dimarts, 1 de setembre del 2009

El Parc Central s' obra a la ciutat (II part)

El mes de març de l'any 1917 el periòdic local "El Nuevo Ideal" publica un reportatge sobre el parc, que ressalta com estava d'abandonat. L'autor visita el monument a Clavé regalat per les masses corals de la ciutat, i explica "la dejadez en que dicho monumento hállase entregado, pues els busto está descuidadísimo y desfigurado, y el jardín o meseta que lo rodea, tan crítico en plantaciones abandonado", i que la làpida havia estat malmesa. L'antic velòrom era en estat d' abandó "sin frondosidad estética en floricultura y lleno de hierbas silvestres en cantidad para mantener un rebaño". Les gàbies d' ocells "convertidas en un criadero particular de aves para el negocio de la cazuela. Solo de la ciudad hay dos pavos reales y unos ejemplares de gallinas". El xalet era convertit en una barraca, despintat, amb els vidres trencats, i ple d'herbes a l'entorn, i la bassa plena de brutícia i insectes. Als jardins de la part alta no hi havia flors, només " tubérculos y hortalizas destinados al sostenimiento del criadero avicultor". El motor de l'aigua era espatllat i tot el jardí assedegat, el colomar era destrossat i inútil.

Tot passejant el nostre crític escolta "una atroz vocerío que partía de un grupo de aspirantes a diputado que cada día se reunen en un congreso para encaminar Europa", al lloc que era conegut com el Senat. Certament, vora el xalet petit a la part alta de la pista abandonada s' hi va fer una mena de sot on els avis s' hi trobaven a discutir política, i allà hom arreglava Espanya. Els dies d'hivern assoleiats era molta la gent que hi anava a passar una estona, llavors el parc, tot i el seu lamentable estat, era molt popular i si feien moltes activitats recreatives, com, per les Santes, el repartiment de premis als alumnes de les escoles públiques. Però encara més visitat per la jovenalla enamoradissa, i els nombrosos racons boscans els vespres eren plens de mirades furtives i s' hi produïen el que un rector en diria "roces".

A la placeta "dels enamorats" s' hi instal.la el bust en bronze de Clavé l'octubre de 1912, i el novembre de 1925 s' inaugura el bust de Pep Ventura que havien donat les societats corals de la comarca i les de la ciutat: "Germanó", "Harmonia" i "La Perla". Tot i les petites modificacions dels anys vint: el colomar, l'umbracul, i el dipòsit per aprofitar l'aigua de la mina de Canaletes, ben aviat es planteja la reforma general, que s' encarrega a l'arquitecte barceloní i tècnic en jardins Nicolau Rubió i Tudurí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada