Segons explica, l' arxiduquessa d' Àustria venia a trobar-se amb el seu marit Carles durant l' episodi de la Guerra de Successió, fet històric aquest molt rellevant per la Història de Catalunya, a principis del segle XVIII. El més interessant de l' assumpte, a més de que la seva arribada va ser a les platges de la nostra estimada ciutat és el fet de que en la benvinguda es va invertir la ingent quantitat de 6.326 lliures ( 6 sous i 7 diners).
Els jurats (alcaldes) de Mataró van equipar-se per a l'ocasió i van encarregar:
- Unes gramalles noves de colors carmesí
- Nous Capells, és a dir, barrets de vellut.
- Un tàlem per que l' arxiduquessa anés "sota pal·li" i un embalum de robes de gala.
- Unes masses de verguers que encara es conserven al museu de Mataró segons l' autor.
- Tota la xocolata, confitura, cacau, canyella... que foren ven aprofitats per als presents a l' esdeveniment, malgrat la xafugosa data de finals de juliol de 1708.
-24 Canelobres i diverses canes de tafetà per a fer cortines
- 27 corders, 4 vedelles i 4 vaques per donar de menjar al reial seguici.
- Un pont de fusta per permetre el còmode desembarcament a la platja, sense mullar-se els peus
.
"Un bell dispositiu de cortinatges que obviar de proveir el llit de l' arxiduquessa d' una mosquitera. Fatídic error que provocar un episodi bèl·lic amb efusió de sang entre diversos mosquits mataronins i la que anys a venir seria àvia de la futura Maria Antonieta."
Però tornem al finançament, els diners necessaris, fou l' habitual en un moment en que no existien encara el bancs. Tal com explica Joaquim Llovet al seu llibre Mataró, "1680-1719: El pas de la vila a la ciutat i a cap de corregiment" la ciutat va trobar els diners via un censal, és a dir, per mitjà d'un préstec entre particulars.
Concretament es van demanar diners a Mariàngela, vídua de Joan Francesc Milans del Bosch, avantpassat directe d' un general que durant el 23 F va bellugar tancs per València, però això és una altre història que un dia us explicaré, en conec als descendents...
"L' operació no es feu però de forma directe ja que segurament els de can Milans del bosch no es deurien fiar de la solvència de la Universitat mataronina. Un seguit de persones particulars del país van signar el censal, endeutant-se directament amb els hereus de can Milans del Bosch. Es van obligar per tant a pagar les pensions (interessos) anuals reservant-se el dret a exercir la lluïció (cancel·lació) del censal.
A canvi de destinar l' import aconseguit a fer front a les depeses de la vinguda de l' arxiduquessa, aquests privats rebrien de la Universitat de Mataró (el Comú) els ingressos provinents de l' arrendament dels molins fariners de la ciutat ( els que donaren nom al barri dels Molins), un monopoli que en tenia el Comú. Amb aquests imports cobrats els esmentats privats farien front al pagament de les pensions o interessos del censal i a la seva extinció si era el cas ( la lluïció, ja que els censals eren deute perpetu que s' amortitzava a desig del que havia demanat els diners, el creador del censal)"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada