La Riera de Mataró en temps vells (1a part)

Aquest carrer, el carrer de moda dels mataronins i pels catalans a través de certes sèries, la via sacra mataronina, l'encís de les nostres damisel·les i de la jovenalla tota, avui tan bellament apariada no té ni molt menys la fesomia que tenia en sos primers temps, quan la ciutat estava reclosa en ses muralles i que arribava d'un cap a l'altre des de la muralla dels Genovesos a la muralla d'En Quicus.

Aquesta riera que avui s'hi veuen creuar els autos i s'hi veu transitar la gent endiumenjada, estava en el temps travessada de cap a cap per una acèquia que conduïa l'aigua dels molins vers al mar, però aquest pas d'aigua no era subterrani, era descobert, era com un petit canal on la gent arribaven a rentar-hi la roba; per aquesta causa unes antigues ordinacions de la ciutat prohibiren rentar en l'acèquia; el contrast entre aquella riera i la de avui és força gran; a mida que avança el temps millorà la situació de la Riera i fou el rec cobert amb grans lloses, però d' una manera irregular, fins que es convertí en un passeig, en quin temps es conduí l' aigua per mitjà de galeria, quedant del tot desapareguda l'acèquia esmentada, i servint de passeig als mataronins, constituint-hi aquest en la part central de la mateixa via i donant títol a l' esmentada sèrie de televisió. (Bloc mataroní,1926)

"Les voreres de la Riera, d' aquest carrer que si fóssim barcelonins en diríem la Via Sacra, per que ho resulta gairebé més que la Rambla de Barcelona, som molts els que les havem aconseguides amb uns empedrats arran de les cases formats amb pedres irregular i de tots els tamanys i de nivell distint cosa que es prestava a relliscades i a prendre banys de peus quan plovia.

Al bell mig hi havia un passeig amb un rengle de plàtans a cada costat, un pas de carruatge i les voreres, que ha més, feien entrades i sortides; el pas de carruatges era sols per passar-hi un; només en tres o quatre llocs podia l' un passar davant de l'altre, que es on avui són més amples les voreres.

Aquestes que quan tenien un metre d'amplada els vianants podien estar contents, eren fetes amb lloses que foren respectades al convertir-se la Riera en Boulevard deixant la resta fins a la rigola terraplenant fins que s'hi posaren les llosetes actuals" (document de 1926, parlant de la subhasta de de les voreres de la Riera el 27 de Març de 1884)

Trobareu aquesta i altres històries al BLOC MATARONÍ