El tramvia de Mataró: la versió de la Trinca!

Allà a Mataró n'hi havia un tramvia 
que n'és de cartró i va per la via. 
Tralarà, la, la, carai quin tramvia. 
Tralarà, la, la, que bé que s'hi va.

El primer vagó se'n surt de la via 
i a prendre un vermut la gent i el tramvia. 
Tralarà, la, la, carai quin tramvia. 
Tralarà, la, la, que bé que s'hi va.

El segon vagó se'n surt de la ruta 
per què el conductor n'és fill de Calcuta. 
Tralarà, la, la, carai quin tramvia. 
Tralarà, la, la, que bé que s'hi va

*original de la Trinca (1971)

Ahir era un dia per recordar, marxa un dels amics de la colla el Joan Marc, un de tants que ens deixa per buscar quelcom món enllà. Avui, una necessitat per poder avançar per no restar aturat per la dinàmica dels temps que ens ha tocat viure, tot un repte que afrontem amb la millor de les disposicions, com altre van fer abans que nosaltres, com molts dels que recordem i dels que no n'ha quedat ni rastre, a tots aquells eren als que ahir, entre riures, acomiadàvem. 

Una de les cançons que més sonaven i que amb el pas de les hores anava guanyant força i picantor era el ja clàssic de la trinca "El tramvia de Mataró", recordo haver expressat en públic que l' endemà la pujaria al bloc entre bromes sucoses per part dels companys sobre la meva dèria per glossar, copsar i compartir tot allò que trobo interessant o digne de menció, i avui el que més volia era retre homenatge a tots els que em marxat, marxem o marxarem a la recerca d' un futur digne. 

Fins aviat companys!

Una altre forma de veure la Plaça de Cuba

Avui m' agradaria inclouré aquesta cançó que m' ha fet arribar el Juan Ramón Ramos sobre la Plaça de Cuba. Aquesta cançó és una altre forma de narrar i descriure, és pot usar la literatura, la història, la poesia... per copsar allò que ens envolta, el que és el medi en que es desenvolupen les nostres vides.

Gràcies per la teva aportació al bloc i encantat de poder escoltar-te,

 salutacions!


https://soundcloud.com/juanramonramos/la-pla-a-de-cuba/s-dYSOr

La cançó de Les Santes

Peret: “Sóc un gitano, mig paio, universal”.

"Us definiu com a gitano català, dels “Corrals” de Mataró.

Els Corrals eren uns terrenys propietat d’un “gran senyor de Mataró” que ens el va regalar perquè nosaltres estàvem allà per dir-ho d’alguna manera ocupant-los. Erem quatre famílies i dos són mortes, doncs… ben poca gent pot manifestar aquests orígens. Aquest gran senyor ens va fer una escriptura i ens hi vam quedar. Eren barraques, si plovia et mullaves, el terra era negre, no hi havien parets ni res… la pobresa absoluta, vaja!

•Un gitano diferent?

Sóc gitano però tinc una part de paio, també. El meu avi era paio. Així doncs em sento gitano català, paio català, fill de Mataró i criat a Barcelona. De fet tota la meva vida he estat a Barcelona. Per altra banda també em sento de molts altres llocs, perquè em trobo estimat i acompanyat. En resum: sóc un gitano, mig paio, universal.

•El nom de Peret s’associa irremeiablement al de la rumba catalana. Com la definiríeu?

És una música que, com totes, té les seves característiques. Comença sent una música que fa ballar tothom, però amb lletres que tenen una gràcia, amb picardia, paraules de doble intenció… parla d’amor, de desamor, crítica social… una música que fa pensar també. En definitiva la rumba catalana parla de la nostra cultura, la cultura catalana. Darrerament una de les cançons que canto en català i que òbviament no és pas meva, és l’Emigrant.

•Cantar en català…

De fet és més fàcil per a mi cantar en català que en castellà. Sona millor. S’ha de dir també que la rumba catalana té molt poc flamenc. No es tracta pas de rumba flamenca. Hi ha força gent que ho confon.

•Quan i com neix la rumba catalana?

La rumba catalana va començar amb els turistes, a Calella. Jo cantava tot sol en un petit local. Es tracta d’un estil de música que vaig inventar. Amb l’enregistrament de La noche del hawaiano, es va popularitzar de tal manera que de fet era “obligat” tenir-lo a casa, escoltant-se a les discoteques de l’època de manera assídua. Fins i tot actualment encara m’hi posen, per allò d’engrescar a ballar la gent.

•Hi ha una primera època que històricament s’associa al règim franquista, al lema “Spain is different”…

Jo no em vaig assabentar d’aquesta situació. Jo passava del tot, feia la meva feina, gaudia molt… però no em preocupava de res més.

•Una segona època d’or de la rumba catalana es podria associar amb la Barcelona olímpica…

Cal tenir en compte que hi ha moltes èpoques, no només dues. Tanmateix he de dir que vaig participar d’una manera especial a la clausura dels Jocs Olímpics interpretant la cançó Gitana hechicera, dedicada a la ciutat de Barcelona.

•Parlem una mica dels grups actuals de la rumba catalana…

No tot el que s’identifica com a rumba catalana, ho és. Molts d’aquest grups i músics fan rumba catalana, però també d’altres estils. Repeteixo, no tot és rumba catalana.

•Què en penseu de la Nova Cançó?

Va ser molt important i en el seu moment va interessar molt. Nogensmenys van tenir un mal pagament. Amb la Generalitat constituïda no van tenir el reconeixement que es mereixien.

•I de la relació entre els joves i la rumba catalana?

És un cas molt especial que encara no acabo d’entendre però que em fa molt feliç. Cada vegada més als meus concerts trobo un sector jove que s’identifica amb el que faig, amb la meva música i que a més hi gaudeix. És meravellós que després de tants anys puguis tenir un públic tan jove. Això encoratja molt.

•I el futur?

En la mesura que pugui penso treballar fins al final. Jo m’estimo el públic i crec que ell també m’estima. M’agradaria acabar a l’escenari. " (Joan-Ramon Gordo / Ens de comunicació / ACPGdilluns, 07 gener , Tot Mataró electrònic)

Per la gent de les comarques de la costa és ben sabut l' orígen de la rumba catalana. Tal com explica el Peret sorgida i popularitzada per entretenir als turistes, amb una forta implantació, fins on conec, a la ciutat de Barcelona on es va desenvolupar tal com la coneixem avui dia. És menys conegut, bé per mi ho era, el seu orígen a les comarques de ponent, concretament a la ciutat de Lleida on he viscut durant dos anys. 

Segons els patriarques del barri de Magraners, sobre els que he pogut saber a través de terceres persones, sempre han reivindicat  que es tracta d' un fenomen musical sorgit a la seva ciutat, que després els "jovenets" de Barcelona se'l van fer seu. Concretament, expliquen que va ser fruit de l' evolució del Garrotin, per cert d' orígen asturià, que es cantava en els anys 40 i 50 a Lleida d' on va sorgir la rumba catalana.

"El garrotí neix de la convivència musical entre paios i gitanos de la Lleida dels anys 40 i 50. És una barreja entre la música gitana (el flamenc) i la música popular catalana (corrandes, balls plans...). Paios i gitanos es van ajuntar per cantar i ballar conjuntament, amb la única pretensió de fer música. Així aparegué el garrotín vell que posteriorment es va desenvolupar en el garrotín arrumbat , d'on es diu que va néixer la rumba catalana " (1)

webgrafia:

(1)http://ime.paeria.es/dinamicaeducativa/recursosdidactics/guies/tallers_de_musica_etnica_(taller)/musica_gi/el_garrotin_vell.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Garrot%C3%ADn

bibliografia:

"Lo Garrotin de Lleida, sintonia d' una ciutat de paios i gitanos"

Mataró-Llavaneres

Jordi Cornuella, 1962.

Dins del recull "El germà de Càtul i més coses" 1997 Premi Nacional de Crítica de poesia catalana.