Això ja s'acaba senyora xaruga

A partir d’aleshores, cada diumenge, des del primer diumenge de Quaresma fins al darrer, molts mataronins i mataronines es concentren a la Plaça de la Peixateria per serrar una de les potes de la imatge de la Vella Quaresma. Allà, a la una en punt del migdia, dos persones pujades a una escala amputen amb una serra una de les potes. Aquestes dues persones executen un petit joc amb els assistents. En primer lloc els demanen que cantin la tonada tradicional de la festa: «Serra la vella, un plat d’escudella, serra la velló, un plat d’escudelló». Aleshores algú demana “Que ja està?” i els dos voluntaris responen amb un rodolí del tipus “No mestressa, porteu pa que la serra no vol serrar”.

El rodolí s’improvitza en funció de les menges que la gent porta de casa seva (fuet, maduixes, vi, etc). Una vegada s’aconsegueix talla la cama, es llancen tres coets voladors i s’acaba l’acte.

La Confraria de les Set Setmanes també s’encarrega d’imprimir i repartir unes fotocòpies amb la imatge de la vella Quaresma de l’any en curs, segons la versió de l’artista escollit, que inclou també el programa amb dels dies que es tallaran les cames. Aquestes fotocòpies es reparteixen per les escoles i també el dia que es penja la Vella a la Plaça Peixateries com cada vegada que se li talla un peu.

Carnestoltes quinze voltes
i Nadal de mes en mes
tots els dies fossin festes
la Quaresma mai vingués!

Serra la Vella: vint anys de Vella Quaresma a Mataró Patronat Municipal de Cultura de Mataró i Museu de Mataró. En aquest llibre hi ha la documentació associada de les primeres vint edicions de la festa de la Vella Quaresma de Mataró: els dibuixos i pintures de la Vella Quaresma fetes des de l'any 1979 al 1998, així com altres informacions relacionades amb aquesta tradició mataronina. El text és de J.M.Clariana i Coll i les imatges de cada un dels artistes que durant aquests vint anys han creat la Vella Quaresma. També en format DVD. Data de publicació: 1999 Lloc de publicació: Mataró Altres: ISBN: 84-95127-34-2 · Enquadernació rústega · 76 pàgines · 21 x 21 cm

La ciutat i els dies

I la Pinxa li va dir a en Panxo

En aquest moments estic realitzant el CAP (formació de professorat) per poder accedir a treballar com educador. Des dels inicis ja hem vaig plantejar com fer front a la tasca de rebre a diari 30 nois i noies amb diferents aspiracions; cada qual amb un repte diferent per encarar. Les classes de formació teòrica han acabat i ara em trobo davant les pràctiques on he d'aplicar i provar tot el que tinc en ment, i no és fàcil. He buscat ajuda en coneguts i en la pròpia experiència personal donat que fins no fa gaire era com ells de despreocupat, i en el camí he topat amb un llibret de no més de 100 pàgines amb una senzilla però entretinguda i edificant tira còmica que aniré penjant aquí, espero que ho trobeu igual de divertit i irònic que jo.

El Moviment Educatiu del Maresme (MEM) és una associació adscrita a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, formada per persones que treballen en diferents àmbits educatius.

		"Les Esmandies" - Rda. O'Donnell, 94 2n
		Mataró (Bcn)
		08302

Sa Jaia Serrada, ja només en queden tres

Representació de l'expulsió de la mort i de la Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema) o una vella catalana. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l'encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma. Se'ls amenaçava dient-los: "Si menges carn, sa Jaia Serrada, vindrà i se t'endurà". Com veieu, rep molts de noms.

Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Nomes els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà (menjar de pobres llavors).

La idea va néixer l’any 1979, al mateix moment de la creació d’en Pellofa, nom amb què es coneix el Rei Carnestoltes mataroní. Aquell primer any, després de l’Enterrament del Carnestoltes organitzat pel Nou Gremi de la Carnestoltada, un grup de gent va repartir entre els assistents una imatge de la Vella Quaresma extreta del Costumari Català de Joan Amades perquè la gent la tingués a casa. L’any següent, el 1980, aquesta fotocòpia ja es va convertir en una imatge gran, feta de fusta per un artista de Mataró. Des d’aleshores i de forma ininterrompuda, la festa ja adopta el model actual: l’entronització d’una gran imatge de fusta a la Plaça de la Peixateria i la serra d’una pota cada setmana. La festa agafa embranzida i es consolida l’any 1986, que l’organització dels actes passa a ser responsabilitat d’una entitat: la Confraria de les Set Setmanes.

Tot seguit es fa la seva entronització. La imatge de fusta és acompanyada en comitiva i amb música de banda per diferents carrers de Mataró fins a la Plaça de la Peixateria. Arribats allà, la imatge és penjada en un dels edificis d’aquesta plaça (el que era abans la Peixateria de Mataró). Penjada així, a la vista de tothom, la imatge de la Vella Quaresma recupera la seva funció original: la de ser un calendari de calendari popular per saber els dies que queden perquè la Quaresma acabi i la Primavera arribi. Per celebrar la coronació es llancen diversos coets voladors i s’encenen altres elements pirotècnics i es reparteix vi calent i bunyols de bacallà entre els assistents.

El Parc Central i/o "Muni"

El Parc de Mataró
Era el segle XIX quan obria les portes el parc de Mataró, com a iniciativa i negoci privat d'una colla de persones que volien fer possible el lloc de distracció i esport que mancava a la ciutat. Aviat la idea va encallar per manca de socis, però l' Ajuntament en veure l' interès ciutadà del parc ja establert, el va comprar per obrir-lo a tothom.

Del Parc Privat al Parc Públic
Es el dia 28 de juliol de 1893 en plena festa de Les Santes quan s' inaugura el "Parque-Velódromo" amb una carrera de bicicletes de caràcter internacional. Els trenta mil m2 del recinte que obria les portes eren ocupats per la pista del velòdrom voltada per llotges al bell mig, i uns amplis jardins al seu entorn, decorats amb estanys, una caseta de venda de refrescos, gàbies amb diversos animals exòtics, una pista de patinatge, un lloc on practicar el tir a coloms vius amb escopeta, un xalet d'estil colonial que servia d' habitatge al guarda, i una plaça de toros. Però el que donava caràcter al parc era l' amplària del jardins, la frondositat del bosc, plena d'eucaliptus, palmeres i altres arbres.

L' obertura del recinte era una agosarada operació comercial duta endavant per la societat "Parque de Mataró", que el dia 23 de juny de l' any 1894, un cop el parc ja era obert, es formalitzava davant notari sota la presidència de l' industrial Francesc Fonrodona. Els socis, tots ells gent de renom, tenien la intenció de dedicar el parc a l' explotació comercial de diversos esports, i com a lloc d' esbarjo de les famílies. Per la qual cosa es proposen aplegar un capital de 45.000 pts, en accions de 750 pts. cada una, quaranta de les quals havien subscrit els propis fundadors. I les restants les havien d'adquirir els ciutadans interessats en el nou servei que els oferien. Aquest és el parc que ens explica Ramon Salas al seu llibre de memòries quan recorda la seva infantesa; " Sota l' ombra dels plàtans i dels altíssims eucaliptus que armonitzaven l'ambient, cridaven molt l' atenció les casetes de fusta construïdes de forma artística, que servien de gàbia a les gallines i pollastres de variades races, a coloms i als "pavons reals" (..). Durant alguns anys també hi hagué una gàbia entrant a mà dreta amb una mona que feia les delícies de la quitxalla. A la part alta hi havia un petit estany en el que les oques i alguns ànecs es passejaven rumbosos per l' aigua i engolien les molles de pa que algun menut els tirava".

La Vella Xeruga (1 /3)

Aquest matí, bé potser era ja migdia, amb els ulls encara rogents i llacrimats a més no poder degut a la lleugera ressaca, he sentit un molest esclat de coet que alhora em resultava familiar; després de molt pensar-hi, entre badalls i empanades he arribat a la conclusió que efectivament, avui li tallen una cama a La Vella Xaruga. Amb el cabell encara cresp i posat de pocs amics era la viva imatge d'aquesta arengada senyora a la qual pengem cada any de la façana de la plaça del peix, sembla que des de 1979.

Avui doncs m' he proposat de fer-li un petit tribut a l' estoica figura que mutilem al càntic de "serra la vella, bon plat d'escudella...", tot el que recordo de la meva infància quan anava a veure com li duien menjar als perversos serraires que entre esbufecs i queixalada naven, una per una, escurçant les seves cames.

Segons afirmen Manel Carrera i Escudé i Toni Vidal, Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s’exhibeix a mode de calendari en un indret públic.

La tradició dels serra-cames populars és relativament recent. Fins aleshores no hi havia cap celebració festiva tradicional relacionada amb la Quaresma que tingués lloc a l’espai públic. El temps quaresmal era, i encara és, un temps de recolliment a la llar, de dejunis i abstinències. Hom compta els dies que queden perquè acabi aquest temps, i perquè arribi la Primavera, amb un calendari casolà que es penja a les parets de les cases.

Una passejada per les Cinc Sènies (1era part)

Marcel i Lluïsa des del Turó d'Onofre Arnau

"Quasi tothom pensa que per a que una ciutat sigui feliç i funcioni, ha de ser gran. Però encara que tinguessin la raó, no tenen una idea massa concreta d'allò que és una ciutat gran o una ciutat petita. El tamany de les ciutats té un límit, com qualsevol altre cosa, com les plantes, els animals i els elements. Cap d'aquestes coses conserva el seu poder natural quan es fa massa gran o massa petita, i perd totalment la seva naturalesa o bé es deteriora."

ARISTÒTIL, 322 a.C

"Preveiem el futur; si no, un dia vindrà que els forasters que entrin al nostre país s' esgarrifarán de trobar-hi un garbuix inextricable de fàbriques, pins, carreteres, pous de mina, hortes, cases, fils elèctrics, cementiris, etc, etc, entre els quals no restarà un pam de net. Catalunya ja no serà una bella terra, ni podrà ésser-ho mai més."

NICOLAU M. RUBIÓ i TUDURÍ, 1926 redactor del Regional Planning.

"La pèrdua del passat, col.lectiu o individual, és la gran tragèdia humana; i al nostre passat l'hem tirat per la cuneta, com aquell noi que destrossa una rosa."

SIMONE WEIL, PRIMA RADICE, 1949