dimarts, 16 de febrer de 2010

L'Eix arquitectònic: estratègia urbana

Mataró no és una ciutat monumental però té monuments, i la suma d'aquests permet fer un recorregut per la història de l'arquitectura i això no és produeix fàcilment. Els conjunts megalítics estan ben a prop però els vestigis romans els tenim a casa. Sortosament Mataró forma part de la dotzena de ciutats de tot Catalunya on es troben restes romanes visibles.

Iluro va néixer com a conseqüència de la vinguda dels romans arran de la Segona Guerra Púnica (218 - 201 a.C) i subsegüent conquesta (Campanya de Cató, 195 a.C). La raó principal del naixement d'Iluro va ésser que amb els romans es va endegar un nou sistema econòmic, basat en l' explotació de les terres del pla o "marina", intensificant el conreu dels productes de bescanvi: oli i vi principalment. Aquesta nova activitat exigia un centre urbà on funcionés l'administració dels serveis, el culte i particularment el mercat. La ciutat estava situada junt a la Riera de Cirera i a l'extrem del delta de la riera d'Argentona on passava la via Sergia que connectava amb Aquae Calidae i Auso. Era travessada per la Via Augusta en funció de "Decumanus". Els recents estudis realitzats pel Museu de Mataró i els treballs de la Secció Arqueològica han posat de manifest la traça dels carrers de l' antiga Iluro i els seus jaciments.

Com comenta Joaquim Llovet, si la característica més important de la ciutat al segle XV va ser poder deslligar-se del poder feudal, la més interessant del segle XVI va ser la construcció de la muralla. Va servir per la defensa dels seus habitants, per protegir-se de la pesta i també de les rierades torrencials de la riera de Cirera. La petita vila medieval era edificada a l'entorn de Santa Maria i la Plaça Gran, amb l'eix del carrer Santa Maria, i altres que havien estat antics camins, que teixien l'entrallat del nucli: Beata Maria, Sant Simó, Don Magí, Pau, Palau, Carreró i Pujol. amb el pas dels anys es va construir a la riera de Cirera. Allà s'edificà l'Hospital de Santa Magdalena on avui hi ha la Casa de la Ciutat.

Durant els segles XVII i XVIII la ciutat creix fora muralles seguint els portals i camins. Es conforma la trama dels nous carrers i places: Fossar Xic, Plaça Gran, placeta de Sant Salvador, plaça Xica, Plaça de la Peixeteria i Plaça Santa Anna. La basílica de Santa Maria amb el conjunt dels Dolors és l'edifici més important del barroc mataroní. També són destacades peces del barroc: l'església de Sant Josep, el portal de l'església de Santa Anna i el convent de les Caputxines. Durant aquests segles, com comenta Manuel Salicrú, Mataró es configura com a ciutat barroca amb els seus carrers, cases, casals i equipaments. La ciutat del XIX assenyala el pas dels menestrals als teixidors. A partir de 1840 s'utilitza la força del vapor en la filatura del cotó i es construeixen nombroses naus industrials. La ciutat industrial construeix també els seus equipaments, usant el neoclàssic l' historicisme i el modernisme. El ferrocarril de 1848 facilita les comunicacions i el Pla de l' Eixample d'Emili Cabanyes i Melcior de Palau de 1878, acaba de fixar la trama urbana entre Rondes. Les aigües de la riera de Cirera es desvien cap a la riera de Sant Simó.

Una passejada per l' eix Rogent-Gaudí d'Agàpit Borràs Novembre del 2000
(arxiu de l'Associació de Veïns Mataró- Centre