dimecres, 4 de setembre de 2013

La breu visita a la ciutat d' Amadeu I de Saboya

Es ven sabut per a tot coneixedor de la història contemporània espanyola la figura d' Amadeu I de Saboya de qual es parla, no va resistir les controvèrsies de la Cort castellana i va deixar en poc més de dos anys el tron. Una d' aquelles successions en que la monarquia per auto-perpetuar-se era acompanyada per sectors poc i menys afins però que buscaven la millor de les opcions en un estat sempre convuls i divers com ha sigut l' espanyol.

Per a il·lustrar aquest episodi de la història en el tema que en ocupa, la nostra ciutat, he triat un text concís però molt curiós de l' estada d' aquest personatge a Mataró.

" De retorn de girona es deturà S.M. el Rei Amadeu amb l' intenció de visitar nostra ciutat. Les tropes feien cordó pel lloc on devia passar el Rei, o sia carrer de Sant Felicià (Baix a mar), St. Antoni, Baixada de Santa Anna, Riera i d' allí devia anar a la casa senyorial de la família Sisternes on havia de celebrar-se un banquet oficial.

Donada la significació política del Rei, no estava en el programa la visita i "tadeum" a Santa Maria.

Els carrers estaven empaliats tal com cal a la recepció d' un cap de l' Estat. Davant de l' estació del Ferrocarril s' aixecà un arc de triomf; al capdavall del carrer de Sant Antoni se'n aixecà un altre. En alguns pocs balcons hi havia el retrat del Rei. Era Alcalde en aquella data Josep Garcia Oliver.

En la plaça de Santa Anna, al capdavall de la Riera, hi havia un bonic arc de triomf que fou el del conflicte per raó d' haver-hi combinat amb l' adornament un dipòsit de coloms que devien volar al pas de S.M. S' obrí la tapa del registre i cau la colomassa: gran xiulada perquè els coloms volessin, i el Rei tot seriós arriba al capdamunt de la Riera, i s' entornà; res de banquet ni de visites projectades. Fou la visita més curta que un metge."

Referent a Can Sisternes hi ha un debat obert des de fa anys, des que jo en tinc notícia uns 10 anys, en que fruit de la meva actitud política i com a professional de la història vaig participar de les reivindicacions que sobre aquesta casa es feien. En un estat lamentable, encara mantenia, no en conec els detalls de l' estat interior actual, elements molt rellevants de la història de la ciutat i de Catalunya. Sense entrar en culpables i innocents, considero sincerament que s' hauria de fer un esforç d' entesa entre hereus i Ajuntament per recuperar per a la ciutat aquest imponent casalot del segle XVII.

Que els lectors del bloc es formin la seva pròpia opinió sobre l' afer i en coneguin tots els ets i uts per a poder jutjar de forma adient si el que afirmem des d' Un Mataró no tan llunyà, és la opció més justa.