dissabte, 24 d’agost de 2013

Dictadura, República i Festa Major

Continuant amb Les Santes de Mataró, m' agradaria destacar una altre dels moments de la història en que la festa ha patit un punt d' inflexió, pel que llegeixo, un d' aquests esdeveniments destacats es dona quan la ciutat comença a ressorgir d' una de les freqüents dictadures que pateix Espanya, concretament la de Primo de Rivera.

L' estiu de l' any 1930, la lògica distensió i les ànsies de recuperació propicien que moltes poblacions, entre elles Mataró, preparin unes festes majors especials, més sonades, amb més actes.Són uns Santes amb més pressupost, més ambicioses i exuberants. Hi destaca el lluït adornament del parc municipal realitzat per un prestigiós escenògraf. Els Gegants es reformen i prenen l' aspecte que, si fa no fa, ha perviscut fins als nostres dies. Així, en Robafaves, desposseït de la frondositat de barba i bigoti, adopta la nova aparença de Jaume I, el més conqueridor dels reis catalans. Tot i l' aire ferreny que desprèn la mirada, la seva aparença jovial és molt més agraïda que l' anterior i surt, notablement reforçada. Les dames vesteixen en consonància a l' època del rei Jaume, amb esplèndida corona la Geganta.

Els resultats electorals del 12 d' abril de 1931 provoquen un canvi polític de primer ordre. Es proclama La Segona República a Mataró. La política laïcista  i anticlerical dels nous governs estatals, regionals i municipals provoquen una devallada de l' expressió religiosa en l'àmbit públic. Els Gegants de la ciutat de Mataró no deixen de sortir en el periode republicà, però només ho fan en alguns actes de Les Santes. La supressió de les processons del Corpus i de les Santes és un fet entre 1931 i 1934. Des de la primera sortida, la Geganta apareix sense corona. El casc del Robafaves, lliure de connotacions delatores s' en lliura.

Quinze dies després de les eleccions del canvi, el nou govern republicà de Mataró, buscant marcar les diferències, decideix no assistir oficialment a cap acte religiós i prohibeix tots els que s' acostumen a fer en via pública. Les processons religioses es celebren tímidament dins els temples. Tanmateix l' any 1935, en torçar el govern municipal cap a la dreta, tornen les processons al carrer. 

Durant l' època republicana, tot i la devallada en el pressupost de la festa, es dóna una intensificació del caràcter popular i participatiu de la festa. Les activitats a l' aire lliure, els esports, els balls d' envela i els focs van adquirint un major protagonisme enfront de les convocatòries privades més restringides. L'any 1935 visiten Mataró els Xiquets de Valls. Els programes oficials s' editen en català, tenen una estètica més moderna i no recullen els actes de caire religiós, tot i que aquests es continuen celebrant. 

Poques al·lusions a la Festa Major en tres anys de guerra (1936-1938). Tot és en excés anormal. El calendari festiu queda tocat i, dins d' aquest, les festes marcadament religioses, com la de Les Sants, desapareixen del tot. Es passa dolor i gana. Com s' exclama al diari llibertat "podem passar molt bé sense la festa de Les Santes, però sí que no podem passar sense patates ni tomàquets"