Camins de ferro: El context del ferrocarril entre Barcelona i Mataró

Per a realitzar aquest capítol m' inspiro en les diverses publicacions que he realitzat sobre el tren al bloc i un llibre que recentment, la meva companya, la Carmen, m' ha regalat.

 Sóc un entusiasta de la història i des de fa més de quatre anys, des que publico aquest bloc, m' apassiona  poder fer l' anàlisi del context a través del succés particular, d' estar per casa. A vegades senzillament deixo que sigui el lector que n' extregui les seves pròpies conclusions per això em remeto als fets o als documents en estat pur, sense tractar, sense donar una pàtina d' opinió personal, que malgrat hi és no s' expressa explícitament. Són coses que afecten a un nombre reduït de persones en un moment donat, però l' espai i el temps són d' allò més complexes i el lligam que existeix entre la part i el tot d' allò més curiosa. És una forma d' adonar-me fins quin punt és important per a mi aquesta feina, el fet de glossar aquestes petites grans històries i com alhora transpiro a través d' aquest bloc que em serveix de refugi, mitjà d' expressió i per canalitzar els meus ideals i vocació. Gràcies Carmen pel regal, miraré de tornar-te'l!

En aquest cas es tracta del llibre "El carril de Mataró: El primer ferrocarril de la península" publicat per Ferrocarrils de Catalunya i autor del qual és Gerard Roger et alii.

Durant el segle XIX tingué lloc a gran part dels països europeus una gran expansió tan econòmica com industrial, aquest episodi de bonança estava establert en el segle precedent. Les millores de productivitat agrícola, comercial i demogràfica que se succeïen durant el XVIII europeu preparaven el terrenys per a la consolidació d' aquesta incipient indústria.

Secció transversal d’una berguedana

Catalunya n' era un bon exemple. La creació de la Junta de Comerç l' any 1778, l' autorització del monarca Carles III per poder comerciar amb Amèrica i l' adopció de mesures de caire proteccionista d' aquesta industria, promocionaren la nova expansió comercial a la mateixa península i a les colònies d' ultramar. És en aquest context en que apareixen les primeres manufactures destinades a la producció de teixits de llana, seda i cotó per l' exportació, que comporta la pèrdua constant de pes en l' economia agrícola i decantant-se progressivament cap a nous sectors com era l' industrial. Són ja en les acaballes del segle XVIII quan apareixen en que s' incorporen les innovacions tècniques prova de la qual hi ha l' extensió de les anomenades màquines "berguedanes" seguint models anglesos com eren la "mule-jenny" angleses i d' altres. Fins hi tot amb un esforç econòmic important per traslladar tècnics procedents d' aquelles latituds per fer-les funcionar.

Finalment, fou la indústria tèxtil cotonera la que arrossegà el conjunt de l' economia catalana cap a un període de prosperitat i una expansió imparable que culminaria amb la introducció de la màquina de vapor i la inauguració de la primera línia de ferrocarril. Ja a començaments del segle XIX, la indústria es reorientà cap al mercat interior català i, per altra banda, s' inicià un lent procés de transformació de les manufactures tradicionals cap a noves fàbriques, les quals basaran el seu funcionament en la força del vapor i la indústria hidràulica.

Al llarg de tot el segle la indústria cotonera s' anirà desplaçant fora de Barcelona -que amb l' enderrocaments de les muralles estava vivint un espectacular creixement-,  de tal manera que les poblacions properes a la capital catalana, com Sants, Badalona o Mataró, es convertien aviat en denses poblacions industrials. 

Selfactina a l'empresa Francesc Casas S.A.
de Sabadell

© Fototeca.cat - M. Manent.

Durant la primera meitat de segle es van anar introduint de manera progressiva les innovacions i millores tècniques. Cal destacar l' aparició de la nova maquinària fabril, com els telers mecànics o les màquines automàtiques de filar conegudes com a selfactines. Tanmateix, un dels fets cabdals d' aquest procés industrial tingué lloc el 1833, quan s' utilitzà per primera vegada a Catalunya i Espanya l' acció del vapor per a la fabricació. Fou concretament a la fàbrica "El Vapor", situada a la Barceloneta i pertanyent a l' empresa dels Bonaplata, Vilaregut, Rull, Borrel i Companyia. Només tres anys més tard, el 1836, la primera embarcació de vapor realitzà el seu primer viatge inicial, de Barcelona a Mataró. 

Malgrat tot, davant l' escassedat de recursos propis i la dificultat d' obtenir carbó, nombroses fàbriques van haver de recórrer a la utilització d' una font d' energia alternativa, la hidràulica subministrada pels rius. Així doncs, la industria cotonera reconcentrarà la major part dels seus focus productius en dues localitzacions, o bé al voltant del port d' on podia rebre el carbó per mar o bé al llarg dels rius aprofitant l' energia hidràulica dels rius Llobregat, Ter i Fluvià. al llarg dels quals es construïren nombroses colònies industrials.

A Mataró proliferen les xemeneies a partir dels "40" del segle XIX amb l' avenç dels filats i els teixits, i l' impuls dels "vapors". Al 1838 apareix la primera filatura moguda pel vapor a sota mateix del carrer de Sant Agustí, la fàbrica de Gordils i Dalmau. Va ser instal·lada amb una força de 20 cavalls, fou una de les quinze  que existien a Catalunya en aquella època. Al 1848 ja hi havia 10 filatures, 7 de les quals funcionaven a vapor.

Vapor Gordils i Dalmau en l' actualitat