diumenge, 2 de juny de 2013

La Guerra del francès a Mataró

Ara fa ja un temps que explicàvem, a partir d' un relat de l' aixecament a Mataró contra els francesos La guerra del francès i els fets que es van succeir en la nostra ciutat durant l' aixecament. 

Avui, a partir d' un altre relat que recull tant l' alçament del mataronins com l' entrada de les tropes dins la ciutat, aprofundirem en aquest episodi.

El 9 de febrer de l’any 1808, les primeres tropes franceses en direcció a Portugal entren en territori espanyol per Catalunya i, dos dies després, l’11 de febrer, arriben a Mataró. A partir d’aquell moment, la població mataronina va haver d’acollir a casa les tropes franceses i els seus cavalls com estava acordat, però els abusos dels soldats van fer que la població digués prou i que s’aixequés en contra dels francesos.
 El 7 de juny, amb Josep Bonaparte al tro espanyol, a Mataró es produeix una revolta popular encap­çalada pels estaments privilegiats en contra de l’ocupació francesa. L’endemà de la revolta, la multitud aixecada es va dirigir cap a l’ajuntament per demanar armes i municions per combatre l’enemic. El corregidor de la ciutat va accedir i, després de la creació d’una junta de govern local, es va iniciar la defensa del territori
"La ciutat de Mataró, per sa situació al pas de l' enemic en dirigir-se a Barcelona, ciutat de vàlua per als efectes de les valors morals en la lluita, no podia romandre indiferent a tot aquell estat de coses, i arborada de patriotisme s' aixecà amb totes ses forces.
Es nomenà cap de les forces a En Domenec de Caralt. Es tocà a sometent en tots els pobles de districte i Mataró junt amb els contingents dels demés passaren a fortificar el turó de Montgat amb son castell, establint un cordó que des de dit lloc anava a parar al Monestir de Montalegre.
L' armament era molt defectuós, car es disposava de pocs fusells i molts hi acudiren amb armes de caça; aixades, bastons, i tot quan a mà els vingué; l' objecte era sinó derrotar l' enemic entre tenir-lo  per a donar lloc a que les ciutats i viles que hi havia pel camí poguessin prevenir-se. 
Turó de montgat
El dia 13 hi hagué una topada, però fou sols un tanteig per ambdues parts..."
El 16 de juny del 1808. A les 4 del matí sortiren de Barcelona una divisió francesa comandada pel general Lechi amb més de 5000 homes, 8 peces d’artilleria, carros de municions i dos ponts. Cap a les 8 del matí comença l’atac al castell de Montgat i a les 10 ja s’han fet amb el seu domini, travessant el coll de Montgat en direcció a Mataró i Girona, deixant un rastre de desolació al seu pas, amb nombroses víctimes, no només militars sinó també civils, i amb l’incendi de cases de pescadors.
"Era la diada del Corpus. Una columna de 6000 francesos amb artilleria i cavalleria atacà Montgat rompent el cordó que allà estava situat; anava manada pel general Lechi.
Avisat el senyor Caralt manà fortificar el carrer de la Mercè; hi posà un canó i manà omplir el carrer de barricades per a dificultar l' entrada de l' enemic. Com els mataronins haguessin enviat un parlamentari i fos aquest mort pel foc dels mataronins, manà atacar la ciutat per tots indrets i malgrat la defensa dels canons de la Mercè i de la Marina tingueren que rendir-se per la superioritat de l' enemic. Entraren a la ciutat com a feres matant 30 persones indefenses, entre ells el P. Francesc anomenat el Vell. El governador del castell de Montgat, el avis materns del cèlebre compositor musical Mossèn Blanch i el senyor Lopez, avi del clerga, M de Guanyabens i d' altres.
En Feliu Camplloch i Guarro que estava en relació de coneixença amb el General Francès, intercedí per que s' acabés tanta maldat; i el general hi accedí imposant una forta contribució, no sens abans calar foc a la polacra d' En Miquel Vilardebò, i a la de Fèlix Graciós, en les quals hi onejava la bandera espanyola per raó de la diada; s' escaparen del foc les d' En Josep Fornells i la dels germans Gener perquè no hi tenien la dita bandera.
Les vexacions que cometeren els francesos entre assassinats, violacions i robatoris foren grans; per això als vells que els parlaven del francesos semblava que els parlaven del diable."

El 26 de gener de 1812, amb la guer­ra estancada i sense que es veiés un clar guanyador, Mataró com la resta de Catalunya es va annexionar a França. Una annexió que va ser fictícia, ja que el domini va ser portat a cap per militars i la Catalunya rural sempre se’n va quedar al marge i va continuar la revolta amb una guerra de guerrilles. Tot i això, la presència francesa a Mataró era evident, les tropes franceses es van instal·lar on avui hi ha el cementiri dels caputxins, un espai elevat que els permetia tenir controlada la ciutat i totes les seves portes.

Ferran VII a Mataró
El 19 de març de 1814 el flamant restaurat rei d’Espanya Ferran VII va visitar Mataró. La ciutat el va rebre amb honors i molts ciutadans el van aclamar. Per fi s’havia expulsat al francès, però tots els canvis que havia de portar la Constitució de Cadis, “la pepa”, ràpidament van ser avortats pel monarca que va aturar la reforma lliberal i va restaurar l’absolutisme. El monarca es va allotjar a casa de Fèlix Antoni Campllonch Guarro, edifici que actualment acull l’escola Cor de Maria. El senyor Guarro havia estat aquell mataroní que havia intercedit davant el general napoleònic Lechi perquè aturés la massacre que estaven portant a cap les seves tropes a Mataró. Aquest no era el primer cop que un rei visitava Mataró, anys abans durant un altre conflicte, la Guerra de Successió, el monarca Carles d’Àustria va venir a Mataró a conèixer la seva futura esposa. En aquella ocasió el monarca també es va allotjar a la residència Guarro. L' arxiduquessa visita Mataró

Bloc Mataroní "Una manera de fer història" del Patronat Municipal de Cultura
Relat de l’aixecament de Mataró durant els primers dies de juny de 1808. Citat a: Beulas, E.- Dresaire, A.: La Guerra del Francès a Mataró (1808-1814). Mataró, Ed. Alta Fulla, 1989, pp. 245-246)