Les Santes: Els primers registres escrits

Com en d' altres escrits del Les Santes al bloc són moltes les coses que s' han escrit, recollit i reordenat entorn a les nostres Juliana i Semproniana. En la meva recerca d' informació, pràcticament per casualitat, de visita com aquell que diu de la biblioteca Pompeu Fabra he trobat un llibret o compendi de l' evolució de la festa des de l' adopció de Les Santes a la composició actual, tots ells detalls que aniré desgranant durant aquest mes d' agost en el que, amb més temps que de costum pretenc dedica-lo a explicar tot allò que sé, fins ara, sobre els seus orígens, polèmiques i evolució.

He de dir que amb tot el que he anat trobant puc observar que si bé la festa actual no és ni de bon troç aquella primera referència del segle XVII i XVIII, una festa eminentment religiosa, ha deixat pas a una trobada popular de tot tipus de figures, actes i concerts que són més a prop del paganisme que la cristiandat. Deixant de banda les bromes, puc apreciar que totes aquelles cerimònies i actes solemnes esdevenen avui dia un element afegit a la festa restant encara molts d' aquells primers records i referències escrites. 

En aquesta primera referència a Les Santes he volgut afegir un article sorgit recentment al Capgros, estic parlant de l' escrit de Xavier Alarcón, col·lega de l' Arxiu de Santa Maria en que fa una breu relació de la primera referència escrita d' aquestes dues santes.

Pel que sé, segons la tradició, Juliana i Semproniana eren dues joves nascudes a Mataró (al que avui és el carrer d'en Pujol) i deixebles de Sant Cugat. L'any 304, van acompanyar-lo fins al Castrum Octavianum, on el sant va ser decapitat. Quan els botxins van marxar, les dues joves van recollir-ne el cos i el van enterrar cristianament. Van ser sorpreses, però, per la guàrdia i, acusades també de cristianes, van ser degollades al mateix lloc que el seu mestre.Les seves restes eren venerades, amb les de Sant Cugat, al monestir de Sant Cugat del Vallès. A partir d'un estudi fet el 1722 per part del frare Joan Gaspart Roig i Jalpí, on es defensava el seu origen mataroní, la ciutat de Mataró va iniciar una disputa amb Sant Cugat per reclamar les relíquies de les Santes que s'allargà fins l'any 1852, quan el Papa Pius IX les nomenà patrones de Mataró.

Com ens afirma el mateix Xavier, els orígens de Santa Juliana i Semproniana continuen essent un misteri. La documentació escrita és molt limitada, i ' arqueologia no ha pogut encara aportar dades que ho aclareixin. Les referències més antigues les anomenen Iuliana i Simporniana, noms que eren molt freqüents en els territoris hispànics durant els segles IV al VIII. 

Els cossos es veneraven en el monestir de Sant Cugat del Vallès des d' abans del S. XI. El monestir de Sant Cugat està bastit sobre unes antigues edificacions romanes, on hi havia una gran església paleocristiana i un nodrit cementiri de cristians al seu voltant. A partir del s. IX s' hi funda un gran cenobi benedictí, que custodià com a major tresor les relíquies de Sant Cugat. Segons el Xavier, es pot afirmar amb certa seguretat que les relíquies de les Santes són originàries d' aquest monestir.

Les primeres referències documentals de les Santes, doncs, són del S.XI precisament quan es constituïa el nou monestir romànic. Les nostres Santes consten en un sacramentari (llibre usat pels Bisbes) a l' Arxiu Episcopal de Vic que està datat al 1060-1080.

La llegenda de les Santes va anar creixent, basant-se cada cop més en hipòtesi i literatura més que no pas en documents fins que Gaspar Roig les va ubicar definitivament a Mataró.