In memoriam

 

Quadern d' Estiu (II): El Mataró Anònim

Quadern d' estiu: Un Mataró Anònim (Pal)

Torre Llauder en 3 dimensions

Recreació virtual que mostra l'aspecte original de la vil·la romana localitzada a Torre Llauder. Vídeo encarregat per a les commemoracions del 50 aniversari de la descoberta del jaciment.

Dues noves incorporacions a Un Mataró no tan llunyà

Un dipòsit del segle XVI?

web Ajuntament de Mataró

Una propospecció feta diumenge al carrer de Santa Maria 9, on es troba la botiga Món Viu, ha permès a l'Ajuntament de Mataró trobar un dipòsit per contenir líquids que data del segle XVI i que es troba en perfectes condicions. L'objectiu d'aquestes prospeccions és troba run espai de grans dimensions sota la plaça que diversos testimonis asseguren haver accedit quan eren joves a l'any 1937. La cambra trobada fa 8,30 metres de llargada, 3,20 d'amplada i 2,8 d'alçada, i està construït amb carreus de grans mides i cobert amb una volta de maó.

Capgròs

El dipòsit es va localitzar els anys 90 però s’hi va accedir a través d’una altra finca. Llavors no es va poder documentar exhaustivament. La troballa permet, a part de catalogar-lo, delimitar i concretar la zona d’exploració del gran espai que es diu que existeix sota la plaça.

La informació dels testimonis va provocar que als anys 90 l’Ajuntament realitzés unes primeres prospeccions amb resultat negatiu. Al 2013 es van fer dues prospeccions geofísiques, una mitjançant la tomografia elèctrica i l’altra amb el georadar. Es van detectar anomalies a banda i banda de la plaça que podrien correspondre a dues cavitats o zones construïdes, però no es van obtenir evidències clares. El passat 22 de febrer es va fer el primer sondeig per trobar aquest gran espai però es va haver d’aturar quan es van localitzar restes pertanyents a la ciutat romana d’Iluro.

14 de novembre de 1888: La il·luminació elèctrica en l' espai públic

Exposició universal de Barcelona

Com moltes altres vegades, m' agrada triar un dels capítols del llibre "bloc mataroní, una manera de fer història", per compartir-lo al bloc. Normalment agafo la data del dia en qüestió i em pregunto que passava temps enllà a la nostra ciutat, de vegades trobo curiositats, com és el cas, inexplicables paral·lelismes o de tant en tant, poca inspiració quan es tracta de fets que des del meu punt de vista no són substancials. Actualment, en un dia com el que ens trobem, en una setmana on l' energia és un tema candent i en una era on l' energia, concretament elèctrica, pràcticament mou el món, he trobat sortosament aquesta petita-gran història que em permet reflexionar sobre tot allò que pot canviar amb un sol gest, donar llum o no donar-la. 

"En l' esmentat dia tingué lloc a la Casa del Consell de la ciutat la subhasta per al subministra de l' enllumenat elèctric, havent adjudicat l' obra a en Bartomeu Lluró. Aquest senyor acceptà i millorà en el possible les condicions proposades pels tècnics i que constaven en les bases contingudes en el plec de condicions. 

Aprovat l' acte per l' Ajuntament, començaren tot seguit d' obres que duraren alguns mesos, passats els quals pogué inaugurar-se solemnement aquest nou i còmode sistema de il·luminació pública, venint a substituir-se  el gas que servia de llum públic i particular des de l'any 1855 fent-se la inauguració amb tota solemnitat el dia 24 de juliol de l' any esmentat; més enllà de l' any 1855 la il·luminació pública consistia en qualque fanal que els veïns pagaven l'oli i que eren signe de la cantonada del carrer i les petites llanternes o fanals que cremaven davant les imatges del Sant Patró o protector del carrer, que solien apagar-se quan els que cuidaven del Sant anaven a dormir, puix en aquell temps era cosa corrent retirar dejorn degut tal volta a la manca de comoditat per transitar de nit per anar al teatre que sols hi anaven les famílies acomodades; solien portar un fanalet a les nits que no eren de lluna: el gas vingué a canviar aquests costums i no cal dir res del moltíssim que les millorà l' electricitat."

Ens conviden a explicar l' espai de la Llar Cabanellas al "48 hores Open Puig i cadafalch"

El tramvia de Mataró: la versió de la Trinca!

Allà a Mataró n'hi havia un tramvia 
que n'és de cartró i va per la via. 
Tralarà, la, la, carai quin tramvia. 
Tralarà, la, la, que bé que s'hi va.

El primer vagó se'n surt de la via 
i a prendre un vermut la gent i el tramvia. 
Tralarà, la, la, carai quin tramvia. 
Tralarà, la, la, que bé que s'hi va.

El segon vagó se'n surt de la ruta 
per què el conductor n'és fill de Calcuta. 
Tralarà, la, la, carai quin tramvia. 
Tralarà, la, la, que bé que s'hi va

*original de la Trinca (1971)

Ahir era un dia per recordar, marxa un dels amics de la colla el Joan Marc, un de tants que ens deixa per buscar quelcom món enllà. Avui, una necessitat per poder avançar per no restar aturat per la dinàmica dels temps que ens ha tocat viure, tot un repte que afrontem amb la millor de les disposicions, com altre van fer abans que nosaltres, com molts dels que recordem i dels que no n'ha quedat ni rastre, a tots aquells eren als que ahir, entre riures, acomiadàvem. 

Una de les cançons que més sonaven i que amb el pas de les hores anava guanyant força i picantor era el ja clàssic de la trinca "El tramvia de Mataró", recordo haver expressat en públic que l' endemà la pujaria al bloc entre bromes sucoses per part dels companys sobre la meva dèria per glossar, copsar i compartir tot allò que trobo interessant o digne de menció, i avui el que més volia era retre homenatge a tots els que em marxat, marxem o marxarem a la recerca d' un futur digne. 

Fins aviat companys!

La presó de Mataró: un edifici singular

Ara destacada pel nou espai del cafè nou, que ressalta i dona una nova perspectiva a l'edifici, m' he decidit a glossar la informació que tinc sobre la presó de Mataró.

He escoltat històries sobre joves anti franquistes que hi van passar alguna nit, de fet la presó de Mataró no era un edifici per tenir a reclusos durant llargues estades sinó que era per retenir-los en vistes a judici o per ser traslladats en un període curt de temps a d' altres presons on complirien condemna. La singularitat ve donada per la seva estructura i l'arquitecte que la va dissenyar, Elies Rogent i Amat,  professor d' arquitectes com Domenech i Muntaner i Antoni Gaudi, del qual s' explica va dir en entregar-li la titulació "He aprovat un boig o un geni".

L' inmoble es compon d'un cos rectangular, on es situaven les dependències administratives, i d'un altre de semicircular, amb el pati i les cel·les en planta baixa i pis.

Situada a la cantonada amb la Muralla de la Presó, va ser el primer edifici carcerari construït a l' Estat espanyol segons el concepte panòptic ideat per Jeremy Bentham el 1787 ( la part interior, sencera, es pot veure i controlar des d' un sol punt), tota una innovació en els edificis penitenciaris.

La façana principal és una interpretació de la masia catalana i dels palaus italians del segle XIV, d' acord amb l' ideari neomedievalista d'Elies Rogent. En el cos rectangular, l'arquitecte utilitzà carreus de pedra i projectà la coberta a quatre aigües. En el cos semicircular feu servir la volta de rajola per delimitar els sectors i marcar el ritme de la façana. Les cobertes de les cel·les són la coronació de l'edifici.

L'estructura semicircular de la part posterior de la Presó es reflecteix al pati, que té la mateixa estructura, amb una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa i finestres de la mateixa tipologia al pis. L'aparell és també de maó vist. A la part exterior del semicercle hi ha les cel·les de planta trapezoïdal amb cobertes a doble vessant

La part que correspon a les formes rectes de la façana i els murs laterals és feta amb maó vist amb grans finestres de mig punt amb dovelles i amb carreus als angles de la façana. En la part semicircular, però, les parets exteriors són de pedra irregular, alternant en alçada amb filades verticals i horitzontals de maons

L'estructura d'aquest edifici segueix de manera clara el criteri historicista del propi arquitecte, autor de l'edifici neoromànic de la Universitat de Barcelona (1863-70) i de la restauració del Monestir de Ripoll (1886-93). En el cas de la Presó de Mataró, Rogent segueix els canons de les construccions medievals de caràcter civil, pròpies de la Mediterrània occidental, a la Baixa Edat Mitjana

Aquest fou declarat bé Cultural d' Interès Nacional el 23 d' octubre del 2001.

Font: Biblioteques de Mataró "Tres edificis, una ciutat"

Jornades Internacionals Frederic Mistral, Mataró i Catalunya del 8 al 16 de Maig

Sobre les cases de cós

a la dreta, casa de cós al carrer d'en Moles, segle XVII (RACO, Salicrú)

L'expansió de la casa de cós a Catalunya, tal com la coneixem avui, podem establir-la segons diversos autors a partir del segle XVII i va ser el tipus de construcció més estès fins a principis del segle passat. Malgrat això ja existeix constància de la seva aparició molt abans, a la darreria del segle XV i inicis del XVI, com ens indica l'estudiós d' aquest tipus de construcció, a Argentona, Vilassar i Mataró, Enric Subiñà.

A la nostra ciutat trobem una gran quantitat d' aquest tipus de construcció ja que coincideix pràcticament en el període de temps de major expansió, tant de població com industrial de la ciutat, passant de ser una "civitas fracta" en els segles anteriors, a convertir-se primer en una vil·la i posteriorment en la ciutat que tots coneixem. No tenen un especial valor monumental però si un valor de conjunt,  que es pot apreciar passejant per un munt de carrers del centre i eixample, on l' empremta d' aquest domini del cós encara es preserva.

Passejant és com s' em va acudir buscar més informació sobre aquest tipus de casa, suposo que tothom busca un lloc en el món, una espai íntim i acollidor on fer la seva vida, en aquest període era la casa de cós:

La vida en una casa de cós

La casa de cós es compon de planta baixa i un pis. A la planta baixa s'entra per un espai que usualment era de treball on s'hi tenien els estris de la feina, tant dels homes com de les dones, així com la bóta del vi, cadires i taules etc.

L'escala amb un rebost o fresquera sota la volta donava pas a la cuina amb el foc adossat al racó amb un ampli faldar, la pica i les lleixes pels estris i els plats i cassoles. A la cuina també s'hi menjava i es feia la vida al voltant de la taula. Al pis hi havia dues cambres, la cambra principal era el dormitori dels caps de família, usualment tenia la forma de sala i alcova, com a reminiscència de les alcoves de les masies que eren el model per a les dependències privades propi de les classes benestants. 

L'altra habitació era pels fills, avis i resta de la família. Des de la cuina se sortia a un pati o eixida amb un petit hort i al fons o al costat el galliner i, si n'hi havia, la cort del porc. La comuna era en algun lloc de l'eixida i normalment amb un pou mort que es buidava periòdicament.

Casa de Cós de Planta Baixa al carrer de Creus (Can Sala)segle XIX)
Casa de cós i mig al carrer Bonaire (Can Fins s.XVII) (RACO,Salicrú)

"La dimensió característica del cós és l'amplada. És molt possible que quedés fixada durant els segles XV  i XVI en  funció  de la llargada  de les bigues  de fusta  -del país- per a obtenir una correcta  resistència en l'edificació  de les  masies  i  dels  primers  casals urbans  de  l' aleshores  vila.  Gairebé  totes  les masies eren construïdes a tres cossos." (Salicrú)

Usualment era de 20 a 30 pams d' amplada ( pam =19,43 cm) i descomptant les parets amb uns 3 pams de gruix la casa voltava els 5 metres, amplada que coincideix amb la major part de les parcel·lacions de cases mataronines. 

A partir d' aquí les amplades es mesuren en cossos, un i mig, dos... excepte com destaca Manel Salicrú en el seu estudi, les cases a l' estil anglès de 7 metres, que trobem en menor mesura. La seva llargada tradicional és de 28 metres malgrat algunes excepcions de més fondària.

Grups de fotografies il·lustratives cedit amablement per Folgarona S.A. del grup :"Yo también tengo mi foto antigua de Mataró"
BAIXADA D_EN FELIU, AÑO 1998

També hi trobem "grutes"

"Algunes  cases disposen  de gruta o fresquera, construcció  subterrània  excavada  al subsòl, ordinàriament formada per un passadís en pendent de llargada mitjana 10,00 m , amplada entre 80 cm i 1,00 m, i alçada a l'entorn d'1,50 m) a vegades amb graons, que finalitza  en una petita sala, de planta circular (diàme-tre aproximat 3,00 m i alçada sobre els 2,00 m) habitualment  amb  petites  fomícules  a  les  parets  i  uns bancs per seure. Pot ésser només excavada al terreny o vestida  d'obra.  En  època  moderna,  com  el nom indica, serviran per a guardar aliments en fresc. L'entrada, és ordinàriament, al cobert o celler.

Cal dir, però, que les grutes també anomenades hipogeus, són molt més pròpies de les antigues ma-sies  i dels  grans  casals  ciutadans.  N'existeixen  de molt importants, amb diverses galeries i sales i, fins i tot, amb conductes de ventilació. L'origen i la funció real  dels hipogeus mataronins no són pas encara ben aclarits" (Salicrú) 

Aquestes "grutes o "hipogeus" ja han estat objecte d' estudi en aquest bloc en l' Hipogeu del carrer Barcelona he de destacar que encara no he tret l' aigua clara sobre aquest tipus d'excavació que trobem en gran part del centre-eixample, de vegades endinsat a la muralla però d' altres a molta distància per la qual cosa no podem establir una relació directe, de ben segur que els usos han estat d' allò més variats al llarg de la seva història.

Les variants del segle XVIII 

Casa natal de Josep Puig i Cadafalch,
casa de cós s. XVIII

Ens expliquen que les noves cases dels carrers fora muralles, habitades per bracers agrícoles, pescadors, mariners i jornalers, hi torbem algunes petites variacions, com en part de la seva distribució, incorporant noves estances o incorporant l' hort a la casa, habitualment a la cuina. Comencem a trobar-nos amb els habituals balcons, sorgirà l' esgrafiat de les façanes i les cornises coincidint amb les influències de la il·lustració en les noves ordenances de la ciutat, cosa que donarà uniformitat a les construccions i una estètica més depurada. 

"Brancals, llindes i ampits de  finestres amb pedra picada, ordinàriament granit del país -alguna vegada  amb pedra de Montjuïc-  i motllurada, seguint el ritme barroc. Pedra picada també a l'escaire  de les cantonades. Balcons de ferro forjat -amb les típiques rajoles catalanes- o fets amb llosana de pedra motllurada. Baranes de balcó de ferro forjat,  gairebé sempre de disseny molt senzill." (Salicrú)

La crisi constructiva del segle XIX i reordenació urbana

"Una profunda crisi marcà el creixement urbà de Mataró des de la guerra del Francès fins a la Restauració, a excepció dels anys compresos entre  1831 i 1848, quan s'obren i s'edifiquen parcialment els carrers de Sant Agustí, Montserrat, Santa Marta, Sant Josep Oriol, Sant Joaquim i plaça de Cuba en zones pròximes a la Rambla, la perllongació del carrer de Sant Ramon, el carrer del Prat i el tram de l'Havana més proper al centre de la ciutat -des de l'actual carrer de Pacheco fins a la placeta de l'Havana-  i els tres carrers amb nom de reina, Amàlia, Cristina i Isabel. També s'edifica una part del carrer de Sant Benet." (Salicrú)

Grups de fotografies il·lustratives
cedit amablement per
Folgarona S.A. del grup :
"Yo también tengo mi foto antigua de Mataró"
CARRER BEATA MARIA 5 AÑOS 90

D' aquesta nova tongada constructiva en sorgeix una tipologia de cases diferent, les "d'escaleta", amb una configuració en dues plantes amb un baix i un primer pis que esdevenen separats per dues entrades diferenciades. Al baix des de l' entrada principal i al primer pis per l' anomenada escaleta, en el cas de tenir dos pisos, el tram serà doble.

S' introdueixen més canvis, la façana serà habitualment de pedra mentre que les parets mitjanes de totxo, desapareixent mica en mica les parets de tàpia. Els portals i balconades són emmarcats en pedra picada, originàriament de Montjuïc. Les façanes es pinten i els forjats de les balconades ara seran d'obra i no de pedra. 

A finals de segle, ens trobem amb la necessitat de reordenar la trama urbana i es constitueix el pla per a la renovació del centre històric i l' expansió dels eixamples Emili Cabanyes i Melcior de Palau reben l'encàrrec de dissenyar amb paràmetre moderns aquest nou creixement de la ciutat. Les noves cases construïdes a l'eixample seran ocupades majoritàriament per treballadors industrials, obrers i jornalers, mentre que les classes benestants es mantindran a la ciutat vella. 

S' estableixen dos tipus de casa, les del casc antic, rehabilitades i les de l'eixample. La primera és una evolució de les antigues cases de cós, renovada amb nous materials i avenços en equipaments per a les comoditats de la llar, com la cuina o els forjats, acabats més luxosos, a més de la reforma de l' estructura segons concepcions modernistes, alguna amb W.C. a l' estil anglès, paviments de mosaic i fins i tot electricitat a finals de segle. La segona, les de l'eixample, molt més senzilles, mantenint el que anomenen els autors dualitat "del dintre i del fora" de la ciutat antiga, amb materials més econòmics.

Les acaballes del model i reconversió, segle XX

A la primera dècada del nostre segle s'edificaran  les  darreres  cases  de  cós  tradicionals,  seguint l'esquema de planta baixa, planta pis i golfa.  A l'entorn del 1920, s'incorpora la sala d' estar a la casa de cós, espai annex i complementari del menjador  que resulta de cobrir el petit tram de l'hort que queda entre la cuina i el menjador. Serà un espai  familiar però  més reduït, més íntim, i també més fàcil d'escalfar  a l'hivern.

Plaça Santa Anna, cedit amablement
per José Ruiz Rodriguez del grup :
"Yo también tengo mi foto antigua de Mataró"

Com ens esmenta Manel Salicrú, amb l'arribada del bany als anys 50 i la obertura de celobert per donar ventilació a l'interior de les cases es dona una nova redistribució de l' espai que anirà esgotant el model tradicional.

Parla també de les renovacions i  rehabilitacions, procés  encara  ben actual, que  a partir  del 1970 inclouran també de manera general la conversió de la planta baixa en local; els habitatges ocuparan les plantes superiors.


Per saber-ne més:

     artícle del RACO.cat (Manel Salicrú i Puig)

• CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra. «Les condicions de vida i l'estructura de l'habitatge vilassarenc a l'època moderna». Singladures [Vilassar de Mar], núm. 25, juny 2009, p. 25.

• BENITO MONCLÚS, Pere. «Les cases de cós a Vilassar». L'Ase Penjat [Vilassar de Dalt], núm. 2, desembre 1985.

Grups de fotografies il·lustratives cedit amablement per Folgarona S.A. del grup :"Yo también tengo mi foto antigua de Mataró":

Ronda Alfons XII

ARGENTONA 43 AÑOS 90

BONAIRE 21, AÑOS 90

CARRER BARCELONA 48, AÑOS 90

CAMI RAL, AÑO 2005

BALMES 8

CAMI RAL 409, ANYS 90

El Compositor cec: Jaume Isern

Era fill de Gaspar Isern i Blanch ( +1832 ) , mariner , un dels primers grans fabricants de mitges de seda i cotó de la ciutat de Mataró i comerciant amb delegació a Veracruz . El 1823 Gaspar Isern , primer germà del cèlebre liberal Antoni Puig i Blanch , va ser perseguit per haver donat suport al règim constitucional durant el Trienni

Jaume  Isern  i  Colomer  va  néixer  el  1798  al número 44 del carrer de la Mercè. Cec de naixement, va estudiar música des dels quatre anys i amb deu, ja destre en piano, va començar a  rebre  formació  d’orgue,  harmonia  i  composició  de  l’organista  de Santa Maria de Mataró, Antoni Mitjans. Traslladat a Barcelona, va ser alumne d’Humanitats i Ciències Exactes, a Llotja va estudiar Ciències Físiques i Naturals i a Montpeller va estudiar aritmètica i escriptura.

El 1821 va inventar un mecanisme d’escriptura musical per a cecs que li valdria el 1827 la Large Silver Medal de la Royal Society for the encouragement of Arts, Manufactures and Commerce de Londres. L’any 1837 va publicar "Descripciones de algunos instrumentos para enseñar a los ciegos las primeras letras y la escritura de música". Amb una prodigiosa comprensió de l’espai i dels cossos, Isern també va desenvolupar la capacitat d’esculpir amb gran precisió. 

L’any 1828, va ser obsequiat amb una pensió anual com a resposta del regal a la Casa Reial d’algunes de les seves talles. Dos anys més tard era nomenat per l’Ajuntament organista de la parròquia de Mataró, plaça que ocuparia la resta de la vida. El 1844 va actuar davant la reina Isabel II d’Espanya a l’Exposició Industrial de Barcelona. 

Ca l’Isern, al carrer d’en Moles -ara casa Vallmajor-, es va conver-tir en un lloc de peregrinació. Il·lustres forasters visitaven la ciutat per conèixer-lo. Fou soci corresponsal de la Real Sociedad Patriótica de Amigos del País de l’Habana, membre de la Sociedad Filarmónica de Barcelona i soci de mèrit de les delegacions de Barcelona, Màlaga, Tortosa i Girona de la Sociedad Económica de Amigos del País.

També un dels membres més actius de la de Sociedad de Amigos de la Instrucción de Mataró (Ateneu Mataronès). El 1865, com a president, va encapçalar la comissió que va crear la Biblioteca Popular de l’Ateneu. 

També fou soci promotor de la Caixa d’Estalvis de l’Ateneu, la Caixa d’Estalvis  de  Mataró  (posteriorment Laietana),  i  president  honorari d’aquesta fins a la seva mort el 1880.

En opinió del seu biògraf Thos i Codina, Isern es va convertir en l’apòstol de la música a la ciutat, i va formar el cenacle musical per excel·lència del Mataró romàntic noucentista. L’organista cec va ser professor de Manuel Blanch, autor de la Misa de les Santes. 

Jaume Isern i la seva esposa van veure morir els seus dos fills. Morts sense descendència, els béns de la parella van finançar la construcció de la nova capella del Sagrament de Santa Maria, neobizantina (1884-1889). Una làpida commemorativa situada en el pas d’entrada a la capella des de la nau central ho recorda. 

Redescobrint "El misteri de la Plaça Gran"

Ara fa tres anys, a través d' un comunicat de les CUP i una intervenció d' Agàpit Borràs, vàrem saber més sobre una d' aquelles coses que tan ens agraden als apassionats de la història i la nostra ciutat, sota la Plaça Gran hi ha un misteriós espai, estructura o "anomalia" tal com ens explica Agàpit per a Un Mataró no tan llunyà:

"Dir-vos que fa un mes aproximadament, varem fer una intervenció amb un sistema que s’anomena “tomografia” a la Plaça (claus d’acer connectats elèctricament, que permeten esbrinar fins a una fondària d’uns 8-10 metres si hi ha “anomalies”). Aquesta intervenció es va fer i es varen trobar “anomalies” i això vol dir que es varen detectar evidències d’una intervenció humana. El diumenge 10 de novembre hi tornarem a les 10 del matí i farem una passada amb georadar. Llavors sabrem més coses en concret. Agraït pel vostre interès. 

Tanmateix si es concreta tot això, representa una troballa cultural que pot dinamitzar econòmicament aquesta part de la ciutat, tant central dins la Iluro romana i el Mataró medieval del XVI.. Com veieu aquests avenços tecnològics, permeten esbrinar el subsòl sense fer intervencions físiques a una fondària de 8 - 10 de metres, que tenen un cost molt més superior que la utilització d’aquestes tècniques modernes que us he comentat."

En el Bloc em parlat sovint sobre la Plaça Gran, eix a través de les diverses èpoques de la nostra ciutat, sobre la que s' han articulat, com ens exposa Agàpit, les avantpassades de Mataró.

Avui en un intent de treure l' aigua clara, sense escometre encara una acció més important i agressiva com seria la opció de foradar alguna part de la plaça, hem sigut testimonis de la batuda que han realitzat amb el georadar, de la que esperen extreure'n alguna informació rellevant. 

dipòsit de l' aigua de Lleida

A més de l' experiència de participar d' aquesta pràctica arqueològica, ficant el nas entre papers i documents, hem sabut que hi ha registres del 1937, data en que es va baixar per darrera vegada a través d' unes escales a aquesta estructura. Sembla ser, pel que hem esbrinat i ens han dit uns i altres, que es tractaria d' una estructura, possiblement un dipòsit d' aigua, molt semblant als que hem pogut veure en ciutats com Lleida o Barcelona, que aprofitaven les aigües de reguerons i canalitzacions naturals internes per acumular-la i així estar abastits en cas de necessitat.

No volem aventurar-nos més pel que fa a les dimensions, moderadament grans, les múltiples funcions i la datació concreta, seguirem atents a cada pas amb ajuda i assessorament podrem seguir fent-nos una idea d' allò que tenim sota els nostres peus.

48 hores Open Puig i Cadafalch

Mataró commemora aquest any 2013 l’aniversari de tres edificis emblemàtics per a la ciutat, obra de tres insignes arquitectes que han esdevingut claus en la història de l’arquitectura del nostre país: 150 anys de l’edifici de la Presó, d’Elies Rogent; 130 anys de la nau de blanqueig de la Cooperativa Obrera Mataronense, d’Antoni Gaudí i 120 anys del mercat del Rengle de Puig i Cadafalch

L’aniversari del mercat del Rengle és el punt de partida per les 48h Open Puig i Cadafalch d’enguany. Les activitats proposades prenen el patrimoni arquitectònic com a fil conductor per valorar el paper dels mercats i comerços en el teixit urbà i com a conformadors de la vida social a la ciutat.

Agenda

Divendres 18 d’octubre
Conferència: “Història i evolució de l’arquitectura dels mercats”A càrrec de Manuel Guardia, doctor arquitecte
A la Casa Coll i Regàs (c. d’Argentona, 55) a les 19.30 h

Dissabte 19 d’octubre

Visita guiada: Itinerari pels establiments històricsVisita per establiments històrics de Mataró. De 10 a 14 h
Punt de trobada: Celler Castellví (Pl. de Cuba, 42)

Visites lliures: Itinerari pels establiments històricsVisita lliure per establiments històrics de la ciutat
Matí i tarda, en horari d’obertura dels establiments

L’hora del conte: “Cada conte, cada casa, Cadafalch”A càrrec de Santi Rovira
A la plaça Gran, a les 17.30 h

Conferència: “L’experiència de rehabilitar Puig i Cadafalch”A càrrec d’Isidre Molsosa i Montserrat de Torres, arquitectes
A la Casa Coll i Regàs (c. d’Argentona, 55) a les 19.30 h

Diumenge 20 d’octubre

Visita guiada: Itinerari pels mercats històricsVisita guiada a càrrec de joves arquitectes de Mataró. De 10 a 13 h
Punt de trobada: Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers de l’edificació (Pl. de Can Xammar, 2)

Puig i Cadafalch gastronòmic

Els entrants Puig i CadafalchDivendres 18 i dissabte 19 d’octubre. Els restaurants ubicats a l’entorn del mercat del Rengle obsequien amb un entrant relacionat amb Puig i Cadafalch en fer-hi un àpat. Els restaurants participants estaran identificats.

Els dolços Puig i CadafalchLa Pastisseria Uñó (La Riera, 84-86) ha elaborat una galeta i una rajola de xocolata commemorativa dels 120 anys del mercat del Rengle amb una reproducció de tres fragments de l’edifici del mercat.
La Casa Graupera (Sant Simó, 5) ha seleccionat dues de les seves joies gastronòmiques i les ha posat en un embolcall que reprodueix l’edifici del mercat del Rengle.

Espai d’antics oficis i einesEl dissabte 19 d’octubre a la plaça Gran d’11.30 a 13.30 h i de 17 a 20 h
Espai participatiu amb una exposició de màquines antigues: molinets de diferents mides per desgranar i fer farina, màquines i serres de vogir, espai dels esclops, torn… i els nens i les nenes podran participar-hi tot aprenent.

Una altre forma de veure la Plaça de Cuba

Avui m' agradaria inclouré aquesta cançó que m' ha fet arribar el Juan Ramón Ramos sobre la Plaça de Cuba. Aquesta cançó és una altre forma de narrar i descriure, és pot usar la literatura, la història, la poesia... per copsar allò que ens envolta, el que és el medi en que es desenvolupen les nostres vides.

Gràcies per la teva aportació al bloc i encantat de poder escoltar-te,

 salutacions!


https://soundcloud.com/juanramonramos/la-pla-a-de-cuba/s-dYSOr

Camins de ferro: El context del ferrocarril entre Barcelona i Mataró

Per a realitzar aquest capítol m' inspiro en les diverses publicacions que he realitzat sobre el tren al bloc i un llibre que recentment, la meva companya, la Carmen, m' ha regalat.

 Sóc un entusiasta de la història i des de fa més de quatre anys, des que publico aquest bloc, m' apassiona  poder fer l' anàlisi del context a través del succés particular, d' estar per casa. A vegades senzillament deixo que sigui el lector que n' extregui les seves pròpies conclusions per això em remeto als fets o als documents en estat pur, sense tractar, sense donar una pàtina d' opinió personal, que malgrat hi és no s' expressa explícitament. Són coses que afecten a un nombre reduït de persones en un moment donat, però l' espai i el temps són d' allò més complexes i el lligam que existeix entre la part i el tot d' allò més curiosa. És una forma d' adonar-me fins quin punt és important per a mi aquesta feina, el fet de glossar aquestes petites grans històries i com alhora transpiro a través d' aquest bloc que em serveix de refugi, mitjà d' expressió i per canalitzar els meus ideals i vocació. Gràcies Carmen pel regal, miraré de tornar-te'l!

En aquest cas es tracta del llibre "El carril de Mataró: El primer ferrocarril de la península" publicat per Ferrocarrils de Catalunya i autor del qual és Gerard Roger et alii.

Durant el segle XIX tingué lloc a gran part dels països europeus una gran expansió tan econòmica com industrial, aquest episodi de bonança estava establert en el segle precedent. Les millores de productivitat agrícola, comercial i demogràfica que se succeïen durant el XVIII europeu preparaven el terrenys per a la consolidació d' aquesta incipient indústria.

Secció transversal d’una berguedana

Catalunya n' era un bon exemple. La creació de la Junta de Comerç l' any 1778, l' autorització del monarca Carles III per poder comerciar amb Amèrica i l' adopció de mesures de caire proteccionista d' aquesta industria, promocionaren la nova expansió comercial a la mateixa península i a les colònies d' ultramar. És en aquest context en que apareixen les primeres manufactures destinades a la producció de teixits de llana, seda i cotó per l' exportació, que comporta la pèrdua constant de pes en l' economia agrícola i decantant-se progressivament cap a nous sectors com era l' industrial. Són ja en les acaballes del segle XVIII quan apareixen en que s' incorporen les innovacions tècniques prova de la qual hi ha l' extensió de les anomenades màquines "berguedanes" seguint models anglesos com eren la "mule-jenny" angleses i d' altres. Fins hi tot amb un esforç econòmic important per traslladar tècnics procedents d' aquelles latituds per fer-les funcionar.

Finalment, fou la indústria tèxtil cotonera la que arrossegà el conjunt de l' economia catalana cap a un període de prosperitat i una expansió imparable que culminaria amb la introducció de la màquina de vapor i la inauguració de la primera línia de ferrocarril. Ja a començaments del segle XIX, la indústria es reorientà cap al mercat interior català i, per altra banda, s' inicià un lent procés de transformació de les manufactures tradicionals cap a noves fàbriques, les quals basaran el seu funcionament en la força del vapor i la indústria hidràulica.

Al llarg de tot el segle la indústria cotonera s' anirà desplaçant fora de Barcelona -que amb l' enderrocaments de les muralles estava vivint un espectacular creixement-,  de tal manera que les poblacions properes a la capital catalana, com Sants, Badalona o Mataró, es convertien aviat en denses poblacions industrials. 

Selfactina a l'empresa Francesc Casas S.A.
de Sabadell

© Fototeca.cat - M. Manent.

Durant la primera meitat de segle es van anar introduint de manera progressiva les innovacions i millores tècniques. Cal destacar l' aparició de la nova maquinària fabril, com els telers mecànics o les màquines automàtiques de filar conegudes com a selfactines. Tanmateix, un dels fets cabdals d' aquest procés industrial tingué lloc el 1833, quan s' utilitzà per primera vegada a Catalunya i Espanya l' acció del vapor per a la fabricació. Fou concretament a la fàbrica "El Vapor", situada a la Barceloneta i pertanyent a l' empresa dels Bonaplata, Vilaregut, Rull, Borrel i Companyia. Només tres anys més tard, el 1836, la primera embarcació de vapor realitzà el seu primer viatge inicial, de Barcelona a Mataró. 

Malgrat tot, davant l' escassedat de recursos propis i la dificultat d' obtenir carbó, nombroses fàbriques van haver de recórrer a la utilització d' una font d' energia alternativa, la hidràulica subministrada pels rius. Així doncs, la industria cotonera reconcentrarà la major part dels seus focus productius en dues localitzacions, o bé al voltant del port d' on podia rebre el carbó per mar o bé al llarg dels rius aprofitant l' energia hidràulica dels rius Llobregat, Ter i Fluvià. al llarg dels quals es construïren nombroses colònies industrials.

A Mataró proliferen les xemeneies a partir dels "40" del segle XIX amb l' avenç dels filats i els teixits, i l' impuls dels "vapors". Al 1838 apareix la primera filatura moguda pel vapor a sota mateix del carrer de Sant Agustí, la fàbrica de Gordils i Dalmau. Va ser instal·lada amb una força de 20 cavalls, fou una de les quinze  que existien a Catalunya en aquella època. Al 1848 ja hi havia 10 filatures, 7 de les quals funcionaven a vapor.

Vapor Gordils i Dalmau en l' actualitat

L' arquitectura de Mataró: Josep Puig i Cadafalch i la Plaça Gran

Com hem pogut veure en d'altres aproximacions a la seva figura, Puig i Cadafalch al bloc, és un dels personatges més significatius de la ciutat, en coneixem la seva casa natal a darrere l'Ajuntament, la seva obra arquitectònica, les seves aportacions també com a polític i historiador, a més d'una projecció internacional destacable.

En aquest cas ens centrem en una de les empremtes, que aquest any tenim d'aniversari, és el cas del 120è aniversari del Mercat del Rengle. 

Detall de la coberta semicilíndrica

Els orígens del mercat cal trobar-los en un altre dels arquitectes destacables del segle XIX, Emili Cabañes al bloc, arquitecte municipal, projectà el 1891 la construcció d'un edifici d'estil modernista, exempt i modulat, a la plaça Gran ( llavors de la Constitució) on s'instal·larien de manera permanent les 30 parades de vendre carn, quinze per banda, amb accés per un passadís central. En la construcció s'utilitzà el marbre, l'obra vista, el ferro colat (columnes) i es bastí una coberta central metàl·lica a dues aigües. Les obres van començar al gener de 1892, i el mercat entrà en funcionament el 5 de juny d'aquell mateix any.

Mesos més tard, l'Ajuntament encarregà a Josep Puig i Cadafalch, nou arquitecte municipal, la reforma de la coberta original que havia patit desperfectes. En va projectar una de nova, semicilíndrica amb volta de canó atirantada, detalls d'obra vista, revestiment de ceràmica vidriada i ornaments de ferro forjat. El nou mercat de Mataró quedà quedà completat definitivament el mes de febrer de 1893.

Amb el temps i l'ús, l'edifici acabà presentant problemes mes estructurals, d'estanquitat, higiènics i de confort. El primer Ajuntament democràtic de Mataró convocà un concurs per reformar-lo que fou adjudicat el gener de 1980 als arquitectes Isidre Molsosa i Montserrat de Torres, i que va consistir en l'eliminació del passadís central mantenint l'estructura de cos central i recuperant la il·luminació i ventilació de la volta de la coberta. Externament es proposà l'accés a les parades pel seu frontal mantenint el modelatge inicial. El projecte incorporà també un nou sistema de tancament de parades, cambres frigorífiques i noves instal·lacions. Les obres de reforma del mercat i de l' entorn de la plaça començaren el juny de 1982, i el mercat s'inaugurà el 31 de desembre de 1982.  

Vista de la plaça

Podreu trobar altres històries de la Plaça Gran al Bloc seguint aquest enllaç. 


* Tres edificis, una ciutat, guia de recursos Núm. 31, juny 2013