CLASSIFICACIÓ GENÈRICA: EsculturaMATERIAL / TÈCNICA: morter de calç (opus signinum)
TÍTOL / TEMA: lauda sepulcral
AUTOR: anònim
DATA / ÈPOCA: Segle V
DIMENSIONS: 210 x 85 x 20
PROCEDÈNCIA: Santa Maria de Mataró
LOCALITZACIÓ: Capella del baptisteri de Santa Maria de Mataró
NÚM. INVENTARI: 667
NÚM. DE REGISTRE DEL CRBMC: 11685
COORDINACIÓ: Àngels Jorba
RESTAURACIÓ: Mireia Borgoñoz, Xisca Bernat, Joan Escudé, Lourdes Domedel, Voravit
Roonthiva
ANY/S DE LA RESTAURACIÓ: 2011-2012
La lauda sepulcral paleocristiana de Santa Maria de Mataró constitueix un unicum dins del conjunt arqueològic tardoromà a Catalunya i, fins i tot, a Europa. Per tant, ja sigui per les seves dimensions, pel material i tècnica amb el qual es va fabricar, com també per la seva coneguda decoració central, a base d’un crismó, la lauda sepulcral és, per ella mateixa, una peça important i rellevant en molts aspectes.
La lauda, que es conservava, des de l’any 1975, a la cripta dels Dolors de la basílica de Santa Maria de Mataró, va rebre una humitat molt elevada de manera constant, que va provocar que el suport s’anés disgregant, i per tant, l’opus signinum amb què està constituït, s'anés afeblint fins a extrems de ruïna.
Aquest estat de conservació i els estrats inferiors força gruixuts que presentava, formats per fragments de ceràmica aglutinats amb morter, van hipotecar tant la seva extracció del lloc on es conservava per al seu trasllat al CRBMC, com el procés de restauració dut a terme durant els anys 2011-2012.
La intervenció, complexa i complicada a causa de les dimensions i la fragilitat del material, va ser de caire arqueològic. Primerament, es va deixar assecar tot el conjunt, per posteriorment fer una neteja controlada mitjançant apòsits de polpa de cel·lulosa i eliminar mecànicament tots aquells elements que afectaven la integritat física de la lauda. A continuació, es van consolidar tots els fragments amb silicat d’etil i es va reforçar pel revers tot el suport, mitjançant una xarxa de fibra de vidre.
Es van reintegrar les manques i minimitzar les esquerdes i fissures en superfície, amb morter de calç, sorra i terracota mòlta, a nivell, amb un to i granulometria similar al morter original.
Finalment, per igualar cromàticament tot el conjunt, s’aplicaren veladures amb aquarel·la.
Quant a la presentació final, que es va triar dins dels criteris museogràfics, i després de diverses consultes entre els diferents especialistes (arqueòlegs, tècnics de museus, conservadors–restauradors…), es va decidir triar el sistema actual: calaix rectangular, amb la peça descansant a sobre d’un llit de materials inerts i envoltada de sorra.
 |
| Espai expositiu. [Fot.Joaquim Graupera] |
Font: CRBMC (Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya )
Trobareu la notícia detallada al bloc de Quim Graupera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada