Em plau convidar-vos a llegir aquest recull d'història de Mataró, un pedaç de pedaços, teixits amb les aportacions i la col·laboració de diferents historiadors de la ciutat.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris historiografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris historiografia. Mostrar tots els missatges
dilluns, 3 de febrer del 2020
Autobiografia de Mataró
Em plau convidar-vos a llegir aquest recull d'història de Mataró, un pedaç de pedaços, teixits amb les aportacions i la col·laboració de diferents historiadors de la ciutat.
Etiquetes de comentaris:
Biografia,
cultura,
curiositats,
historiografia,
Investigació,
publicacions,
recomanacions,
reflexions,
textos,
urbanisme
diumenge, 21 de setembre del 2014
dimarts, 17 de novembre del 2009
ELS CONSTRUCTORS DE MEGÀLITS (II - historiografia)
Trobareu en d'altres edicions del bloc la primera part, a mode d'introducció, d'aquesta recerca i estudi dels orígens dels diversos megàlits de la zona de la serralada de marina on els primers pobladors ja construïren els seus monuments. Moltes vegades aquestes "pedres" tenen ubicacions i funcions per delimitar però de ben segur formaven part fonamental de les primeres cultures; tot aquell esforç havia de significar quelcom, però per ara continuaré exposant els passos dels primers estudis.
Josep Colominas i Roca, dins l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalana, publica l'anomenat dolmen de Céllecs, conegut per la Cabana del Moro, que juntament amb la Roca d'En Toni de Vilassar de Dalt i la Pedra Gentil de Vallgorguina són els més coneguts i divulgats en l' àmbit excursionista.
Paral.lelament als treballs d'Estrada cal esmentar la important feina de recerca que va protagonitzar el Gurp Arqueològic de Vilassar de Dalt amb Jaume Ventura i en Pau Ubach entre els anys 40 i 50, portant-los a descobriments importants com la Cova de la Granota entre molts altres jaciments en abrics sota roca. Marià Ribas i Bertran centrà el seu ingent treball en els temps ibero-romans malgrat haver treballat la recerca prehistòrica pels territoris de Dosrius i Canyamars.
El descobriment de nous megàlits no és pas habitual, si exceptuem la galeria de Can Gurri, a la carena entre Alella i Vallrromanes localitzada per Guilleumas vers els anys 50. És evident que les descobertes es produeixen quan hi ha un treball de recerca sistematitzat com és el cas de la Serra de l' Albera, on es comptabilitza la major concentració dolmènica del principat, potser per trobar-se en l' àmbit pirinenc, porta d'entrada d'aquesta cultura.
Més cap als nostres dies, la recerca prehistòrica va prendre el relleu amb el grup d'En Jesús Illa dins el Museu de Mataró i la seva Secció Arqueològica. El treball es centrà en el Montalt, Rocs de Sant Magí i Serra Polsaruda. La troballa més interessant es va produí en el jaciment epicardial de Sant Magí de Llavaneres, una estructura d'hàbitat del neolític antic amb una antiguitat de 4.300 - 3.800 BC.
Actualment i des del Museu de Mataró s'ha endegat un Projecte de Recerca sobre el poblament prehistòric a la Serrelada de Litoral (Maresme- Vallès Oriental), portat per un equip de la Secció Arqueològica i secundat per diversos especialistes. Cal esperar que aquest projecte contribueixi a una actualització del nostre patrimoni d'Arqueologia prehistòrica.
Etiquetes de comentaris:
historiografia,
Investigació,
Món Actual,
paissatge,
passejada,
Personatges,
Prehistòria,
textos
dimarts, 8 de setembre del 2009
El Catalanisme a Mataró entre 1914 i 1939, segons Joaquim Casas (uns apunts) I part

Transcric en part el document que em sembla de gran interès, podeu trobar-lo complert sota el mateix títol i en versió PDF a la xarxa.-
Entre finals d'octubre i primers de novembre de l'any 1977, van tenir lloc a la nostra ciutat els actes finals de la campanya El català al carrer, organitzats pel Secretariat Local del Congrés de Cultura Catalana. Es va programar un cicle de quatre conferències per tractar diferents temes, a càrrec de reconeguts especialistes. Entre ells Joaquim Casas i Busquets, escriptor i amb una llarga trajectòria periodística, social i pública a la ciutat, abans i després de la guerra.
A partir d'ara reprodueixo fragments de la conferència, la reproducció la fa Josep Puig i Plà a partir d'una transcripció mecanoscrita, lògicament un resum, permetent-se certes llicències alhora de reblir els termes disconnèxos afirmant no perdre el fil de les paraules del conferenciant amb la garantia del ferm coneixement de l' autor.
"Aquests vint-i-cinc anys que tractarem van de 1914 a 1939... aclarim conceptes: catalanitat vol dir manera d' ésser; catalanisme vol dir manera d' actuar. Hi pot haver un catalanisme religiós, literari, social, polític. Per què la catalanitat i el catalanisme? són fills pràcticament de l' ocupació de les forces a Catalunya."
"hi ha unes accions i reaccions en la història de Catalunya que han donat un sentit de catalanitat als seus habitants" (referint-se a fets com els del 1714, Guerra Civil...)
"L' any 1914 s' inicia la Guerra Europea, [Guerra de les nacionalitats]. Aquest mateix any Prat de la Riba creà la Mancomunitat de Catalunya. El 1914 el català al carrer es parlava a tot arreu, perquè hi havia pocs [castellans]. No s' escrivia, però, gaire enlloc; només es petites publicacions. Hi havia el gran inconvenient que les normes de l' idioma de Pompeu Fabra no s' havien popularitzat( vista com a capitalina la normativa sense tenir en compte els diversos dialèctes); només es feu a nivell intel.lectual... "
"A Mataró un dels fets més singulars va tenir lloc durant l' àpat que feren els homes del Cau Grillat, que havien tingut el seu local a les Espenyes. El Cau era un club, un clan, on hi havia gent esquerrana , intel.lectual. Tots els membres eren germans; es reunien amb vesta i cucurulla i feien unes cerimònies. El president era en Subirà. Hi discutien molt. Allà hi havien anat a xerrar Serra i Moret ( socialisme catalanista) i Margarida Xirgu. Al cap d'uns anys, durant la Dictadura, els del Cau publicaren un llibre (Socrastí i Companyia, Memòries del Cau Grillat. De la vida viscuda, editada a partir de 1923) i ho anaren a celebrar amb un àpat al bar ideal, darrera de Santa Anna. Acordaren no tenir massa respecte de la bandera nacional. Algú ho va xerrar i els van agafar a tots; els van posar moltes multes i els van portar a la Model. Amb la República se'ls tornà l' import de la sanció econòmica."
Etiquetes de comentaris:
associacionisme,
Història Contemporània,
historiografia,
Investigació
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

