Aquest matí, bé potser era ja migdia, amb els ulls encara rogents i llacrimats a més no poder degut a la lleugera ressaca, he sentit un molest esclat de coet que alhora em resultava familiar; després de molt pensar-hi, entre badalls i empanades he arribat a la conclusió que efectivament, avui li tallen una cama a La Vella Xaruga. Amb el cabell encara cresp i posat de pocs amics era la viva imatge d'aquesta arengada senyora a la qual pengem cada any de la façana de la plaça del peix, sembla que des de 1979.Avui doncs m' he proposat de fer-li un petit tribut a l' estoica figura que mutilem al càntic de "serra la vella, bon plat d'escudella...", tot el que recordo de la meva infància quan anava a veure com li duien menjar als perversos serraires que entre esbufecs i queixalada naven, una per una, escurçant les seves cames.
Segons afirmen Manel Carrera i Escudé i Toni Vidal, Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s’exhibeix a mode de calendari en un indret públic.
La tradició dels serra-cames populars és relativament recent. Fins aleshores no hi havia cap celebració festiva tradicional relacionada amb la Quaresma que tingués lloc a l’espai públic. El temps quaresmal era, i encara és, un temps de recolliment a la llar, de dejunis i abstinències. Hom compta els dies que queden perquè acabi aquest temps, i perquè arribi la Primavera, amb un calendari casolà que es penja a les parets de les cases.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada