dissabte, 21 de març de 2009

Sa Jaia Serrada, ja només en queden tres

Representació de l'expulsió de la mort i de la Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema) o una vella catalana. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l'encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma. Se'ls amenaçava dient-los: "Si menges carn, sa Jaia Serrada, vindrà i se t'endurà". Com veieu, rep molts de noms.

Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Nomes els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà (menjar de pobres llavors).

La idea va néixer l’any 1979, al mateix moment de la creació d’en Pellofa, nom amb què es coneix el Rei Carnestoltes mataroní. Aquell primer any, després de l’Enterrament del Carnestoltes organitzat pel Nou Gremi de la Carnestoltada, un grup de gent va repartir entre els assistents una imatge de la Vella Quaresma extreta del Costumari Català de Joan Amades perquè la gent la tingués a casa. L’any següent, el 1980, aquesta fotocòpia ja es va convertir en una imatge gran, feta de fusta per un artista de Mataró. Des d’aleshores i de forma ininterrompuda, la festa ja adopta el model actual: l’entronització d’una gran imatge de fusta a la Plaça de la Peixateria i la serra d’una pota cada setmana. La festa agafa embranzida i es consolida l’any 1986, que l’organització dels actes passa a ser responsabilitat d’una entitat: la Confraria de les Set Setmanes.

Tot seguit es fa la seva entronització. La imatge de fusta és acompanyada en comitiva i amb música de banda per diferents carrers de Mataró fins a la Plaça de la Peixateria. Arribats allà, la imatge és penjada en un dels edificis d’aquesta plaça (el que era abans la Peixateria de Mataró). Penjada així, a la vista de tothom, la imatge de la Vella Quaresma recupera la seva funció original: la de ser un calendari de calendari popular per saber els dies que queden perquè la Quaresma acabi i la Primavera arribi. Per celebrar la coronació es llancen diversos coets voladors i s’encenen altres elements pirotècnics i es reparteix vi calent i bunyols de bacallà entre els assistents.