Un Mataró no tan llunyà: El Castell de Burriac: Situació i localització

dilluns, 25 de febrer del 2013

El Castell de Burriac: Situació i localització

extret del bloc de Quim Graupera

Ara fa 4 anys que vaig encetar aquest bloc, des del qual explico històries de la nostra ciutat. Una de les primeres que vaig conèixer va ser la del castell de Burriac, no sense polèmica pel seu emplaçament fora del territori municipal, pertanyent a Cabrera però, fins on tinc entès, amb sobirania compartida i discutida amb Argentona.

Vaig arriscar doncs en aventurar-me fora dels estrictes límits de Mataró i demanar disculpes, de bon antuvi, pot ser contraproduent, per això exposo la necessitat de reconèixer Burriac, ja no tant sols com a patrimoni de Cabrera, localitat que respecto i admiro per la bellesa dels seus carrers, excursions i escalades que trobem en aquella terra, sinó pel fet, si s' em permet l'atreviment, d'afirmar que Burriac és patrimoni també de la resta de maresmencs, encara que només sigui pel fet de poder apreciar-lo pràcticament des de qualsevol punt de la comarca.

La característica orogràfica predominant del Baix Maresme és la suavitat del relleu muntanyós i la plana als seus peus, a tot el llarg de la costa. El terreny comarcal es troba assentat sobre una massa de granit. Les altituds són modestes, degudes a l'erosió diferencial dels granits, els quals es descomposen amb facilitat en ambients càlids, al ésser atacats per l' àcid carbònic que les aigües corrents porten en dissolució. La muntanya de Burriac, juntament amb el turó de Sant Mateu (495 m., Céllecs (534 m). , el Coll de Parpers (295 m) i el Coll de la Gironella (386 m) és una d'aquestes formacions i té una alçada de 401 metres.

Fem una excurssió? http://corriols.blogspot.com.es/2010/11/castell-de-burriac.html

"De totes les localitats que constituïren la Baronia del Maresme es divisava nítidament el castell de Burriac, que sobresortia en el paisatge del Baix Maresme medieval. En cas de perill inminent, l' avís d' aquest es deuria rebre, en primer lloc, de les torres de guaita situades a la línia de la costa; i des d' aquestes, mitjançant senyals de fum, s' alertava als castells. De la mateixa manera que, també, des del castell de Sant Vicenç de Burriac es deuria transmetre la possibilitat d' escomesa violenta als castells que feien ponts d' enllaç amb el Vallès: el de La Roca i el de Dosrius, articulat així la defensa de la comarca.[...]

[...]A l' Alta Edat Mitjana l'eix de la xarxa de camins de la contada era el que enllaçava els castells de Mata i de Burriac. Avui en dia es pot accedir al cim des de quasi bé tots els pobles que es troben voltant els seus peus. Des d'Argentona hom pot agafar el camí que passa per la font d'en Ballot, d'allí es puja al Coll del Castell i tombant la muntanya vers al Sud s'arriba a dalt. De Cabrera l'ascensió és relativament curta, cal prendre la riera, passar per la Font Picant, anar en direcció a llevant, serpentejar la muntanya i anar a parar dalt de la carena, on d'ajunta amb el camí que ve pel cantó d'Argentona. Des de Cabrils cal marxar en direcció Est, arribar al Creu d'Abella i dirigir-se fins al Coll d'Argentona. El camí que va a d'Orrius al castell surt de la vila fins al lloc anomenat Els quatre camins de gironella, d'ací cal anar al Creu d'Abella i d'allà al cim.[...]

[...] El darrer tram de l'ascensió és sempre el més dur, la bardissa es fa més intensa i hom ha d'enfilar-se a altes i relliscoses roques, tantmateix, s'ens fa difícil d' imaginar com podien arribar fins dalt les cavalgadures dels cavallers i castlans, però aleshores hi deurien haver-hi altres vies, d'accés, avui desaparegudes, que atenuaven segurament els desnivells de les pujades" (Coral Cuadrada Major, 1988)