dimecres, 30 de setembre del 2009
dimecres, 23 de setembre del 2009
Diumenge 27 de Setembre pedalem contra el canvi climàtic
PARTICIPEU!
Hola a totes i a tots!
Us volíem informar, que el diumenge 27 de setembre, el BACC (Bicicleta Club de Catalunya) organitza una pedalada a tota Catalunya contra el canvi climàtic. És una activitat dins la Setmana de la Mobilitat Sostenible que és celebra cada any. Es per això que ens han demanat al BAM ( Bicicletes Amics de Mataró) que organitzem a la ciutat la pedalada que es farà simultaneament a més de 100 ciutats de Catalunya. Aquí podeu veure les poblacions:
http://www.pedala.org/index.php
Aquest esdeveniment ja fa uns anys que es fa i a Mataró encara no s'hi havia fet mai. Es per això que us animem a participar-hi, tant per qui ja aneu en bici per la ciutat com els que no. La motivació es promoure l'us de la bicicleta com a vehicle que no contamina i que ens permet disminuir la contaminació atmosfèrica i acústica de les nostres ciutats.
Hem fet un recorregut per dins a Mataró i per carrils bici que els envolten, ben segur que passareu per llocs on no heu passat mai amb desnivells suaus aptes per a tothom.
El recorregut és de 8,6 km: Circuit de bicicletes (nou Parc Central), recinte firal, carrer dels Pirineus, Via Europa, Plaça d’Itàlia, Via Europa, carrer dels Pirineus, Avda. de Puig i Cadafalch, Parc de Cerdanyola, Avda. La Gatassa, Plaça Serra i Xifra, Rda. President Lluís Companys, Porta Laietana, carrer Juan de la Cierva, Carrer de Newton, Avda. del Port, Passeig Marítim, Passeig del Callao, Rda. Cervantes, Rda. d’Alfonso X, Plaça Espanya, nou Parc Central.
Ens trobarem a partir de les 10.00 h. i sortirem a les 10,30 h. Un cop finalitzada la pedalada, farem un refrigeri per els participants (1,5 €), i es repartiran samarretes de la pedalada.
Bicicleta Amics de Mataró
dijous, 17 de setembre del 2009
Descobrint la Científico Excursionista de Mataró 1899-2009
Tot comença, avui pujo al Turó de Mata amb bici, així entre suors i caracoleig arribo a descobrir la primera petjada en forma de monòlit de l' excursionista mataronina. És un element gris amb base de cub i pic de cilindre al vell mig del turó Onofre des d' on divisem una de les millors (per mi la millor) vista de Mataró i les Cinc Sènies. Què deu ser? qui són aquesta gent?...
En aquest article –escrit l’any del centenari per als FULLS del Museu Arxiu de Santa Maria, abril de 1999–, l’autor, Director de CINGLES, –la revista dels Científics–, fa un repàs de l’activitat desplegada per aquesta vella i dinàmica entitat mataronina que, com assenyala, no s’ha limitat a la pràctica estricta de l’esport, sinó que ha tingut, a més, una important projecció ciutadana, una de les característiques diferencials de l’excursionisme català.
PERE TIÓ I CASAS
ARA FA CENT DEU ANYS...
Els darrers anys del segle passat estan marcats per la pèrdua de les últimes colònies d’Ultramar, la crisi econòmica i el consegüent malestar social. Les fàbriques perden els seus principals mercats i entre els treballadors hi ha rebombori. El sistema polític de la Restauració demostra la seva ineficàcia per a resoldre els problemes de la nova societat industrial.
Mentre els polítics i intel·lectuals castellans, la generació del 98, no es treuen de la boca la paraula desastre, a Catalunya, al contrari, s’estan vivint uns moments crítics però esperançats, optimistes. S’està preparant el moment de la generació encapçalada per Enric Prat de la Riba, que encarna el catalanisme polític. Davant d’un Estat que fa fallida, els homes formats en la Renaixença es preocupen per recuperar la història, l’art, la literatura i l’arquitectura pròpies i identificatives d’una personalitat col•lectiva. Es mira endavant, però amb les arrels ben enfonsades en el passat. L’afany de progrés i modernització es demostra amb la vitalitat de la nova burgesia emprenedora que queda simbolitzat en l’atreviment amb què accepten i promocionen l’estètica modernista més creativa del món.
La nova arquitectura es fa a Barcelona, però també a tot Catalunya. I a Mataró. El 1897 Josep Puig i Cadafalch dissenya la botiga modernista de can Palomer (avui can Pinós) a la plaça Xica mentre està dirigint les obres de la casa de l’industrial mataroní Joaquim Coll i Regàs del carrer d’Argentona, el millor exemple local d’arquitectura modernista, una casa que s’estrenarà l’any següent. Tot i la crisi, el primer de gener de 1899 a Mataró s’inaugura l’enllumenat públic elèctric.
LA FUNDACIÓ
En aquest context una colla de joves mataronins ens fan saber a través de les pàgines del Diario de Mataró y su Comarca (12 de maig de 1899) que acaben d’inaugurar l’Associació Excursionista de Mataró amb el propòsit de "recorrer nuestra comarca y principalmente nuestros alrededores, tomando vistas de los puntos más notables y recogiendo cuantos datos puedan resultar de interés para la historia de esta tierra".
Pocs dies després, el 21 de maig, el setmanari catalanista La Costa de Llevant ens informa que "Lo decidit jovent que ab molt d’entusiasme s’ha emprès la obra magna de fer una serie de reproduccions dels principals monuments de la Costa Llevantina, comensant per Mataró y la seva comarca, te ja ultimats els planos del Castell de Burriach y del Onofre Arnau. Avuy creyém que haurán anat los escursionistas a visitar á ca’n Tria del vehinat de Mata, una de las pagesías més antigas d’aquesta comarca. Sabem que dintre poch donaran a coneixer los primers travalls que hagin fet y que algun d’ells es molt notable é interessant per l’Historia de Catalunya.
"Ens complaurían molt que’l jovent seguís les petjades dels simpátichs folk-loristes senyors Mayol, Cabañes (D.Joan) y Pascual, que ab tan dalit han emprés una campanya tan profitosa per l’Historia de la Patria Catalana y als cuals felicitém desde aquesta secció".
Aquestes dues primeres notes ens diuen d’una manera clara quin era el seu programa, què feien i qui eren.
En aquest article –escrit l’any del centenari per als FULLS del Museu Arxiu de Santa Maria, abril de 1999–, l’autor, Director de CINGLES, –la revista dels Científics–, fa un repàs de l’activitat desplegada per aquesta vella i dinàmica entitat mataronina que, com assenyala, no s’ha limitat a la pràctica estricta de l’esport, sinó que ha tingut, a més, una important projecció ciutadana, una de les característiques diferencials de l’excursionisme català.
PERE TIÓ I CASAS
ARA FA CENT DEU ANYS...
Els darrers anys del segle passat estan marcats per la pèrdua de les últimes colònies d’Ultramar, la crisi econòmica i el consegüent malestar social. Les fàbriques perden els seus principals mercats i entre els treballadors hi ha rebombori. El sistema polític de la Restauració demostra la seva ineficàcia per a resoldre els problemes de la nova societat industrial.
Mentre els polítics i intel·lectuals castellans, la generació del 98, no es treuen de la boca la paraula desastre, a Catalunya, al contrari, s’estan vivint uns moments crítics però esperançats, optimistes. S’està preparant el moment de la generació encapçalada per Enric Prat de la Riba, que encarna el catalanisme polític. Davant d’un Estat que fa fallida, els homes formats en la Renaixença es preocupen per recuperar la història, l’art, la literatura i l’arquitectura pròpies i identificatives d’una personalitat col•lectiva. Es mira endavant, però amb les arrels ben enfonsades en el passat. L’afany de progrés i modernització es demostra amb la vitalitat de la nova burgesia emprenedora que queda simbolitzat en l’atreviment amb què accepten i promocionen l’estètica modernista més creativa del món.
La nova arquitectura es fa a Barcelona, però també a tot Catalunya. I a Mataró. El 1897 Josep Puig i Cadafalch dissenya la botiga modernista de can Palomer (avui can Pinós) a la plaça Xica mentre està dirigint les obres de la casa de l’industrial mataroní Joaquim Coll i Regàs del carrer d’Argentona, el millor exemple local d’arquitectura modernista, una casa que s’estrenarà l’any següent. Tot i la crisi, el primer de gener de 1899 a Mataró s’inaugura l’enllumenat públic elèctric.
LA FUNDACIÓ
En aquest context una colla de joves mataronins ens fan saber a través de les pàgines del Diario de Mataró y su Comarca (12 de maig de 1899) que acaben d’inaugurar l’Associació Excursionista de Mataró amb el propòsit de "recorrer nuestra comarca y principalmente nuestros alrededores, tomando vistas de los puntos más notables y recogiendo cuantos datos puedan resultar de interés para la historia de esta tierra".
Pocs dies després, el 21 de maig, el setmanari catalanista La Costa de Llevant ens informa que "Lo decidit jovent que ab molt d’entusiasme s’ha emprès la obra magna de fer una serie de reproduccions dels principals monuments de la Costa Llevantina, comensant per Mataró y la seva comarca, te ja ultimats els planos del Castell de Burriach y del Onofre Arnau. Avuy creyém que haurán anat los escursionistas a visitar á ca’n Tria del vehinat de Mata, una de las pagesías més antigas d’aquesta comarca. Sabem que dintre poch donaran a coneixer los primers travalls que hagin fet y que algun d’ells es molt notable é interessant per l’Historia de Catalunya.
"Ens complaurían molt que’l jovent seguís les petjades dels simpátichs folk-loristes senyors Mayol, Cabañes (D.Joan) y Pascual, que ab tan dalit han emprés una campanya tan profitosa per l’Historia de la Patria Catalana y als cuals felicitém desde aquesta secció".
Aquestes dues primeres notes ens diuen d’una manera clara quin era el seu programa, què feien i qui eren.
dimarts, 8 de setembre del 2009
El Catalanisme a Mataró entre 1914 i 1939, segons Joaquim Casas (uns apunts) I part
Transcric en part el document que em sembla de gran interès, podeu trobar-lo complert sota el mateix títol i en versió PDF a la xarxa.-
Entre finals d'octubre i primers de novembre de l'any 1977, van tenir lloc a la nostra ciutat els actes finals de la campanya El català al carrer, organitzats pel Secretariat Local del Congrés de Cultura Catalana. Es va programar un cicle de quatre conferències per tractar diferents temes, a càrrec de reconeguts especialistes. Entre ells Joaquim Casas i Busquets, escriptor i amb una llarga trajectòria periodística, social i pública a la ciutat, abans i després de la guerra.
A partir d'ara reprodueixo fragments de la conferència, la reproducció la fa Josep Puig i Plà a partir d'una transcripció mecanoscrita, lògicament un resum, permetent-se certes llicències alhora de reblir els termes disconnèxos afirmant no perdre el fil de les paraules del conferenciant amb la garantia del ferm coneixement de l' autor.
"Aquests vint-i-cinc anys que tractarem van de 1914 a 1939... aclarim conceptes: catalanitat vol dir manera d' ésser; catalanisme vol dir manera d' actuar. Hi pot haver un catalanisme religiós, literari, social, polític. Per què la catalanitat i el catalanisme? són fills pràcticament de l' ocupació de les forces a Catalunya."
"hi ha unes accions i reaccions en la història de Catalunya que han donat un sentit de catalanitat als seus habitants" (referint-se a fets com els del 1714, Guerra Civil...)
"L' any 1914 s' inicia la Guerra Europea, [Guerra de les nacionalitats]. Aquest mateix any Prat de la Riba creà la Mancomunitat de Catalunya. El 1914 el català al carrer es parlava a tot arreu, perquè hi havia pocs [castellans]. No s' escrivia, però, gaire enlloc; només es petites publicacions. Hi havia el gran inconvenient que les normes de l' idioma de Pompeu Fabra no s' havien popularitzat( vista com a capitalina la normativa sense tenir en compte els diversos dialèctes); només es feu a nivell intel.lectual... "
"A Mataró un dels fets més singulars va tenir lloc durant l' àpat que feren els homes del Cau Grillat, que havien tingut el seu local a les Espenyes. El Cau era un club, un clan, on hi havia gent esquerrana , intel.lectual. Tots els membres eren germans; es reunien amb vesta i cucurulla i feien unes cerimònies. El president era en Subirà. Hi discutien molt. Allà hi havien anat a xerrar Serra i Moret ( socialisme catalanista) i Margarida Xirgu. Al cap d'uns anys, durant la Dictadura, els del Cau publicaren un llibre (Socrastí i Companyia, Memòries del Cau Grillat. De la vida viscuda, editada a partir de 1923) i ho anaren a celebrar amb un àpat al bar ideal, darrera de Santa Anna. Acordaren no tenir massa respecte de la bandera nacional. Algú ho va xerrar i els van agafar a tots; els van posar moltes multes i els van portar a la Model. Amb la República se'ls tornà l' import de la sanció econòmica."
és 9?
Intervenció "09 09 09"
09 09 09 és una noua intervenció amb nouranta-nou nouradors que noustraran la seva nou al carrer nou número nou de nou a nou el dia nou del nou del dos mil nou.
Actuació de Pau Riba a les nou i nou del vespre.
Organitza: els n9u n9us
Amb el suport de l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Mataró
dimarts, 1 de setembre del 2009
El Parc Central s' obra a la ciutat (II part)
El mes de març de l'any 1917 el periòdic local "El Nuevo Ideal" publica un reportatge sobre el parc, que ressalta com estava d'abandonat. L'autor visita el monument a Clavé regalat per les masses corals de la ciutat, i explica "la dejadez en que dicho monumento hállase entregado, pues els busto está descuidadísimo y desfigurado, y el jardín o meseta que lo rodea, tan crítico en plantaciones abandonado", i que la làpida havia estat malmesa. L'antic velòrom era en estat d' abandó "sin frondosidad estética en floricultura y lleno de hierbas silvestres en cantidad para mantener un rebaño". Les gàbies d' ocells "convertidas en un criadero particular de aves para el negocio de la cazuela. Solo de la ciudad hay dos pavos reales y unos ejemplares de gallinas". El xalet era convertit en una barraca, despintat, amb els vidres trencats, i ple d'herbes a l'entorn, i la bassa plena de brutícia i insectes. Als jardins de la part alta no hi havia flors, només " tubérculos y hortalizas destinados al sostenimiento del criadero avicultor". El motor de l'aigua era espatllat i tot el jardí assedegat, el colomar era destrossat i inútil.
Tot passejant el nostre crític escolta "una atroz vocerío que partía de un grupo de aspirantes a diputado que cada día se reunen en un congreso para encaminar Europa", al lloc que era conegut com el Senat. Certament, vora el xalet petit a la part alta de la pista abandonada s' hi va fer una mena de sot on els avis s' hi trobaven a discutir política, i allà hom arreglava Espanya. Els dies d'hivern assoleiats era molta la gent que hi anava a passar una estona, llavors el parc, tot i el seu lamentable estat, era molt popular i si feien moltes activitats recreatives, com, per les Santes, el repartiment de premis als alumnes de les escoles públiques. Però encara més visitat per la jovenalla enamoradissa, i els nombrosos racons boscans els vespres eren plens de mirades furtives i s' hi produïen el que un rector en diria "roces".
A la placeta "dels enamorats" s' hi instal.la el bust en bronze de Clavé l'octubre de 1912, i el novembre de 1925 s' inaugura el bust de Pep Ventura que havien donat les societats corals de la comarca i les de la ciutat: "Germanó", "Harmonia" i "La Perla". Tot i les petites modificacions dels anys vint: el colomar, l'umbracul, i el dipòsit per aprofitar l'aigua de la mina de Canaletes, ben aviat es planteja la reforma general, que s' encarrega a l'arquitecte barceloní i tècnic en jardins Nicolau Rubió i Tudurí.
Tot passejant el nostre crític escolta "una atroz vocerío que partía de un grupo de aspirantes a diputado que cada día se reunen en un congreso para encaminar Europa", al lloc que era conegut com el Senat. Certament, vora el xalet petit a la part alta de la pista abandonada s' hi va fer una mena de sot on els avis s' hi trobaven a discutir política, i allà hom arreglava Espanya. Els dies d'hivern assoleiats era molta la gent que hi anava a passar una estona, llavors el parc, tot i el seu lamentable estat, era molt popular i si feien moltes activitats recreatives, com, per les Santes, el repartiment de premis als alumnes de les escoles públiques. Però encara més visitat per la jovenalla enamoradissa, i els nombrosos racons boscans els vespres eren plens de mirades furtives i s' hi produïen el que un rector en diria "roces".
A la placeta "dels enamorats" s' hi instal.la el bust en bronze de Clavé l'octubre de 1912, i el novembre de 1925 s' inaugura el bust de Pep Ventura que havien donat les societats corals de la comarca i les de la ciutat: "Germanó", "Harmonia" i "La Perla". Tot i les petites modificacions dels anys vint: el colomar, l'umbracul, i el dipòsit per aprofitar l'aigua de la mina de Canaletes, ben aviat es planteja la reforma general, que s' encarrega a l'arquitecte barceloní i tècnic en jardins Nicolau Rubió i Tudurí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)