Quadern d' Estiu (II): El Mataró Anònim

Fàbregas, 22 dies sense incidents

Aquesta imatge la vaig captar, entre altres, en una passejada realitzada l'any 2009 i sobre la que vaig incloure en el bloc algunes fotografies de la mateixa. Tantmateix encara conservo el folletó en que s'explicaven algunes de les característiques del Mataró fabril i els seus vestigis, en forma de gegantines xemeneies i algunes naus, de les que podem descomptar la ja desapareguda xemeneia de Ribes i Julià, just al darrera de casa al carrer Campeny de la que encara en recordo els llums encesos al cap vespre en les darreres tirades de producció. 

Com hi puc llegir al folletó i segons reconec per nombroses converses al voltat de la ciutat, testimonis i publicacions. Les xemeneies industrials d'obra comencen a prendre importància a Mataró cap als anys 40 del segle XIX amb el desenvolupament de la indústria dels filats i teixits, que sofreix un gran impuls amb la incorporació dels "vapors": fàbriques propulsades per la força del vapor que s' escalfava amb carbó, les quals donaren feina a força gent i conferiren a la ciutat un marcat caràcter industrial (1)

Afegeixo, en una mirada profunda i fruit de l'exèriència transmesa a través del meu pare i  avi, no precisament en aquestes però si com aquestes, un espai on molta gent va treballar en condicions penoses, salaris minsos i poques garantíes, que la melangia no ens ho faci oblidar.

Tornant de la feina he passat per davant de la fàbrica anomenada de Can Fàbregas del paper, On hi ha en primer terme (des de Lepanto) una xemeneia de vapor del 1856 que formava part de l' antiga fàbrica de Ca l'Arenes, també coneguda com Vapor Nou. Des de l'any 1900 propietat de los "hijos de Antonio Fábregas" dedicada a la fabricació de capses de cartró i d'aquí el nom. 

Una de les explicacions de la visita estava relacionada amb el cartell que penja de la façana de la fàbrica "FABREGAS: dies sense accidents" una forma de recordar els dies que feia que no es produien, jo com d'altres vaig fotografiar el cartell, ara sense cap xifra, pel tancament de la fàbrica, però en record de les dificultats patides i els perills associats a la feina, avançar doncs sense incidents era una fita important, i calia reflexar-la. 

Passant pel davant, ja amb uns anys al darrera però amb la curiositat del primer dia, m'he acostat a parlar amb els treballadors i els hi he demanat que en farien d' aquest cartell. Amb un somriure, com qui és còmplice i hereu d'aquella tradició obrera, m'han comentat: "Lo vamos a colocar en la entrada". 

(1) "Una passejada per les xemeneis del catàleg del patrimoni 10 de maig de 2009" (Fons Documental Casasús-Acedo)

http://aliesmataro.blogspot.com.es/2009/05/passejada-per-les-xemeneies.html

Torre Llauder en 3 dimensions

Recreació virtual que mostra l'aspecte original de la vil·la romana localitzada a Torre Llauder. Vídeo encarregat per a les commemoracions del 50 aniversari de la descoberta del jaciment.

Passejada espeleològica per la "gruta" de Can Palauet

Va ser ahir, en que la sort i la casualitat van col·locar una tarima just al davant de l'arxiu municipal. M'ho havia promès i aquest cop, per d'altres, he complert amb el pacte. Em podeu veure casc i reixeta al cap, bufanda (estic constipat) i somriure confiat en la incursió per una de les nombroses, se'n compten més de seixanta, grutes o hipogeus de la nostra ciutat. 

El rellevant del fet, va ser la sorpresa de trobar-me allà on volia en el moment precís en que una senyora d'agradable factura em convida a passar. Un cop d'ull ràpid als meus deures retornava en forma de cluc: via lliure!     

  

L'entrada a l'exposició sobre la que us he parlat les darreres setmanes va ser una barreja entre curiositat i incredulitat, al fons m'esperaven diversos plafons i corria a llegir-los no fos cas que la realitat em jugués una mala passada. Tot un descobriment sobtat. 

El millor estava per venir però, se'm acosta un dels responsables de sala i m'atansa un casc, i una xarxa entenc pel cap, acte seguit conduït per una llum començo a descendir a les profunditats, una estança estreta, petita de no més de 1'80 m d'alt (pico amb el cap) entre poc i massa 2 m d'ample. Era un espai reconegut, pràcticament calcat a les imatges que un tal Jordi Tarradellas em va ensenyar anys enrrere quan vaig saber de l'existència d'aquests túnels d'ultratomba. 

A vista, crec que el descens rondaria els 6-8 metres de profunditat. No era un túnel uniforme era més aviat regirat amb revolts, dimensions reduïdes, tot just una persona a estones en el transcurs d'uns 20-25 metres a tot estirar. 

Alguns elements remarcables des del punt de vista constructiu i que impressionen són els orificis formats en la seva excavació, que s'estima entre 4 o 5 cents anys enrere i els més recents del segle XVIII, es pot determinar clarament els punts d'impacte de les eines de perforació, segurament pics de petites dimensions, per l'espai dic. Altres consideracions giren entorn als espais destinats, entenc, a situar algun tipus d'il·luminació i que acompanyen als curiosos al llarg dels passadissos. La petita lleixa o banc a la sala final. 

Els elements constructius són propis de l'època i coincideixen amb d'altres que em pogut seguir en a Un Mataró no tan llunyà com el famós dipòsit, maó i pedra, sauló pur els darrers metres. Em va cridar l'atenció un dels revolts on s'hi pot apreciar (fotos de més abaix) una mena de fonament o pilar de maons, del que en desconec si forma part de la pròpia gruta o és un element trobat i esquivat en la confecció de la mateixa. 

Caldria una revisió més exhaustiva del fenomen de les grutes de Mataró per treure'n l'entrellat, però qui va dir que érem prudents? 

• Quan més abaix menys oxigen, per tant una de les hipòtesi sobre el possible amagatall quan anaven mal dades pot ser pràcticament descartada excepte que es proporcionés alguna mena de ventilació. Érem tres i en poc menys d'un minut l'aire ja es notava viciat.

• Els líquids queden descartats pel fons de terra, cosa que pot ser més factible en el cas del dipòsit trobat a la Plaça Gran.

• És un element prou comú, més de seixanta, alguns de llarg recorregut, com per establir que es tractava d'una pràctica habitual en les cases d'aquell Mataró, que cal recordar era de poblament molt recent i dispers i que no va començar a constituir-se en nucli fins aquell moment.

• Comparteixen unes característiques molt similars pel que fa als materials i la tipologia de la petita sala final que els tancava.

• Sembla que podien ser d'us privat, per part dels de casa. Aquí se'm obren dubtes, rebost? evitar Impostos? por a la pirateria en els primers temps? Se'm fa estrany un rebost tan profund. Amagar una part del que s'havia guanyat per evitar donar parts essencials dels bens. Establir una reserva d'aliments en cas de necessitat (guerra, mals temps...) i preservar-la d'altres sembla més propi. 

• Sembla més un ús privat que públic dels primers temps de repoblament després de la dispersió tardo romana. 

Per a més informació consulta altres reportatges del nostre bloc: 

L' hipogeu del carrer Barcelona

Exposició a Can Palauet

Un dipòsit del segle XVI

El 18 de Maig: Dia Internacional dels Museus 2015

El 18 de maig és el Dia Internacional dels Museus i “Museus per una societat sostenible", el lema d' enguany. Per celebrar-ho els museus de la ciutat s'afegeixen a una programació especial d'activitats.

 Programació a Mataró

“A dalt i a baix. Les cases de cós i els hipogeus a Mataró”

Demà, dissabte 9 de maig, a les 18 h s’estrena a Can Palauet l’exposició “A dalt i a baix. Les cases de cós i els hipogeus a Mataró”, on es mostren els resultats dels recents treballs de documentació i de recerca d’uns elements de patrimoni arquitectònic i històric molt característics de Mataró: les cases de cós i els hipogeus.

La casa de cós és essencialment un habitatge unifamiliar de planta baixa, pis i golfes, d’uns cinc metres d’amplada, amb dues façanes i construït habitualment amb tàpia. A Mataró es va configurar a principi del segle XVII i va perdurar, amb variables, durant tres segles fins a la primera dècada del segle XX. Va esdevenir així un dels elements característics del paisatge urbà de la ciutat.

 

Els hipogeus són unes construccions subterrànies excavades en època moderna (segles XVI-XVIII), que consten d’una entrada esglaonada, un passadís i una cambra final. A Mataró també se’ls coneix popularment com a grutes o fresqueres, i fins al moment se n’han documentat més d’una seixantena.

 

A l’exposició s’hi podran veure diferents elements com ara la reconstrucció d’una casa de cós teòrica amb un hipotètic hipogeu a sota i un mapa de la distribució d’hipogeus a Catalunya. En aquest s’exemplifica que Mataró és la ciutat que té més hipogeus comptabilitzats. Hi haurà també un mapa de la ciutat amb la ubicació d’aquests elements patrimonials i les imatges i fitxes d’alguns d’aquests.

 

Un dels elements destacats de l’exposició és el dietari de l’arqueòleg Marià Ribas, que va ser el primer en descobrir un hipogeu a Mataró. S’exposaran també elements relacionats amb les cases de cós com ara decoracions de façanes, tàpies, serigrafiats i panys de portes, entre d’altres. La mostra s’acompanya de la visualització d’un hipogeu existent al sota de les sales d’exposicions de Can Palauet.

Un dipòsit del segle XVI?

web Ajuntament de Mataró

Una propospecció feta diumenge al carrer de Santa Maria 9, on es troba la botiga Món Viu, ha permès a l'Ajuntament de Mataró trobar un dipòsit per contenir líquids que data del segle XVI i que es troba en perfectes condicions. L'objectiu d'aquestes prospeccions és troba run espai de grans dimensions sota la plaça que diversos testimonis asseguren haver accedit quan eren joves a l'any 1937. La cambra trobada fa 8,30 metres de llargada, 3,20 d'amplada i 2,8 d'alçada, i està construït amb carreus de grans mides i cobert amb una volta de maó.

Capgròs

El dipòsit es va localitzar els anys 90 però s’hi va accedir a través d’una altra finca. Llavors no es va poder documentar exhaustivament. La troballa permet, a part de catalogar-lo, delimitar i concretar la zona d’exploració del gran espai que es diu que existeix sota la plaça.

La informació dels testimonis va provocar que als anys 90 l’Ajuntament realitzés unes primeres prospeccions amb resultat negatiu. Al 2013 es van fer dues prospeccions geofísiques, una mitjançant la tomografia elèctrica i l’altra amb el georadar. Es van detectar anomalies a banda i banda de la plaça que podrien correspondre a dues cavitats o zones construïdes, però no es van obtenir evidències clares. El passat 22 de febrer es va fer el primer sondeig per trobar aquest gran espai però es va haver d’aturar quan es van localitzar restes pertanyents a la ciutat romana d’Iluro.

"Mataró, la ciutat llegendària" un reportatge de la Vanguardia

En aquest bloc hem treballat sobre una de les grans curiositats de la nostra ciutat, l'existència vora muralles de nombrosos hipogeus carrer Barcelona i les curiositats i misteris que la imaginació hi pot concebre. Ara en aquest reportatge de la Vanguardia se'n fan ressò. Sembla que també es prepara pròximament una exposició a Can Palauet, seguirem atents a les novetats sobre el tema i a les investigacions entorn als seus misteris. 

Una intervención arqueológica en el subsuelo de la plaza Gran de Mataró, en busca de lo que la memoria popular define como una misteriosa cavidad subterránea de grandes dimensiones, avalada por modernos sondeos geofísicos, ha contribuido a alimentar la leyenda sobre numerosas galerías y túneles subterráneos bajo la ciudad. La investigación ha aportado veracidad a estas fábulas y ha propiciado un hallazgo sorprendente.

Sólo en el núcleo antiguo de la capital del Maresme se han catalogado hasta 62 hipogeos, galerías subterráneas excavadas en el subsuelo durante el siglo XVI. Se trata, según Ramon Reixach, concejal, historiador y presidente del Consell del Patrimoni Històric, de construcciones subterráneas de época moderna a las que se accede desde una vivienda particular o edificio público, mediante un túnel de unos 60 cm. de ancho por 1,70 metros de altura, con fornículas -supuestamente para colocar lámparas-, y que desciende entre 10 y 13 metros de profundidad a través de unas escaleras que abocan a un corredor angosto. Este lleva a una cámara final de unos tres metros de diámetro, con bancales corridos excavados. "Las grutas respetan la estructura del hipogeo clásico", detalla Antonio Di Meo, arquitecto que cataloga estas insólitas construcciones, elaboradas con arcos de vuelta que, sin ningún tipo de duda, fueron cimentadas por los mismos poceros expertos en construir las minas de agua.

Los primeros hipogeos detectados en Mataró son del siglo XV pero la mayoría datan del siglo XVI, "momento en el que surge la actual ciudad", detalla Reixach, ya que la presencia romana discontinua propició que la antigua Iluro fuera abandonada hasta que se estableció una villa, momento en el que surgen estas grutas "en las casas de alto nivel social", y que se han mantenido activas 300 años. En 1500, Mataró apenas contaba con 2.000 habitantes entre murallas, la mayoría de los cuales se dedicaban a las explotaciones vitivinícolas.

Son varias las teorías que abonan el misterio de estas peculiares construcciones subterráneas. Según el historiador Ramon Reixach, podían ser lugares de reunión, pero también las típicas fresqueras para mantener los alimentos en buen estado de conservación, "ya que en los hipogeos la temperatura se mantiene estable, entorno a los 13º" todo el año. "Hay quien habla que eran escondites ante los ataques de los piratas" y otros que se utilizaban para esconder contrabando. Incluso asocian los hipogeos a reminiscencias precristianas de culto a las ánimas de los difuntos "como los lararium romanos, altares dedicados a los muertos, una especie de santuarios familiares".

Se entendería la presencia de estas construcciones en el contexto urbano de Mataró, una ciudad muy próspera durante del siglo XVI, con viviendas unifamiliares de planta y piso con el típico portal circular que aún persiste en los núcleos urbanos, construidas entre murallas que cerraban el perímetro ante los ataques de los piratas. Era imperativo legal mantener la protección sobre el monopolio de la corona, "el vino que desde Mataró se enviaba a las galeras". Cuenta Reixach que se ha documentado que vino -de muy baja calidad- elaborado en Mataró sirvió para saciar a las tropas de los Reyes Católicos que mantenían el asedio a Granada. Después, estos hipogeos se podían haber utilizado para instalar alambiques con los que el vino destilaba aguardiente, un licor muy preciado y valorado que se llegó a exportar a los mares del norte. Los viñedos fueron el inicio de la riqueza de las familias rurales cuyos herederos invirtieron en la industria textil. convirtiéndose en los protagonistas de la gran revolución industrial.

En Mataró, según el arqueólogo municipal, Joaquim García, sobre estos "elementos desconocidos" catalogados como Bien Cultural de Interés Local, se ha empezado a recopilar información "hace cuatro meses" para unificar las noticias dispersas que se han transmitido de generación en generación. El primer elemento que se conserva sobre los hipogeos es un escrito de 1956, pero sin que hasta hoy se haya abierto una línea de investigación. Con posterioridad, se profundizará en los archivos y se analizarán las intervenciones arqueológicas en las que podrían haber aparecido más grutas subterráneas para "desvanecer las dudas cronológicas y funcionales".

Visualitza el vídeo reportatge a  http://www.lavanguardia.com/local/maresme/20150402/54429390000/nma.html#ixzz3WKI9g3if

El misteri continua...La Plaça Gran

Una història que es dóna per certa a Mataró però que mai s'ha pogut verificar és la de l'existència d'un gran espai soterrat al subsol de la plaça Gran. Una sala a les entranyes del centre de la ciutat, que diversos testimonis orals, veïns dela mateixa plaça, asseguren que existeix. Hi van accedir, diuen, l'any 1937, en plena Guerra Civil, quan eren tan sols uns infants, i des d'unes escales que s'originaven a l'interior d'un immoble de la plaça Gran. Però aquest espai, que es remuntaria als segles XVII o XVIII (per tant no seria cap refugi de la Guerra Civil, tot i que s'hauria emprat com a tal) mai s'ha trobat.

Als anys 90, arran d'aquestes informacions dels veïns, l'Ajuntament va realitzar una primera prospecció que va donar resultats negatius. Però el consistori ha insistit. A l'any 2013 va reprendre la recerca, amb prospeccions geofísiques al subsol que van donar noves esperances per demostrar l'existència d'aquest indret. La tomografia elèctrica -que permet obtenir imatges en superfície a partir de la conductivitat del subsol- i les tècniques de georadar emprades van permetre detectar anomalies a banda i banda de la plaça, que podrien correspondre a dues cavitats. 

Les evidències, però, no eren prou clares, així que calia fer una exploració arqueològica, que es va acabar duent a terme ahir diumenge. Els treballs van consistir en l'obertura d'una rasa que volia arribar als 4 metres de profunditat a la confluència entre el carrer Santa Maria i la part alta de la plaça Gran, el punt on els veïns situen l'escala per descendir al subsol. Quan es portava un metre i mig excavat, però, van aparèixer un mur que els arqueòlegs van identificar com de l'època romana. Això va obligar a aturar els treballs, tal i com marca el protocol, per evitar els danys a aquestes restes, i a tapar la rasa. L'excavació ha quedat avortada i l'objectiu ara és estudiar si es pot iniciar des d'un altre punt de la plaça. 

Ara fa uns anys escrivia en aquest bloc algunes retalles sobre el que vaig considerar "el misteri de la plaça gran". La Plaça Gran. Això que en diem la història no s'acaba mai , avui amb un nou intent de treure'n l'entrellat, sembla que un cop més... haurà de ser per un altre "post".

Font: Capgros 

Imatges de la nostra participació al 48 hores Open Puig i cadafalch

Presentació al 48 hores Puig i Cadafalch: Què n'hem fet de la Llar Cabanellas?

Antoni Martí Cabanellas i Casanovas, metge cirurgià (Banyoles, 1814-Mataró,

1866) resident durant molts anys a l’illa de Cuba,va fer testament tancat davant el Notari Desideri Recoder i Lladó el dia 12 de desembre de 1866 deixant tots els seus béns …..Instituyo por mis herederos, a los verdaderamente pobres que sean vecinos de esta ciudad de Mataró en el dia de mi muerte...

En aquest sentit, els seus marmessors construïren, a la cantonada amb la ronda d’Alfons X el Savi, un asil per a ancians.

L’edifici, projectat pel Mestre d’Obres Jeroni Boada, s’acabà el 1874 i se’n cedí immediatament l’ús a la congregació religiosa francesa de les Petites Soeurs des Pauvres (Germanetes dels Pobres) .../ por considerarlas las más apropósito para cuidarlos y asistirlos.../

L’escriptura pública atorgada el 12 d’abril de 1871 diu que el nou edifici s’aixeca en una peça de terra plantada de vinya situada a la partida anomenada La Morberia, (D.O. Mataró ara anomenat monastrell a València) adquirida a Francesc Rafart i Poy .../ y lindante por oriente con D. Carlos de Fortuny, por mediodía con D. Felipe de Alemany, por ponente con el camino del Cementerio y por cierzo con D. José Botey Salavert.../La descripció fa esment de la nova casa, el jardí i l’hort: .../consistiendo las tales casas y terreno en un edificio que hacia el medio día se prolonga en dos alas para la conveniente separación de los acogidos y las acogidas, ocupa en su totalidad una superfície de mil ciento ochentiocho metros cuadrados, de dos altos, mide la altura de diez metros y tiene un subterráneo para bodega, con un gran patio o jardín al frente, de superfície mil cuatrocientos doce metros cuadrados en el que se entra por una gran puerta o portal que dá al camino del cementerio .../... y con un huerto, de superfície dos mil un metros cuadrados, y otras estancias al detrás.../que sumen 14000 m2.

Observem com una vegada més l’hort es fa present com a element de subsistència vinculat a les construccions religioses o assistencials. El jardí, situat davant la façana principal, conserva un arbrat de gran interès format principalment per cedres, palmeres de Canàries i mimoses. També hi trobem l’estàtua sedent d’Antoni Martí Cabanellas i Casanovas obra de l’escultor Agapit Vallmitjana.

El Pla Especial del Catàleg del Patrimoni atorga el nivell de protecció A referit a les façanes, volumetria i estructura general de l’edifici. Té la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

Des de l' any 2000 es tancat com a servei públic a malalts mentals, que es van distribuir entre l' hospital de Mataró i el de Sant Jaume i Santa Magdalena.

Diversos projectes que prometien un espai obert amb serveis sociosanitaris i un jardí públic han fracassat o han quedat arreconats per la realitat econòmica i la voluntat política. (s' ha posat dues vegades la primera pedra)

Com a veí de Mataró espero que s' actui i es respecti la voluntat d' Antoni Marti Cabanellas ( i cito textualment) Que en fem de la llar cabanellas?

Ens conviden a explicar l' espai de la Llar Cabanellas al "48 hores Open Puig i cadafalch"

Puig i Cadafalch a Ca L' Arenas!

PUIG I CADAFALCH I ELS SEUS COL·LABORADORS

Benvolguts i benvolgudes

L’Associació Amics de Ca l’Arenas reprèn les activitats, després de la pausa estiuenca, amb la conferència Puig i Cadafalch i els seus col·laboradors, a càrrec d’Esteve Mach i Bosch, Acte inclòs en la programació de MATARÓ, CIUTAT DE VALORS, impulsada per l’Ajuntament de Mataró.

La figura del mataroní Josep Puig i Cadafalch té una dimensió extraordinària, que sobrepassa l’àmbit ciutadà i nacional, emmarcada en un moment històric importantíssim del nostre país.

Arquitecte destacat del moviment modernista,  romanicista reconegut internacionalment, President de la Mancomunitat de Catalunya, generadora de la Catalunya moderna, exiliat i personalitat indiscutible en la recuperació cultural a la postguerra. Josep Puig i Cadafalch és un mataroní de talla internacional que requereix la més alta valoració i estudi.

Esteve Mach i Bosch, arquitecte, president de l’Associació Amics de Josep Puig i Cadafalch, estudiós de la vida i obra de l’il·lustre mataroní, ens oferirà una visió àmplia del llegat i de la seva tasca política i cultural i, en general, de l'obra de la Mancomunitat en l'època que ell la va presidir. S'analitzarà, també, la relació de Puig i Cadafalch amb personatges clau com Prat de la Riba, Cambó, Eugeni d'Ors, Pompeu Fabra, Pijoan...i, finalment, Primo de Rivera.

  Us hi esperem

Dimarts 23 de setembre de 2014, a dos quarts de vuit del vespre.

ASSOCIACIÓ AMICS DE CA L’ARENAS
Carrer Argentona, 64

 

La presó de Mataró: un edifici singular

Ara destacada pel nou espai del cafè nou, que ressalta i dona una nova perspectiva a l'edifici, m' he decidit a glossar la informació que tinc sobre la presó de Mataró.

He escoltat històries sobre joves anti franquistes que hi van passar alguna nit, de fet la presó de Mataró no era un edifici per tenir a reclusos durant llargues estades sinó que era per retenir-los en vistes a judici o per ser traslladats en un període curt de temps a d' altres presons on complirien condemna. La singularitat ve donada per la seva estructura i l'arquitecte que la va dissenyar, Elies Rogent i Amat,  professor d' arquitectes com Domenech i Muntaner i Antoni Gaudi, del qual s' explica va dir en entregar-li la titulació "He aprovat un boig o un geni".

L' inmoble es compon d'un cos rectangular, on es situaven les dependències administratives, i d'un altre de semicircular, amb el pati i les cel·les en planta baixa i pis.

Situada a la cantonada amb la Muralla de la Presó, va ser el primer edifici carcerari construït a l' Estat espanyol segons el concepte panòptic ideat per Jeremy Bentham el 1787 ( la part interior, sencera, es pot veure i controlar des d' un sol punt), tota una innovació en els edificis penitenciaris.

La façana principal és una interpretació de la masia catalana i dels palaus italians del segle XIV, d' acord amb l' ideari neomedievalista d'Elies Rogent. En el cos rectangular, l'arquitecte utilitzà carreus de pedra i projectà la coberta a quatre aigües. En el cos semicircular feu servir la volta de rajola per delimitar els sectors i marcar el ritme de la façana. Les cobertes de les cel·les són la coronació de l'edifici.

L'estructura semicircular de la part posterior de la Presó es reflecteix al pati, que té la mateixa estructura, amb una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa i finestres de la mateixa tipologia al pis. L'aparell és també de maó vist. A la part exterior del semicercle hi ha les cel·les de planta trapezoïdal amb cobertes a doble vessant

La part que correspon a les formes rectes de la façana i els murs laterals és feta amb maó vist amb grans finestres de mig punt amb dovelles i amb carreus als angles de la façana. En la part semicircular, però, les parets exteriors són de pedra irregular, alternant en alçada amb filades verticals i horitzontals de maons

L'estructura d'aquest edifici segueix de manera clara el criteri historicista del propi arquitecte, autor de l'edifici neoromànic de la Universitat de Barcelona (1863-70) i de la restauració del Monestir de Ripoll (1886-93). En el cas de la Presó de Mataró, Rogent segueix els canons de les construccions medievals de caràcter civil, pròpies de la Mediterrània occidental, a la Baixa Edat Mitjana

Aquest fou declarat bé Cultural d' Interès Nacional el 23 d' octubre del 2001.

Font: Biblioteques de Mataró "Tres edificis, una ciutat"

La Basílica de Santa Maria: Visita inesperada

Avui tenia preparada una altre publicació, però com succeeix a vegades a la vida, el que prepares no esdevé necessàriament realitat, així que m' he trobat davant la grata sorpresa de poder visitar el campanar de Santa Maria o això semblava a simple vista, ja que pel preu d' un he vist dos monuments, també he pogut visitar l' orgue.                                                                                                                                                       

La porta entre oberta i unes escales dallò més interessants, com la fotografia que us presento, flanquejada per dues persones que em convidaven a pujar, casualment una d' elles era lleidatana i les comparacions amb la Seu no han trigat a sorgir. La Seu Vella és un monument excels, amb un campanar que depassa en molt la nostra modesta basílica, per alçada i per estar sobre un turó, el de la Seu, molt més elevat que el nostre pujol. Però, en tots els què hi ha però, el més interessant de la visita era l' exposició dels conceptes i la visita a l' orgue, i aquí la Seu ha sortit perdent o lamento.

A l' entrada ens han fet una petita introducció a la basílica, el fet de que l' accés fos limítrof a la façana i no directament al campanar ha donat joc a parlar-ne. Construïda al XIX es troba superposada a la façana original, una façana molt senzilla d' un estil molt semblant a les que podem trobar a diversos pobles de la costa. Hi ha un petit passadís que cobreix la sobre façana i l' entrada de l' església que és imperceptible des d'altres angles o en entrar per la porta principal, però que és molt curiós de veure. 

En pujar per les recaragolades escales canviem de torn i ens endinsem en l' autèntica escala del campanar, ens adverteixen que hi trobarem un rellotge també del mil vuit-cents i escaig, lamentablement ja no funciona, era l' antic mecanisme ara modernitzat que donava les hores i constituïa part del ritme de vida d' aleshores, temps en que d' oïda podíem saber on érem, toca defensar la terra, toca anar a missa, toca a mort... Parlem de wasaps, de notícies que volten el món en segons i aquell món tan petit però tant eficient. 

L' arribada a dalt ens emmarca en la nostra ciutat, ens envolta en campanes, tan sols una apunt, el meu besavi era campaner en un petit poble de les valls pirinenques de l' Aragó, sempre he tingut fal·lera per les campanes i curiositat per les persones que les toquen, me les miro d'aprop com reconeixent-me. Per això escoltava atentament com l'home campaner anava exposant l'origen de les mateixes, la Juliana, la Semproniana i la Montserrat, datades als anys 40, després de la guerra i els seus estralls, recordava episodis de guerra com els protagonitzats per Rafael Estrany o Joan Peiró contraposant el seny al fanatisme, malgrat les idees. De fet encara n'hi ha una del segle XVI, la més petita, símbol d' aquella ciutat que començava a créixer i a convertir-se en un nucli poblacional, més enllà dels masos i masies.

Després d' emmirallar-me en aquell home i les vistes, mirant d' identificar llocs de la ciutat per on he passat, a si, l' escola de les "nenes" el Cor de Maria quantes visites il·lustres hem documentat; Santa Anna, l' espadanya de Sant Josep, com no parlar del Montalt i de Burriac, la casa dels avis d' aquell amic amb el pujàvem al terrat, recordant com es veu el campanar des de mar i en el gravat que presideix aquest bloc. 

Hem tornat a baixar sobre els nostres passos, ara si a la nova estança de l' orgue, des de 1927. Una de les afirmacions que he trobat més curiosa és la que ha fet un dels nostre guies, "la capacitat tècnica de les nacions es media no amb les seves armes sinó amb la perfecció dels seus orgues" una asseveració agosarada però no del tot desencaminada a tenor de la presència d' aquell enorme instrument de  grans proporcions, pulmons mecànics i esperit de fusta, que m' ha convençut de la seva imponent complexitat. 4500 tubs perfectament orientats, alguns de la mida d' agulles i d'altres de columnes que pujaven en ordre incert a través de les tripes del monstre.

Renovat amb la subtilesa dels temps a l' any 1974 presenta un aspecte mecànic però amb elements que permeten parlar de certs avantatges moderns. Testimonis del seu potencial, hem rebut una classe d' un altre Estrany Roger?, que ha tocat peces suaus i d' acompanyament i ha ferit la nostra sensibilitat amb tota la potència d' aquest instrument brillant. Si voleu sentir el que jo o coses molt mes interessants, podeu adreçar-vos l' any que ve al mateix emplaçament amb el que he iniciat el relat i cada mitja hora podreu recordar que va haver-hi un temps no tan llunyà on segurament les coses no anaven tan despresa però valien la pena d'escoltar.

Gaudí Km0 Mataró

Redescobrint "El misteri de la Plaça Gran"

Ara fa tres anys, a través d' un comunicat de les CUP i una intervenció d' Agàpit Borràs, vàrem saber més sobre una d' aquelles coses que tan ens agraden als apassionats de la història i la nostra ciutat, sota la Plaça Gran hi ha un misteriós espai, estructura o "anomalia" tal com ens explica Agàpit per a Un Mataró no tan llunyà:

"Dir-vos que fa un mes aproximadament, varem fer una intervenció amb un sistema que s’anomena “tomografia” a la Plaça (claus d’acer connectats elèctricament, que permeten esbrinar fins a una fondària d’uns 8-10 metres si hi ha “anomalies”). Aquesta intervenció es va fer i es varen trobar “anomalies” i això vol dir que es varen detectar evidències d’una intervenció humana. El diumenge 10 de novembre hi tornarem a les 10 del matí i farem una passada amb georadar. Llavors sabrem més coses en concret. Agraït pel vostre interès. 

Tanmateix si es concreta tot això, representa una troballa cultural que pot dinamitzar econòmicament aquesta part de la ciutat, tant central dins la Iluro romana i el Mataró medieval del XVI.. Com veieu aquests avenços tecnològics, permeten esbrinar el subsòl sense fer intervencions físiques a una fondària de 8 - 10 de metres, que tenen un cost molt més superior que la utilització d’aquestes tècniques modernes que us he comentat."

En el Bloc em parlat sovint sobre la Plaça Gran, eix a través de les diverses èpoques de la nostra ciutat, sobre la que s' han articulat, com ens exposa Agàpit, les avantpassades de Mataró.

Avui en un intent de treure l' aigua clara, sense escometre encara una acció més important i agressiva com seria la opció de foradar alguna part de la plaça, hem sigut testimonis de la batuda que han realitzat amb el georadar, de la que esperen extreure'n alguna informació rellevant. 

dipòsit de l' aigua de Lleida

A més de l' experiència de participar d' aquesta pràctica arqueològica, ficant el nas entre papers i documents, hem sabut que hi ha registres del 1937, data en que es va baixar per darrera vegada a través d' unes escales a aquesta estructura. Sembla ser, pel que hem esbrinat i ens han dit uns i altres, que es tractaria d' una estructura, possiblement un dipòsit d' aigua, molt semblant als que hem pogut veure en ciutats com Lleida o Barcelona, que aprofitaven les aigües de reguerons i canalitzacions naturals internes per acumular-la i així estar abastits en cas de necessitat.

No volem aventurar-nos més pel que fa a les dimensions, moderadament grans, les múltiples funcions i la datació concreta, seguirem atents a cada pas amb ajuda i assessorament podrem seguir fent-nos una idea d' allò que tenim sota els nostres peus.

48 hores Open Puig i Cadafalch

Mataró commemora aquest any 2013 l’aniversari de tres edificis emblemàtics per a la ciutat, obra de tres insignes arquitectes que han esdevingut claus en la història de l’arquitectura del nostre país: 150 anys de l’edifici de la Presó, d’Elies Rogent; 130 anys de la nau de blanqueig de la Cooperativa Obrera Mataronense, d’Antoni Gaudí i 120 anys del mercat del Rengle de Puig i Cadafalch

L’aniversari del mercat del Rengle és el punt de partida per les 48h Open Puig i Cadafalch d’enguany. Les activitats proposades prenen el patrimoni arquitectònic com a fil conductor per valorar el paper dels mercats i comerços en el teixit urbà i com a conformadors de la vida social a la ciutat.

Agenda

Divendres 18 d’octubre
Conferència: “Història i evolució de l’arquitectura dels mercats”A càrrec de Manuel Guardia, doctor arquitecte
A la Casa Coll i Regàs (c. d’Argentona, 55) a les 19.30 h

Dissabte 19 d’octubre

Visita guiada: Itinerari pels establiments històricsVisita per establiments històrics de Mataró. De 10 a 14 h
Punt de trobada: Celler Castellví (Pl. de Cuba, 42)

Visites lliures: Itinerari pels establiments històricsVisita lliure per establiments històrics de la ciutat
Matí i tarda, en horari d’obertura dels establiments

L’hora del conte: “Cada conte, cada casa, Cadafalch”A càrrec de Santi Rovira
A la plaça Gran, a les 17.30 h

Conferència: “L’experiència de rehabilitar Puig i Cadafalch”A càrrec d’Isidre Molsosa i Montserrat de Torres, arquitectes
A la Casa Coll i Regàs (c. d’Argentona, 55) a les 19.30 h

Diumenge 20 d’octubre

Visita guiada: Itinerari pels mercats històricsVisita guiada a càrrec de joves arquitectes de Mataró. De 10 a 13 h
Punt de trobada: Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers de l’edificació (Pl. de Can Xammar, 2)

Puig i Cadafalch gastronòmic

Els entrants Puig i CadafalchDivendres 18 i dissabte 19 d’octubre. Els restaurants ubicats a l’entorn del mercat del Rengle obsequien amb un entrant relacionat amb Puig i Cadafalch en fer-hi un àpat. Els restaurants participants estaran identificats.

Els dolços Puig i CadafalchLa Pastisseria Uñó (La Riera, 84-86) ha elaborat una galeta i una rajola de xocolata commemorativa dels 120 anys del mercat del Rengle amb una reproducció de tres fragments de l’edifici del mercat.
La Casa Graupera (Sant Simó, 5) ha seleccionat dues de les seves joies gastronòmiques i les ha posat en un embolcall que reprodueix l’edifici del mercat del Rengle.

Espai d’antics oficis i einesEl dissabte 19 d’octubre a la plaça Gran d’11.30 a 13.30 h i de 17 a 20 h
Espai participatiu amb una exposició de màquines antigues: molinets de diferents mides per desgranar i fer farina, màquines i serres de vogir, espai dels esclops, torn… i els nens i les nenes podran participar-hi tot aprenent.

CONFERÈNCIES SOBRE JOSEP PUIG I CADAFALCH A MATARÓ I ARGENTONA amb motiu de l’aniversari del seu naixement

Podreu trobar altres elements relacionats amb la seva figura, com ara la seva biografia o la casa on va néixer aquí a Mataró en d' altres històries del bloc i Puig i Cadafalch

"L’Associació d’Amics de Puig i Cadafalch (AAPC) inicia la seva actuació pública, coincidint amb
l’aniversari del naixement de Puig (Mataró, 17 d’octubre de 1867).

El mateix dia 17, a Argentona, l’historiador de l’art i director de l’Institut Amatller d’Art
Hispànic, Santiago Alcolea Blanch se centrarà en la faceta d’arquitecte, prenent per base la
restauració de la Casa Ametller de Barcelona.

El dia 16, a Mataró, el Dr. Albert Balcells repassarà l’actuació de Puig en l’àmbit cultural i
remarcarà la transcendència de l’aportació de Puig a la cultura catalana.
L’AAPC ha triat els escenaris de Mataró i Argentona per la manifesta vinculació amb la
biografia de Puig.

Amb aquests primers actes, plantem una llavor destinada a fructificar d’allò més."

DIMECRES 16 D’OCTUBRE A LES 19h. CASA COLL I REGÀS. Carrer d’Argentona, 55 Mataró 

Conferència “Puig i Cadafalch i el redreçament de la cultura catalana”.
A càrrec d’Albert Balcells, catedràtic d’Història Contemporània de l’UAB i membre de l?institut
d’Estudis Catalans.

Puig i Cadafalch és la mà dreta de Prat de la Riba quan aquest és President de la Mancomunitat, especialment pel que fa als temes de cultura.

Ja com a President, després de la mort de Prat, materialitzà els projectes dissenyats i en creà
de nous: Museu d’Art de Catalunya, recuperació de les pintures romàniques del Pirineu,
excavacions d’Empúries... però, sobretot, l’Institut d’Estudis Catalans que va ajudar a crear, a
fer créixer i que va salvar de les dictadures posteriors al 1923.

La relació de Puig amb altres protagonistes clau del món cultural de la seva època, com Cambó,
Eugeni d’Ors, Mn. Alcover, Pompeu Fabra, etc...expliquen un capítol transcendental de la
nostra història cultural.


 DIJOUS 17 D’OCTUBRE A LES 19h. SALÓ DE PEDRA DE L’ANTIC AJUNTAMENT D’ARGENTONA (EL CAPÍTOL). Carrer Gran. 

Conferència “Puig i Cadafalch entre Coll i Regàs i Amatller”
A càrrec de Santiago Alcolea i Blanch, historiador de l’art i director de l’Institut Amatller d’Art
Hispànic.

Dues de les cases més importants de Puig i Cadafalch, la Coll i Regàs de Mataró i l’Amatller
de Barcelona són contemporànies, ambdues del 1898 i totes dues van ser encàrrecs de rics
industrials de l’època: Coll i Regàs, industrial tèxtil i Antoni Amatller, xocolater.

Sembla que Puig va concebre la casa mataronina com a banc de proves de la casa de Barcelona. Les
similituds són força evidents, sobretot pel que fa a la façana amb múltiples detalls, però el
que més destaca és el frontis superior esglaonat de reminiscències nòrdiques, molt més
desenvolupat en el cas de la casa Amatller, essent un dels seus senyals d’identitat.

Caldrà escoltar el Sr. Santiago Alcolea per a saber-ne més dels vincles entre les dues cases, els seus
propietaris i Josep Puig i Cadafalch

L' arquitectura de Mataró: Josep Puig i Cadafalch i la Plaça Gran

Com hem pogut veure en d'altres aproximacions a la seva figura, Puig i Cadafalch al bloc, és un dels personatges més significatius de la ciutat, en coneixem la seva casa natal a darrere l'Ajuntament, la seva obra arquitectònica, les seves aportacions també com a polític i historiador, a més d'una projecció internacional destacable.

En aquest cas ens centrem en una de les empremtes, que aquest any tenim d'aniversari, és el cas del 120è aniversari del Mercat del Rengle. 

Detall de la coberta semicilíndrica

Els orígens del mercat cal trobar-los en un altre dels arquitectes destacables del segle XIX, Emili Cabañes al bloc, arquitecte municipal, projectà el 1891 la construcció d'un edifici d'estil modernista, exempt i modulat, a la plaça Gran ( llavors de la Constitució) on s'instal·larien de manera permanent les 30 parades de vendre carn, quinze per banda, amb accés per un passadís central. En la construcció s'utilitzà el marbre, l'obra vista, el ferro colat (columnes) i es bastí una coberta central metàl·lica a dues aigües. Les obres van començar al gener de 1892, i el mercat entrà en funcionament el 5 de juny d'aquell mateix any.

Mesos més tard, l'Ajuntament encarregà a Josep Puig i Cadafalch, nou arquitecte municipal, la reforma de la coberta original que havia patit desperfectes. En va projectar una de nova, semicilíndrica amb volta de canó atirantada, detalls d'obra vista, revestiment de ceràmica vidriada i ornaments de ferro forjat. El nou mercat de Mataró quedà quedà completat definitivament el mes de febrer de 1893.

Amb el temps i l'ús, l'edifici acabà presentant problemes mes estructurals, d'estanquitat, higiènics i de confort. El primer Ajuntament democràtic de Mataró convocà un concurs per reformar-lo que fou adjudicat el gener de 1980 als arquitectes Isidre Molsosa i Montserrat de Torres, i que va consistir en l'eliminació del passadís central mantenint l'estructura de cos central i recuperant la il·luminació i ventilació de la volta de la coberta. Externament es proposà l'accés a les parades pel seu frontal mantenint el modelatge inicial. El projecte incorporà també un nou sistema de tancament de parades, cambres frigorífiques i noves instal·lacions. Les obres de reforma del mercat i de l' entorn de la plaça començaren el juny de 1982, i el mercat s'inaugurà el 31 de desembre de 1982.  

Vista de la plaça

Podreu trobar altres històries de la Plaça Gran al Bloc seguint aquest enllaç. 


* Tres edificis, una ciutat, guia de recursos Núm. 31, juny 2013