Mapa de Serveis Socials de Mataró Centre-Eixample

Mostra Mapa de serveis Mataró-Centre en un mapa més gran

Us presento aquest mapa, realment poc té a veure amb la història de la ciutat, però si amb els seus serveis socials. 

És un mapa que vaig realitzar en el context de l' assignatura de Sistemes de Benestar Social I en el Grau de Treball Social de la Universitat de Barcelona. Pretén incorporar la localització i una petita definició de la major part de serveis socials de titularitat pública i privada del Centre -Eixample de la nostra ciutat. Crec que com a element de consulta pot resultar útil per a tots aquells que vulguin explorar les possibilitats i carències entorn als serveis socials que tenim a Mataró.

Si necessiteu més informació o voleu llegir el treball complet, només cal que m' adreçeu un correu a loriencp@gmail.com.

a reveure!

Nous coneixements: El Visor SIG

BLOC VISORSIG

Darrerament estic entrant en contacte amb tot tipus de gent interessant de la nostra ciutat, unes persones em duen a d' altres i acabo per descobrir projectes d' allò més interessants i qui sap si en un futur poden tenir una aplicabilitat en el nostre bloc. 

Avui us convido a fer una passejada per l' enllaç que he deixat més amunt. Es tracta d' un Visorsig.  El visorSIG és una eina que estan desenvolupant des del SSIT, Servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions de l'Ajuntament de Mataró, per facilitar l'accés a la informació gràfica del territori i la informació associada.

Una de les aplicacions que més m' ha cridat l' atenció, evidentment per la feina que desenvolupo per a Un Mataró no tan llunyà, és la de la cerca sobre un mapa de tot el patrimoni de la ciutat. M' ha semblat un gran instrument de consulta per aquells que humilment ens dediquem a glossar les ventures i desventures de la nostra ciutat al llarg de la història, alhora el considero un enllaç a incorporar per a la nostra plana web, per a poder consultar-lo i fer-ne promoció. 

Després de parlar amb dos dels seus creadors, el Sergi Bernal i Jordi Bertran, he pogut incorporar multitud de coneixements específics sobre el que significa el desenvolupament d' aquests mapes, des de la seva complexitat a la versatilitat que poden tenir com a element de consulta.

En el bloc s' explica en què s'està treballant i tot i que encara no és consultable 100%, ja que està en periòde de proves podem anar obrint boca amb les possibilitats que això ofereix, parlem d' equipaments, de patrimoni, d' activitat policial, topònims, carrers...  seguirem atents a tot allò que ens vagin oferint els companys del Servei, 

una salutació cordial! 

Aprenem de Mataró: sortides i tallers amb nois i noies d' educació primària

Des d'un Mataró no tan llunyà, entenem que l' afició per la història i el coneixement de la ciutat on vivim comença des de ben petits i aquesta és la base per valorar el que som i d'on venim, per després poder créixer com a persones. A través de la proposta que ens ha fet el Centre d'Estudis ProgressA, hem construït conjuntament un seguit de tallers i sortides per la ciutat amb l'objectiu d'acostar-nos una mica més a les històries dels carrers que travessem diàriament però pels que en poques ocasions tenim un moment de reconeixement, les seves funcions, els diversos usos i en definitiva, els nostre passat.

Trobem d'allò més enriquidor que, sempre intentant que sigui de la manera més didàctica i entretinguda possible, els nostres fills coneguin de primera mà que hi passava en altres temps a la seva ciutat. Imaginin, pensin i en definitiva facin seus aquells dies en que la ciutat era quelcom més del que es veu a simple vista. Si ens acompanyeu, podem ensenyar-vos algunes d'aquelles antigues històries i de sobte ens trobarem caminant per un Mataró no tan llunyà, voleu compartir-lo?

Sortim d' excussió a les Cinc Sènies!

Sortida del Centre- Baixarem pel torrent – Plaça Santa Anna i Baixada – fins arribar al carrer de Sant Antoni – Atravessem el carrer Colon, tots els carrers de pescadors ( amb els Sants) fins arribar a la torre maresme on atravessem- Arribarem fins a la Riera de Sant simó i l' ermita – fem un descans i joc, explico coses sobre el Mataró mariner- Pugem fins l' entrada de les cinc sènies i abancem fins a la font on parlem i descrivim que són les “sínies” i quin rastre en trobem – Continuem fins a l' entrada del GR i pugem fins a mig turó, fem un descans i algun joc tranquil dels que proposo – Pugem fins a la torre del segle XVI i finalment fins al capdemunt des d' on explico la funció del castell, recordo les ràtzzies etc..- Dinem a l' ombra just sota el turó- Baixem a una esplanada més avall a fer un seguit de jocs (mirar jocs adjunts) i podem tornar pel mateix camí – Proposo de tornada fer-ho per l' escorxador ( detall de modernisme) i anar tonant al Centre.

Els Romans a Mataró:

Inici de la Ruta Centre d'estudis – baixant pel carrer Argentona i després pel carrer d'en Moles la primera parada serà al carrer Sant Josep, antiga necròcolis d'iluro – Baixant per la Riera arribarem a la Plaça de l' ajuntament, on encara es conserva una part de la muralla ( dins la Frèsia, demanaré permís si és possible) – Creuarem Can Cruzate, on queden restes d'una domus, fins a la Plaça Gran on els explicaré la composició d'aquella ciutat – Arribem a Sant Cristòfol amb la plaça Xica on també tenim algunes de les restes d'Iluro, amb les imatges els explicaré on – a Can Xammar, les antigues Termes, on explicaré els seus costums i farem algun joc relacionat – Pujarem pel carrer de la Palma i tornarem per Sant Maria i carrer Nou, hi ha alguna petita resta, amb la imaginació ja activada els serà més fàcil de mantenir l' atenció.

A què jugaven els romans? 

Edat Mitjana a Mataró:

Sortim del Centre d'Estudis – anem pel carrer Argentona fina a topar amb la mural del tigre, entrem a la ciutat medieval – Anem a donar la volta pel Campeny, restes de muralla, seguint l' antic traçat de la mateixa, entrem pel portal de Valdeix, ja som dins la ciutat – Entrem a Santa Maria, on s'hi feia gran part de la vida, la més antiga de Mataró – Ens adrecem pels sinuosos carrers, com si feia vida, que van a parar a un dels accessos de la Muralla, les escaletes – Arribem a la Muralla, n'expliquem l'orígen (ràtzzies turques) i fem jocs de defensa i atac de la mateixa a més d' altres jocs medievals com els que proposa el vídeo- Tornem per les espenyes i el carrer pujol zona escollida per la seva elevació que defensava la ciutat – tornem al centre.

A què jugaven durant l' edat mitjana?

El modernisme a Mataró:

Sortim del Centre d'Estudis – anem pel carrer Argentona fins la casa Coll i Regàs ( veus les bestioles?) seguim fins a la presó – Baixem per la Riera i trenquem a l' esquerra pel carrer Nou anem apreciant detalls de modernisme, a més d'explicar el context de bonança econòmica i edat d'or de Mataró del segle XIX. - Passem per la Plaça Gran on hi ha un apunt al mercat i els ensenyo la casa natal de Puig i Cadafalch, voltem per la baixada d'en Feliu i Can sisternes- seguim fins a la botiga de la Confianza.- Tornem pel carrer Barcelona i pugem muralla amunt on veurem la Residència Sant Josep – seguim fins a la plaça de les tereses on serem una estona i farem una història entre tots definint el que entenem per modernisme – Tornem al Centre.

Jocs relacionats amb les activitats:

1- PASSAR EL TRESOR Força/velocitat/estratègia

Dos equips i dos camps diferents. L´equip A ha de passar un tresor

(qualsevol cosa: una pilota, un jersei, un con, unes claus,...) i l´equip B

impedir-ho. L´equip defensor ha de tocar els de l´A i els tocats resten

inmòbils. El tresor pot ser passat entre els jugadors de l´equip atacant.

Han d´arribar a una marca concreta. Si l´equip defensor aconsegueix el

tresor es canvia d´equip. L´equip B no pot passar al territori de l´equip A.

2- DEFENSAR EL CASTELL Velocitat de reacció i

desplaçament,estratègia,toc i punteria.

Es marca un cercle al terra d´uns sis metres de diàmetre. Al centre s´hi

col.loquen un conjunt de cons un sobre l´altre. Tres nens faran de

defensors i la resta d´atacants. Ni defensors ni atacants poden entrar al

cercle. Els atacants, que seran més, tenen una pilota i han de tocar el

“castell”(con interior) d´un xut. Els defensors, evidentment, ho hauran

d´intentar evitar. Es cronometra un temps i es para quan el “castell” és

tocat. Després es canvien els papers. En un primer moment es pot fer amb

la mà en comptes de xutar amb els peus.

3- L´OFICI Expressió corporal

En rotllana. Un nen tira una pilota o alguna altra cosa a un company i li

diu el nom d´un ofici, el receptor ha de fer l´ofici amb la pilota. La pilota

serà qualsevol objecte. Després tira la pilota a un altre company.

4- ENDEVINAR Associació d´idees + e. corporal

El MEF dóna un paper a un nen amb títols de pel.lícules conegudes.

Aquest amb mim ha d´intentar que els companys coneguin el títol. Pot ferse per parelles, per grups, un a un, etc.. . Els altres poden fer preguntes

que tinguin de resposta Si o NO.

5- EXPLICAR AVENTURES Imaginació

En rotllana, un nen comença a explicar una història. Una altre nen s´ho

mira des de fora el cercle i fa un senyal a un nen que haurà de continuar la

mateixa història.

6- ASSALT A LA FORTALESA Estratègia

Dos equips. Un equip ha de defensar un gran cercle que és el seu castell.

L´altre equip intentarà entrar al cercle per guanyar. Es puntua quants han

entrat i es canvien els rols. Per entrar val empènyer o fintar. Es cronometra

o es para en un temps establert prèviament

7- EL CAVALLER I LA TORRE Punteria + agilitat

Un grup en rotllana. Al mig de la rotllana hi ha un ampolla, con o altre

objecte dret que fa de torre. Un nen farà de defensor (cavaller) del castell i

defensarà la torre. Els altres s´aniran passant una pilota que tiraran a la

torre per tocar-la. Si el cavaller agafa la pilota a l´aire qui l´ha tirada

passa a ser defensor i ell al cercle. Qui toqui la torre guanya el joc.

8- QUI, ON I QUÈ? Mim + imaginació + improvizació

Un nen serà posat a prova per tres més. Un li dirà el nom d´un personatge

o ofici, l´altre on es troba aquest i l´altre què està fent. El nen haurà de

fer el que li diuen amb mim.

9- EL GUARDIÀ DEL TRESOR Velocitat de reacció/gestual +

atenció/concentració

En cercle i un nen dins que és el guardià. El guardià custodia un tresor que

pot ser qualsevol cosa però preferiblement una corda. Els del cercle

intentaran acostar-se al màxim per agafar el tresor i si el guardià els veu

amb la intenció els converteix en pedra (inmòbils). El guardià en cap cas

pot tocar el tresor. Qui es mogui pot ser convertit en pedra si és enxampat

pel guardià.

http://www.xtec.cat/~jroca222/arxiudejocspdf.pdf

La Coca de Mataró

La coca, d'influència atlàntica, s'utilitzava per transport de mercaderies i tropes principalment per anglesos i normands, i apareixen a la Mediterrània al segle XIII.

Aquesta embarcació comptava amb una tripulació de cent a cent cinquanta homes. L'aparell era rodó i solia tindre només un sol arbre. Podia tindre més d'una coberta i tenia castells a proa i a popa. Al cim de l'arbre hi havia la gàbia.

Aquest vaixell disposa de diverses innovacions en les tècniques de construcció naval respecte a dissenys anteriors deguts als canvis que es produeixen en la navegació, doncs els vaixells no naveguen en paral.lel a la costes, sinó que comencen a endinsar-se en la mar, necessitant augmentar les seves dimensions per encabir més càrrega i provisions, i alhora necessiten més propulsió, i pertant augmenten el nombre de pals, i els cascs deixen de fer-se amb planxes de fusta sobreposades per fer-se llisos i oposar menys resistència a l'aigua, i es varia la posició i la forma del timó.

La teoria més estesa és que es trobava a l'ermita de Sant Simó de Mataró, on es va guardar fins el 1920 quan aparegué al mercat d'antiguitats de Munic. El 1929, va ser subhastada als Estats Units i la va adquirir un antiquari alemany que la va fer arribar a les mans d'un conegut milionari neerlandès qui, finalment, la va deixar en dipòsit al Maritiem Museum Prins Hendrik de Rotterdam on es conserva actualment.

Segons Josep Maria Pons i Guri, la "Coca" seria originària de Calella, però el seu nom va ser substituit pel més important de Mataró. Representa una nau de comerç medieval que s'identifica amb la "coca" del Mar del nord.

Parlant de la Coca de Mataró: "Es uno de los más antiguos del mundo y reproduce una nave mercante mediterránea de la baja Edad Media. En referencia a su origen más probable, se le denomina modelo de Mataró. Aparentemente fue fabricado en el siglo XV, aunque durante mucho tiempo se ha ignorado su antigüedad exacta. No obstante, la madera de la quilla se ha analizado recientemente mediante carbono 14 y se ha establecido que el modelo fue fabricado entre 1456 y 1482." (2) 

Descripció de la talla

El Model de Mataró mesura 123 cm d'eslora i uns 45 cm de màniga. A la dècada dels vuitanta va servir de base per la Investigació en arquitectura naval. Partint de que constitueix una representació bastant exacta d'una nau mercant catalana de la baixa edat mitjana, s'ha intentat determinar quina hauria estat la capacitat de càrrega de l'embarcació real. Depenent de l'escala escollida, una embarcació real del tipus representat pel model podria haver tingut entre 16 i 22 metres d'eslora i un desplaçament de 50 a 150 tones. S'ha calculat que malgrat la forma de "closca de nou" del model, la nau real havia de ser relativament fàcil de maniobrar fins i tot amb un gran carregament.

El llarg viatge: la història del model

El 1929 el nord-americà Henry B. Culver va descobrir amb sorpresa a l'aparador de la Galeria Reinhardt de Nova York un model que li recordava una de les embarcacions en les que Colom va viatjar a Amèrica. Ni per un moment va dubtar de la seva autenticitat i aquest mateix any va escriure sobre ell una encès article a la prestigiosa revista d'història marítima The Mariner s Mirror. Respecte a l'origen, ens informa que "prové d'una petita església d'un poble anomenat Mataró a la costa de Catalunya, a Espanya ... ".

Un cronista posterior,Heinrich Winter, és una mica més precís i explica que prové de l'ermita de Sant Simó, situada prop de Mataró. Tant Culver com Winter basen els seus articles en la informació facilitada pels antiquaris i, fins al moment, no s'ha pogut determinar la fiabilitat de les seves fonts. És més, ni tan sols al 1931, se sabia si hi havia hagut algun model de vaixell antic a l'ermita propera al poble. No es coneix amb exactitud on va estar el model abans de la seva desaparició.

Hi ha dues teories al respecte. Segons una d'elles va ser posat en venda per un antiquari barceloní anomenat Calavar. Segons l'altra, va passar a mans d'una família benestant.

El més probable és que l'antiquari londinenc Lionel Harris adquirís el model al voltant de 1920. Harris era propietari d'un negoci d'antiguitats especialitzat anomenat "The Spanish Art Gallery". Pel que sembla, no va poder trobar un comprador a Londres i al 1927 el va cedir en dipòsit a Julius Böhler, un antiquari de Munich. En l'actualitat l'empresa encara existeix i va ser molt important i tenia nombrosos contactes a Europa i els Estats Units, especialment en el període d'entreguerres. Aproximadament entre 1928 i 1929, Böhler va enviar el model de Mataró a Nova York on va ser exhibit en les Galeries Reinhardt.

L'exòtic model va despertar gran interès als Estats Units, encara que ningú es va interessar el suficient com per voler comprar-lo. Böhler decidir portar de nou a Europa, pel que a la tardor de 1929 va tornar a Munic, on va començar un nou capítol de la seva història. Frits Lugt, un destacat marxant i col · leccionista d'art holandès, conegut internacionalment a partir de la II Guerra Mundial per haver fundat a París la Fondation Custòdia per a albergar seva col · lecció privada, va veure el model de Mataró en l'establiment de Böhler de Munic a finals de 1929  i va pensar que podia trobar un comprador. Abans del Nadal d'aquest any contactar amb el Museu Marítim Holandès d'Amsterdam que desitjava adquirir a tota costa, encara que de seguida va quedar clar que no podia pagar el preu sol·licitat.

A Rotterdam, Lugt va tenir més sort. D.G. Van Beuningen, un dels membres del consell rector de l'museu marítim, desitjava adquirir el model a títol personal i cedir-lo en préstec indefinidament al museu. A més de ser un dels empresaris més importants de Rotterdam del moment, Van Beuningen era un dels majors col · leccionistes d'art de Holanda. 

Des de 1958 el seu nom havia estat lligat al Museu Boijmans-Van Beuningen que alberga gran part de la seva col · lecció. Va pagar 18.000 florins pel model de Mataró. Es podia permetre el luxe de gastar aquesta suma, que en l'època era el preu equivalent al d'una casa petita, una Monet o un Picasso. Al 1930, any en què va adquirir el model, va gastar en art una mica menys de mig milió de florins. Després de la seva mort el 1955, el préstec es va prorrogar unes dècades fins que el museu en col · laboració amb la Fundació G. P. Verhagen va poder adquirir el model.

Un cas únic?

El Model de Mataró és probablement la reproducció a escala més antiga de la cultura occidental i com a tal, una font d'informació única per la investigació científica en arquitectura naval i història marítima. Els nostres coneixements sobre les embarcacions de la baixa edat mitjana principalment provenen de la pintura. Apareixen exemples en miniatures, manuscrits, segells de ciutats, dibuixos, gravats i cartes de navegació. Alguns escultors van fer algunes reproduccions de vaixells en bronze o pedra. Tots aquests recursos són valuosos, encara que la major part de les imatges són bidimensionals. El model de Mataró, per a qualsevol estudi en profunditat, és la única representació tridimensional d' una nao de meitat del segle XV.

(1) Wikipèdia.

(2) docs

Els nostres carrers: La Plaça de Cuba

Com ja he fet en d' altres ocasions seguiré a Ramon Vila i Boixader en el seu recull sobre els carrers de Mataró, en aquest cas voldria fer una breu aproximació a un dels llocs més reconeguts de la ciutat, La Plaça de Cuba. El reportatge està força vinculat a d'altres històries que he afegit en el decurs dels anys en aquest bloc, com és l' eix arquitectònic i estratègia urbana en que narro, sempre a través de fonts de l'època o estudiosos del nostre passat, la formació de la ciutat tal com la coneixem avui dia.

És una postal antiga de Mataró: és la Plaça de Cuba, abans de que hi hagués el mercat cobert, la postal està datada el 10-10-1903 enllaç

A finals del segle XIX, els terrenys on avui ens trobem la Plaça de Cuba, es coneixien per l' Horta del Lleó, amb una extensió força semblant a l' actual. El 1878, s' estava elaborant el Plà de l' Eixample a càrrec de l' enginyer i poeta Melcior de Palau i l' arquitecte Emili Cabañes. Un cop configurada la plaça s' utilitzà com a lloc d' esbarjo de les classes populars, amb presència de firaires, feres, andròmines, atraccions i envelats, com denuncia la premsa de l'època, quadres i visites que atacaven la moral amb exhibicions repugnants. Seria en una d' aquestes barraques on el mataronins veurien, per primera vegada el cinematògraf. 

L' any 1931 s' elaborà el pressupost per a la construcció d' una plaça tancada: la Plaça de Cuba que pujava a 578.474,28 pessetes. Inclosa la urbanització dels carrers contigus. Les obres s' iniciaren al gener de 1935 després de traslladar la font pública que hi havia a la plaça i els quatre pals de ferro que suportaven els llums que la il·luminaven. Acabaren les obres el 15 de gener de 1936 amb un cost total de 480.259 pessetes. S' inaugurà el 12 d' abril de 1936 per l' alcalde Salvador Cruxent amb la presència del conseller de la Generalitat, Joan Comorera. 

Un avi contava que en la cantonada de la plaça hi havia una casa que feia menjars i era on generalment menjaven els pagesos i venedors de la plaça. Recorda que dos dies després d'esclatar la guerra, o sia el 20 de juliol de 1936, va anar a dinar en aquesta casa i un plat de capipota, un got de vi i un bunyol li costà 10 rals. 

Un dels personatges populars que més freqüentava la plaça de Cuba fou en Secundino. 

Alguns mataronins encara recorden en Secundino ajudant als pagesos a carregar i a descarregar els carros, tenint cura dels animals, mentre ells feien les compres o les vendes a la plaça. Era un gran bevedor de vi, però segons comenten els que el conegueren, mai no l'havien vist borratxo del tot. Jugaven a les baldufes per allà a la vora. Una d' aquestes baldufes sortí disparada i topà al cap d' en Secundino que quedà assegut aterra. El portaren a la farmàcia Arenas per guarir-li la ferida i quan el farmacèutic es disposava a rentar-li la ferida amb esperit de vi, en Secundino li digué: Deixi'm l' ampolla, que primer faré un "trago" i així resistiré millor el dolor. 

En una altre ocasió en Secundino estava molt enfadat perquè l' encenedor no li funcionava per encendre el cigarret, fins que un company li digué: "com vols encendre el cigarret amb la clau de casa?"

Al peu d' un retrat d' en Secundino exposat a la bodega duran, avui Castelví, es podia llegir el següent: 

"Secundino Serra: Ex-Combatiente de la guerra de Cuba, de 72 años, en plena potencia física i mental, por principios discrepa de las aseveraciones médicas referente al uso de los caldos alcohólicos y predicando con el ejemplo de toda una vida de perseverancia, ha consumido después del período de lactancia y pubertad, un promedio de tres litros de vino diarios y medio de "barreja" y otras exquisiteces alcohólicas, aportando a la viticultura nacional, sin una nota desagradable, un consumo de 67.890 litros de vino y 11.325 litros de licores, que valorado en moneda actual representa un valor de 193.405 pesetas."

El Mercat de la Plaça, 1948 enllaç

La Guerra del francès a Mataró

Ara fa ja un temps que explicàvem, a partir d' un relat de l' aixecament a Mataró contra els francesos La guerra del francès i els fets que es van succeir en la nostra ciutat durant l' aixecament. 

Avui, a partir d' un altre relat que recull tant l' alçament del mataronins com l' entrada de les tropes dins la ciutat, aprofundirem en aquest episodi.

El 9 de febrer de l’any 1808, les primeres tropes franceses en direcció a Portugal entren en territori espanyol per Catalunya i, dos dies després, l’11 de febrer, arriben a Mataró. A partir d’aquell moment, la població mataronina va haver d’acollir a casa les tropes franceses i els seus cavalls com estava acordat, però els abusos dels soldats van fer que la població digués prou i que s’aixequés en contra dels francesos.

 El 7 de juny, amb Josep Bonaparte al tro espanyol, a Mataró es produeix una revolta popular encap­çalada pels estaments privilegiats en contra de l’ocupació francesa. L’endemà de la revolta, la multitud aixecada es va dirigir cap a l’ajuntament per demanar armes i municions per combatre l’enemic. El corregidor de la ciutat va accedir i, després de la creació d’una junta de govern local, es va iniciar la defensa del territori

"La ciutat de Mataró, per sa situació al pas de l' enemic en dirigir-se a Barcelona, ciutat de vàlua per als efectes de les valors morals en la lluita, no podia romandre indiferent a tot aquell estat de coses, i arborada de patriotisme s' aixecà amb totes ses forces.

Es nomenà cap de les forces a En Domenec de Caralt. Es tocà a sometent en tots els pobles de districte i Mataró junt amb els contingents dels demés passaren a fortificar el turó de Montgat amb son castell, establint un cordó que des de dit lloc anava a parar al Monestir de Montalegre.

L' armament era molt defectuós, car es disposava de pocs fusells i molts hi acudiren amb armes de caça; aixades, bastons, i tot quan a mà els vingué; l' objecte era sinó derrotar l' enemic entre tenir-lo  per a donar lloc a que les ciutats i viles que hi havia pel camí poguessin prevenir-se. 

Turó de montgat

El dia 13 hi hagué una topada, però fou sols un tanteig per ambdues parts..."

El 16 de juny del 1808. A les 4 del matí sortiren de Barcelona una divisió francesa comandada pel general Lechi amb més de 5000 homes, 8 peces d’artilleria, carros de municions i dos ponts. Cap a les 8 del matí comença l’atac al castell de Montgat i a les 10 ja s’han fet amb el seu domini, travessant el coll de Montgat en direcció a Mataró i Girona, deixant un rastre de desolació al seu pas, amb nombroses víctimes, no només militars sinó també civils, i amb l’incendi de cases de pescadors.

"Era la diada del Corpus. Una columna de 6000 francesos amb artilleria i cavalleria atacà Montgat rompent el cordó que allà estava situat; anava manada pel general Lechi.

Avisat el senyor Caralt manà fortificar el carrer de la Mercè; hi posà un canó i manà omplir el carrer de barricades per a dificultar l' entrada de l' enemic. Com els mataronins haguessin enviat un parlamentari i fos aquest mort pel foc dels mataronins, manà atacar la ciutat per tots indrets i malgrat la defensa dels canons de la Mercè i de la Marina tingueren que rendir-se per la superioritat de l' enemic. Entraren a la ciutat com a feres matant 30 persones indefenses, entre ells el P. Francesc anomenat el Vell. El governador del castell de Montgat, el avis materns del cèlebre compositor musical Mossèn Blanch i el senyor Lopez, avi del clerga, M de Guanyabens i d' altres.

En Feliu Camplloch i Guarro que estava en relació de coneixença amb el General Francès, intercedí per que s' acabés tanta maldat; i el general hi accedí imposant una forta contribució, no sens abans calar foc a la polacra d' En Miquel Vilardebò, i a la de Fèlix Graciós, en les quals hi onejava la bandera espanyola per raó de la diada; s' escaparen del foc les d' En Josep Fornells i la dels germans Gener perquè no hi tenien la dita bandera.

Les vexacions que cometeren els francesos entre assassinats, violacions i robatoris foren grans; per això als vells que els parlaven del francesos semblava que els parlaven del diable."

El 26 de gener de 1812, amb la guer­ra estancada i sense que es veiés un clar guanyador, Mataró com la resta de Catalunya es va annexionar a França. Una annexió que va ser fictícia, ja que el domini va ser portat a cap per militars i la Catalunya rural sempre se’n va quedar al marge i va continuar la revolta amb una guerra de guerrilles. Tot i això, la presència francesa a Mataró era evident, les tropes franceses es van instal·lar on avui hi ha el cementiri dels caputxins, un espai elevat que els permetia tenir controlada la ciutat i totes les seves portes.

Ferran VII a Mataró

El 19 de març de 1814 el flamant restaurat rei d’Espanya Ferran VII va visitar Mataró. La ciutat el va rebre amb honors i molts ciutadans el van aclamar. Per fi s’havia expulsat al francès, però tots els canvis que havia de portar la Constitució de Cadis, “la pepa”, ràpidament van ser avortats pel monarca que va aturar la reforma lliberal i va restaurar l’absolutisme. El monarca es va allotjar a casa de Fèlix Antoni Campllonch Guarro, edifici que actualment acull l’escola Cor de Maria. El senyor Guarro havia estat aquell mataroní que havia intercedit davant el general napoleònic Lechi perquè aturés la massacre que estaven portant a cap les seves tropes a Mataró. Aquest no era el primer cop que un rei visitava Mataró, anys abans durant un altre conflicte, la Guerra de Successió, el monarca Carles d’Àustria va venir a Mataró a conèixer la seva futura esposa. En aquella ocasió el monarca també es va allotjar a la residència Guarro. L' arxiduquessa visita Mataró

Bloc Mataroní "Una manera de fer història" del Patronat Municipal de Cultura

Relat de l’aixecament de Mataró durant els primers dies de juny de 1808. Citat a: Beulas, E.- Dresaire, A.: La Guerra del Francès a Mataró (1808-1814). Mataró, Ed. Alta Fulla, 1989, pp. 245-246)

Reportatge del Tot