El bust del Rei es llança al buit |
El Dr. Lluís Viladevall, president
d'Acció Catalana informà al senyor Aranyó que havent-se proclamat
la república a tota Espanya havien estat traspassats els poders als
nous Ajuntaments, invitant a l'alcalde que fes el traspàs d'aquest
poder. El senyor Arañó contestà de seguida que tota la vida havia
estat demòcrata i que amb gust faria aquest traspàs ja que aquesta
era la voluntat del poble.
Seguidament, els nous regidors es
traslladaren al saló de sessions per sortir al balcó on onejaven
les banderes catalana i republicana.
El regidor Jaume Comas dirigí unes
paraules al poble que s'aplegava a les portes del consistori donant
compte que havia estat proclamada la República, recomanant seny i
cordura, afegint que creia que de l'alegria per l'adveniment de la
República n'havien de participar els obrers i per això demanava que
amb el major ordre abandonessin el treball.
El Dr. Viladevall també dirigí la
paraula al poble per a assabentar el que havia ocorregut i la
proclamació de la República Catalana, fent avinent que per damunt
de tot havia d'haver-hi l'amor a Catalunya.
El senyor Recoder afirmà que una
victòria obtinguda a les urnes havia de considerar-se com una
victòria civil i que el poble havia de donar mostres de seny i
capacitat per a sostenir la República.
El senyor Josep Abril també dirigí la
paraula al poble estacionat davant del consistori recomanant cordura.
Mentre els nous regidors prenien
possessió, un bust del Rei fou precipitat des del balcó al carrer.
L'Ajuntament republicà es reuní novament al saló de l'Alcaldia.
En circular la noticia d'haver-se
posicionat la Casa de la Ciutat els regidors republicans elegits el
diumenge passat i haver proclamat la República a Mataró, començaren
a plegar els obrers de les fàbriques i la multitud s'aplegava a la
Riera davant de l'Ajuntament fins a formar una massa imponent formada
per molts milers de ciutadans que victorejaven el nou règim. Dins
del consistori l'animació era extraordinària. Els regidors
republicans constituïts en comitè revolucionari rebien comissions,
es posaven en comunicació amb les noves autoritats barcelonines i
transmetien ordres per a l'organització de serveis. Mentrestant, la
Banda Municipal es preparava per donar un concert davant la porta
principal i s'encenia la il·luminació extraordinària, ensems que
s'endomassaven els balcons. La Banda tocà solament «La
Marsellesa», els primers
compassos de la qual rebuts amb una gran ovació. Repetit l'himne
republicà, amb idèntica solemnitat, la Banda tocà «Els
Segadors». L'himne
nacional català fou igualment acollit amb immensos aplaudiments i
repetit entre les aclamacions de la gent.
A les deu de la nit arribà a
l'Ajuntament una comissió del regiment d'Artilleria, de guarnició
amb baioneta al fusell i la banda de cornetes, a la nostra ciutat
formada per un comandant i dos capitans, a saludar els nous regidors.
Els comissionats sortiren al balcó principal entremig d'una tempesta
d'aplaudiments. Un dels capitans dirigí la paraula a la multitud i
digué en castellà que sentia no poder expressar-se amb català,
però que venia a dir que: l'exèrcit es posava al costat del poble
en aquest moviment renovador i que a Barcelona l'il·lustre patrici
Francesc Macià havia proclamat la República Catalana. Acabà el
discurs amb el crit: “Visca l'Estat Català, que fou contestat per
unanimitat. El senyor Comas tornà a dirigir la paraula al públic
per a anunciar un míting de la CNT que havia de tenir lloc a la
Plaça Santa Anna i la Banda tocà l'himne de «La
Internacional».
A
un quart de dotze de la nit entren al saló de sessions els disset
regidors republicans elegits diumenge passat: Joaquim Cabanues,
Vicens Esteve, Ramon Cantó, Josep Esperalba, Francesc Anglas, Jaume
Llavina, Jaume Comas, Pere Torras, Josep Majó, Agustí Montaner,
Josep Rabat, Artur Puigvert, Josep Abril, Jaume Recoder, Francesc
Rossetti, Joan Julià i Daniel Barberà. Aquests foren rebuts amb
aplaudiments. Cadascú dels regidors van prendre la paraula i tots
ells varen ser ovacionats. Cal destacar les paraules adreçades per
Josep Abril on afirmà que el que calia era serenitat i civisme i
recomanà al poble que no es deixés enganyar pels excitadors de les
passions.
A les 12 de la nit d’aquest
mateix dia es va constituir formalment el nou Ajuntament de Mataró
que va tenir com a alcalde el senyor Josep Abril. La República havia
triomfat, i ho havia fet per la via democràtica, el que no havia
aconseguit l’aixecament armat d’un any abans a Jaca, ara ho havia
aconseguit la voluntat d’un poble.
El dia 15 d'Abril, data del triomf de
la República, fou declarada Festa Nacional, motiu pel qual aquest
mateix dia ningú va acudir al treball. Els establiments i comerços
no van obrir llurs portes inclús els cafès i bars. Les tendes de
queviures i comestibles varen tenir obert fins a la tarda.
Durant tot el dia des de primeres hores
del matí la gent passejà tranquil·lament comentant l'esdeveniment
ocorregut. Al migdia arribà a Mataró el senyor Manuel Serra i
Moret, el qual es dirigí a l'Ajuntament i a instàncies del públic
va sortir al balcó dirigint la paraula al poble que s'hi agrupava,
recomanant que hom es portés amb seny per tal que la República es
pogués consolidar sense el més petit desordre.
A la una de la tarda, s'hissà la
bandera de la República a la caserna d'Artilleria de Mataró. L'acte
es celebrà en presència dels caps i oficials i un escamot que havia
presentat armes. El tinent coronel donà visques a Espanya, a
Catalunya i a la República Federal, que foren estat contestats per
la trops i el públic aplaudí amb eufòria.
A dos quarts de quatre la Cobla Iluro
donà una audició de sardanes a la plaça Santa Anna. Nombrós
públic va aplaudir «La
Santa Espina» i centenars
de persones es posaren a ballar sardanes. Al Parc Central una
orquestrina tocà diversos ballables.
L'endemà, dia 16 d'Abril, la ciutat va
reprendre el seu aspecte normal. No es va registrar cap mena
d'incident al llarg de la jornada.
Fonts: Diari de Mataró
Una col·laboració de Bernat Aranyó Giné
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada