dimarts, 19 de gener de 2010

El Castell de Mata o de Mataró: El desenllaç

Vista Cap a Mataró des del Turó

Seguint amb el descobriment d'aquest turó de 133 metres, vistes davant les quals cap mataroní pot restar indiferent, continuu amb la projecció de la història que duia entre mans ja fa uns segles, o potser fossin mesos; el fet és que venia dient-vos que...

...A Partir del s. XIV, el castell passa a mans del Sant Vicenç (1303), a Arnau Ballester, ciutadà de Barcelona (1341) i l' any 1366 l' adquirí Pere de Màrgens, escrivà i conseller reial.

L' any 1419, en temps del rei Alfons el Magnànim, les poblacions de Mataró Sant Andreu i sant Vicenç van poder redimir-se del control senyorial gràcies al pagament de 4.000 florins a canvi d' aquest privilegi. L' any 1427 es va nomenar castlà a Pere Destorrent, ciutadà de Barcelona. Mataró es tronar a alliberar d' aquest domini al 1455.

Després de la Guerra civil o Remença, l' any 1475, el castell va ser controlat juntament amb els de Burriac i Vilassar per Pere Joan Ferrer, com a premi per la seva fidelitat a la corona i detentà el dret civil i criminal d'aquesta zona. Finalment l' any 1480 Mataró i les demés poblacions del terme del castell es van deslliurar definitivament del control senyorial i van esdevenir Carrer de Barcelona.

Segons un estudi de Roser Salicrú un dijous Sant dels anys 1414, del 1415 o bé del 1416, es fa difícil de precisar, uns seixanta homes armats pertanyents a diferents parròquies del Maresme van assaltar i incendiar el castell de Mataró. Aquest fet va significar el seu abandonament definitiu del castell.

Queda molt poca cosa del castell. Si observem a la part alta del turó, observarem les restes de la fonamentació d'alguns murs de fortificació. Aquests murs son visibles gràcies a les excavacions de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró i van donar una sèrie de materials que resten exposats a la sal de síntesi de l'esmentat museu.

A l'oest del castell, al peu de la muntanya hi han les restes del mas d'Onofre Arnau del s.XVI - XVII que no s' han de confondre amb les restes del castell.

Cal notar també la situació estratègica del castell com a punt de control del pas del Maresme i com a punt d' observació marítim. Des del cim es pot observar Montjuïc, el castell de burriac, el Montalt i la Torre dels Encantats d'Arenys que marcava el límit entre el comtat de Barcelona i de Girona. a més en dies molt molt clars i excepcionalment nets puc apreciar-hi la silueta llunyana de Ses Illes!

Per a més informació, consultar el bloc de Quim Graupera medievalista de Mataró i Maresme.