"Us definiu com a gitano català, dels “Corrals” de Mataró.
Els Corrals eren uns terrenys propietat d’un “gran senyor de Mataró” que ens el va regalar perquè nosaltres estàvem allà per dir-ho d’alguna manera ocupant-los. Erem quatre famílies i dos són mortes, doncs… ben poca gent pot manifestar aquests orígens. Aquest gran senyor ens va fer una escriptura i ens hi vam quedar. Eren barraques, si plovia et mullaves, el terra era negre, no hi havien parets ni res… la pobresa absoluta, vaja!
Sóc gitano però tinc una part de paio, també. El meu avi era paio. Així doncs em sento gitano català, paio català, fill de Mataró i criat a Barcelona. De fet tota la meva vida he estat a Barcelona. Per altra banda també em sento de molts altres llocs, perquè em trobo estimat i acompanyat. En resum: sóc un gitano, mig paio, universal.
És una música que, com totes, té les seves característiques. Comença sent una música que fa ballar tothom, però amb lletres que tenen una gràcia, amb picardia, paraules de doble intenció… parla d’amor, de desamor, crítica social… una música que fa pensar també. En definitiva la rumba catalana parla de la nostra cultura, la cultura catalana. Darrerament una de les cançons que canto en català i que òbviament no és pas meva, és l’Emigrant.
De fet és més fàcil per a mi cantar en català que en castellà. Sona millor. S’ha de dir també que la rumba catalana té molt poc flamenc. No es tracta pas de rumba flamenca. Hi ha força gent que ho confon.
La rumba catalana va començar amb els turistes, a Calella. Jo cantava tot sol en un petit local. Es tracta d’un estil de música que vaig inventar. Amb l’enregistrament de La noche del hawaiano, es va popularitzar de tal manera que de fet era “obligat” tenir-lo a casa, escoltant-se a les discoteques de l’època de manera assídua. Fins i tot actualment encara m’hi posen, per allò d’engrescar a ballar la gent.
Jo no em vaig assabentar d’aquesta situació. Jo passava del tot, feia la meva feina, gaudia molt… però no em preocupava de res més.
Cal tenir en compte que hi ha moltes èpoques, no només dues. Tanmateix he de dir que vaig participar d’una manera especial a la clausura dels Jocs Olímpics interpretant la cançó Gitana hechicera, dedicada a la ciutat de Barcelona.
No tot el que s’identifica com a rumba catalana, ho és. Molts d’aquest grups i músics fan rumba catalana, però també d’altres estils. Repeteixo, no tot és rumba catalana.
Va ser molt important i en el seu moment va interessar molt. Nogensmenys van tenir un mal pagament. Amb la Generalitat constituïda no van tenir el reconeixement que es mereixien.
És un cas molt especial que encara no acabo d’entendre però que em fa molt feliç. Cada vegada més als meus concerts trobo un sector jove que s’identifica amb el que faig, amb la meva música i que a més hi gaudeix. És meravellós que després de tants anys puguis tenir un públic tan jove. Això encoratja molt.
En la mesura que pugui penso treballar fins al final. Jo m’estimo el públic i crec que ell també m’estima. M’agradaria acabar a l’escenari. " (Joan-Ramon Gordo / Ens de comunicació / ACPG
dilluns, 07 gener , Tot Mataró electrònic)
dilluns, 07 gener , Tot Mataró electrònic)
Per la gent de les comarques de la costa és ben sabut l' orígen de la rumba catalana. Tal com explica el Peret sorgida i popularitzada per entretenir als turistes, amb una forta implantació, fins on conec, a la ciutat de Barcelona on es va desenvolupar tal com la coneixem avui dia. És menys conegut, bé per mi ho era, el seu orígen a les comarques de ponent, concretament a la ciutat de Lleida on he viscut durant dos anys.
Segons els patriarques del barri de Magraners, sobre els que he pogut saber a través de terceres persones, sempre han reivindicat que es tracta d' un fenomen musical sorgit a la seva ciutat, que després els "jovenets" de Barcelona se'l van fer seu. Concretament, expliquen que va ser fruit de l' evolució del Garrotin, per cert d' orígen asturià, que es cantava en els anys 40 i 50 a Lleida d' on va sorgir la rumba catalana.
"El garrotí neix de la convivència musical entre paios i gitanos de la Lleida dels anys 40 i 50. És una barreja entre la música gitana (el flamenc) i la música popular catalana (corrandes, balls plans...). Paios i gitanos es van ajuntar per cantar i ballar conjuntament, amb la única pretensió de fer música. Així aparegué el garrotín vell que posteriorment es va desenvolupar en el garrotín arrumbat , d'on es diu que va néixer la rumba catalana " (1)
webgrafia:
bibliografia:
"Lo Garrotin de Lleida, sintonia d' una ciutat de paios i gitanos"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada