dissabte, 19 de gener de 2013

Els Laietans: Una breu aproximació



















Com altres pobles ibers, feien els seus poblats a turons i envoltats de muralles; les cases eren rectangulars i fetes amb pedra. Vivien de la cacera, la pesca i l'agricultura i teixien llana i lli. La seva ceràmica era poc desenvolupada i treballaven reduïdament el bronze i el ferro. Emmagatzemaven en sitges. Els seus vins foren apreciats al seu temps. Un dels seus aliments bàsics fou un derivat lacti similar al iogurt.
Els laietans van emetre moneda amb la llegenda laiesken  que en Ibèric s'interpreta com una referència al nom de l'ètnia a la que també fan referència les fonts gregues i llatines: (moneda) dels laietans o dels de Laie.  ( trobareu més informació al wikipèdia, Laietans)
Com ens explica Joaquim Vilardelbó i Llargués del qual n' extrec les següents paraules de la publicació feta pel Patronat Municipal de Cultura de Mataró " BLOC MATARONÍ"

" Es sapigut que la ibèria es dividia en vàries regions, en aquells temps riques i exuberants. Una de les millors poblades i freqüentades era Laietània. Aquesta es subdividia en diferents comarques les quals generalment portaven el mateix nom que el riu o ciutat més important que passava o estava enclavada en llurs territoris; com els Tarnoletes, que habitaven en les valls regades per el riu Tarnum (Tordera?) el mateix que els Betulans, per passar-hi el Bétulo, i els iluronins, per ésser la ciutat d' iluro la més important de la comarca.Laietània comprenia les actuals planes del Vallès, del Llobregat, pla de Barcelona i gran part de la conca del Tarnum (Tordera?) i confinaven per la part de Tarragona amb la Cosetània, per la de Manresa amb la Lacetània, la de Vic per Ausetània, i per la de Girona amb la Indigència.[...] ( podeu apreciar aquests aspectes en el mapa )
[...] Les vies romanes unien i relacionaven les ciutats marítimes amb les de l' interior. Aquestes carreteres passaven per els castells i torres, que tan abundaven en la Laietània. La més important era la que unia Barcino amb Gerunda [...] La nostra regió presentava un aspecte ben diferent del d' avui dia. En les seves immenses planes i llargues serralades plenes d' extenses selves poblades d' innombrables porcs senglars, llebres i cérvols, s' hi trobaven molt sovint clars i transparents llacs i torrents que amb el remoreig de les aigües i els mil reflexes colorits, ocasionats per els brillants raigs de sol, acaronaven i feien la vida plàcida als Laietans. La geologia del terreny no era precisament la dels nostres dies; la mar entrava molt més cap a la costa, deixant al retirar-se unes platges immenses que precisament per això se les anomenà Maresma, qual nom perdurà fins l' edat mitjana; actualment molts autors l' anomenen pel mateix nom.[...]
Del Besos al montgat ( Promontori Lunarium) forma la platja una mitja lluna Internada. Les poblacions no eren moltes, però els ports eren nombrosos. Abundoses es feien les collites de la terra, les fruites d' Ausa, els grans del Vallès i els famosos vins del Llobregat, que Plini anomena freqüentment el mateix que Marcial, tenien acollida arreu del món, puix les naus d' Itàlia, de Grècia i de l' Àsia, envaïen els nostres ports per a proveir-se dels renomenats productes agrícoles de la regió Laietana."

Aquesta apassionada descripció de Vilardebó, no sense un substrat històric real, crida l' atenció per què conflueixen en ella grans dosi de romanticisme, nosaltres des d' Un Mataró no tan llunyà, certament colpits pel mateix amor per explicar la nostra història, sens dubte ens deixem dur per la imaginació i segurament perdem el peu a l' academicisme que hauria de ser imperant en els estudis amb més erudició. També cal entendré el text en el moment en que escriu Francesc Cabanyes, l' any 1925. 
Malgrat tot, preferim explicar les coses a la nostra manera, introduint en molts casos textos amb la més acurada sistematització que mereix l' estudi del passat i en d' altres, textos com el que presentem, que partint d' uns fets contrastables i indiscutiblement estudiats són presentats de forma imaginativa, dotant-los d' una força que tan sols la literatura aconsegueix plasmar.

Segurament en els enllaços que facilitem, en biblioteques i estudis monogràfics de tot tipus podreu aprofundir en les pinzellades que aquí trobareu.