14 de novembre de 1888: La il·luminació elèctrica en l' espai públic

Exposició universal de Barcelona

Com moltes altres vegades, m' agrada triar un dels capítols del llibre "bloc mataroní, una manera de fer història", per compartir-lo al bloc. Normalment agafo la data del dia en qüestió i em pregunto que passava temps enllà a la nostra ciutat, de vegades trobo curiositats, com és el cas, inexplicables paral·lelismes o de tant en tant, poca inspiració quan es tracta de fets que des del meu punt de vista no són substancials. Actualment, en un dia com el que ens trobem, en una setmana on l' energia és un tema candent i en una era on l' energia, concretament elèctrica, pràcticament mou el món, he trobat sortosament aquesta petita-gran història que em permet reflexionar sobre tot allò que pot canviar amb un sol gest, donar llum o no donar-la. 

"En l' esmentat dia tingué lloc a la Casa del Consell de la ciutat la subhasta per al subministra de l' enllumenat elèctric, havent adjudicat l' obra a en Bartomeu Lluró. Aquest senyor acceptà i millorà en el possible les condicions proposades pels tècnics i que constaven en les bases contingudes en el plec de condicions. 

Aprovat l' acte per l' Ajuntament, començaren tot seguit d' obres que duraren alguns mesos, passats els quals pogué inaugurar-se solemnement aquest nou i còmode sistema de il·luminació pública, venint a substituir-se  el gas que servia de llum públic i particular des de l'any 1855 fent-se la inauguració amb tota solemnitat el dia 24 de juliol de l' any esmentat; més enllà de l' any 1855 la il·luminació pública consistia en qualque fanal que els veïns pagaven l'oli i que eren signe de la cantonada del carrer i les petites llanternes o fanals que cremaven davant les imatges del Sant Patró o protector del carrer, que solien apagar-se quan els que cuidaven del Sant anaven a dormir, puix en aquell temps era cosa corrent retirar dejorn degut tal volta a la manca de comoditat per transitar de nit per anar al teatre que sols hi anaven les famílies acomodades; solien portar un fanalet a les nits que no eren de lluna: el gas vingué a canviar aquests costums i no cal dir res del moltíssim que les millorà l' electricitat."

Els Teatres de Mataró al segle XIX

Frederic Soler "Serafí Pitarra"

Evidenciada en anteriors cròniques la importància del teatres a la nostra ciutat, em disposo a fer-ne una breu relació històrica seguint els passos de Jaume Vellvehí del Grup d' Història del Casal.

Teatre de l' Hospital.-

La Junta de Caritat, constituïda el 1799 per mediació de l'ajuntament i l'Hospital, empesa per la necessitat de buscar recursos econòmica per als pobres, va construir un petit teatre en l'edifici de la Fleca municipal, on es representaren de forma esporàdica obres de caràcter religiós. Durant la primera dècada del segle, l'Hospital de Mataró subsistia gràcies als ingressos aconseguits a través del teatre.

El 1815, els administradors de la institució decideixen obrir-ne un de nou en l'edifici de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena habilitant una sala i amb el mateix objectiu d'aconseguir recursos per als pobres.

Les obres s'enllestiren ben aviat i s'inaugurà representant-se La Passió de Jesucrist amb notable èxit. La capacitat aproximada d' aquest primer teatre era d'unes tres-centes persones amb seient.

El Teatre Principal de Mataró

El teatre de l'Hospital va tenir molt bona acollida i el 1831 en haver-se d'enderrocar s' adquirí una casa al carrer Nou -actual foment- on s' hi va bastir un edifici nou que acolliria el Teatre Principal, de tres pisos i amb capacitat per a mil persones.

S' inaugurà el 1832. Durant anys el Teatre Principal fou l'únic teatre veritable de la ciutat, a banda de les petites sales d'entitats i associacions. Progressivament, al darrer quart del vuit-cents el Principal entrà en decadència.

Quant a preus, el 1876 per exemple, l'entrada d'una funció d'òpera costava 2 rals i una butaca 4; i l'entrada general d' una de sarsuela costava el mateix, però l'abandonament de 6 funcions en dies laborables cada butaca amb entrada eren 18 rals i cada platea i llotja sense entrada 80.