Dins el projecte inicial del parc recreatiu la plaça de toros és un dels elements més característics. Tenia una zona de palcos amb cinc-centes cadires, "chiqueros", quadra, corrals, la infermeria i fins i tot una capella on preparar-se espiritualment abans de la feina suprema. Per les Santes de 1894 és quan obra la plaça de toros, situada al costat del Parc, i el dia 27 de juliol a les quatre i mitja de la tarda té lloc la "Gran Corrida de Toros de Muerte", en la que s'havien d'enllestir sis animals sevillans de la ganadería de José Maria Cámara. El "diestro" executor va ser el cordovès Rafael Guerra alies "Guerrita", de gran renom. L'entrada costava de 3 a 10 pts., i una banda de músics donava el to de la festa. Coneixem el nom d'altres toreros que hi actuen en temporades successives són: "Minuto", "Faico", "Gallo", "Nene" i "Colón", i en una ocasió també surten unes "señoritas toreras".
Ramon Salas a les seves memòries de joventut explica: Tinc memòria, una mica borrosa, que el meu pare va endur-se'm un dia a veure una "corrida de toros", en la qual actuaven el "Gallo" i el "Minuto". La gent comentava la valentia d'aquest últim, que va veure's obligat a matar més braus dels que li pertocaven, per haver rebut l' altre un varetazo. (...) Hi va haver una ocasió que per motius que ignoro va produir-se a la plaça un gran aldarull, i una bona part del públic va envaïr el "ruedo" i va treure un "toro" fora del torín, arrossegant-lo pels carrers fins deixar-lo a l'Hospital(...) Finalment el torín va convertir-se en un bon lloc per representar-hi algunes moixigangues, com una paròdia de la guerra de l'Àfrica, que recordo perfectament, en la qual s'havia disposat que el "ruedo" aparegués sembrat de "chumberas" i amb tendes de campanya per la tropa espanyola, que sostenia un combat amb els moros (...). També vaig tenir ocasió de presenciar en el nostre torín algun espectacle de circ, on els corresponents exercicis gimnàstics i eqüestres tenien gran visualitat".
De fet les "corrides" no varen arrelar, els darrers temps hi anava poca gent i la qualitat de l' espectacle era mínima. I amb la fallida de la societat que ho regentava la plaça va tancar, i el mes de maig de 1905 l' enderroquen. Això dels toros a Mataró mai no ha tingut massa públic, i quan els anys seixanta del segle dinou hi ha intents de fer "corrides", la gent protesta i la premsa local felicita la ciutat de Castelló de la Plana per haver derruït la plaça de toros i construït cases al seu lloc. Sabem, però, que l' anys 1833 amb motiu de les festes del jurament d' Isabel II, una empresa particular fa algunes "corrides" en un toril de fusta traslladat per mar des de Tortosa.
De fet les "corrides" no varen arrelar, els darrers temps hi anava poca gent i la qualitat de l' espectacle era mínima. I amb la fallida de la societat que ho regentava la plaça va tancar, i el mes de maig de 1905 l' enderroquen. Això dels toros a Mataró mai no ha tingut massa públic, i quan els anys seixanta del segle dinou hi ha intents de fer "corrides", la gent protesta i la premsa local felicita la ciutat de Castelló de la Plana per haver derruït la plaça de toros i construït cases al seu lloc. Sabem, però, que l' anys 1833 amb motiu de les festes del jurament d' Isabel II, una empresa particular fa algunes "corrides" en un toril de fusta traslladat per mar des de Tortosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada