Som a mitjan segle XIX. En Miquel Biada va de Barcelona a Mataró amb diligència. Aquest trajecte, si no hi ha cap entrebanc, pot arribar a durar tres hores i en Miquel Biada n'està ben fart.
Miquel Biada és allò que en diuen un "indiano", un senyor que ha fet fortuna a Amèrica. Un bon dia de 1837, a Cuba, se li van obrir els ulls: s'inaugurava el primer ferrocarril i va pensar que seria una bona idea fer un ferrocarril de Barcelona a Mataró.
El 1840, va tornar a Catalunya i va començar a buscar finançament per al projecte de construcció del ferrocarril. Però no en trobava: ni els bancs ni els homes de negocis no gosaven invertir en una empresa d'aquella magnitud. En aquell moment fer una línia de tren significava mobilitzar molt capital, moltes energies i més de sis mil treballadors.
El 1840, va tornar a Catalunya i va començar a buscar finançament per al projecte de construcció del ferrocarril. Però no en trobava: ni els bancs ni els homes de negocis no gosaven invertir en una empresa d'aquella magnitud. En aquell moment fer una línia de tren significava mobilitzar molt capital, moltes energies i més de sis mil treballadors.
Se'n va anar a Londres, on va trobar la meitat del finançament, però amb això no n'hi havia prou. Finalment, el 31 de juliol de 1844 va reunir la flor i nata dels empresaris catalans al Saló de Cent de Barcelona. Segons els cronistes de l'època, l'entusiasme d'en Biada va aconseguir animar els assistents a invertir en el projecte i aquell mateix dia es va constituir la Compañia Española para la construcción del camino de hierro desde Barcelona a Mataró.
El 1845, es van iniciar les obres amb enginyers i tecnologia anglesa. Un dels primers problemes va ser aconseguir els terrenys per on passaria el tren. Hi va haver més de 150 expropiacions forçoses al llarg de la platja, que era la solució més econòmica. El traçat de la línia va representar la primera divisió entre el mar i el poble, i els més afectats van ser els pescadors.
Només començar les obres, els pescadors, de nit, desfeien les obres que s'havien fet durant el dia i l'empresa va haver de contractar guardes de seguretat i l'exèrcit va enviar-hi la infanteria i la cavalleria.
Miquel Biada va morir el 2 d'abril de 1848 abans que el seu gran projecte estigués acabat. La línia Barcelona-Mataró es va inaugurar el 28 d'octubre de 1848.
Al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú hi ha una reproducció del primer tren de la línia, construït el 1948 per celebrar els primers cent anys del tren.
MIQUEL BIADA I BUNYOL (Mataró 1789 - 1848)
Armador i empresari.Es va establir com a armador i consignatari a Maracaibo (Veneçuela). Es va mostrar contrari al moviment d'independència de Simón Bolívar i va haver d'emigrar a l'Havana. A Cuba va obrir una casa de comerç i és on va tenir notícia de la construcció dels primers ferrocarrils.
L'any 1840 va tornar a Mataró, on va obrir una casa de comerç i va impulsar la construcció de la línia de ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera de Catalunya. Va encarregar a uns enginyers anglesos el traçat del ferrocarril i el 1845 va aconseguir que els treballs comencessin, enmig de la desconfiança general. Tot i les dificultats de l'empresa i la difícil obtenció del capital el primer tren va circular poc després d'haver-se mort.
del 23 al 28 d'octubre commemora l'arribada del ferrocarril a Mataró, el primer de tota la península. S'han organitzat diverses activitats relacionades amb el món ferroviari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada