Com ja he fet en d' altres ocasions seguiré a Ramon Vila i Boixader en el seu recull sobre els carrers de Mataró, en aquest cas voldria fer una breu aproximació a un dels llocs més reconeguts de la ciutat, La Plaça de Cuba. El reportatge està força vinculat a d'altres històries que he afegit en el decurs dels anys en aquest bloc, com és l' eix arquitectònic i estratègia urbana en que narro, sempre a través de fonts de l'època o estudiosos del nostre passat, la formació de la ciutat tal com la coneixem avui dia.
 |
| És una postal antiga de Mataró: és la Plaça de Cuba, abans de que hi hagués el mercat cobert, la postal està datada el 10-10-1903 enllaç |
A finals del segle XIX, els terrenys on avui ens trobem la Plaça de Cuba, es coneixien per l' Horta del Lleó, amb una extensió força semblant a l' actual. El 1878, s' estava elaborant el Plà de l' Eixample a càrrec de l' enginyer i poeta Melcior de Palau i l' arquitecte Emili Cabañes. Un cop configurada la plaça s' utilitzà com a lloc d' esbarjo de les classes populars, amb presència de firaires, feres, andròmines, atraccions i envelats, com denuncia la premsa de l'època, quadres i visites que atacaven la moral amb exhibicions repugnants. Seria en una d' aquestes barraques on el mataronins veurien, per primera vegada el cinematògraf.
L' any 1931 s' elaborà el pressupost per a la construcció d' una plaça tancada: la Plaça de Cuba que pujava a 578.474,28 pessetes. Inclosa la urbanització dels carrers contigus. Les obres s' iniciaren al gener de 1935 després de traslladar la font pública que hi havia a la plaça i els quatre pals de ferro que suportaven els llums que la il·luminaven. Acabaren les obres el 15 de gener de 1936 amb un cost total de 480.259 pessetes. S' inaugurà el 12 d' abril de 1936 per l' alcalde Salvador Cruxent amb la presència del conseller de la Generalitat, Joan Comorera.
Un avi contava que en la cantonada de la plaça hi havia una casa que feia menjars i era on generalment menjaven els pagesos i venedors de la plaça. Recorda que dos dies després d'esclatar la guerra, o sia el 20 de juliol de 1936, va anar a dinar en aquesta casa i un plat de capipota, un got de vi i un bunyol li costà 10 rals.
Un dels personatges populars que més freqüentava la plaça de Cuba fou en Secundino.
Alguns mataronins encara recorden en Secundino ajudant als pagesos a carregar i a descarregar els carros, tenint cura dels animals, mentre ells feien les compres o les vendes a la plaça. Era un gran bevedor de vi, però segons comenten els que el conegueren, mai no l'havien vist borratxo del tot. Jugaven a les baldufes per allà a la vora. Una d' aquestes baldufes sortí disparada i topà al cap d' en Secundino que quedà assegut aterra. El portaren a la farmàcia Arenas per guarir-li la ferida i quan el farmacèutic es disposava a rentar-li la ferida amb esperit de vi, en Secundino li digué: Deixi'm l' ampolla, que primer faré un "trago" i així resistiré millor el dolor.
En una altre ocasió en Secundino estava molt enfadat perquè l' encenedor no li funcionava per encendre el cigarret, fins que un company li digué: "com vols encendre el cigarret amb la clau de casa?"
Al peu d' un retrat d' en Secundino exposat a la bodega duran, avui Castelví, es podia llegir el següent:
"Secundino Serra: Ex-Combatiente de la guerra de Cuba, de 72 años, en plena potencia física i mental, por principios discrepa de las aseveraciones médicas referente al uso de los caldos alcohólicos y predicando con el ejemplo de toda una vida de perseverancia, ha consumido después del período de lactancia y pubertad, un promedio de tres litros de vino diarios y medio de "barreja" y otras exquisiteces alcohólicas, aportando a la viticultura nacional, sin una nota desagradable, un consumo de 67.890 litros de vino y 11.325 litros de licores, que valorado en moneda actual representa un valor de 193.405 pesetas."
 |
| El Mercat de la Plaça, 1948 enllaç |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada