Els racons: Sant Martí de Mata (I)

h

Un bon cap de setmana de primavera, sol, ganes de fer esport i una bicicleta, és tot el què necessiteu per pujar a un dels meus llocs favorits de Mataró, amb un grau de dificultat mitjà, on passar-hi una estona fresquets sota els xiprers mentre recuperem l' alè. tot just al davant trobareu un tros de vinya amb una petita masia, qui sap si una de les resistents a la fil.loxera que us comentava l' altre dia.

El temple de Mata és una capella rural que a l' edat mitjana va tenir funcions de parròquia de la població dispersa del veïnat de Mata, a la serralada costanera de Mataró. Aquesta funció ara l' ocupa la veïna capella de Sant Miquel de Mata, construïda en el segle XV, que es sufragània de la parròquia de Santa Maria de Mataró. Jurídicament depenia del Castell de Mataró i eclesiàsticament era sufragània de Santa Maria de Civitas Fracta.

El primer esment que es cita una capella dedicada a Sant Martí és un document de l'any 878, que parla d'una capella dedicada a Sant Martí, a la Marina, propera a la riera d'Argentona. La identificació d'aquesta església amb Mata va portar fins a finals del segle passat, una polèmica amb els historiadors J.M. Pellicer i Francesc Carreras Candi. Sembla ser, finalment que la capella dedica a Sant Martí que s' esmenta en el document es refereix a la capella de Sant Martí d'Argentona, que estava situada on hi ha el Mas de Can Martí de Pujada.

El topònim Mata, no surt esmentat fins el 963. Els límits del veïnat eren molt extensos segons es dedueix de l' escriptura del 989. Mata limitava amb Llavaneres per l'Orient, a migdia amb les aigües del mar, a occident amb valldeix i tramuntana amb el terme de Dosrius.

La capella apareix esmentada en varis documents del s. XI-XII, en les afrontacions de terrenys i per situar la capella dins el veïnat de Mata de la parròquia de Santa Maria de Civitas Fracta o Alarona.

El 1065, Berenguer Armengol llega a l'església de Sant Martí de Mata el blat que allí hi tenia. L'any 1096 sembla ser que ja consta com a sufragània de l'església de Santa Maria de Mataró, quan el jutge Ramon Guitart llega a l'església de Sant Martí de Mata un oficier i un himnari i a més dues unciades de llum a la llàntia que cremava a la capella. El mateix Ramon Guitart en el testament, quan va morir el mes d'octubre de 1100, va llegar a l' església de Sant Martí de Mata dos unciades de llum, un antifonari i un himnari.

Cal destacar també la donació feta pel bisbe Oleguer de Barcelona a Ramon Mir en el 1128, d'unes terres en vinyes i oliveres, dins els termes de les parròquies de Santa Maria de Civitas Fracta, Sant Martí de Mata i Sant Andreu de Llavaneres.

Escola Pia de Santa Anna

Obra: Viles i ciutats de Catalunya
Pàgina: 156-157
Autor: Amat i de Cortada, Rafael d’
Indret: Escola Pia Santa Anna de Mataró
Municipi: Mataró
Comarca: Maresme

Los carrers de nomenada en Mataró són estos que he notat; lo camí Ral no menos, que inclou la iglésia i col·legi dels padres de Santa Anna o escolàpios. És recte fins a les últimes cases d'eixida de Mataró, per anar-se dret a Sant Simon. La Rambla queda detràs dels escolàpios, amb vistoses cases a dreta i esquerra o a una part i altre, inclosa la nova iglésia dels referits escolàpios, traient a la Rambla son frontis amb una bella portalada amb molt treball de arquitectura i escultura, quedant lo demés tosco, amb un òvul sobre del portal de dita iglésia de Santa Anna i dos finestrals col·laterals. Lo cimbori és de hechura ochavada, treballat a la romana amb lluminars en tot son voltant, delineades de colors les pedres, i la cúpula sobre a manera de mitja taronja, prou alta, de color verd de llangardaix, amb un curiós panell sobre, havent-se estrenada tal nova iglésia en lo any 1789 o principis del de 1790. Dintre és molt hermosa, amb iguals capelles i altars, que se van fent nous, d'estos lo altar major, interinament de perspectiva o pintura, de la qual, per constar lo demés en l'última relació de mon passeig a Mataró en lo mes de juliol de l'any 1790, no ho repetesc aquí, sí sols que la iglésia sembla, si bé que no tan llarga, a la de la Mercè de Barcelona, blanca, límpia i clara tota ella.

Al davant de la fatxada a la Rambla queda una plaça, prou incomodada per sa molta arena o sorra, de la qual abunda tot aquell tros de rambla fins a l'entrada a la riera per lo portal de Barcelona. A la vora de la iglésia, en la mateixa Rambla, són les aules dels col·legials i estudiants, amb un carrer ample al costat del col·legi de aquells padres, que trau des de la Rambla i costat del portal de Barcelona al camí Ral.

Al mig de la Rambla hi ha una o dos files d'arbres i una creu de pedra amb sa peana curiosa, nomenada la Creu d'en Ramis, entrant-se des de la Rambla per lo portal de Barcelona al passeig de la Riera, així mateix com la Rambla, fora de ser més estreta i les cases més altes, quedant a la part dreta a l'entrada a dita riera los carrers de Barcelona, d'en Pujol, d'en Palau, carrer Nou al costat d'una font, que fa cantonada a dita riera, i sobre de la dita font hi ha una capelleta amb un sant cristo, seguint des d'allí un carrer prou ample fins a alguna travessia i eixida a la plaça i iglésia major, lo carreró i lo carrer de Bonaire.

A la part esquerra de la riera, frente del carrer de Bonaire, és lo carrer d'Argentona i més per avall lo de Sant Josep, a on és la iglésia i convent de Sant Josep de carmelites descalços. I més amunt d'est carrer o per allí cerca, la iglésia i convent de monges de Santa Teresa o carmelites descalces, finint est carrer amb lo portal dit de Sant Josep. En la Rambla, a la mateixa mà, queden los dos carrers de Santa Teresa i de Santa Marta, casi frente de la Creu d'en Ramis o per allí cerca, en seguida d'aquelles cases. Lo carrer d'Argentona, que és molt ample, amb lo portal d'Argentona, que divideix en dos mitats a aquell carrer, amb dos fonts. A un costat de dit portal d'Argentona, a la banda de la riera, és la font de Sant Roc, amb un sant Roc pintat de rajola de València, si en això no m'equivoco, i de cert esculpides unes lletres en la pedra de la mateixa font a on són les aixetes, que diuen: «De la font de Sant Roc aigua prendràs i, presa, la tancaràs», amb las xifres de l'any 1782. I detràs d'esta, la font de Sant Domingo, amb unes lletres esculpides que diuen: «Pren, beu i tanca», amb las mateixes xifres.

Endrets, Geografia Literària dels Països Catalans

D.O. Mataró

El Dolç Mataró és un vi ecològic negre dolç elaborat principalment amb raïms de la varietat autòctona Mataró (nom de la capital de la comarca).

El raïm es deixa sobre-madurar al cep i la verema té lloc abans que el raïm comenci el procés de passificació. La maceració tindrà lloc en dipòsits d'acer inoxidable durant 6mesos per tal d'obtenir una màxima extracció de color. Es realitzen remuntats diaris per tal de millorar l' extracció. La pasta serà premsada lleugerament. Posteriorment el vi és criat en barrica de roure francès i serà embotellat després d'un procés lleuger d'estabilització.

Des de temps dels romans ençà s' havia cultivat a Catalunya una gran quantitat de vinya, exportada ja fos en forma d'aiguardents cap Anglaterra o com a un vi més aviat poc refinat cap a d'altres destinacions així com la pròpia taula de qualsevol veí. Al segle XIX aquesta producció era desmesurada.

A Mataró tots els turons que podeu observar plens de boscos, eren principalment cultius de vinya per la producció i exportació del vi. Cap a mitjans de segle la famosa fil.loxera, un pugó d'origen americà, va devastar la vinya francesa a l'altre costat del Pirineu, i durant un temps (pocs anys) és va aprofitar per copar el mercat d'aquests des de Catalunya principalment. El problema va ser quan aquesta finalment va arribar aquí arramblant amb tot el cultiu català. A Mataró fins aquest moment teníem, segons hem van explicar uns enòlegs, un tipus de raïm específicament desenvolupat en aquests turons; és tracta de la coneguda popularment avui dia com a monastrell que es cultiva a tot el País Valencià i també a Alella on encara conserva la seva antiga denominació, és a dir, Mataró.

Els ciclistes de Mataró s'oposen al futur enderroc del velòdrom i creen una plataforma per salvar-lo

Els ciclistes de Mataró no volen ni sentir a parlar del possible enderroc del velòdrom. L'Ajuntament estudia tirar-lo a terra, juntament amb la piscina municipal, per fer-hi el teatre auditori de la ciutat i no fer-ne cap de nou, perquè de moment no hi ha prou demanda. Però la proposta ha topat de ple amb els esportistes i els aficionats d'aquest esport. «Estem totalment d'acord amb el fet de potenciar la cultura i tenir nous equipaments, però això no vol dir que nosaltres quedem sense el nostre», es queixa Luis Pareja, de l'Esport Ciclista Mataró. El col·lectiu defensa que les instal·lacions daten del 1946 i que és un dels més antics de l'Estat. «Molts ciclistes d'abans i d'ara hi han rodat i el coneixen», destaca també Ismael Carrete, tècnic del velòdrom de la Federació Catalana de Ciclisme, que també recorda que l'equipament forma part del patrimoni esportiu de la ciutat.

Amb l'objectiu d'evitar que vagi a terra, s'ha impulsat la creació de la plataforma Salvem el Velòdrom de Mataró, que ja compta amb més d'un miler de persones adherides. El col·lectiu es mostra especialment crític amb l'Ajuntament, ja que considera que l'únic que vol és desfer-se d'aquest espai sigui com sigui. «Fa anys que no s'hi ha invertit res i les instal·lacions estan en un estat molt lamentable a propòsit per tenir arguments per enderrocar-lo», lamenta Luis Pareja.

Si bé habitualment s'hi entrenen una vintena d'esportistes, el velòdrom també l'utilitzen cada dia els alumnes de l'escola de ciclisme del col·legi Santa Anna de Mataró. Els promotors de la plataforma defensen que si no és possible mantenir aquest equipament se n'hauria de construir un de nou. Ismael Carrete assenyala que a Catalunya només hi ha sis velòdroms i cap està cobert. Per això s'aposta perquè Mataró aprofiti per fer-ne un de cobert i donar així servei als esportistes d'elit i donar certa rellevància a aquest esport.

Diari El Punt
www.elpunt.cat

COMUNICAT DE PREMSA

Esport Ciclista Mataró i Centre Tecnificació Mataró vol expressar el seu malestar amb l'ajuntament de Mataró degut a la manca de comunicació que aquest ajuntament ha demostrat reiteradament amb el col·lectiu ciclista. El més greu es que ni tan sols han informat del projecte El Triangle-Molins a la Federació Catalana de Ciclisme.

En tots els comunicats i rodes de premsa han "oblidat" el nostre col·lectiu i en cap moment han comentat res de fer un nou velòdrom.

El Velòdrom de Mataró data del 1946 i és un dels mes antics de la península. Per les característiques tècniques el fan "únic" per rodar i millorar la tècnica als ciclistes. Molts ciclistes d'abans i d'ara han rodat i coneixen aquest velòdrom, de fet el velòdrom de Mataró que a més té una avinguda "avinguda del velòdrom" forma part del patrimoni esportiu de la ciutat.

Estem totalment d'acord amb potenciar la cultura i tenir nous equipaments, però això no vol dir que nosaltres ens quedem sense el nostre.

La falta d'inversió reiterada per part de l'ajuntament a fet que les instal·lacions estan molt malament, tot i això nosaltres continuem entrenant. Esportites premiats per l'ajuntament con Eduardo Gonzalo "MILLOR ESPORTISTA MATARONÍ DEL 2008" i ciclista professional també utilitza aquestes instal·lacions per entrenar quan estava a la ciutat.

Avui hi havia una pancarta de reivindicació al circuit de Catalunya final de la Volta Catalunya i molta gent ens ha preguntat si l'ajuntament coneix el valor que te aquest velòdrom.

Per mes informació: www.mejorenbici.tk

Gràcies per la teva atenció.
Esport Ciclista Mataró

El misteri de la Plaça Gran

En paraules de Joan Jobany:

"L'Agàpit Borràs ens ha fet saber que fa anys que va darrere una troballa prou interessant: al subsòl de la Plaça Gran de Mataró hi pot haver una gran sala subterrània. Se'n coneix l'existència i fins i tot hi ha gent gran que explica que hi ha baixat.

Fins ara encara no s'ha pogut localitzar, tot i que podria suposar una important peça per a la dinamització cultural del centre de Mataró.

Des de la CUP de Mataró proposem al govern municipal que prengui la iniciativa de localitzar i recuperar aquesta troballa: PREC QUE PRESENTA AL PLE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) PER INTENTAR LOCALITZAR, INTERVENIR ARQUEOLÒGICAMENT , I RECUPERAR EL SUBSÒL DE LA PLAÇA GRAN

Des de fa uns anys s'han obtingut informacions contrastades que apunten la hipòtesi de que en el subsòl de la Plaça Gran hi pot haver una gran sala subterrània, que de trobar-se, podria ser objecte d’intervencions arqueològiques amb l’objectiu de estudiar-la i, si s’escau, posar-la en valor com a patrimoni cultural.

Diferents testimonis certifiquen l’existència d’aquest element soterrat, que podria ser un interessant descobriment, i ens consta que el Servei d’Arqueologia d’aquest Ajuntament disposa d'informació sobre aquest tema.

En el darrer Consell d’Administració de PUMSA el representant de la CUP, Agàpit Borràs, va proposar d'aprofitar el moment actual per fer una intervenció arqueològica consistent a intentar localitzar la sala subterrània des del solar del sector de Can Cruzate, actualment buit, i propietat de l’empresa pública PUMSA.

Agàpit Borràs, arquitecte, des de ja fa més de 10 anys, ha promogut diferents projectes de recerca, concretament 3, que han estat acceptats i dirigits amb encert, en el seu dia, pels serveis d'arqueologia de l'Ajuntament, però que per raons logístiques d'utilització dels locals comercials o per la utilització del paviment de la Plaça Gran com a mercat, no han pogut durar, malauradament, més d'un dia.

Pel fet que avui els solars de la illa de Can Cruzate, propietat de PUMSA, encara no s'hagin construït, possibiliten una excavació en vertical i posteriorment en horitzontal per a poder localitzar probablement aquest espai situat sota la Plaça Gran, d'acord amb la hipòtesi de treball de la que avui disposem.

Aquesta intervenció arqueològica, a diferència de les anteriors, podria tenir una durada d'algunes setmanes i no hauria de tenir un pressupost elevat, però sí que el resultat seria culturalment enriquidor i amb un benefici extraordinari per a tota la ciutat.

Cal veure, doncs, aquesta proposta d’excavació com una inversió cultural i de ciutat. En temps de crisi, el centre històric i el seu patrimoni arquitectònic poden actuar com a element de dinamització cultural i com a pol d’atracció seguint, en aquest cas, l'eix que va des del centre de la ciutat cap al futur Museu de Can Marfà.

És per tots aquests motius que el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) formula al Govern municipal el següent PREC:

"Que l’Ajuntament de Mataró i PUMSA aprofitin la situació excepcional del solar de Can Cruzate, encara per construir, i encarreguin els treballs necessaris per a la possible localització, recuperació i posada en valor de l’espai subterrani que hi pot haver al subsòl de la Plaça Gran."

* text extret de l' espai personal de Joan Jobany Lorente.

Des d'un Mataró no tant llunyà mantindrem un seguiment d'aquesta curiosa retroballa.