Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ferrocarril. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ferrocarril. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de desembre del 2014

No fue Aranjuez-Madrid, fue Barcelona-Mataró

"La polémica Catalunya-España viene de muy lejos y ha tenido muchas expresiones a lo largo de los últimos 300 años. Uno de estos elementos que en el pasado ya se vislumbraron como foco de conflicto es sobre qué línea de tren se consideraba la primera de lapenínsula, si la de Madrid-Aranjuez –que comenzó a prestar servicio el 9 de febrero de 1851- o si el de Barcelona-Mataró –que hizo su viaje original el 28 de octubre de 1848, casi tres años antes-.
Los datos cantan, evidentemente, pero siempre hay formas de intentar camuflarlos. Muestra de ello fue en 1948, cuando se cumplía el centenario del primer ferrocarril de la península –que no de España, porque el primer tren empezó a funcionar en Cuba en 1837, cuando la isla aún era española-: la Comisión Oficial del Primer Centenario del Ferrocarril de España, dependiente del Ministerio de Obras Públicas, encargada de organizar los actos para conmemorar el acontecimiento, decidió hacer una película basada en el marqués de Salamanca -José María de Salamanca y Mayol- y el ferrocarril Madrid a Aranjuez para intentar modificar mediáticamente la realidad.
Como era de esperar –incluso en aquellos momentos del franquismo inicial- la corporación local de Mataró quiso sacar pecho y reclamar para sí el origen de la red ferroviaria estatal. Pero el gobierno central no quiso que los mataroneses se salieran con la suya y, ante las quejas de las autoridades locales, el Gobernador Civil de Barcelona destituyóal alcalde del momento, Joaquim Boter de Palau, el 30 de septiembre de 1948.
De esta forma, el 28 de octubre de 1948, se celebró el centenario sin más protestas, con gran corrección a nivel local de las autoridades centrales, pero sin la proyección nacional que se esperaba desde la Ciudad de Mataró”, según consta en la web del Cercle Històric Miquel Biada, entidad que recuerda la figura del impulsor del primer ferrocarril peninsular.
Precisamente, afirmar con rotundidad Mataró como "kilómetro cero" de la red ferroviaria española era uno de los dos objetivos del acto que este sábado tuvo lugar en el Centre Cívic Cabot i Barba de la capital del Maresme, impulsado por el Cercle Històric, con el apoyo del consistorio y en el marco del proyecto de ciudad ‘Mataró, ciutat de valors’. Estaba previsto que se llevara a cabo en la actual estación de tren, justo delante, pero la lluvia lo impidió.
“Históricamente ha habido un intento por minusvalorar este hecho y para dar primacía al tren de Madrid-Aranjuez, pero hay que recordar que esta instalación comenzó a funcionar en 1851. Aquí y ahora, hay que reivindicarlo: Mataró es el kilómetro cero del transporte ferroviario en el estado”, se podía leer en el manifiesto difundido por el Cercle, secundado por varias entidades de la ciudad y que el alcalde, Joan Mora, leyó de forma solemne.

Rehabilitar la figura de Biada en Mataró

El otro objetivo de la iniciativa era reivindicar públicamente, coincidiendo con el 225 aniversario del nacimiento de este ilustre mataronés, la imagen de Miquel Biada, que como acostumbra a pasar "no es profeta en su tierra".
El alcalde Joan Mora calificó Biada de "visionario" que tuvo que irse de su ciudad "pero nunca perdió los orígenes" y que tuvo también "generosidad para invertir, no en propiedades para él" sino en una línea ferroviaria que sería clave en el futuro de la red española de trenes.
Por su parte, el secretario de Movilidad de la Generalitat, Ricard Font destacó la faceta de Biada como "hombre emprendedor" y se mostró satisfecho de la voluntad del Cercle Històric Miquel Biada y del Ayuntamiento de promocionar al figura del impulsor del primer tren.
Finalmente, el director de Rodalies de Catalunya, Miquel Pérez, destacó la relevancia de la estación de Mataró, segunda de Catalunya en cuanto el número de pasajeros y por la que pasan actualmente 216 trenes en días laborables, con una frecuencia de un convoy cada 6 minutos en sentido Barcelona.
En el acto también tomó la palabra el presidente del Cercle, Antoni Biada, descendiente del promotor del tren, y asistieron los ex alcaldes de Mataró Francesc Robert Graupera y Manuel Mas, así como la directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya, Pilar García, y varios concejales del Ayuntamiento.

El valor de la iniciativa

El acto de homenaje al promotor del primer tren se enmarca en el proyecto ‘Mataró, ciutat de valors’, una iniciativa impulsada por el Ayuntamiento de Mataró y la Associació Cultural Valors, con el apoyo de la Diputació de Barcelona. Durante este año, cada mes, la capital del Maresme reflexiona en torno a un valor y este noviembre el valor de debate es la iniciativa y la figura histórica que se ha asociado a este tema ha sido precisamente la de Miquel Biada."
citat de la versió electrònica de el periódico:secció local; Mataró

divendres, 28 de novembre del 2014

La Vapor Gordils en perill (per Joan Salicrú)



El Vapor Gordils de Mataró, el més antic que es manté dret a Espanya, està en perill de mort després que els tècnics municipals hagin determinat que les bigues mestres i les voltes estan molt malmeses, corrent el perill de col·lapsar-se –de fet en alguns punts el col·lapse ja s'hauria produït.


L'Ajuntament, en una situació financera al límit que li impedeix pràcticament fer grans inversions, estudia com rehabilitar l'immoble, inclòs al catàleg patrimonial local amb el màxim nivell de protecció, segons ha informat el diari digital local capgros.com. Però només podrà afrontar el repte si troba ajuda en altres administracions.

L'antic vapor, situat al número 66 del carrer de Sant Agustí, molt a prop de la Nacional II, està catalogat pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, aprovat el 2002, com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) amb el nivell de protecció A, que significa protecció de façanes, volumetria i estructura general de l'edifici.

El conjunt industrial, una peça clau del que va significar la Revolució Industrial a Catalunya i a Espanya, es completa amb la xemeneia catalogada dins del Pla Especial del Patrimoni amb el nivell C.

Els vapors eren fàbriques que devien la seva força a l'aplicació d'una màquina de vapor, habitual a les ciutats on no hi havia un riu com Mataró o en determinades zones de Barcelona o altres ciutats mitjanes on el tèxtil va arrelar amb força. També cal dir que els primers vapors es van instal·lar a prop del port de Barcelona -Barcelona, Badalona, Mataró- per tenir subministrament de carbó via marítima. I amb el ferrocarril com a nou mitjà de transport es van estendre per tot Catalunya.


Precisament, encara que sovint s'ha esmentat la Igualadina Cotonera com la fàbrica més antiga conservada, la veritat és que aquesta construcció data de 1841, mentre que la de Mataró va començar a funcionar el 1839, segons afirma Francesc Costa al volum ‘Mataró liberal, 1820-1856. La ciutat dels burgesos i els proletaris’ (1985).

L'historiador mataroní afirma en aquest llibre que on després s'establiria la Gordils i Dalmau, el 1838 es va instal·lar una farinera dotada d'una màquina de 20 cavalls que, segons sembla, va entrar en funcionament el 1839. Amb la qual cosa, aquesta fàbrica seria una mica més antiga que La Igualadina.

També així ho documenta la fitxa 244 del catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró –parla del maig del 1838-, document on es recorda també que la situació d'aquest vapor va determinar la ubicació de la primera estació de ferrocarril estatal (1848), juntament amb la de Barcelona, que es va construir just davant –l'actual estació es troba més a prop del mar; la primera estació va funcionar fins al 1904.

En aquesta fitxa, s'explica també que inicialment el vapor movia un molí fariner però que l'any següent, 1839, el vapor fariner es va transformar en la primera filatura cotonera de la ciutat accionada a vapor, la Companyia Gordils i Dalmau –al llibre de Francesc Costa es pot llegir també que el 1841 hi havia instal·lades 20 màquines de filar amb un total de 4.800 fusos.

Però ni el de Mataró ni el d'Igualada, quedi clar, van ser els primers vapors construïts: els més llunyans en el temps són el Bonaplata de Barcelona –de 1833, el primer a construir-se a Espanya-, el Vilaregut de Gràcia, el Vapor Vell de Sants, el Galí de Terrassa o el Vapor de la Rambla de Vilanova, però tots van passar a millor vida.

Més d'un segle d'activitat

L'empresa original que ocupa el Vapor Gordils va fer fallida el 1864 i el 1869 va ser adquirida mitjançant subhasta pública per la societat Viñas Sanglas, que després va passar a anomenar-se Filatures Viñas SL. Amb aquesta identitat jurídica va subsistir durant un segle, fins que va tancar el 1970.

A partir d'aquell moment, l'edifici es va subdividir i va passar a albergar diferents empreses fins que el 2008 el seu últim propietari BRICA el va cedir a l'Ajuntament en el marc del desenvolupament urbanístic del sector Cooperativa Agrària. Una operació urbanística que segueix avui dia.

Segons informa el Periodico: Troben el primer tram de via sencer del tren Barcelona -Mataró


El Cercle Històric Miquel Biada, la entidad que trabaja para la recuperación de la figura del impulsor del primer tren de la península Barcelona-Mataró, y el Centro de Estudios Históricos del Ferrocarril Español (CEHFE), han anunciado el descubrimiento en la estación de Sant Pol de un tramo entero de la vía original de 1848, de casi 5 metros de longitud -4,88 en concreto-.


"Esta es la primera vez que se localiza una parte de la vía entera puesto que hasta el momento solo se habían localizado algunos fragmentos de vía. 

El hallazgo lo ha hecho Jordi Sanz, un barcelonés estudioso del mundo del ferrocarril y colaborador de las dos entidades, el cual relata que su utilidad, en estos momentos, es hacer de poste para sostener un fanal, aunque este no está en funcionamiento.

“Me percaté de la existencia de este tramo entero de vía por casualidad, paseando por Sant Pol. Anteriormente yo había visto en el mismo andén de la estación algunos tramos cortos que se utilizan a modo de valla divisoria entre los patios de casas anexas y la estación, pero esta es la primera vez que se descubre uno entero”, comenta.

De hecho Sanz ha localizado otro trozo de vía entero en la plaza que queda delante de la estación, con lo cual el hallazgo es doble.

Aunque este estudioso del mundo del ferrocarril preferiría que los tramos enteros de vía encontrados fueran expuestos en condiciones en el Museu del Ferrocarril de Vilanova, a Jordi Sanz no le extraña esta reutilización de las piezas:

 “Son carriles que quedaron olvidados en la estación del pueblo y que posiblemente correspondían a una vía muerta para estacionar vagones. Al quedar en desuso, se les dio una nueva vida. Es muy habitual”.

El Cercle Històric Miquel Biada y ya se ha puesto en contacto con el Museu del Ferrocarril de Vilanova para ver si es posible ubicar estos tramos redescubiertos en el espacio museístico.

Reivindicación de Biada y de la primera línea de la península

Este sábado, precisamente Mataró reivindica la primera línea de tren de la península –inaugurada el 28 de octubre de 1848- y al propio Miquel Biada (Mataró, 1889-48) coincidiendo con los 225 años de su nacimiento con la lectura del manifiesto ‘Biada, símbol de Mataró’ y una ruta guiada por los principales lugares de la ciudad relacionados con el ferrocarril

La jornada se iniciará a las 12 del mediodía, ante el Ayuntamiento, con una ruta guiada por los principales lugares de la ciudad que tienen relación con la vida del promotor del ferrocarril o la línea de tren, como el Museu de Mataró, el Museu Arxiu de Santa Maria -donde hay instalada una exposición sobre el primer ferrocarril-, la casa de la familia Biada o algunas casas de ‘indianos’.

Seguidamente, a las 13.30 horas, en la estación de Rodalies, se dará lectura al manifiesto, difundido por el Cercle Històric Miquel Biada y secundado por varias entidades de la ciudad que reivindica la figura del promotor del primer ferrocarril peninsular como símbolo de la ciudad y reclama que Mataró sea reconocida como "el kilómetro cero del transporte ferroviario del Estado".

En el acto está previsto que participen el alcalde de Mataró, Joan Mora; el Secretario de Infraestructuras y Movilidad de la Generalitat, Ricard Font; el director de Rodalies de Catalunya, Miquel Pérez; y el presidente del Cercle Històric Miquel Biada y descendente del promotor del primer ferrocarril, Antoni Biada.

También está previsto que asistan al acto los ex alcaldes de Mataró Manuel Mas y Joan Majó, y la directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya, Pilar Garcia. En caso de lluvia, la ruta guiada se suspenderá y la lectura del manifiesto tendrá lugar en el Centro Cívico Cabot y Barba (plaza de Miquel Biada, 5), frente a la estación.

'Mataró, ciutat de valors': Biada, el valor de la iniciativa

Este acto se enmarca en el proyecto de ciudad ‘Mataró, ciutat de valors’ impulsado por el Ayuntamiento –con el apoyo de la Diputació de Barcelona- y la Associació Cultural Valors, editora de la revista homónima, por el cual las entidades de la ciudad cada mes se dedican a trabajar un valor concreto, previamente escogido. Este noviembre el valor es la iniciativa y el protagonista histórico del mismo el propio Miquel Biada."



diumenge, 16 de novembre del 2014

Del perquè el Barcelona-Mataró no es va fer amb l' ample de via europeu converses amb Joan Salicrú

"Qualsevol translació del que llegiran amb la situació actual és pura fabulació del lector. 

El 30 de juny de 1843, el grup de promotors del tren Barcelona Mataró va demanar al govern espanyol una concessió per fer el mencionat ferrocarril. El govern provisional format arran de l’exili del general Espartero, va resoldre la petició aquell mateix estiu, el 23 d’agost. No es deia res de l’ample de via amb què s’havia de treballar. Però un any més tard, el desembre de 1844 l’executiu espanyol acceptaria un informe de l’enginyer Juan Subercase per establir les condicions per a obtenir una concessió ferroviària, que incloïa la menció a l’ample de via ibèric, el de 1,67 versus l’europeu, d’1,44 metres.

No obstant, a l’hora d’abordar la construcció del ferrocarril català, es va decidir treballar amb l’ample de via europeu. I així es va fer. El director de la companyia, Ramón Maresch, s’adreçava el 29 de gener de 1847 en aquests termes al govern espanyol: “Como el camino de hierro de que se trata debe prolongarse con el tiempo, hasta la frontera de Francia, para empalmar con los de aquel Reino, es necesario que la anchura de sus carriles sea en un todo, igual a los que se usan en el dicho Reino de Francia, conformes a los de Inglaterra, Bélgica y otros países en que se ha establecido este nuevo medio de comunicación”.

De fet, el gener de 1848 –nou mesos abans de la posada en marxa del tren- ja s’havia col·locat amb ample europeu tot el tram que anava de la plaça de braus de Barcelona fins al riu Besòs, segons ha documentat el Cercle Històric Miquel Biada. Però a Madrid, el grup dirigent portava a Corts aquell mateix mes el projecte de llei del ferrocarril on constava l’obligació d’usar l’ample ibèric –cal tenir en compte que encara no existia cap altra línia ferroviària, per tant s’estava intentant modificar la realitat del Barcelona-Mataró per via legislativa-.

Dos anys abans, el 1846, davant la insistència del grup català a usar l’ample internacional per poder-se connectar amb la xarxa ferroviària europea, el govern va decidir fer una excepció i permetre-ho. Però l’acord no es va complir i amb la proposta de llei del 1848, Madrid invalidava el compromís. Davant el perill de quedar aïllada de la resta de la futura xarxa ferroviària espanyola, finalment la Companyia de Mataró va haver de desistir. I la Companyia va refer les obres per adaptar els carrils a la separació de 1’67 metres.

Tot plegat, un embolic que va condemnar Espanya a l’aïllament ferroviari respecte Europa durant 150 anys, fins la recent posada en marxa de l’AVE a París.

Qualsevol translació del que han llegit amb la situació actual és pura fabulació del lector.

* Publicat al Tribuna Maresme del mes de novembre en el marc del 225 aniversari del naixement de Miquel Biada."

La meva aportació en la conversa:

"Interessant Joan, fins ara, la única versió que coneixia sobre aquest fet era una altre, desconeixia el procés pel qual va ser finalment així com es va fer. T' explico: estem parlant d' un segle XIX extremadament proteccionista pel que fa a la producció industrial, essencialment a Catalunya i País Basc. La producció catalana difícilment podia competir, ja no en qualitat que també, sinó en preus, amb les grans industries europees ja que el seu nivell de desenvolupament fabril era major i més avançat. Tanmateix, la producció catalana es venia majoritàriament en el mercat espanyol. Val a dir també que l' ample de via superior permetia en un determinat trajecte transportar més quantitat de persones i mercaderies si es donava el cas. La orientació que van prendre, en aquest sentit, i en aquell moment, responia a la necessitat espanyola d' abastir-se d' una xarxa pròpia i la catalana de proveir al seu principal mercat. En aquella època era rara la població d' "Espanya" que no tenia la seva botiga de "teixits catalans". Podem interpretar com a lògic, des d'un punt de vista pràctic, en un moment en que aquella producció era protegida per aquelles mateixes lleis i amb aranzels enfront la resta la producció estrangera, pretendre fer una ample de via "pràctica". En un altre sentit pràctic, canviar de via permetia cobrar mes fàcilment els aranzels. Vist des d' avui dia hauria estat força més interessant equiparar-nos amb França, ja que la perspectiva ha canviat des d' aleshores. T' agraeixo el: "Qualsevol translació del que llegiran amb la situació actual és pura fabulació del lector."

Font: extret de l'original del bloc de Joan Salicrú: Coses meves

divendres, 7 de novembre del 2014

Vídeo: Miquel Biada, l' impulsor del ferrocarril



Via Joan Salicrú aquí teniu algunes pincellades sobre la figura de Miquel Biada

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Mataró, Aranjuez o Cuba?

Relat de Vicent Partal, Espanya es va fent petita
Construcció del ferrocarril cubà: La Habana - Bejucal, el 1835. El primer del estat espanyol. (Font: El País)
"Entre 1740 i 1790, en el moment de la màxima extensió, Espanya sumava un poc més de vint milions de quilòmetres quadrats. Avui aquesta extensió és molt més modesta: tot just 504.000 quilòmetres quadrats, i la història no s'ha acabat encara.

Vist amb els ulls d'avui és entendridor de llegir el principi de la Constitució de Cadis. El primer capítol del primer títol, sota l'epígraf de 'De la nació espanyola', diu: 'La nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d'ambdós hemisferis.' Perquè no oblidem que el 1812 la monarquia continuava considerant súbdits seus els ciutadans de Buenos Aires, per exemple, que ja havien proclamat la independència feia dos anys.


Llegir aquell text il·lustra que les nacions no són entitats que no canvien amb el pas dels anys. Ben a l'inrevés, els mapes es mouen, i de quina manera.


No cal anar tan lluny, emperò. En ma vida ja he conegut una Espanya que avui no existeix, perquè a l'escola m'ensenyaren que les 'províncies' espanyoles eren cinquanta-tres. Aleshores, primers anys seixanta, ningú no tenia cap mena de dubtes sobre l'espanyolitat de l'actual Sàhara Occidental i de les dues províncies en què es dividia l'actual Guinea Equatorial.


Els espanyols miren d'adaptar-se amb petites mentides pietoses a l'obvietat que, per molt que es declare la inviolabilitat de les fronteres i la unitat nacional, els mapes canvien i, des de fa segles, Espanya es va empetitint a poc a poc. Per exemple, ara tots dirien que el primer ferrocarril espanyol és el de la línia Mataró-Barcelona, del 1848. I tanmateix el primer ferrocarril espanyol anava de l'Havana a Bejucal, i va engegar-se el 1835. Com que ara l'Havana ja no és espanyola, aquell tren ha caigut de la llista. I amb això ells, molts dels qui celebren aquest 12 d'octubre, es pensen que tenen el problema resolt.


Resolt fins que no hagen d'adaptar-se de bell nou i dir que el primer ferrocarril espanyol és el de la línia Madrid - Aranjuez, del 1851. Que és la cosa que els passarà un dia d'aquests."

dimarts, 20 d’octubre del 2009

El ferrocarril a Mataró

EL TREN DE MATARÓ

Som a mitjan segle XIX. En Miquel Biada va de Barcelona a Mataró amb diligència. Aquest trajecte, si no hi ha cap entrebanc, pot arribar a durar tres hores i en Miquel Biada n'està ben fart.


Miquel Biada és allò que en diuen un "indiano", un senyor que ha fet fortuna a Amèrica. Un bon dia de 1837, a Cuba, se li van obrir els ulls: s'inaugurava el primer ferrocarril i va pensar que seria una bona idea fer un ferrocarril de Barcelona a Mataró.

El 1840, va tornar a Catalunya i va començar a buscar finançament per al projecte de construcció del ferrocarril. Però no en trobava: ni els bancs ni els homes de negocis no gosaven invertir en una empresa d'aquella magnitud. En aquell moment fer una línia de tren significava mobilitzar molt capital, moltes energies i més de sis mil treballadors.

Se'n va anar a Londres, on va trobar la meitat del finançament, però amb això no n'hi havia prou. Finalment, el 31 de juliol de 1844 va reunir la flor i nata dels empresaris catalans al Saló de Cent de Barcelona. Segons els cronistes de l'època, l'entusiasme d'en Biada va aconseguir animar els assistents a invertir en el projecte i aquell mateix dia es va constituir la Compañia Española para la construcción del camino de hierro desde Barcelona a Mataró.

El 1845, es van iniciar les obres amb enginyers i tecnologia anglesa. Un dels primers problemes va ser aconseguir els terrenys per on passaria el tren. Hi va haver més de 150 expropiacions forçoses al llarg de la platja, que era la solució més econòmica. El traçat de la línia va representar la primera divisió entre el mar i el poble, i els més afectats van ser els pescadors.

Només començar les obres, els pescadors, de nit, desfeien les obres que s'havien fet durant el dia i l'empresa va haver de contractar guardes de seguretat i l'exèrcit va enviar-hi la infanteria i la cavalleria.

Miquel Biada va morir el 2 d'abril de 1848 abans que el seu gran projecte estigués acabat. La línia Barcelona-Mataró es va inaugurar el 28 d'octubre de 1848.

Al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú hi ha una reproducció del primer tren de la línia, construït el 1948 per celebrar els primers cent anys del tren.



MIQUEL BIADA I BUNYOL (Mataró 1789 - 1848)

Armador i empresari.Es va establir com a armador i consignatari a Maracaibo (Veneçuela). Es va mostrar contrari al moviment d'independència de Simón Bolívar i va haver d'emigrar a l'Havana. A Cuba va obrir una casa de comerç i és on va tenir notícia de la construcció dels primers ferrocarrils.

L'any 1840 va tornar a Mataró, on va obrir una casa de comerç i va impulsar la construcció de la línia de ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera de Catalunya. Va encarregar a uns enginyers anglesos el traçat del ferrocarril i el 1845 va aconseguir que els treballs comencessin, enmig de la desconfiança general. Tot i les dificultats de l'empresa i la difícil obtenció del capital el primer tren va circular poc després d'haver-se mort.

del 23 al 28 d'octubre commemora l'arribada del ferrocarril a Mataró, el primer de tota la península. S'han organitzat diverses activitats relacionades amb el món ferroviari.