Nicolau Guanyabens i Giralt al Born Centre Cultural

Nicolau Guanyabens i Giral (Mataró, Maresme, 1826 - Palma, 1889) fou un compositor, metge i marí mercant català.

Va estudiar pel seu compte flauta, guitarra i composició a partir del peculiar mètode de Virués La Geneuphonia. Home molt polifacètic, estudià comerç i nàutica, i exercí com a comerciant. Estudià també medicina, a Saragossa, i fou un dels més destacats introductors a Catalunya dels principis mèdics de l'homeopatia de Samuel Hahnemann. Les seves idees liberals el portaren a redactar nombrosos articles en defensa dels principis republicans i anticlericals.

El 12 de maig de 1859 va assolir la seva major fita estrenant al Gran Teatre del Liceu de Barcelona una òpera, Arnaldo di Erill. També va compondre quatre sarsueles, peces per a piano, cançons i obres corals i principalment es dedicà a la música religiosa. Estrenà una Missa a Mataró (1852) i també va escriure un Te Deum i unStabat Mater.

El 1858 escrigué una Barcarola per a cant i piano que dedicà al pianista i compositor Jaume Biscarri i Bossom de Saga.^[1] Aquesta peça s'anà popularitzant com a cançó marinera, enriquint-se la lletra amb vocabulari dels pescadors mentre que la música se simplificava fins a la versió coneguda actualment com La calma de la mar, en un procés testimoniat per les versions populars recollies a Pineda de Mar els anys 30.^[1] La versió actual ha estat cantada per Marina Rossell i per Maria Laffitte.

A més de les seves virtuts com a compositor, metge i marí mercant, el senyor Guanyabens passarà a la història de la ciutat per fer la primera fotografia panoràmica de la ciutat de Mataró, que data del 1854 i que fou realitzada des la terrassa de l'actual número 18 del carrer de Sant Antoni

Fotografia del grup "Yo también tengo mi foto antigua de Mataró"

Per aprofundir més en la seva figura: http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/115215/144089 

Jornades Internacionals Frederic Mistral, Mataró i Catalunya del 8 al 16 de Maig

Frederic Mistral i Mataró: Terenci Thos i Codina

Mireio. Pouemo provençau, fou publicat a Avinyó el 1859. Poc després, el primer diumenge de maig, es celebrava a Barcelona la primera festa dels Jocs Florals restaurats, i en el discurs presidencial, Antoni de Bofarull donava notícia de la publicació i Víctor Balaguer, secretari dels Jocs, en el seu parlament posava de relleu el desvetllament de la literatura i la llengua provençal de la mà del poeta de Mallana.

El següent pas serà l’acció individual del figuerenc Damàs Calvet i Budallés, que en un viatge d’estudis a París assistirà a les festes provençals de Tarascó el maig de 1861 on coneixerà als fundadors del felibritge: Mistral, Aubanell, Roumanilha... Calvet els parlà de la festa dels Jocs Florals i del gran renaixement literari que s’estava vivint a Barcelona. S’iniciaven així les relacions entre els poetes romàntics catalans i els occitans, que obrien una etapa de germanor literària. 

Entre el jovent lletraferit que vivia amb entusiasme la restauració dels Jocs Florals barcelonins, hi havia un grup vinculat a Mataró. Terenci i Silví Thos i Codina, Marcel i Melcior de Palau, Damàs Calvet i Albert Quintana, que coincidiren entre 1860 i 1862 a Madrid on alguns cursaven el doctorat. Tots ells es coneixien i eren amics i figuraven com a socis de l’Ateneu Mataronès el 1862, on assistien a les vetllades literàries que s’hi organitzaven.

A finals de 1861, Terenci Thos escriu un extraordinari article sobre els Jocs Florals i comenta I troubaire de Mistral. En aquells moments, el poema només el coneix Damàs Calvet i, evidentment, Terenci. L’oda de Mistral no es donaria a conèixer fins els Jocs de 1862.

És possible que el mataroní hagués fet estada a Occitània en aquests anys, però no ho sabem amb certesa, en canvi sí que sabem que anà a Tolosa poc després. 

Però encara hi ha un altre fet a destacar. El 1859 es donava a conèixer la publicació de la Mireia de Mistral, i el setembre de 1861, Francesc Pelai i Briz en començava a publicar una traducció per capítols en el periòdic La Corona. És la que s’ha considerat la primera traducció al català de la Mireia. Però, uns mesos abans, el febrer, Terenci i el seu germà Silví, de Madrid estant, van començar a traduir-la. Malauradament no la van acabar per la dificultat i per manca de temps. Però, a més, sembla que també Marcel de Palau n’hauria començat una traducció.

La troballa del manuscrit original de la traducció de Mirèio dels germans Terenci i Silví Thos i Codina ha posat de relleu la importància d’aquest nucli d’intel·lectuals a l’entorn de l’Ateneu Mataronès. Malauradament només van traduir els quatre primers cants.

En conjunt doncs, ens trobem que a Mataró hi ha un grup de joves lletraferits, que ja participa en les primeres convocatòries dels Jocs Florals, que seran el nucli inicial de la relació entre els escriptors catalans i els occitans.

Font: http://mistralmataro.blogspot.com.es/p/mataro.html 

Hi ha alguna cosa a la nit de Mataró, que en la quietud de l' alba s' esvaeix...

Aquest vídeo me'l facilita un amic de tota la vida, el Jordi Morera, a qui li agraeixo la confiança i col·laboració. En el mateix podem veure un recorregut històric sobre la visita de Maria Cristina d' Àustria a la nostra ciutat i a la trobada amb l' Arxiduc Carles. Entre els afers amorosos com a parella i la presa de posició a la península van succeir, i mai millor dit, un seguit d' esdeveniment històrics de primer ordre a la nostra ciutat i a Catalunya, cosa que hem desgranat en algunes de les publicacions del bloc Buscar finançament fa 300 anys o Episodis de Guerra 1713-1714, però el que m' ha cridat l' atenció per damunt del fet en sí, mot remarcable, és la poesia inicial que emmarca el context del documental. Una composició d' allò més melodiosa i escaient al que simbolitza aquesta ciutat i aquest bloc per a mi i per a molta altre gent. Si us plau, escolteu...

"Hi ha alguna cosa a la nit de Mataró, que en la quietud de l' alba s' esvaeix.

Una cosa que pels carrers s' arrossega, i en el sospir de les quietes fulles viu de malenconioses enyorances. De fum corcat són les mans que els vells portals colpeixen.

Fantasmes d' un somni llunyà entre els bocins dels temps i la solitud de les voreres

Fantasmes d'un somni llunyà avorrit i barrejat en la seva ombra"