dimarts, 23 de febrer de 2010

De súbdits a ciutadans: EL RACÓ

En aquest llibre de Manuel Cusachs i Corredor, en que exposa la transició d'una formula de nacionalcatolicisme autoritari a una democràcia representativa, a "l'estil europeu" com se solia dir, representa una més que valuosa aproximació a les dates de 1960-80 i els esdeveniments més significatius dins la nostra ciutat. Fullejant una mica aquest llibre, ple de referents numèrics i estadístics prou interessants he trobat anècdotes que, amb el pas del temps, obtenen connotacions històriques de cert valor afegit. La recerca d'aquestes petites-grans històries són les que motiven en molts moments la meva feina d'historiador adherit a Un Mataró no tant llunyà, que realitzo de forma lliure i voluntària des de fa ben bé una any i que espero seguir duent a terme mentre les idees m' acompanyin.

EL RACÓ

Des de 1949 el Racó era un fòrum, un cenacle, un focus de resistència cultural que adquirí un considerable prestigi a tot el país fins al punt que alguns conferenciants demanaven per anar-hi. I mai ningú no va cobrar res. (Uns peus de porc al restaurant de Cal Blinco, que llavors era a la plaça de Santa Anna, solia ser tota la recompensa material). Setmana rere setmana s'oferia una conferència sabatina a la seu social del Casal Mutual, del qual era una secció.

El Racó va complir els 25 anys de vida el 1974. Efemèride que va celebrar amb la solemnitat que requeria. El divendres 16 de novembre, es va fer un sopar commemoratiu a l'hotel Castell de Mata. Si hi havia algú que sentia com a pròpies aquelles Noces de Plata del cenacle més prestigiós de Mataró i fins i tot del país, eren Joaquim Casas i Busquets i Lluís Terricabres i Molera ("Terri"), dos dels seus fundadors i animadors. Altres persones que també havien fet possible el Racó foren, com recorda Terri al llibre biogràfic "El Manyà encès": Josep Punsola, Esteve Albert, i sobretot Antoni Comas.

Hi assistiren unes 200 persones entre les quals hi havia personalitats de la cultura catalana com Alexandre Cirici i Pellicer, J.M. Ainaud de Lasarte, Manuel Valls, Jordi Torras i Sebastià Gasch entre d'altres.

Per alguns conferenciants, com hem dit, era tot un privilegi venir a dissertar al Racó de Mataró en aquells anys foscos del franquisme i en què escassejaven les tribunes on poder expressar unes idees, uns ideals, ni que fos entre línies. El Racó fou un focus més de lluita antifranquista, per la llibertat d'expressió a l'hora de donar una oportunitat a persones i idees progressistes, renovadores, òbviament catalanistes i sobretot democràtiques. Per saber-ne l'entrellat cal llegir el llibre de l'esmentat Emmanuel Cuyàs on s'hi explica fil per randa i en primera persona la gènesi. Diverses personalitats transcendents van transcórrer durant aquests anys 60-70 pel Racó, les més destacades de les quals poden ser: Heribert Barrera, Albert Boadella, M. Aurèlia Capmany, Fèlix Cucurull, Josep Mª Espinàs, Joan Fuster, etcètera.

L'any 1979, als 30 del seu inici, va ser el de la fi d'una de les tertúlies amb més prestigi de tot Catalunya. De res van valer les cuites d'en Terri. El Racó queda per a la història de la resistència i com a monument a la capacitat de lluita constant i tenaç d'aquell col.lectiu que durant tres dècades va mantenir encesa la flama de la cultura.