dimarts, 23 de març de 2010

Seguim al Parc Central: Els jardins abans del parc

Entre les formes de relació de la burgesia vuitcentista el jardí hi té un lloc de relleu. Quan els sectors socials enriquits en el nou procés capitalista conformen una cultura privativa, neixen els jardins com una mena de club social d'esbarjo als quals, a diferència dels casinos aptes només per homes, hi poden accedir les dones a lluir la roba i les joies, i a conversar amb els iguals. El jardí com espai burgès es objecte de dues iniciatives comercials al Mataró de 1868, ja que en aquest any es produeixen l'obertura dels dos jardins d'estiu. El dia 29 de Maig s'inaugura el "Prado Mataronés", local situat en un descampat a l'actual carrer d'Isern, llavors sense cap mena d'edificació en la seva part alta. L'edifici, bastit de fusta, i rodejat d'uns amples jardins, intenta convertir-se en lloc d'esbarjo dels ciutadans de posició, per la qual cosa compta amb un teatre, servei de restaurant i cafè. I l'estiu del mateix any actua una companyia de sarsuela i una d'òpera italiana que interpreta obres de Rossini i de Verdi. Activitats que es combinen amb el ball, sempre esperat per la joventut, i espectacles de màgia i funambulisme.

Ben a la vora del "Prado", a la finca del lloc conegut com "molí de vent", el dia 7 de juny del mateix any obra un gran jardí d'accés reservat a socis, sota el nom de "Camp de Diana". Les poques notícies que tenim expliquen que el jardí era format per diversos passeig amb belles glorietes o asseure's i entretenir-se tot prenent els refrescos que s'hi servien, mentre es gaudia de la bona vista d'un mirador sobre la ciutat. Com a complement els senyors podien practicar el tir amb escopeta sobre conills vius, i les senyores conversar amb les amigues.