Tot comença, avui pujo al Turó de Mata amb bici, així entre suors i caracoleig arribo a descobrir la primera petjada en forma de monòlit de l' excursionista mataronina. És un element gris amb base de cub i pic de cilindre al vell mig del turó Onofre des d' on divisem una de les millors (per mi la millor) vista de Mataró i les Cinc Sènies. Què deu ser? qui són aquesta gent?...
En aquest article –escrit l’any del centenari per als FULLS del Museu Arxiu de Santa Maria, abril de 1999–, l’autor, Director de CINGLES, –la revista dels Científics–, fa un repàs de l’activitat desplegada per aquesta vella i dinàmica entitat mataronina que, com assenyala, no s’ha limitat a la pràctica estricta de l’esport, sinó que ha tingut, a més, una important projecció ciutadana, una de les característiques diferencials de l’excursionisme català.
PERE TIÓ I CASAS
ARA FA CENT DEU ANYS...
Els darrers anys del segle passat estan marcats per la pèrdua de les últimes colònies d’Ultramar, la crisi econòmica i el consegüent malestar social. Les fàbriques perden els seus principals mercats i entre els treballadors hi ha rebombori. El sistema polític de la Restauració demostra la seva ineficàcia per a resoldre els problemes de la nova societat industrial.
Mentre els polítics i intel·lectuals castellans, la generació del 98, no es treuen de la boca la paraula desastre, a Catalunya, al contrari, s’estan vivint uns moments crítics però esperançats, optimistes. S’està preparant el moment de la generació encapçalada per Enric Prat de la Riba, que encarna el catalanisme polític. Davant d’un Estat que fa fallida, els homes formats en la Renaixença es preocupen per recuperar la història, l’art, la literatura i l’arquitectura pròpies i identificatives d’una personalitat col•lectiva. Es mira endavant, però amb les arrels ben enfonsades en el passat. L’afany de progrés i modernització es demostra amb la vitalitat de la nova burgesia emprenedora que queda simbolitzat en l’atreviment amb què accepten i promocionen l’estètica modernista més creativa del món.
La nova arquitectura es fa a Barcelona, però també a tot Catalunya. I a Mataró. El 1897 Josep Puig i Cadafalch dissenya la botiga modernista de can Palomer (avui can Pinós) a la plaça Xica mentre està dirigint les obres de la casa de l’industrial mataroní Joaquim Coll i Regàs del carrer d’Argentona, el millor exemple local d’arquitectura modernista, una casa que s’estrenarà l’any següent. Tot i la crisi, el primer de gener de 1899 a Mataró s’inaugura l’enllumenat públic elèctric.
LA FUNDACIÓ
En aquest context una colla de joves mataronins ens fan saber a través de les pàgines del Diario de Mataró y su Comarca (12 de maig de 1899) que acaben d’inaugurar l’Associació Excursionista de Mataró amb el propòsit de "recorrer nuestra comarca y principalmente nuestros alrededores, tomando vistas de los puntos más notables y recogiendo cuantos datos puedan resultar de interés para la historia de esta tierra".
Pocs dies després, el 21 de maig, el setmanari catalanista La Costa de Llevant ens informa que "Lo decidit jovent que ab molt d’entusiasme s’ha emprès la obra magna de fer una serie de reproduccions dels principals monuments de la Costa Llevantina, comensant per Mataró y la seva comarca, te ja ultimats els planos del Castell de Burriach y del Onofre Arnau. Avuy creyém que haurán anat los escursionistas a visitar á ca’n Tria del vehinat de Mata, una de las pagesías més antigas d’aquesta comarca. Sabem que dintre poch donaran a coneixer los primers travalls que hagin fet y que algun d’ells es molt notable é interessant per l’Historia de Catalunya.
"Ens complaurían molt que’l jovent seguís les petjades dels simpátichs folk-loristes senyors Mayol, Cabañes (D.Joan) y Pascual, que ab tan dalit han emprés una campanya tan profitosa per l’Historia de la Patria Catalana y als cuals felicitém desde aquesta secció".
Aquestes dues primeres notes ens diuen d’una manera clara quin era el seu programa, què feien i qui eren.
En aquest article –escrit l’any del centenari per als FULLS del Museu Arxiu de Santa Maria, abril de 1999–, l’autor, Director de CINGLES, –la revista dels Científics–, fa un repàs de l’activitat desplegada per aquesta vella i dinàmica entitat mataronina que, com assenyala, no s’ha limitat a la pràctica estricta de l’esport, sinó que ha tingut, a més, una important projecció ciutadana, una de les característiques diferencials de l’excursionisme català.
PERE TIÓ I CASAS
ARA FA CENT DEU ANYS...
Els darrers anys del segle passat estan marcats per la pèrdua de les últimes colònies d’Ultramar, la crisi econòmica i el consegüent malestar social. Les fàbriques perden els seus principals mercats i entre els treballadors hi ha rebombori. El sistema polític de la Restauració demostra la seva ineficàcia per a resoldre els problemes de la nova societat industrial.
Mentre els polítics i intel·lectuals castellans, la generació del 98, no es treuen de la boca la paraula desastre, a Catalunya, al contrari, s’estan vivint uns moments crítics però esperançats, optimistes. S’està preparant el moment de la generació encapçalada per Enric Prat de la Riba, que encarna el catalanisme polític. Davant d’un Estat que fa fallida, els homes formats en la Renaixença es preocupen per recuperar la història, l’art, la literatura i l’arquitectura pròpies i identificatives d’una personalitat col•lectiva. Es mira endavant, però amb les arrels ben enfonsades en el passat. L’afany de progrés i modernització es demostra amb la vitalitat de la nova burgesia emprenedora que queda simbolitzat en l’atreviment amb què accepten i promocionen l’estètica modernista més creativa del món.
La nova arquitectura es fa a Barcelona, però també a tot Catalunya. I a Mataró. El 1897 Josep Puig i Cadafalch dissenya la botiga modernista de can Palomer (avui can Pinós) a la plaça Xica mentre està dirigint les obres de la casa de l’industrial mataroní Joaquim Coll i Regàs del carrer d’Argentona, el millor exemple local d’arquitectura modernista, una casa que s’estrenarà l’any següent. Tot i la crisi, el primer de gener de 1899 a Mataró s’inaugura l’enllumenat públic elèctric.
LA FUNDACIÓ
En aquest context una colla de joves mataronins ens fan saber a través de les pàgines del Diario de Mataró y su Comarca (12 de maig de 1899) que acaben d’inaugurar l’Associació Excursionista de Mataró amb el propòsit de "recorrer nuestra comarca y principalmente nuestros alrededores, tomando vistas de los puntos más notables y recogiendo cuantos datos puedan resultar de interés para la historia de esta tierra".
Pocs dies després, el 21 de maig, el setmanari catalanista La Costa de Llevant ens informa que "Lo decidit jovent que ab molt d’entusiasme s’ha emprès la obra magna de fer una serie de reproduccions dels principals monuments de la Costa Llevantina, comensant per Mataró y la seva comarca, te ja ultimats els planos del Castell de Burriach y del Onofre Arnau. Avuy creyém que haurán anat los escursionistas a visitar á ca’n Tria del vehinat de Mata, una de las pagesías més antigas d’aquesta comarca. Sabem que dintre poch donaran a coneixer los primers travalls que hagin fet y que algun d’ells es molt notable é interessant per l’Historia de Catalunya.
"Ens complaurían molt que’l jovent seguís les petjades dels simpátichs folk-loristes senyors Mayol, Cabañes (D.Joan) y Pascual, que ab tan dalit han emprés una campanya tan profitosa per l’Historia de la Patria Catalana y als cuals felicitém desde aquesta secció".
Aquestes dues primeres notes ens diuen d’una manera clara quin era el seu programa, què feien i qui eren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada