La presó de Mataró: un edifici singular

Ara destacada pel nou espai del cafè nou, que ressalta i dona una nova perspectiva a l'edifici, m' he decidit a glossar la informació que tinc sobre la presó de Mataró.

He escoltat històries sobre joves anti franquistes que hi van passar alguna nit, de fet la presó de Mataró no era un edifici per tenir a reclusos durant llargues estades sinó que era per retenir-los en vistes a judici o per ser traslladats en un període curt de temps a d' altres presons on complirien condemna. La singularitat ve donada per la seva estructura i l'arquitecte que la va dissenyar, Elies Rogent i Amat,  professor d' arquitectes com Domenech i Muntaner i Antoni Gaudi, del qual s' explica va dir en entregar-li la titulació "He aprovat un boig o un geni".

L' inmoble es compon d'un cos rectangular, on es situaven les dependències administratives, i d'un altre de semicircular, amb el pati i les cel·les en planta baixa i pis.

Situada a la cantonada amb la Muralla de la Presó, va ser el primer edifici carcerari construït a l' Estat espanyol segons el concepte panòptic ideat per Jeremy Bentham el 1787 ( la part interior, sencera, es pot veure i controlar des d' un sol punt), tota una innovació en els edificis penitenciaris.

La façana principal és una interpretació de la masia catalana i dels palaus italians del segle XIV, d' acord amb l' ideari neomedievalista d'Elies Rogent. En el cos rectangular, l'arquitecte utilitzà carreus de pedra i projectà la coberta a quatre aigües. En el cos semicircular feu servir la volta de rajola per delimitar els sectors i marcar el ritme de la façana. Les cobertes de les cel·les són la coronació de l'edifici.

L'estructura semicircular de la part posterior de la Presó es reflecteix al pati, que té la mateixa estructura, amb una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa i finestres de la mateixa tipologia al pis. L'aparell és també de maó vist. A la part exterior del semicercle hi ha les cel·les de planta trapezoïdal amb cobertes a doble vessant

La part que correspon a les formes rectes de la façana i els murs laterals és feta amb maó vist amb grans finestres de mig punt amb dovelles i amb carreus als angles de la façana. En la part semicircular, però, les parets exteriors són de pedra irregular, alternant en alçada amb filades verticals i horitzontals de maons

L'estructura d'aquest edifici segueix de manera clara el criteri historicista del propi arquitecte, autor de l'edifici neoromànic de la Universitat de Barcelona (1863-70) i de la restauració del Monestir de Ripoll (1886-93). En el cas de la Presó de Mataró, Rogent segueix els canons de les construccions medievals de caràcter civil, pròpies de la Mediterrània occidental, a la Baixa Edat Mitjana

Aquest fou declarat bé Cultural d' Interès Nacional el 23 d' octubre del 2001.

Font: Biblioteques de Mataró "Tres edificis, una ciutat"

La proclamació de la República a Mataró

A les eleccions municipals del dia 12 d'Abril, a Mataró s’hi van presentar dues candidatures, la candidatura Republicano-Socialista formada per tres partits, Esquerra Republicana per Catalunya, Acció Catalana Republicana i l’Agrupació Socialista, filial del PSOE a Mataró. L’altra candidatura era l’Administrativa, formada per polítics i personalitats mataronines de caire conservador que molts d’ells havien format part dels ajuntaments de la Dictadura de Primo de Rivera. Al final la victòria va ser per la candidatura Republicano-Socialista. Hem de dir que aquest triomf a casa nostra, com a bona part de Catalunya, per part de les coalicions d’esquerres va ser gràcies al recolzament de sota mà de la CNT.
 

El bust del Rei es llança al buit 

El dia 14 d'Abril, aproximadament cap a les cinc de la tarda, els regidors escollits el 12 d'Abril a les eleccions municipals de Mataró acompanyats d'una gran massa de ciutadans entraren a l'Ajuntament dirigint-se al saló de l'Alcaldia on foren rebuts per l'alcalde Enrique Arañó, el primer tinent alcalde, el senyor Capell i altres regidors. 

El Dr. Lluís Viladevall, president d'Acció Catalana informà al senyor Aranyó que havent-se proclamat la república a tota Espanya havien estat traspassats els poders als nous Ajuntaments, invitant a l'alcalde que fes el traspàs d'aquest poder. El senyor Arañó contestà de seguida que tota la vida havia estat demòcrata i que amb gust faria aquest traspàs ja que aquesta era la voluntat del poble.

Seguidament, els nous regidors es traslladaren al saló de sessions per sortir al balcó on onejaven les banderes catalana i republicana.

El regidor Jaume Comas dirigí unes paraules al poble que s'aplegava a les portes del consistori donant compte que havia estat proclamada la República, recomanant seny i cordura, afegint que creia que de l'alegria per l'adveniment de la República n'havien de participar els obrers i per això demanava que amb el major ordre abandonessin el treball.

El Dr. Viladevall també dirigí la paraula al poble per a assabentar el que havia ocorregut i la proclamació de la República Catalana, fent avinent que per damunt de tot havia d'haver-hi l'amor a Catalunya.

El senyor Recoder afirmà que una victòria obtinguda a les urnes havia de considerar-se com una victòria civil i que el poble havia de donar mostres de seny i capacitat per a sostenir la República.

El senyor Josep Abril també dirigí la paraula al poble estacionat davant del consistori recomanant cordura.

Mentre els nous regidors prenien possessió, un bust del Rei fou precipitat des del balcó al carrer. L'Ajuntament republicà es reuní novament al saló de l'Alcaldia.

En circular la noticia d'haver-se posicionat la Casa de la Ciutat els regidors republicans elegits el diumenge passat i haver proclamat la República a Mataró, començaren a plegar els obrers de les fàbriques i la multitud s'aplegava a la Riera davant de l'Ajuntament fins a formar una massa imponent formada per molts milers de ciutadans que victorejaven el nou règim. Dins del consistori l'animació era extraordinària. Els regidors republicans constituïts en comitè revolucionari rebien comissions, es posaven en comunicació amb les noves autoritats barcelonines i transmetien ordres per a l'organització de serveis. Mentrestant, la Banda Municipal es preparava per donar un concert davant la porta principal i s'encenia la il·luminació extraordinària, ensems que s'endomassaven els balcons. La Banda tocà solament «La Marsellesa», els primers compassos de la qual rebuts amb una gran ovació. Repetit l'himne republicà, amb idèntica solemnitat, la Banda tocà «Els Segadors». L'himne nacional català fou igualment acollit amb immensos aplaudiments i repetit entre les aclamacions de la gent. 

A les deu de la nit arribà a l'Ajuntament una comissió del regiment d'Artilleria, de guarnició amb baioneta al fusell i la banda de cornetes, a la nostra ciutat formada per un comandant i dos capitans, a saludar els nous regidors. Els comissionats sortiren al balcó principal entremig d'una tempesta d'aplaudiments. Un dels capitans dirigí la paraula a la multitud i digué en castellà que sentia no poder expressar-se amb català, però que venia a dir que: l'exèrcit es posava al costat del poble en aquest moviment renovador i que a Barcelona l'il·lustre patrici Francesc Macià havia proclamat la República Catalana. Acabà el discurs amb el crit: “Visca l'Estat Català, que fou contestat per unanimitat. El senyor Comas tornà a dirigir la paraula al públic per a anunciar un míting de la CNT que havia de tenir lloc a la Plaça Santa Anna i la Banda tocà l'himne de «La Internacional».

Josep Abril, amb vestit clar, junt a Francesc Macià el juny de 1931

A un quart de dotze de la nit entren al saló de sessions els disset regidors republicans elegits diumenge passat: Joaquim Cabanues, Vicens Esteve, Ramon Cantó, Josep Esperalba, Francesc Anglas, Jaume Llavina, Jaume Comas, Pere Torras, Josep Majó, Agustí Montaner, Josep Rabat, Artur Puigvert, Josep Abril, Jaume Recoder, Francesc Rossetti, Joan Julià i Daniel Barberà. Aquests foren rebuts amb aplaudiments. Cadascú dels regidors van prendre la paraula i tots ells varen ser ovacionats. Cal destacar les paraules adreçades per Josep Abril on afirmà que el que calia era serenitat i civisme i recomanà al poble que no es deixés enganyar pels excitadors de les passions.

A les 12 de la nit d’aquest mateix dia es va constituir formalment el nou Ajuntament de Mataró que va tenir com a alcalde el senyor Josep Abril. La República havia triomfat, i ho havia fet per la via democràtica, el que no havia aconseguit l’aixecament armat d’un any abans a Jaca, ara ho havia aconseguit la voluntat d’un poble.
 

El dia 15 d'Abril, data del triomf de la República, fou declarada Festa Nacional, motiu pel qual aquest mateix dia ningú va acudir al treball. Els establiments i comerços no van obrir llurs portes inclús els cafès i bars. Les tendes de queviures i comestibles varen tenir obert fins a la tarda.

Durant tot el dia des de primeres hores del matí la gent passejà tranquil·lament comentant l'esdeveniment ocorregut. Al migdia arribà a Mataró el senyor Manuel Serra i Moret, el qual es dirigí a l'Ajuntament i a instàncies del públic va sortir al balcó dirigint la paraula al poble que s'hi agrupava, recomanant que hom es portés amb seny per tal que la República es pogués consolidar sense el més petit desordre.

A la una de la tarda, s'hissà la bandera de la República a la caserna d'Artilleria de Mataró. L'acte es celebrà en presència dels caps i oficials i un escamot que havia presentat armes. El tinent coronel donà visques a Espanya, a Catalunya i a la República Federal, que foren estat contestats per la trops i el públic aplaudí amb eufòria.

A dos quarts de quatre la Cobla Iluro donà una audició de sardanes a la plaça Santa Anna. Nombrós públic va aplaudir «La Santa Espina» i centenars de persones es posaren a ballar sardanes. Al Parc Central una orquestrina tocà diversos ballables.

L'endemà, dia 16 d'Abril, la ciutat va reprendre el seu aspecte normal. No es va registrar cap mena d'incident al llarg de la jornada. 

 Fonts: Diari de Mataró

 Una col·laboració de Bernat Aranyó Giné

La Riera de Mataró en temps vells (1a part)

Aquest carrer, el carrer de moda dels mataronins i pels catalans a través de certes sèries, la via sacra mataronina, l'encís de les nostres damisel·les i de la jovenalla tota, avui tan bellament apariada no té ni molt menys la fesomia que tenia en sos primers temps, quan la ciutat estava reclosa en ses muralles i que arribava d'un cap a l'altre des de la muralla dels Genovesos a la muralla d'En Quicus.

Aquesta riera que avui s'hi veuen creuar els autos i s'hi veu transitar la gent endiumenjada, estava en el temps travessada de cap a cap per una acèquia que conduïa l'aigua dels molins vers al mar, però aquest pas d'aigua no era subterrani, era descobert, era com un petit canal on la gent arribaven a rentar-hi la roba; per aquesta causa unes antigues ordinacions de la ciutat prohibiren rentar en l'acèquia; el contrast entre aquella riera i la de avui és força gran; a mida que avança el temps millorà la situació de la Riera i fou el rec cobert amb grans lloses, però d' una manera irregular, fins que es convertí en un passeig, en quin temps es conduí l' aigua per mitjà de galeria, quedant del tot desapareguda l'acèquia esmentada, i servint de passeig als mataronins, constituint-hi aquest en la part central de la mateixa via i donant títol a l' esmentada sèrie de televisió. (Bloc mataroní,1926)

"Les voreres de la Riera, d' aquest carrer que si fóssim barcelonins en diríem la Via Sacra, per que ho resulta gairebé més que la Rambla de Barcelona, som molts els que les havem aconseguides amb uns empedrats arran de les cases formats amb pedres irregular i de tots els tamanys i de nivell distint cosa que es prestava a relliscades i a prendre banys de peus quan plovia.

Al bell mig hi havia un passeig amb un rengle de plàtans a cada costat, un pas de carruatge i les voreres, que ha més, feien entrades i sortides; el pas de carruatges era sols per passar-hi un; només en tres o quatre llocs podia l' un passar davant de l'altre, que es on avui són més amples les voreres.

Aquestes que quan tenien un metre d'amplada els vianants podien estar contents, eren fetes amb lloses que foren respectades al convertir-se la Riera en Boulevard deixant la resta fins a la rigola terraplenant fins que s'hi posaren les llosetes actuals" (document de 1926, parlant de la subhasta de de les voreres de la Riera el 27 de Març de 1884)

Trobareu aquesta i altres històries al BLOC MATARONÍ

La proclamació de la República a Mataró: cinc dies molt moguts

El diumenge 12 d’abril de 1931, avui fa 80 anys, es van celebrar eleccions municipals arreu del país, que van esdevenir plebiscitàries ja que van propiciar la victòria dels partidaris de restaurar la Segona República i la caiguda de la Monarquia. A les eleccions municipals del dia 12 totes les forces republicanes presents a Mataró (Centre Republicà Federal –adherit a ERC–, l’Agrupació Socialista de Mataró –afiliada al PSOE–, i Acció Catalana Republicana) s’uniren sota la candidatura de Coalició Republicano Socialista. El sindicat anarquista CNT li va donar suport implícit. Els treballadors anirien a votar en massa. Davant d’aquesta coalició hi havia la Candidatura Administrativa, de caire conservador.

Les eleccions del diumenge dia 12 es van celebrar amb una relativa normalitat a Mataró. De les setze seccions electorals la coalició d’esquerres guanyà en 15 i de forma aclaparadora, que en escons van ser 17 per a les esquerres i 9 per a la dreta.

El dia 14 el Govern Provisional espanyol proclamaria la Segona República. A la tarda d’aquest dia i en un clima d’efervescència revolucionària els regidors elegits van anar a l’Ajuntament i van prendre possessió dels escons, van proclamar la República Catalana i van constituir-se en Comitè Revolucionari. Foren penjades les banderes republicana i catalana. Un bust del rei Alfons XIII fou llençat des del balcó al carrer. La Banda municipal interpretà La Marsellesa, Els Segadors i finalment La Internacional. El Regiment d’Artilleria de Mataró –segons Joaquim Llovet– fou el primer d’adherir-se a l’esmentada proclamació i d’acatar la sobirania nacional. El dimecres dia 15 els obrers abandonen les fàbriques i una multitud es concentra davant l’Ajuntament a fi de seguir l’actualitat dels fets. Aquest mateix dia l’alcalde de Mataró envia un comunicat al president del govern provisional on diu: "Tinc l’honor d’assabentar a V.E. que en aqueixa població fou ahir tarda proclamada la República de Catalunya amb tot entusiasme i sense el menor incident desagradable enarborant-se la bandera de la República i de Catalunya".

A la nit es reuniren els regidors electes de la Coalició Republicano-Socialista, amb sessió extraordinària d’Ajuntament, on van elegir-se alcalde interí Josep Abril i Argemí; primer tinent d’alcalde, Joaquim Cabanyes i Barba; segon tinent, Jaume Comas i Jo; tercer tinent, Jaume Recoder i Esquerra; quart tinent, Francesc Rossetti i Sánchez, i cinquè tinent, Francesc Anglas i Sarlat, que van constituir el Comitè Provisional Republicà de la ciutat.

Els regidors de la coalició conservadora Candidatura Administrativa, a causa del clima advers existent, no van prendre possessió dels seus càrrecs i van ser bandejats del govern municipal.

Extracte:
- Diari Capgros.com