dimarts, 27 d’octubre del 2009

Els Teatres de Mataró al segle XIX



Frederic Soler "Serafí Pitarra"

Evidenciada en anteriors cròniques la importància del teatres a la nostra ciutat, em disposo a fer-ne una breu relació històrica seguint els passos de Jaume Vellvehí del Grup d' Història del Casal.

Teatre de l' Hospital.-

La Junta de Caritat, constituïda el 1799 per mediació de l'ajuntament i l'Hospital, empesa per la necessitat de buscar recursos econòmica per als pobres, va construir un petit teatre en l'edifici de la Fleca municipal, on es representaren de forma esporàdica obres de caràcter religiós. Durant la primera dècada del segle, l'Hospital de Mataró subsistia gràcies als ingressos aconseguits a través del teatre.

El 1815, els administradors de la institució decideixen obrir-ne un de nou en l'edifici de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena habilitant una sala i amb el mateix objectiu d'aconseguir recursos per als pobres.

Les obres s'enllestiren ben aviat i s'inaugurà representant-se La Passió de Jesucrist amb notable èxit. La capacitat aproximada d' aquest primer teatre era d'unes tres-centes persones amb seient.

El Teatre Principal de Mataró

El teatre de l'Hospital va tenir molt bona acollida i el 1831 en haver-se d'enderrocar s' adquirí una casa al carrer Nou -actual foment- on s' hi va bastir un edifici nou que acolliria el Teatre Principal, de tres pisos i amb capacitat per a mil persones.

S' inaugurà el 1832. Durant anys el Teatre Principal fou l'únic teatre veritable de la ciutat, a banda de les petites sales d'entitats i associacions. Progressivament, al darrer quart del vuit-cents el Principal entrà en decadència.

Quant a preus, el 1876 per exemple, l'entrada d'una funció d'òpera costava 2 rals i una butaca 4; i l'entrada general d' una de sarsuela costava el mateix, però l'abandonament de 6 funcions en dies laborables cada butaca amb entrada eren 18 rals i cada platea i llotja sense entrada 80.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

El ferrocarril a Mataró

EL TREN DE MATARÓ

Som a mitjan segle XIX. En Miquel Biada va de Barcelona a Mataró amb diligència. Aquest trajecte, si no hi ha cap entrebanc, pot arribar a durar tres hores i en Miquel Biada n'està ben fart.


Miquel Biada és allò que en diuen un "indiano", un senyor que ha fet fortuna a Amèrica. Un bon dia de 1837, a Cuba, se li van obrir els ulls: s'inaugurava el primer ferrocarril i va pensar que seria una bona idea fer un ferrocarril de Barcelona a Mataró.

El 1840, va tornar a Catalunya i va començar a buscar finançament per al projecte de construcció del ferrocarril. Però no en trobava: ni els bancs ni els homes de negocis no gosaven invertir en una empresa d'aquella magnitud. En aquell moment fer una línia de tren significava mobilitzar molt capital, moltes energies i més de sis mil treballadors.

Se'n va anar a Londres, on va trobar la meitat del finançament, però amb això no n'hi havia prou. Finalment, el 31 de juliol de 1844 va reunir la flor i nata dels empresaris catalans al Saló de Cent de Barcelona. Segons els cronistes de l'època, l'entusiasme d'en Biada va aconseguir animar els assistents a invertir en el projecte i aquell mateix dia es va constituir la Compañia Española para la construcción del camino de hierro desde Barcelona a Mataró.

El 1845, es van iniciar les obres amb enginyers i tecnologia anglesa. Un dels primers problemes va ser aconseguir els terrenys per on passaria el tren. Hi va haver més de 150 expropiacions forçoses al llarg de la platja, que era la solució més econòmica. El traçat de la línia va representar la primera divisió entre el mar i el poble, i els més afectats van ser els pescadors.

Només començar les obres, els pescadors, de nit, desfeien les obres que s'havien fet durant el dia i l'empresa va haver de contractar guardes de seguretat i l'exèrcit va enviar-hi la infanteria i la cavalleria.

Miquel Biada va morir el 2 d'abril de 1848 abans que el seu gran projecte estigués acabat. La línia Barcelona-Mataró es va inaugurar el 28 d'octubre de 1848.

Al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú hi ha una reproducció del primer tren de la línia, construït el 1948 per celebrar els primers cent anys del tren.



MIQUEL BIADA I BUNYOL (Mataró 1789 - 1848)

Armador i empresari.Es va establir com a armador i consignatari a Maracaibo (Veneçuela). Es va mostrar contrari al moviment d'independència de Simón Bolívar i va haver d'emigrar a l'Havana. A Cuba va obrir una casa de comerç i és on va tenir notícia de la construcció dels primers ferrocarrils.

L'any 1840 va tornar a Mataró, on va obrir una casa de comerç i va impulsar la construcció de la línia de ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera de Catalunya. Va encarregar a uns enginyers anglesos el traçat del ferrocarril i el 1845 va aconseguir que els treballs comencessin, enmig de la desconfiança general. Tot i les dificultats de l'empresa i la difícil obtenció del capital el primer tren va circular poc després d'haver-se mort.

del 23 al 28 d'octubre commemora l'arribada del ferrocarril a Mataró, el primer de tota la península. S'han organitzat diverses activitats relacionades amb el món ferroviari.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

XXXI Mostra de Cinema de Mataró



Del 28 octubre a l' 1 de Novembre

Grup del facebook.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Josep Punsola i Vallespí



Josep Punsola i Vallespí (1913-1949) fou un poeta mataroní. Membre molt actiu de la Unió Excursionista de Catalunya, va treballar intensament per recuperar la cultura catalana després de la Guerra Civil espanyola.

El recull complet de la seva obra poètica traspua una lírica rica i diversa en el que conviuen poemes de fonda preocupació metafísica amb d'altres en què adquireixen relleu la quotidianitat i l'expressió emotiva. Poemes que connecten íntimament amb la pròpia biografia de l'autor i amb els esdeveniments que la marcaren. Poeta que, encara que truncat en plena joventut, corprèn per la riquesa lingüística i la qualitat emotiva dels seus versos.

A Mataró, va organitzar una secció musical a la seu de la Unió Excursionista de Catalunya i va col·laborar amb el músic i escriptor Elisard Sala i Casassas en l'elaboració de les lletres de les Cançons de muntanya, de nit i de camí (1949). Va ser guionista de pel·lícules amateurs, com Porta Closa (1948), d'Enric Fité.

El 1949 va editar un recull de la seva obra poètica, Poesies, que es va reeditar l'any 1970. L'any 1989 el Patronat Municipal de Cultura de Mataró va editar la seva Obra Poètica Completa, a cura de Maria-Mercè Bruguera i Barbany (ISBN 8486556767).

Enguany es commemora el 60è aniversari de la mort del poeta (Mataró, 1913-1949). Per aquest motiu s’ha constituït una comissió Ciutadana d’Homenatge a la seva figura formada per vuit entitats de la ciutat amb el suport de l’Ajuntament de Mataró i la Caixa d’Estalvis Laietana.

Durant els mesos de maig a novembre de 2009 s’han programant tot un seguit d’activitats per recordar la figura d’aquest emblemàtic poeta mataroní.

Fins al 18 d' octubre, a la Sala d'Exposicions de Caixa Laietana, podem trobar una exposició en commemoració de la seva figura com a poeta. La mostra està dividida en cuatre blocs:

L' home i el poeta

Tertúlies i cançons

Guionista i actor

El record en el temps





Agenda cultural de l' octubre 2009