diumenge, 10 de febrer de 2013

LA FI D' ILURO


L'urbanisme d'Iluro es transformà profundament entre els segles III i VI. Alguns carrers deixaren d'utilitzar-se, entre ells el cardo maximus (el que avui seria, si fa no fa, el carrer Sant Cristòfor) mentre que d'altres foren ocupats per nous edificis i deixaren de funcionar la claveguera i la font situada a la cruïlla amb el decumanus maximus. Un extens sector de la ciutat es terraplenà potser per construir-hi damunt, mentre que el fòrum i àrees properes foren reutilitzades com a cementiri. Molts habitatges s' abandonaren.


La decadència d'Iluro s'ha d'emmarcar dins el context històric general, i està possiblement vinculada als profunds canvis socials relacionats amb la desaparició de la vella aristocràcia urbana. No hi ha proves suficients que demostrin la creença tradicional d'una destrucció violenta provocada per les invasions (freqüents durant el baix imperi romà) ni que es produís un abandonament total de la ciutat durant els primers segles de l'edat mitjana. Aquest final tràgic de la ciutat es basava ens la troballa de suposats nivells d'incendi i d'alguns esquelets descoberts a la plaça del Beat Salvador l'any 1948.

Sabem que a Iluro hi va haver població com a mínim fins a la primera meitat del segle VI ( tal com hem vist amb el descobriment de la Lauda sepulcral del segle V) S'han trobat objectes d'aquesta època a les excavacions de la plaça de l' Ajuntament, al carrer d'en Palau, 32-34 ( Can Palauet), al Carreró, 25 i 49 i al carrer de Na Pau.

Al territorium d' Iluro perduraren en aquests segles les viles de Cal Ros de les Cabres (El Masnou), Veïnat del Sant Crist (Cabrils), Can Llauder, Can Rafart, Els Caputxins, Ca la Madrona (Mataró) i Can Sans (Llavaneres). Al camp es continuà produint vi però en molta menys quantitat. L'economia rural es basava en la diversificació de productes i tendia així a l'autosuficiència.


La troballa a les excavacions d'una gran quantitat i diversitat de ceràmiques i d'envasos de productes agrícoles ( vi i oli) d'origen nord-africà, oriental, del sud de França o del sud d'Hispània, datables dels segles IV al VI dC, demostra que Iluro encara estava connectada amb els principals circuits comercials de la Mediterrània.


Els textos d'aquest període ens informen de l'elaboració de productes molt específics i apreciats en la cuina, com les salses de peix de Barcelona (anomenada muria Barcinonensi). Recentment s'han identificat àmfores tardanes que podrien haver estat fabricades a Iluro per a exportar-hi productes locals.

Les vil.les més ben conegudes mostren reformes importants en aquest període. Al segle IV algunes habitacions del sector residencial de la de Torre Llauder foren convertides en magatzem, fet que provocà la destrucció parcial dels mosaics. Només una habitació, a la qual s'afegí una capçalera en forma d'absis, fou mantinguda com a sala noble destinada a les recepcions del propietari.




Fonts: Iluro una ciutat per descobrir publicada pel Patronat Municipal de Cultura