Ara destacada pel nou espai del cafè nou, que ressalta i dona una nova perspectiva a l'edifici, m' he decidit a glossar la informació que tinc sobre la presó de Mataró.
He escoltat històries sobre joves anti franquistes que hi van passar alguna nit, de fet la presó de Mataró no era un edifici per tenir a reclusos durant llargues estades sinó que era per retenir-los en vistes a judici o per ser traslladats en un període curt de temps a d' altres presons on complirien condemna. La singularitat ve donada per la seva estructura i l'arquitecte que la va dissenyar, Elies Rogent i Amat, professor d' arquitectes com Domenech i Muntaner i Antoni Gaudi, del qual s' explica va dir en entregar-li la titulació "He aprovat un boig o un geni".
He escoltat històries sobre joves anti franquistes que hi van passar alguna nit, de fet la presó de Mataró no era un edifici per tenir a reclusos durant llargues estades sinó que era per retenir-los en vistes a judici o per ser traslladats en un període curt de temps a d' altres presons on complirien condemna. La singularitat ve donada per la seva estructura i l'arquitecte que la va dissenyar, Elies Rogent i Amat, professor d' arquitectes com Domenech i Muntaner i Antoni Gaudi, del qual s' explica va dir en entregar-li la titulació "He aprovat un boig o un geni".
L' inmoble es compon d'un cos rectangular, on es situaven les dependències administratives, i d'un altre de semicircular, amb el pati i les cel·les en planta baixa i pis.
Situada a la cantonada amb la Muralla de la Presó, va ser el primer edifici carcerari construït a l' Estat espanyol segons el concepte panòptic ideat per Jeremy Bentham el 1787 ( la part interior, sencera, es pot veure i controlar des d' un sol punt), tota una innovació en els edificis penitenciaris.
La façana principal és una interpretació de la masia catalana i dels palaus italians del segle XIV, d' acord amb l' ideari neomedievalista d'Elies Rogent. En el cos rectangular, l'arquitecte utilitzà carreus de pedra i projectà la coberta a quatre aigües. En el cos semicircular feu servir la volta de rajola per delimitar els sectors i marcar el ritme de la façana. Les cobertes de les cel·les són la coronació de l'edifici.
L'estructura semicircular de la part posterior de la Presó es reflecteix al pati, que té la mateixa estructura, amb una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa i finestres de la mateixa tipologia al pis. L'aparell és també de maó vist. A la part exterior del semicercle hi ha les cel·les de planta trapezoïdal amb cobertes a doble vessant
La part que correspon a les formes rectes de la façana i els murs laterals és feta amb maó vist amb grans finestres de mig punt amb dovelles i amb carreus als angles de la façana. En la part semicircular, però, les parets exteriors són de pedra irregular, alternant en alçada amb filades verticals i horitzontals de maons
La part que correspon a les formes rectes de la façana i els murs laterals és feta amb maó vist amb grans finestres de mig punt amb dovelles i amb carreus als angles de la façana. En la part semicircular, però, les parets exteriors són de pedra irregular, alternant en alçada amb filades verticals i horitzontals de maons
L'estructura d'aquest edifici segueix de manera clara el criteri historicista del propi arquitecte, autor de l'edifici neoromànic de la Universitat de Barcelona (1863-70) i de la restauració del Monestir de Ripoll (1886-93). En el cas de la Presó de Mataró, Rogent segueix els canons de les construccions medievals de caràcter civil, pròpies de la Mediterrània occidental, a la Baixa Edat Mitjana
Aquest fou declarat bé Cultural d' Interès Nacional el 23 d' octubre del 2001.
Font: Biblioteques de Mataró "Tres edificis, una ciutat"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada