Frederic Soler "Serafí Pitarra"
Evidenciada en anteriors cròniques la importància del teatres a la nostra ciutat, em disposo a fer-ne una breu relació històrica seguint els passos de Jaume Vellvehí del Grup d' Història del Casal.
Teatre de l' Hospital.-
La Junta de Caritat, constituïda el 1799 per mediació de l'ajuntament i l'Hospital, empesa per la necessitat de buscar recursos econòmica per als pobres, va construir un petit teatre en l'edifici de la Fleca municipal, on es representaren de forma esporàdica obres de caràcter religiós. Durant la primera dècada del segle, l'Hospital de Mataró subsistia gràcies als ingressos aconseguits a través del teatre.
El 1815, els administradors de la institució decideixen obrir-ne un de nou en l'edifici de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena habilitant una sala i amb el mateix objectiu d'aconseguir recursos per als pobres.
Les obres s'enllestiren ben aviat i s'inaugurà representant-se La Passió de Jesucrist amb notable èxit. La capacitat aproximada d' aquest primer teatre era d'unes tres-centes persones amb seient.
El Teatre Principal de Mataró
El teatre de l'Hospital va tenir molt bona acollida i el 1831 en haver-se d'enderrocar s' adquirí una casa al carrer Nou -actual foment- on s' hi va bastir un edifici nou que acolliria el Teatre Principal, de tres pisos i amb capacitat per a mil persones.
S' inaugurà el 1832. Durant anys el Teatre Principal fou l'únic teatre veritable de la ciutat, a banda de les petites sales d'entitats i associacions. Progressivament, al darrer quart del vuit-cents el Principal entrà en decadència.
Quant a preus, el 1876 per exemple, l'entrada d'una funció d'òpera costava 2 rals i una butaca 4; i l'entrada general d' una de sarsuela costava el mateix, però l'abandonament de 6 funcions en dies laborables cada butaca amb entrada eren 18 rals i cada platea i llotja sense entrada 80.
Teatre de l' Hospital.-
La Junta de Caritat, constituïda el 1799 per mediació de l'ajuntament i l'Hospital, empesa per la necessitat de buscar recursos econòmica per als pobres, va construir un petit teatre en l'edifici de la Fleca municipal, on es representaren de forma esporàdica obres de caràcter religiós. Durant la primera dècada del segle, l'Hospital de Mataró subsistia gràcies als ingressos aconseguits a través del teatre.
El 1815, els administradors de la institució decideixen obrir-ne un de nou en l'edifici de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena habilitant una sala i amb el mateix objectiu d'aconseguir recursos per als pobres.
Les obres s'enllestiren ben aviat i s'inaugurà representant-se La Passió de Jesucrist amb notable èxit. La capacitat aproximada d' aquest primer teatre era d'unes tres-centes persones amb seient.
El Teatre Principal de Mataró
El teatre de l'Hospital va tenir molt bona acollida i el 1831 en haver-se d'enderrocar s' adquirí una casa al carrer Nou -actual foment- on s' hi va bastir un edifici nou que acolliria el Teatre Principal, de tres pisos i amb capacitat per a mil persones.
S' inaugurà el 1832. Durant anys el Teatre Principal fou l'únic teatre veritable de la ciutat, a banda de les petites sales d'entitats i associacions. Progressivament, al darrer quart del vuit-cents el Principal entrà en decadència.
Quant a preus, el 1876 per exemple, l'entrada d'una funció d'òpera costava 2 rals i una butaca 4; i l'entrada general d' una de sarsuela costava el mateix, però l'abandonament de 6 funcions en dies laborables cada butaca amb entrada eren 18 rals i cada platea i llotja sense entrada 80.
