divendres, 28 de novembre de 2014

La Vapor Gordils en perill (per Joan Salicrú)



El Vapor Gordils de Mataró, el més antic que es manté dret a Espanya, està en perill de mort després que els tècnics municipals hagin determinat que les bigues mestres i les voltes estan molt malmeses, corrent el perill de col·lapsar-se –de fet en alguns punts el col·lapse ja s'hauria produït.


L'Ajuntament, en una situació financera al límit que li impedeix pràcticament fer grans inversions, estudia com rehabilitar l'immoble, inclòs al catàleg patrimonial local amb el màxim nivell de protecció, segons ha informat el diari digital local capgros.com. Però només podrà afrontar el repte si troba ajuda en altres administracions.

L'antic vapor, situat al número 66 del carrer de Sant Agustí, molt a prop de la Nacional II, està catalogat pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, aprovat el 2002, com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) amb el nivell de protecció A, que significa protecció de façanes, volumetria i estructura general de l'edifici.

El conjunt industrial, una peça clau del que va significar la Revolució Industrial a Catalunya i a Espanya, es completa amb la xemeneia catalogada dins del Pla Especial del Patrimoni amb el nivell C.

Els vapors eren fàbriques que devien la seva força a l'aplicació d'una màquina de vapor, habitual a les ciutats on no hi havia un riu com Mataró o en determinades zones de Barcelona o altres ciutats mitjanes on el tèxtil va arrelar amb força. També cal dir que els primers vapors es van instal·lar a prop del port de Barcelona -Barcelona, Badalona, Mataró- per tenir subministrament de carbó via marítima. I amb el ferrocarril com a nou mitjà de transport es van estendre per tot Catalunya.


Precisament, encara que sovint s'ha esmentat la Igualadina Cotonera com la fàbrica més antiga conservada, la veritat és que aquesta construcció data de 1841, mentre que la de Mataró va començar a funcionar el 1839, segons afirma Francesc Costa al volum ‘Mataró liberal, 1820-1856. La ciutat dels burgesos i els proletaris’ (1985).

L'historiador mataroní afirma en aquest llibre que on després s'establiria la Gordils i Dalmau, el 1838 es va instal·lar una farinera dotada d'una màquina de 20 cavalls que, segons sembla, va entrar en funcionament el 1839. Amb la qual cosa, aquesta fàbrica seria una mica més antiga que La Igualadina.

També així ho documenta la fitxa 244 del catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró –parla del maig del 1838-, document on es recorda també que la situació d'aquest vapor va determinar la ubicació de la primera estació de ferrocarril estatal (1848), juntament amb la de Barcelona, que es va construir just davant –l'actual estació es troba més a prop del mar; la primera estació va funcionar fins al 1904.

En aquesta fitxa, s'explica també que inicialment el vapor movia un molí fariner però que l'any següent, 1839, el vapor fariner es va transformar en la primera filatura cotonera de la ciutat accionada a vapor, la Companyia Gordils i Dalmau –al llibre de Francesc Costa es pot llegir també que el 1841 hi havia instal·lades 20 màquines de filar amb un total de 4.800 fusos.

Però ni el de Mataró ni el d'Igualada, quedi clar, van ser els primers vapors construïts: els més llunyans en el temps són el Bonaplata de Barcelona –de 1833, el primer a construir-se a Espanya-, el Vilaregut de Gràcia, el Vapor Vell de Sants, el Galí de Terrassa o el Vapor de la Rambla de Vilanova, però tots van passar a millor vida.

Més d'un segle d'activitat

L'empresa original que ocupa el Vapor Gordils va fer fallida el 1864 i el 1869 va ser adquirida mitjançant subhasta pública per la societat Viñas Sanglas, que després va passar a anomenar-se Filatures Viñas SL. Amb aquesta identitat jurídica va subsistir durant un segle, fins que va tancar el 1970.

A partir d'aquell moment, l'edifici es va subdividir i va passar a albergar diferents empreses fins que el 2008 el seu últim propietari BRICA el va cedir a l'Ajuntament en el marc del desenvolupament urbanístic del sector Cooperativa Agrària. Una operació urbanística que segueix avui dia.