dimarts, 12 de gener de 2010

Mataró Ciutat Industrial: José Cabot i Barba


Els inicis d'aquesta empresa es remunten al 1853, quan Francesc Cabot inicia la seva activitat com a fabricant de gènere de punt.

La denominació social canvià diverses vegades amb l' entrada o sortida de socis, però sempre amb Cabot al capdavant de l' empresa. Així, fins arribar a la denominació definitiva de José Cabot i Barba, ens trobem amb Francisco Cabot (1853-1878), Cabot Marvà i Espín (1878-1882), Cabot Alabau (1887-1893), J. Cabot y Cia (1893-1898) i, finalment, José Cabot i Barba (1898-1918), malgrat que dos anys abans aquest darrer havia mort. És a partir d'aquesta data que apareix la nova empresa, Comercial Trasatlàntica SA, de la qual parlarem més endavant.

Inicialment, l'edifici actual fou aixecat al carrer de Churruca 88-102, en un solar de 2131 m2. Projectat l'any 1889 per l' enginyer Eduard Culla, en una època en què l'empresa anava a nom de Cabot Alabau, tenia dues naus de planta baixa amb pilars de fosa (obra de Lluch, Roure y Cia, del carrer de Gravina) i voltes de maó amb tirants, separades per un pati interior; l' any 1897 l'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch aixecà un pis damunt de les dues naus.

L'any 1907 José Cabot i Barba, el titular del negoci, demanà permís a l'Ajuntament per aixecar un segon pis sobre una de les naus, i el 1918 l' arquitecte Lluís Gallifa i Grezner construí l' edifici de la dreta, situat al núm.88, de tres cossos d'amplada. Al final del passadís central, entre les dues naus, hi havia calderes i la xemeneia, que tenia una alçada de quinze metres sobre el nivell del carrer.

Proper a l'estació hi havia el xalet del propietari, que l'Ajuntament va adquirir el 1929 i va fer enderrocar per ampliar la plaça de l' Estació. El solar limitava, al darrere, amb la fàbrica d'hijos de Antonio Escubós, més tard, la caserna d' artilleria.

L'empresa va instal.lar cotons i bateries. A principis del segle XX va incorporar telers rodons Terrot, i en els darrers anys, alguna tricotosa circular. José Cabot i Barba adquirí les primeres ramalloses en un desplaçament que va fer a la localitat francesa de Troyes. Va treballar fort els mercats americans i les illes Filipines i comercialitzà les marques de San Bernardo i Everest. La seva vinculació amb Veneçuela li valgué que l'investissin en aquella república amb el títol de Caballero de la Orden del Busto.

José Cabot i Cabot, el fill, fins aleshores apoderat, va continuar l'activitat. L'empresa va ser transformada en societat col.lectiva i, més endevant, en comandita. Fabricaven, camisetes i pantalons de pelfa i tambés subministraven franel.la en peça a d'altres firmes. Dos electromotors de 60 cavalls cadascun movien l'empresa.

José Cabot i Cabot, solter sense descendència, l'any 1918 va traspassar l'empresa i creà Comercial Trasatlàntica SA. Segons escriptura de constitució signada al mateix any a la notaria de José Mª Aguirre de Barcelona, es féu càrrec de la firma, creada amb un capital social d'un milió de pessetes. Constituïda per Antonio Torrellas Marsal com a President, Antonio Masó Balaguer, Ricard Banús i Juan Torrelles Heaxts, establiren el despatx central al carrer d'Ausias March 52 i, posteriorment, al carrer de Mallorca 174, ambdós de Barcelona. En aquella època, al darrere de la denominació feien constar Sucesores de José Cabot, el qual durant anys va continuar vinculat a l' empresa. Equipada ja amb quatre cotons, noranta terrots i vuitanta-cinc bateries, i el 1936 tenia una plantilla de cent vint-i-dos obrers, xifra que va anar baixant de mica en mica.

L'Edifici tenia una hipoteca que havia assumit la nova firma i que es va anar renovant o ampliant periòdicament. Per altra part, aparegueren dificultats de tresoreria que portaren al filador Hilados José Comes SA a instar la sol.licitud d'embargament. L'any 1947 Enrque Serra Farré, titulat per l'Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar, s' incorpora com a director tècnic i el 1948 Juan Torrellas Heaxts passa a gerent. El 1952 els socis elevaren el capital social a cinc milions de pessetesincorporant algunes màquines.

Treballaren amb dificultats fins al 1961, que finí la seva activitat; finalment, el jutjat acordà la subhasta, que adjudicà a Hilados José Comes SA, únic postor i transferí el remat de la finca a Juan Castro Reniu, que l'any 1966 hi instal.là l'empresa Textil Orbe SA. Posteriorment, l'any 1976 Juan Castro la vengué, lliure d'arrendataris a Ramon Pla Anglada, titular de l'empresa familiar Bonfil SA, que estava especialitzada en el bobinatge de fil de cosir, última activitat fabril que es dugué a terme a l'edifici. L'any 2005 el negoci es traslladà a les Hortes del Camí Ral i l'edifici passa a mans de l'empresa pública municipal PUMSA.

Avui dia, després de diverses gestions per part de l' Associació de Veïns Mataró-Centre, passarà a ser un Centre Cívico Social del Centre/Eixample de Mataró on des de la gestió dels veïns mantindrà un paper coordinador i aglutinador d'activitats per al barri i la ciutat.

font:
- Butlletí número 26 "Museu del Gènere de Punt" desmbre 2009
- Associació de Veïns Mataró-Centre
- tarraske.com