A les eleccions municipals del dia 12 d'Abril, a Mataró
s’hi van presentar dues candidatures, la candidatura
Republicano-Socialista formada per tres partits, Esquerra Republicana
per Catalunya, Acció Catalana Republicana i l’Agrupació
Socialista, filial del PSOE a Mataró. L’altra candidatura era
l’Administrativa, formada per polítics i personalitats mataronines
de caire conservador que molts d’ells havien format part dels
ajuntaments de la Dictadura de Primo de Rivera. Al final la victòria
va ser per la candidatura Republicano-Socialista. Hem de dir que
aquest triomf a casa nostra, com a bona part de Catalunya, per part
de les coalicions d’esquerres va ser gràcies al recolzament de
sota mà de la CNT.
 |
| El bust del Rei es llança al buit |
El dia 14 d'Abril, aproximadament cap a
les cinc de la tarda, els regidors escollits el 12 d'Abril a les
eleccions municipals de Mataró acompanyats d'una gran massa de
ciutadans entraren a l'Ajuntament dirigint-se al saló de l'Alcaldia
on foren rebuts per l'alcalde Enrique Arañó, el primer tinent
alcalde, el senyor Capell i altres regidors.
El Dr. Lluís Viladevall, president
d'Acció Catalana informà al senyor Aranyó que havent-se proclamat
la república a tota Espanya havien estat traspassats els poders als
nous Ajuntaments, invitant a l'alcalde que fes el traspàs d'aquest
poder. El senyor Arañó contestà de seguida que tota la vida havia
estat demòcrata i que amb gust faria aquest traspàs ja que aquesta
era la voluntat del poble.
Seguidament, els nous regidors es
traslladaren al saló de sessions per sortir al balcó on onejaven
les banderes catalana i republicana.
El regidor Jaume Comas dirigí unes
paraules al poble que s'aplegava a les portes del consistori donant
compte que havia estat proclamada la República, recomanant seny i
cordura, afegint que creia que de l'alegria per l'adveniment de la
República n'havien de participar els obrers i per això demanava que
amb el major ordre abandonessin el treball.
El Dr. Viladevall també dirigí la
paraula al poble per a assabentar el que havia ocorregut i la
proclamació de la República Catalana, fent avinent que per damunt
de tot havia d'haver-hi l'amor a Catalunya.
El senyor Recoder afirmà que una
victòria obtinguda a les urnes havia de considerar-se com una
victòria civil i que el poble havia de donar mostres de seny i
capacitat per a sostenir la República.
El senyor Josep Abril també dirigí la
paraula al poble estacionat davant del consistori recomanant cordura.
Mentre els nous regidors prenien
possessió, un bust del Rei fou precipitat des del balcó al carrer.
L'Ajuntament republicà es reuní novament al saló de l'Alcaldia.
En circular la noticia d'haver-se
posicionat la Casa de la Ciutat els regidors republicans elegits el
diumenge passat i haver proclamat la República a Mataró, començaren
a plegar els obrers de les fàbriques i la multitud s'aplegava a la
Riera davant de l'Ajuntament fins a formar una massa imponent formada
per molts milers de ciutadans que victorejaven el nou règim. Dins
del consistori l'animació era extraordinària. Els regidors
republicans constituïts en comitè revolucionari rebien comissions,
es posaven en comunicació amb les noves autoritats barcelonines i
transmetien ordres per a l'organització de serveis. Mentrestant, la
Banda Municipal es preparava per donar un concert davant la porta
principal i s'encenia la il·luminació extraordinària, ensems que
s'endomassaven els balcons. La Banda tocà solament «La
Marsellesa», els primers
compassos de la qual rebuts amb una gran ovació. Repetit l'himne
republicà, amb idèntica solemnitat, la Banda tocà «Els
Segadors». L'himne
nacional català fou igualment acollit amb immensos aplaudiments i
repetit entre les aclamacions de la gent.
A les deu de la nit arribà a
l'Ajuntament una comissió del regiment d'Artilleria, de guarnició
amb baioneta al fusell i la banda de cornetes, a la nostra ciutat
formada per un comandant i dos capitans, a saludar els nous regidors.
Els comissionats sortiren al balcó principal entremig d'una tempesta
d'aplaudiments. Un dels capitans dirigí la paraula a la multitud i
digué en castellà que sentia no poder expressar-se amb català,
però que venia a dir que: l'exèrcit es posava al costat del poble
en aquest moviment renovador i que a Barcelona l'il·lustre patrici
Francesc Macià havia proclamat la República Catalana. Acabà el
discurs amb el crit: “Visca l'Estat Català, que fou contestat per
unanimitat. El senyor Comas tornà a dirigir la paraula al públic
per a anunciar un míting de la CNT que havia de tenir lloc a la
Plaça Santa Anna i la Banda tocà l'himne de «La
Internacional».
 |
| Josep Abril, amb vestit clar, junt a Francesc Macià el juny de 1931 |
A
un quart de dotze de la nit entren al saló de sessions els disset
regidors republicans elegits diumenge passat: Joaquim Cabanues,
Vicens Esteve, Ramon Cantó, Josep Esperalba, Francesc Anglas, Jaume
Llavina, Jaume Comas, Pere Torras, Josep Majó, Agustí Montaner,
Josep Rabat, Artur Puigvert, Josep Abril, Jaume Recoder, Francesc
Rossetti, Joan Julià i Daniel Barberà. Aquests foren rebuts amb
aplaudiments. Cadascú dels regidors van prendre la paraula i tots
ells varen ser ovacionats. Cal destacar les paraules adreçades per
Josep Abril on afirmà que el que calia era serenitat i civisme i
recomanà al poble que no es deixés enganyar pels excitadors de les
passions.
A les 12 de la nit d’aquest
mateix dia es va constituir formalment el nou Ajuntament de Mataró
que va tenir com a alcalde el senyor Josep Abril. La República havia
triomfat, i ho havia fet per la via democràtica, el que no havia
aconseguit l’aixecament armat d’un any abans a Jaca, ara ho havia
aconseguit la voluntat d’un poble.
El dia 15 d'Abril, data del triomf de
la República, fou declarada Festa Nacional, motiu pel qual aquest
mateix dia ningú va acudir al treball. Els establiments i comerços
no van obrir llurs portes inclús els cafès i bars. Les tendes de
queviures i comestibles varen tenir obert fins a la tarda.
Durant tot el dia des de primeres hores
del matí la gent passejà tranquil·lament comentant l'esdeveniment
ocorregut. Al migdia arribà a Mataró el senyor Manuel Serra i
Moret, el qual es dirigí a l'Ajuntament i a instàncies del públic
va sortir al balcó dirigint la paraula al poble que s'hi agrupava,
recomanant que hom es portés amb seny per tal que la República es
pogués consolidar sense el més petit desordre.
A la una de la tarda, s'hissà la
bandera de la República a la caserna d'Artilleria de Mataró. L'acte
es celebrà en presència dels caps i oficials i un escamot que havia
presentat armes. El tinent coronel donà visques a Espanya, a
Catalunya i a la República Federal, que foren estat contestats per
la trops i el públic aplaudí amb eufòria.
A dos quarts de quatre la Cobla Iluro
donà una audició de sardanes a la plaça Santa Anna. Nombrós
públic va aplaudir «La
Santa Espina» i centenars
de persones es posaren a ballar sardanes. Al Parc Central una
orquestrina tocà diversos ballables.
L'endemà, dia 16 d'Abril, la ciutat va
reprendre el seu aspecte normal. No es va registrar cap mena
d'incident al llarg de la jornada.
Fonts: Diari de Mataró
Una col·laboració de Bernat Aranyó Giné
El Parc de Mataró
L' obertura del recinte era una agosarada operació comercial duta endavant per la societat "Parque de Mataró", que el dia 23 de juny de l' any 1894, un cop el parc ja era obert, es formalitzava davant notari sota la presidència de l' industrial Francesc Fonrodona. Els socis, tots ells gent de renom, tenien la intenció de dedicar el parc a l' explotació comercial de diversos esports, i com a lloc d' esbarjo de les famílies. Per la qual cosa es proposen aplegar un capital de 45.000 pts, en accions de 750 pts. cada una, quaranta de les quals havien subscrit els propis fundadors. I les restants les havien d'adquirir els ciutadans interessats en el nou servei que els oferien. Aquest és el parc que ens explica Ramon Salas al seu llibre de memòries quan recorda la seva infantesa; " Sota l' ombra dels plàtans i dels altíssims eucaliptus que armonitzaven l'ambient, cridaven molt l' atenció les casetes de fusta construïdes de forma artística, que servien de gàbia a les gallines i pollastres de variades races, a coloms i als "pavons reals" (..). Durant alguns anys també hi hagué una gàbia entrant a mà dreta amb una mona que feia les delícies de la quitxalla. A la part alta hi havia un petit estany en el que les oques i alguns ànecs es passejaven rumbosos per l' aigua i engolien les molles de pa que algun menut els tirava".
Tot i ser estrictament privat, aviat s'obra el parc a les criatures, que hi van a passar l' estona amb les escoles cada dijous, i també als avis, que tenien el diumenge per estar-s'hi. La premsa assenyala que " reúnese en estos jardines para pasear, muchas familias, y son punto de esparcimiento para la gente menuda". En certa ocasió s'hi fa la revetlla de Sant Joan amb molt d'èxit de públic, i també consten espectacles diversos, com sessions de ball de Gitanes, ball d'en Serrallonga, i d'altres.
Les primeres referències de futbol a Mataró la trobem a inicis de segle XX amb un club anomenat Iluro (1901) i un club anomenat Mataroní (1903). Però el futbol no començà a organitzar-se de debò fins la següent dècada, impulsat pels alumnes dels col·legis Escolapis i Valldemia. El FC Catalunya de Mataró jugava a un solar dels Escolapis al carrer Lepant. El dia 11 de febrer de 1911, aquest club jugà un partit a Vilassar de Mar amb l'equip d'aquesta població. El 25 de març ambdós club tornaren a trobar-se, aquest cop a l'antic Velòdrom de Mataró, situat a l'actual Parc Central. El Catalunya formà la seva primera junta el mes d'abril del 1911 amb Salvador Garriga com a primer president. També el 1911 es comença a jugar al col·legi Valldemia, que formà un equip.
El 3 de juliol de 1939 l'històric Iluro Sport Club desaparegué. El seu lloc fou ocupat pel nou Club Deportivo Mataró (els noms en català foren prohibits) que esdevingué el principal club de futbol de la ciutat. El nou club mantingué els colors groc i negre del seu predecessor.
L'onze de setembre de 2012 el club va celebrar el centenari de la seva fundació amb dos partits, on s'enfrontaren els veterans del CE Mataró amb els veterans del FC Barcelona, amb victòria blau-grana per 2 a 5, i en el segon partit el CE Mataró fou vençut pel CE Júpiter per 0 a 2. El club presentà la samarreta commemorativa del centenari a meitats grogra i negra.
