dimarts, 17 de novembre de 2009

ELS CONSTRUCTORS DE MEGÀLITS (II - historiografia)

Trobareu en d'altres edicions del bloc la primera part, a mode d'introducció, d'aquesta recerca i estudi dels orígens dels diversos megàlits de la zona de la serralada de marina on els primers pobladors ja construïren els seus monuments. Moltes vegades aquestes "pedres" tenen ubicacions i funcions per delimitar però de ben segur formaven part fonamental de les primeres cultures; tot aquell esforç havia de significar quelcom, però per ara continuaré exposant els passos dels primers estudis.

Josep Colominas i Roca, dins l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalana, publica l'anomenat dolmen de Céllecs, conegut per la Cabana del Moro, que juntament amb la Roca d'En Toni de Vilassar de Dalt i la Pedra Gentil de Vallgorguina són els més coneguts i divulgats en l' àmbit excursionista.

Paral.lelament als treballs d'Estrada cal esmentar la important feina de recerca que va protagonitzar el Gurp Arqueològic de Vilassar de Dalt amb Jaume Ventura i en Pau Ubach entre els anys 40 i 50, portant-los a descobriments importants com la Cova de la Granota entre molts altres jaciments en abrics sota roca. Marià Ribas i Bertran centrà el seu ingent treball en els temps ibero-romans malgrat haver treballat la recerca prehistòrica pels territoris de Dosrius i Canyamars.

El descobriment de nous megàlits no és pas habitual, si exceptuem la galeria de Can Gurri, a la carena entre Alella i Vallrromanes localitzada per Guilleumas vers els anys 50. És evident que les descobertes es produeixen quan hi ha un treball de recerca sistematitzat com és el cas de la Serra de l' Albera, on es comptabilitza la major concentració dolmènica del principat, potser per trobar-se en l' àmbit pirinenc, porta d'entrada d'aquesta cultura.

Més cap als nostres dies, la recerca prehistòrica va prendre el relleu amb el grup d'En Jesús Illa dins el Museu de Mataró i la seva Secció Arqueològica. El treball es centrà en el Montalt, Rocs de Sant Magí i Serra Polsaruda. La troballa més interessant es va produí en el jaciment epicardial de Sant Magí de Llavaneres, una estructura d'hàbitat del neolític antic amb una antiguitat de 4.300 - 3.800 BC.

Actualment i des del Museu de Mataró s'ha endegat un Projecte de Recerca sobre el poblament prehistòric a la Serrelada de Litoral (Maresme- Vallès Oriental), portat per un equip de la Secció Arqueològica i secundat per diversos especialistes. Cal esperar que aquest projecte contribueixi a una actualització del nostre patrimoni d'Arqueologia prehistòrica.