Un bon cap de setmana de primavera, sol, ganes de fer esport i una bicicleta, és tot el què necessiteu per pujar a un dels meus llocs favorits de Mataró, amb un grau de dificultat mitjà, on passar-hi una estona fresquets sota els xiprers mentre recuperem l' alè. tot just al davant trobareu un tros de vinya amb una petita masia, qui sap si una de les resistents a la fil.loxera que us comentava l' altre dia.
El temple de Mata és una capella rural que a l' edat mitjana va tenir funcions de parròquia de la població dispersa del veïnat de Mata, a la serralada costanera de Mataró. Aquesta funció ara l' ocupa la veïna capella de Sant Miquel de Mata, construïda en el segle XV, que es sufragània de la parròquia de Santa Maria de Mataró. Jurídicament depenia del Castell de Mataró i eclesiàsticament era sufragània de Santa Maria de Civitas Fracta.
El primer esment que es cita una capella dedicada a Sant Martí és un document de l'any 878, que parla d'una capella dedicada a Sant Martí, a la Marina, propera a la riera d'Argentona. La identificació d'aquesta església amb Mata va portar fins a finals del segle passat, una polèmica amb els historiadors J.M. Pellicer i Francesc Carreras Candi. Sembla ser, finalment que la capella dedica a Sant Martí que s' esmenta en el document es refereix a la capella de Sant Martí d'Argentona, que estava situada on hi ha el Mas de Can Martí de Pujada.
El topònim Mata, no surt esmentat fins el 963. Els límits del veïnat eren molt extensos segons es dedueix de l' escriptura del 989. Mata limitava amb Llavaneres per l'Orient, a migdia amb les aigües del mar, a occident amb valldeix i tramuntana amb el terme de Dosrius.
La capella apareix esmentada en varis documents del s. XI-XII, en les afrontacions de terrenys i per situar la capella dins el veïnat de Mata de la parròquia de Santa Maria de Civitas Fracta o Alarona.
El 1065, Berenguer Armengol llega a l'església de Sant Martí de Mata el blat que allí hi tenia. L'any 1096 sembla ser que ja consta com a sufragània de l'església de Santa Maria de Mataró, quan el jutge Ramon Guitart llega a l'església de Sant Martí de Mata un oficier i un himnari i a més dues unciades de llum a la llàntia que cremava a la capella. El mateix Ramon Guitart en el testament, quan va morir el mes d'octubre de 1100, va llegar a l' església de Sant Martí de Mata dos unciades de llum, un antifonari i un himnari.
Cal destacar també la donació feta pel bisbe Oleguer de Barcelona a Ramon Mir en el 1128, d'unes terres en vinyes i oliveres, dins els termes de les parròquies de Santa Maria de Civitas Fracta, Sant Martí de Mata i Sant Andreu de Llavaneres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada