Torre Llauder en 3 dimensions

Recreació virtual que mostra l'aspecte original de la vil·la romana localitzada a Torre Llauder. Vídeo encarregat per a les commemoracions del 50 aniversari de la descoberta del jaciment.

Com vivien el romans? La Societat d' Iluro

Avui treballaré amb la publicació del Museu de Mataró "Iluro, una ciutat per descobrir". Fa una bona temporada que no em dedicava a la història antiga del bloc i avui, per estrenar la nostra nova pàgina del facebook, m' ha semblat un bon tema per tractar. Mentre llegia, he recordat les meves classes de batxillerat d' història de l' art i Llatí on apreníem tot el relacionat amb les relacions socials a l' antiga Roma i arreu de l' imperi, és interessant poder recordar aquells conceptes vinculant-los amb la nostra ciutat,

gràcies per llegir-la i gaudir-la com jo, espero que us agradi. 

Les famílies nobles de les ciutats, d'on sorgien els governants, constituïen l' anomenat ordo decuriorum. Aquests personatges podien continuar la seva carrera política, el cursus onorum, dins de l' administració imperial i establir vincles amb famílies de Roma. D' aquesta manera podien arribar a formar part de l' ordo equester (els cavallers) i fins i tot de l' ordo senatorius ( Elit imperial) 

Per sota d' aquest grup privilegiat es trobaven els ciutadans lliures humils, els lliberts i els esclaus. Els esclaus, considerats com objectes, podien comprar la seva llibertat i adquirir la condició de lliberts, si bé quedaven vinculats als antics propietaris amb algunes obligacions. 

el llibre les subdivideix en:

L' Elit Local:

L' aristocràcia d' Iluro sembla relacionada mitjançant vincles familiars, socials o econòmics amb les classes altres de Barcino (Barcelona) i Tarraco ( Tarragona). Aquest seria el cas de Lucius Marcius Optatus ( el primer "alcalde") i de Quintinia Severa, i potser Caius Marius Aemilianus. Tots ells procuraren palesar la seva posició social en inscripcions honorífiques que col·locaven en monuments públics, mausoleus o residències privades.

Els Homes Lliures:

S' en sap molt poc dels ciutadans lliures de classe humil d' Iluro. En les inscripcions funeràries d' aquests ciutadans es detecta un especial afany d'indicar el seu origen d' home nascut lliure, perquè hi anoten el nom, els cognoms i la filiació. La dona apareix rarament a les inscripcions d'Iluro, a excepció d' algunes dedicatòries funeràries. Aquest fet pot reflectir el seu escàs paper públic. 

Els Lliberts:

L' abundància d'inscripcions sobre lliberts palesa la importància d' aquest col·lectiu a Iluro. els lliberts rics exerciren funcions especials, com la de servir augustalis, vinculada al culte imperial i que suposava despeses importants i am la qual un llibert podia impulsar la futura carrera política dels seus fills. 

Els Esclaus:

Les inscripcions d' esclaus són molt escasses, ja que en general no tenien suficient capacitat econòmica per encarregar-les. Una excepció eren alguns dels esclaus imperials dedicats a les finances i a administra el patrimoni de l' emperador. 

L' status social i aparença externa, com avui dia, eren un element per mostrar la posició social, la capacitat econòmica i els valors culturals. El ciutadà havia de portar la toga, el vestit oficial, que tenia la seva correspondència en el vestuari femení, format per l' stola (vestit ample) i la palla (mantell). Aquestes peces eren reservades als individus lliures i eren les pròpies de la vida pública i dels actes oficials. També es portaven alguns vestits més còmodes d' orígen grec.

Les places i els carrer d' Iluro 

A Iluro només s' han recuperat alguns elements arquitectònics ( columnes, cornises i acroteris) que originàriament devien formar part d'algun edifici públic. Aquests elements, que ajuden a entreveure com devia ser l'aspecte de la ciutat, eren un reflex de les modes arquitectòniques en voga a Roma. Els pedestals i les estàtues eren monuments que contribuïen també a embellir la ciutat i generalment eren costejats pels ciutadans rics com a mitjà de promoció social i política.

Tot i no disposar-ne de proves definitives, hom situa el forum d'Iluro als voltants i a sota de l' actual basílica de Santa Maria, sector en el qual s' han trobat la majoria d'inscripcions monumentals i alguns elements arquitectònics notables. La topografia de l' indret (un lloc elevat de la ciutat), la seva pervivència com a lloc de culte, i la seva utilització com a cementiri són altres indicis que avalen aquest emplaçament.

Les activitats artesanals, comercial i lúdiques es contractaven al sector sud de la ciutat. D'aquesta manera es diferenciava un sector destinat a usos públics més quotidians (comerços, tallers i banys) d'un altre que se situava al forum, on es duien a terme activitats de caire oficial i administratiu.

Els Banys Públics: Can Xammar

Medalló mosaic de Can Xammar,
fotos extretes del web del GHC

En els banys públics (thermae) els ciutadans cuidaven la higiene personal, s'engrescaven en llargues tertúlies i feien exercicis gimnàstics que completaven amb la sauna i els massatges. Hi havia un sector de piscines que permetien la successió de banys d'aigua calenta (caldarium), tèbia (trepidarium) i freda (frigidarium). Els ciutadans humils, sense aigua corrent a casa, hi anaven per procurar-se la higiene bàsica: el bany i les letrines.

L'enderroc de l'antiga masia dels Xammar l'any 1968 va destruir totes les restes d'un edifici romà de banys de grans dimensions luxosament decorat. De l'edifici es conservava una àmplia habitació decorada amb un mosaic i altres estances annexes: un passadís que conduïa a les letrines i dues piscines.

Reconstrucció ideal de l'edifici (Dibuix E.Juhé) extreta del web del GHC

Per a més informació:  web del Grup d' Història del Casal 

La Fundació d'Iluro

Des de finals del segle II aC la lluita pel poder a Roma entre nobles ambiciosos debilità les funcions del senat i d'altres institucions i desembocà en contínues guerres civils. A Hispània tingué especial incidència el conflicte entre els generals Màrius i Sul.la, amb la revolta de Sertori, i la guerra entre Cèsar i Pompeu. Aquests fets varen contribuir a la romanització d'Hispània, ja que molts hispans hi varen participar, i varen ser recompensats amb la concessió de la ciutadania romana.

Alguns investigadors sostenen la teoria que la fundació de la majoria de ciutats romanes a Hispània responia a uns programes o estratègies dissenyats a Roma. L'arribada d'alguns camperols itàlics que fugien de les lluites polítiques i que cercaven terres, així com la necessitat d' establir veterans militars llicenciats, estimularen també la creació d'algunes ciutats.

Iluro, molt possiblement, fou edificada de nova planta seguint un model urbanístic d'esquema ortogonal. El títol d'oppidum civium romanorum ens indica que estava dotada de muralles i, a més, tal com expressa Olesti: "indicaria l'existència en aquell centre d'un conventus civium romanorum, és a dir un grup de ciutadans romans agrupats entorn a l'entitat del conventus", i que es regirien pel dret romà.

El moment de la seva fundació encara es força controvertit, les teories van des de l'entorn del 100 a.C. fins a l'època d'August.

Teories sobre la cronologia fundacional de la ciutat:

F. Gusi: època d'August (actualment obsoleta).

J. Garcia: any 50 a.C. (basant-se en la datació de la construcció de la xarxa del clavegueram).

O. Olesti: any 75 a.C. (per assentar-hi el veterans que varen lluitar al costat de Pompeu Magne).

J.F. Clariana: entre els anys 120 - 100 a.C. (basant-se en les troballes de ceràmiques campanianes, en el fet que hi arribés la Via Sèrgia, pel paral·lelisme que ofereix amb altres indrets de la Hispània Citerior romanitzats en el mateix moment).

La ciutat, amb una superfície d'entre 7 i 8 hectàrees, fou construïda ex novo, és a dir, de nova planta, d'acord amb la planificació urbanística rigorosa. La seva fundació respongué a una reorganització general del territori entre la darreria del segle II aC i mitjans segle I aC, igual que Gerunda (Girona), Ilerda (Lleida), Aeso (Issona), Iesso (Guissona) i Baetulo (Badalona).

Pel que fa a les Muralles de l'"oppidum civium romanorum", fins ara les restes més evidents són les que es varen trobar en el carrer Palau, 20, consistents en les restes d'un mur construït seguint la tècnica IV de l'"Opus quadratum" (segons les pautes de classificació d'arquitectura romana del professor Giuseppe Lugli).

Uns altres vestigis interessants, relacionats amb la muralla, són els que es varen exhumar en el solar de l'edifici que actualment ocupa la Delegació d'Ensenyament al carrer de Barcelona. Allà es va trobar el tram final de la claveguera del kardo maximus, que anava revestida de carreus de granit.

Aquesta és una de les poques fotografies que es conserven de les estructures romanes que varen ser trobades i destruïdes en aquest indret. Podem observar un gran fonament de caementicium amb pedres irregulars i, en l'extrem superior esquerra, s'hi aprecien uns carreus ben escairats de pedra granítica. Hom suposa que es tractaria d'un fragment del fonament de la muralla de l'oppidum d'Iluro.

La ciutat estava comunicada amb altres ciutats, principalment de forma terrestre. La Via Agusta, comunicava Iluro amb la resta de ciutats de l'Imperi, aquest camí romà provenia de la Gàl.lia i arribava fins a Gades (Cadis), tot seguint el litoral. El tram de Gerunda a Tarraco discorria pel lloc més practicable, el Vallès. Per tal d'unir les ciutats costaneres de Blandae, Iluro, Baetulo i Barcino, la Via Augusta tenia un brancal que seguia la línia de la costa entre la Tordera i el Llobregat. La comunicació per mar es feia per mitjà d'una ruta que seguia la línia de la costa. Possiblement Iluro tenia un embarcador, però no se n'han trobat restes.

La història de Mataró: La prehistòria i l' antiguitat

La prehistòria i l'antiguitat

Les restes de poblament més antigues corresponen a la civilització anomenada dels sepulcres de fossa, representada per uns enterraments descoberts a la població (a l'extintoreria Marchal) i al veïnat de Mata, on aparegué el material neolític típic amb grans de collaret de cal·laïta. Una altra cultura present és la dels urnerfelder o camps d'urnes, de la primera edat del ferro, a la qual pertanyen uns vasos hallstàttics que alguns autors daten dels segles VIII-VII aC i que foren trobats al paratge de l'Estrada. Al replà ocupat pels entorns de l'església parroquial de Santa Maria i la Plaça Gran ha aparegut terrissa ibèrica (segle IV aC) feta amb torn, sense decorar, barrejada amb la campaniana; això fa pensar que els pobladors indígenes ja devien tenir una preferència a instal·lar-se en aquests indrets abans de la romanització o durant la seva implantació.

Els historiadors antics Mela i Plini situen entre Badalona i Blanes la població d'Iluro. Plini qualifica les tres localitats d'”oppida civium romanorum”. Al seu torn, Ptolemeu esmenta en una posició semblant una Aíluron que coincideix amb l'Iluro dels dos primers. La descoberta a Mataró, al llarg del temps, de notables vestigis arqueològics de l'època romana ja va fer creure als historiadors que ací es trobava el solar de l'antiga Iluro.

Tanmateix, les troballes al terme de Mataró han estat molt abundants i es densifiquen, precisament, als encontorns de l'església de Santa Maria i de la Plaça Gran, la plaça de Sant Cristòfol i la plaça del Beat Salvador, de les quals són una bona mostra els paviments de mosaic que es conserven in situ en aquella primera plaça, i les restes de la propera vil·la de Can Xammar.

També la Riera ha ofert un bon nombre de sepultures de tegula a diversos llocs; hom parla fins i tot de l'existència d'un columbarium. Són també abundants les restes a l'entorn de l'església de Santa Maria, a les proximitats de la qual romangueren des de temps immemorial unes ares dedicades per sevirs augustals a diverses divinitats paganes, avui al museu de la ciutat. Encara es coneixen poques notícies sobre l'estructura d'Iluro, però les excavacions han posat al descobert fonaments de cases, clavegueres, el que seria probablement el carrer principal de la ciutat, etc.

Molts dels materials trobats fan pensar que la ciutat tingué gran rellevància i que era dotada d'edificis notables. Quant a l'epigrafia, cal remarcar la troballa feta l'any 1814, a la Riera, d'una làpida dedicada a L. Marc Optat, duumvir Ilurone, cosa que confirmà la localització de la romana Iluro al Mataró actual. Als afores de la ciutat també han aparegut vestigis de qualitat, com ara un monument funerari excavat al Camí del Mig, i restes d'importants vil·les rurals, de les quals sobresurt la de Torre Llauder.


*Enciclopèdia catalana

300 anys d' Armats a Mataró

Encara que la tradició assenyala l’existència dels "Armats" des de fa ja 300 anys, en la documentació de la Confraria del Santíssim Sagrament de la Parròquia de Santa Maria, que es conserva al Museu-Arxiu, es troba la primera prova documental de la seva existència, l’any 1705.

En el llibre de comptes de l’esmentada Confraria, dita també de la Minerva, s’hi troben reflectides diverses anotacions que fan referència al seu vestuari, alabardes, petus, morrions, espatlleres, etc. i a les despeses per a la seva conservació i cura.

En el transcurs del Segle XVIII, els aleshores anomenats "Caps de ferro", tingueren especial relleu en les processons de Setmana Santa, prenent part en les del Dijous i Divendres Sant.

La presència dels soldats romans està integrada plenament en la tradició mataronina, i de moltes ciutats en que hi vénen figurant, participant en les processons que el poble cristià commemora, i que ens fa ressò del poder de la Roma pagana, que en aquell temps dominava Judea i Palestina.

Durant el segle XIX, les cohorts del "Armats", també anomenats "Caps de ferro" i "del Morrió", segueixen integrats a les processons mataronines, i el seu pas és celebrat per la ciutadania, per la vistositat del seu vestuari, sempre d’acord amb el temps, i amb les petites innovacions que s’hi van introduint.

És ja començat el segle XX, quan, degut a fer-se'n càrrec gent emprenedora i comptant amb un nombrós grup de joves, es crea una comissió "Pro-Armats" que hi dona una total dignificació, disposant d’un voluntariat que no escatimava esforços per el manteniment de la tradició i la seva assistència a les processons de Setmana Santa.

REESTRUCTURACIÓ

L’any 1940, després de la guerra civil, es tornà a reorganitzar la Secció dels "Armats" com a Secció de la Confraria de Ntra. Sra. dels Dolors de la parròquia de Santa Maria de Mataró, salvant les diverses etapes de l’època de postguerra, en que hi varen esmerçar tota dedicació possible.

L’any 1954, hi ha un nou moment crític per a la continuïtat, però altra vegada els "Armats" troben els capdavanters que es disposen a salvar el greu moment.

Després d’uns contactes amb els "Manaies" de Girona, als quals demanen assessorament i intercanvien impressions, hi troben tot l’ajut necessari, aportant-los-hi dades i experiència que varen ser molt útils per a la seva reorganització.

El Centre Foment Mataroní els acollí en les seves dependències, i amb diverses ajudes de particulars, organismes i entitats, van aconseguir refer el vestuari, calçat, símbols i tot el material precís per les seves sortides.

Seguint les directrius que s’havien emprès, els "Armats", en aquells anys 50 mantingueren una perllongada trajectòria que anava millorant el vestuari i atuells, en la mesura de les seves possibilitats, i així els veiem amb nou calçat i escuts, i també veiem créixer el grup, situant-se cap a una cinquantena d’integrants.

El 1962 es van adquirir noves cuirasses de símbols repujats, obra dels tallers de Girona i Figueres, que hi donaren una gran vistositat i relleu, a més de les trompetes, timbals, banderes i lictors.

En els anys successius, millorats també els cascs i mantenint el màxim esforç, la presència en la Setmana Santa mataronina era inqüestionable.

TREBALL EN SILENCI

Anys després, a mitjans dels 60, quan foren les pròpies processons les que trobaren dificultats per a sortir al carrer, degut a la poca participació dels fidels, els "Armats" vàrem romandre impedits de desfilar, degut a la supressió de les processons a la ciutat de Mataró l'any 1969.

Així comença novament un període de treball callat, de conservació dels materials, dels estris i vestits, llances i símbols, que mans expertes acuradament van conservant sense que pugessin veure la llum.

NOVES DESFILADES

És al 1981 quan la il·lusió reviva novament. Són convidats a participar en la processó del Divendres Sant en la veïna població de Sant Andreu de Llavaneres, i amb gran emoció es reestructuren altra vegada les formacions i es desfila dignament en l’esmentada processó, amb l’anuència de tot el poble.

Tan va agradar aquella participació, que any rere any es va anar repetint la mateixa invitació, que fou corresposta per Armats de Mataró fins que no poguéssim tornar a participar en la processó mataronina.

DESFILADA A ROMA

Un fet extraordinari emmarca la vida dels "Armats". Per la festa de la Mercè del 1986, els "Armats" visiten la ciutat del Vaticà, essent rebuts pel Papa Joan Pau II. És aquesta una visita que la gran família dels "Armats" guarda com un dels més vius records.

Les instantànies dels "romans" de Catalunya trepitjant les pedres de la Roma Imperial, les desfilades per la Plaça de Sant Pere els carrers de la Ciutat Eterna, marquen unes fites quasi mai somniades, i els reportatges fotogràfics de les agències donaren la volta al mon.

El Sant Pare, junt amb la seva benedicció els qualificà de "Soldats de Pau" i els esperonà a ser fidels a les tradicions.

AUTO SACRAMENTAL

També, els "Armats", organitzen des de l’any 1982 "La Passió, Jesús el Crist", un auto sacramental que amb molt d’èxit s’ha vingut representant en llocs de gran idoneïtat i amb gran afluència de públic, durant la Setmana Santa, i que finalment ha trobat al Pati de la Presó el seu emplaçament més acurat. La participació dels "Armats" en la representació i la desfilada pels carrers de Mataró amb aquest motiu, han estat molt celebrades. En el seu muntatge hi participen gairebé un centenar de persones.

RETORN A MATARÓ

A partir de l’any 1990, aprofitant que l’església donà el seu vist-i-plau a la processó de Divendres Sant, els Armats de Mataró, varen desfilar novament pels carrers de la nostra ciutat. Dins de les desfilades dels Armats, ja és tot un clàssic l’anada de Dijous Sant a la Plaça de l’Ajuntament per retre homenatge a la ciutat de Mataró, així com a les seves autoritats, escenificant a l’esmentada Plaça diversos quadres minuciosament estudiats per aquest encontre.

Posteriorment els Armats segueixen la seva desfilada fins a unir-se amb els Misteris "Oració del Senyor a l’Hort" i "la Coronació d’Espines", i així fent-se partícips de la Nit de Silenci, acte tradicional en la Setmana Santa Mataronina.

El Divendres Sant els Armats de Mataró participen en la multitudinària Processó. Abans de començar la mateixa els Armats van a buscar el Sant Crist al carrer Prat de la Riba, acompanyant-lo fins a l’inici de l’esmentada Processó.

PATRIMONI CULTURAL DE LA CIUTAT DE MATARÓ

El març de 1999, el manípul ARMATS DE MATARÓ va sol.licitar el reconeixement de l'entitat com a Patrimoni Cultural de la Ciutat.

A principis de l'any 2000, Armats de Mataró va signar un acord amb el Patronat de Cultura de l'Ajuntament de Mataró per el qual ens cedien un espai d'aproximadament cent trenta metres quadrats a l'edifici de l'antiga Presó de Mataró. Espai degudament condicionat per el Servei de Manteniment de l'Ajuntament.

Finalment al Ple de l'Ajuntament de Mataró del dia 7 de marc de 2002, es va aprovar el reconeixement de "les desfilades dels Armats de Mataró" com a part integrant del PATRIMONI CULTURAL DE LA CIUTAT.

TROBADA D'ARMATS A MATARÓ (2004)

L'any 2005 l'entitat Armats de Mataró compleix els CCC Annos (300 anys) d'existència. Per aquest motiu i sobre tot per la rellevància que això te a l'Associació es començà la celebració organitzant pel dia 20 de març de 2004 una trobada d'Armats d'arreu de Catalunya.

Finalment, la participació fou de 31 Grups d'Armats: 4 de la província de Barcelona, 9 de Girona, 4 de Lleida i 14 de Tarragona, amb un total de 1.384 armats. Per diversos motius, 13 son els Grups que no hi poden participar.

Per aquesta i d'altres informacions consultar la pàgina web dels Armats.