setembre del 2014
Ens entrevisten a Mataró Radio sobre la figura de Blai Parera, compositor de la melodia de l' Himne Nacional Argentí
Demà ens trobarem a Mataró Radio amb l' Enric Ventura per enregistrar l' entrevista que faig en nom d' Un Mataró no tan llunyà sobre la figura de Blai Parera, compositor de la melodia de l' Himne Nacional Argentí.
Participarem en el reportatge que el servei d' informatius realitza sobre l' autoria mataronina de l' himne. Un cop enregistrada l' entrevista publicaré les meves notes al bloc acompanyades del podcast corresponent per poder escoltar-lo.
dimarts, 30 d’abril del 2013
Cartell de les Santes 2013
L’autor del cartell de Les Santes 2013 és en Pol Codina Font, escultor i forjador que viu i treballa a Mataró.
Al cartell hi ha representat les comparses mataronines i la gent que viu, segueix i fa possible la festa. Ha treballat cada figura moldejant aram per donar-li les formes de la Família Robafaves, els Nans, l’Àliga, el Drac, el Dragalió, la Momerota, la Momeroteta i les Diablesses.També hi ha afegit la Colla Castellera Capgrossos de Mataró i la Banda de l’Agrupació Musical del Maresme. Al cartell hi són presents colors vius que s’associen a l’alegria i la màgia de la festa, la multitud, el volum i el moviment característics de la Festa Major de Mataró. I una lletra acolorida, la T de Les Santes, que evoca els orígens cristians de la celebració i la bandera de la ciutat.
Recollim les seves paraules de http://www.lessantes.cat/comptador2013/cartell.php
"És un plaer i un honor per a mi que se m’hagi proposat tenir l’oportunitat de fer el cartell de Les Santes de Mataró. En un primer moment, sorprès i il·lusionat per la notícia, se’m van plantejar diverses opcions. Inconscient encara de la magnitud que comporta aquest encàrrec, he de prendre grans decisions. La primera és el format amb el que treballaré. El repte començà en el plantejament. Un cartell és un suport que com a escultor no hi estic avessat a expressar-m’hi per la importància pictòrica i/o gràfica que suposa. Davant del ventall de possibilitats vaig haver de prendre la primera gran decisió: fer una escultura o fer una pintura il·lustrada. Em resultava estrany pensar en una escultura plasmada en un cartell, i el fet de fer una il·lustració policromada em semblava massa arriscat. L’ús del dibuix sempre ha estat per a mi una transició per arribar a la tridimensionalitat, un pas no definitiu en si mateix, sinó més aviat un esbós del que serà la meva obra. Després de donar-hi voltes, em vaig decantar per una tercera opció on tot i té cabuda: realitzar un baix relleu amb metall sobre un llenç pigmentat amb acrílic i olis.
Per aconseguir el relleu he moldejat la planxa d’aram manualment a partir de les il·lustracions de cada comparsa, manipulant-les mitjançant diverses tècniques com el cisellat amb burils, el punxonat o embotit, el repolsat, etc... D’aquesta manera he aconseguit un baix relleu que dóna forma i volum a cada una de les peces del conjunt. Les peces que conformen les figures entre si han estat soldades amb plata. Finalment he pintat amb colors vius tot el conjunt per donar el punt viu, alegre i divertit que té la festa per ella mateixa. La base que suporta tot el conjunt és de fusta preparada i pigmentada.
Entre els motius que m’han fet decantar per fer un relleu hi ha, en part, les ganes que tenia de reproduir els gegants i les figures. He volgut fer un cartell que fos proper i càlid, sense complicacions conceptuals, per als més petits, ja que la màgia d’aquestes festes en part els pertany. Enguany fa 20 anys del cartell de l’il·lustre artista “Parés de Mataró” en el que hi havia totes les figures, i m’encoratjà per a què hi apareguessin al cartell de la Festa Major. Sóc conscient que no deixa de ser una simple representació personal, i que no és un cartell tan abstracte com algun sector potser hagués preferit que fos.
A més de les figures, que no deixen de ser una part important de la peça he volgut plasmar-hi la sensació del bullir de la gent de la ciutat que les acompanya. Les Santes de Mataró és la festa més esperada de tot l’any i la voluntat de gran part dels ciutadans i ciutadanes fan que aquestes siguin possibles. A més a més de les comparses m’ha semblat important incorporar al cartell la Colla Castellera Capgrossos de Mataró i l’Agrupació Musical del Maresme, molt presents en aquests darrers anys als actes de la Festa Major de Mataró. Per últim, la creu de la paraula Santes l’he volgut resaltar pintant-la de vermell sobre el fons blavós fent referència a la bandera de Mataró i alhora evocar els orígens cristians de les patrones de la ciutat i de part del ritual festiu.
Amb una tímida esperança, espero i desitjo que el cartell que he creat agradi tant a grans com a petits, i es pugui fer un lloc en el record del ciutadans de Mataró.
Glòria a les Santes!
Pol Codina, forjador i escultor"
divendres, 26 d’abril del 2013
Estrenem col·laboració amb "el tot"
A partir d' ara podreu trobar enllaçat "Un Mataró no tan llunyà", també a l' edició electrònica i esporàdicament en paper del tot. Participarem de les publicacions periòdiques que realitza l' historiador Eloi Sivilla, en allò que podem, alhora que rebem el suport per part de la revista per a futurs projectes i per fer difusió conjunta de la nostra feina.
Trobareu també a la nostra web un enllaç a la revista electrònica, al marge dret de la pantalla, des d' on poder consultar totes les notícies d' actualitat que ens ofereix aquesta publicació mataronina.
Esperem que l' avinentesa duri molts anys i esdevingui un punt de partida més que un final!
dilluns, 14 de gener del 2013
Peret: “Sóc un gitano, mig paio, universal”.
"Us definiu com a gitano català, dels “Corrals” de Mataró.
Els Corrals eren uns terrenys propietat d’un “gran senyor de Mataró” que ens el va regalar perquè nosaltres estàvem allà per dir-ho d’alguna manera ocupant-los. Erem quatre famílies i dos són mortes, doncs… ben poca gent pot manifestar aquests orígens. Aquest gran senyor ens va fer una escriptura i ens hi vam quedar. Eren barraques, si plovia et mullaves, el terra era negre, no hi havien parets ni res… la pobresa absoluta, vaja!
Sóc gitano però tinc una part de paio, també. El meu avi era paio. Així doncs em sento gitano català, paio català, fill de Mataró i criat a Barcelona. De fet tota la meva vida he estat a Barcelona. Per altra banda també em sento de molts altres llocs, perquè em trobo estimat i acompanyat. En resum: sóc un gitano, mig paio, universal.
És una música que, com totes, té les seves característiques. Comença sent una música que fa ballar tothom, però amb lletres que tenen una gràcia, amb picardia, paraules de doble intenció… parla d’amor, de desamor, crítica social… una música que fa pensar també. En definitiva la rumba catalana parla de la nostra cultura, la cultura catalana. Darrerament una de les cançons que canto en català i que òbviament no és pas meva, és l’Emigrant.
De fet és més fàcil per a mi cantar en català que en castellà. Sona millor. S’ha de dir també que la rumba catalana té molt poc flamenc. No es tracta pas de rumba flamenca. Hi ha força gent que ho confon.
La rumba catalana va començar amb els turistes, a Calella. Jo cantava tot sol en un petit local. Es tracta d’un estil de música que vaig inventar. Amb l’enregistrament de La noche del hawaiano, es va popularitzar de tal manera que de fet era “obligat” tenir-lo a casa, escoltant-se a les discoteques de l’època de manera assídua. Fins i tot actualment encara m’hi posen, per allò d’engrescar a ballar la gent.
Jo no em vaig assabentar d’aquesta situació. Jo passava del tot, feia la meva feina, gaudia molt… però no em preocupava de res més.
Cal tenir en compte que hi ha moltes èpoques, no només dues. Tanmateix he de dir que vaig participar d’una manera especial a la clausura dels Jocs Olímpics interpretant la cançó Gitana hechicera, dedicada a la ciutat de Barcelona.
No tot el que s’identifica com a rumba catalana, ho és. Molts d’aquest grups i músics fan rumba catalana, però també d’altres estils. Repeteixo, no tot és rumba catalana.
Va ser molt important i en el seu moment va interessar molt. Nogensmenys van tenir un mal pagament. Amb la Generalitat constituïda no van tenir el reconeixement que es mereixien.
És un cas molt especial que encara no acabo d’entendre però que em fa molt feliç. Cada vegada més als meus concerts trobo un sector jove que s’identifica amb el que faig, amb la meva música i que a més hi gaudeix. És meravellós que després de tants anys puguis tenir un públic tan jove. Això encoratja molt.
En la mesura que pugui penso treballar fins al final. Jo m’estimo el públic i crec que ell també m’estima. M’agradaria acabar a l’escenari. " (Joan-Ramon Gordo / Ens de comunicació / ACPG
dilluns, 07 gener , Tot Mataró electrònic)
dilluns, 07 gener , Tot Mataró electrònic)
Per la gent de les comarques de la costa és ben sabut l' orígen de la rumba catalana. Tal com explica el Peret sorgida i popularitzada per entretenir als turistes, amb una forta implantació, fins on conec, a la ciutat de Barcelona on es va desenvolupar tal com la coneixem avui dia. És menys conegut, bé per mi ho era, el seu orígen a les comarques de ponent, concretament a la ciutat de Lleida on he viscut durant dos anys.
Segons els patriarques del barri de Magraners, sobre els que he pogut saber a través de terceres persones, sempre han reivindicat que es tracta d' un fenomen musical sorgit a la seva ciutat, que després els "jovenets" de Barcelona se'l van fer seu. Concretament, expliquen que va ser fruit de l' evolució del Garrotin, per cert d' orígen asturià, que es cantava en els anys 40 i 50 a Lleida d' on va sorgir la rumba catalana.
"El garrotí neix de la convivència musical entre paios i gitanos de la Lleida dels anys 40 i 50. És una barreja entre la música gitana (el flamenc) i la música popular catalana (corrandes, balls plans...). Paios i gitanos es van ajuntar per cantar i ballar conjuntament, amb la única pretensió de fer música. Així aparegué el garrotín vell que posteriorment es va desenvolupar en el garrotín arrumbat , d'on es diu que va néixer la rumba catalana " (1)
webgrafia:
bibliografia:
"Lo Garrotin de Lleida, sintonia d' una ciutat de paios i gitanos"
dimecres, 1 de desembre del 2010
Hermínia Puigsech
Fotografia de presa del Periodico.cat en l'entrevista realitzada a l'Hermínia Puigsec el passat 8 de setembre del 2010.
Hermínia Puigsech, va néixer a Mataró el 19 de setembre del 1926, a les quatre de la tarda a la Plaça Pi i Margall, 6. Era filla de Ramon Puigsec i Homs, natural de Barcelona de 25 anys i d’Hermínia Puig i Ferrer, de 24 anys, veïna de Tordera. La seva infància va transcórrer entre Blanes i Tordera. El seu pare, Ramon Puigsec, estava afiliat a la Unió de Rabassaires i entre el 16 d’octubre i el 14 de desembre de 1936, va ostentar l’alcaldia de Tordera en representació del PSUC.
El 1939, davant l’ocupació franquista de Catalunya, la família Puigsec hagué d’abandonar la comarca i exiliar-se a Occitània, on va establir la seva residència a la masia de Dalou (Arieja). El domicili dels Puigsec va esdevenir un punt de suport al maquis, la resistència al nazi-feixisme. El 1942, Hermínia Puigsec va participar en la creació del XIVè Cos de Guerrillers Republicans (que va ser l’origen de la Resistència armada dels republicans espanyols i catalans a l'Estat Francès). L’abril de 1943, Hermínia Puigsec s’uní a la 3a. Brigada de Guerrillers de l’Arieja, de la Agrupació de Guerrillers Espanyols de l’Arieja com a agent d’enllaç, duent a terme missions de transport d’armes i de combatents, que comportaven un alt risc a causa del controls alemanys. La seva unitat combatent va realitzar més de 40 sabotatges a vies de tren, 60 a les línies d’alta tensió i va paralitzar la producció industrial a nuclis com Pàmies i Tarascó. Hermínia Puigsec va participar directament en accions de guerra en el transcurs dels combats del 19 de juliol de 1944 en l’alliberament de la ciutat de Foix i, també, en els combats del 22 d’agost de 1944 a Castèthnau de Durban.
El 1939, davant l’ocupació franquista de Catalunya, la família Puigsec hagué d’abandonar la comarca i exiliar-se a Occitània, on va establir la seva residència a la masia de Dalou (Arieja). El domicili dels Puigsec va esdevenir un punt de suport al maquis, la resistència al nazi-feixisme. El 1942, Hermínia Puigsec va participar en la creació del XIVè Cos de Guerrillers Republicans (que va ser l’origen de la Resistència armada dels republicans espanyols i catalans a l'Estat Francès). L’abril de 1943, Hermínia Puigsec s’uní a la 3a. Brigada de Guerrillers de l’Arieja, de la Agrupació de Guerrillers Espanyols de l’Arieja com a agent d’enllaç, duent a terme missions de transport d’armes i de combatents, que comportaven un alt risc a causa del controls alemanys. La seva unitat combatent va realitzar més de 40 sabotatges a vies de tren, 60 a les línies d’alta tensió i va paralitzar la producció industrial a nuclis com Pàmies i Tarascó. Hermínia Puigsec va participar directament en accions de guerra en el transcurs dels combats del 19 de juliol de 1944 en l’alliberament de la ciutat de Foix i, també, en els combats del 22 d’agost de 1944 a Castèthnau de Durban.
Hermínia Puigsec va estar casada amb Crescencio Muñoz Hernández, de Tortajada (Toledo), condecorat amb la Croix de Guerre, i amb el qual va tenir dos fills. L’11 de maig de 2009 el President de la República Francesa concedí la Legió d’Honor a Hermínia Puigsec en mèrits a la seva contribució en la lluita contra l’ocupació nazi durant la II Guerra Mundial. Igualment, el 13 de setembre de 2009, la població occitana de Vernhòla (propera a Foix), que és on resideix Hermínia Puigsec, ha batejat amb el seu nom l’escola del poble.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)