diumenge, 19 d’octubre de 2014

Jaume Ibran àlies "en Piu" i la III Guerra Carlina

El jove Jaume Ibran, cafeter d’ofici que regentava el Cafè Nou de la Riera va tenir aviat inquietuds polítiques. L’any 1842 simpatitzava ja amb el liberalisme de tendència progressista, aviat desenganyat de l'espartisme 

El 3 de desembre d’aquell any, durant el bombardeig de Barcelona per part del general Espartero, es posarn tropes del Segon Batalló de la Milícia Nacional (Liberal) de Mataró al campanar de Santa Maria perquè els més exaltats no toquessin a somatent. Es tenia por que aquests darrers convoquessin la població de Mataró a marxar i unir-se als de Barcelona perquè s’havien aixecat contra el nou govern de  Madrid  la causa  que havia  provocat  el  bombardeig d’Espartero.

Molts veïns i membres del primer Batalló de la Milícia de Mataró, format per gent molt jove que sí que havia lluitat contra els carlins a la Guerra Civil en curs, rodejaren el campanar i van demanar la rendició dels de dins. Els de fora foren capitanejats per un Jaume Ibran amb vint-i-quatre anys. Totes dues parts acordaren l’evacuació del campanar  amb  la  condició  que  els revoltats  fessin  guàrdia  a  l’església perquè  no rengués  mal.  Es  tocà a  somatent  durant  cinc  hores  però l’Ajuntament  aconseguí  que  es  calmessin  els ànims.

La  bullanga  no anà a més i la jornada s’acabà amb tothom al llit de casa seva. Un cop esclatà la Tercera Guerra Carlina es creà el juliol de 1872 a Mataró “la Ronda de l’Ibran” o “Compañía de voluntarios de la libertad”, un grup de voluntaris armats que patrullà la ciutat i rodalies, sobretot per mitjà d’“excursions” o “rondes” nocturnes. Comandats pel mateix Ibran, en Piu, i autoritzats pel capità general de Catalunya, feien rondes de nit per detectar partides de carlins que transitessin per la comarca. Aquesta companyia d’acció i mobilització ràpida també fou coneguda com la “ronda volant”. Ibran en feia el reclutament.

Els Carlins

Carles VII assegut i d' esquerra a dreta
Duc de Palma, el de Bardi i el compte
de Caserta.
L’arribada al tron espanyol d’Amadeu de Savoia, els excessos anticlericals i la proclamació de la llibertat religiosa a la Constitució van donar-los els arguments necessaris per tornar a emprendre la lluita armada. Quan, a les eleccions de 1872, el govern va oposar-se a la participació dels candidats carlistes amb uns mitjans il·legals les posicions més reaccionàries contra Amadeu I i el règim democràtic van veure’s reforçades i els activistes van presentar-se com l’única via possible per al triomf del carlisme a Espanya. Per això, el 1872, van iniciar un nou conflicte armat amb l’objectiu de portar al tron el seu candidat, Carles VII.

La Tercera Guerra Carlina va adquirir un caràcter de guerra santa al crit de “Déu, Pàtria i Rei!”. La rebel·lió va començar al País Basc i aviat es va estendre per Navarra i algunes zones de Catalunya, el nord del País Valencià i l’Aragó sota la promesa del retorn als furs medievals. Malgrat no comportar un autèntic perill per a la monarquia d’Amadeu I, el conflicte carlí va suposar un nou focus d’inestabilitat en un país que semblava ingovernable. A més, una facció del carlisme va començar a evolucionar fins a proposar-se com una força política d’orientació ultracatòlica i oposada a la monarquia.

A Catalunya, l’acció de les tropes carlistes, sota el comandament de Ramon Tristany i Francesc Savalls, va aconseguir algunes victòries, com la d’Alpens (1873) i la de Castellfollit (1874). Aquest mateix any els carlins insurrectes van conquerir sorpresivament la plaça forta de la Seu d’Urgell i van ocupar ciutats com Igualada, Manresa, Vic i Olot, que en els conflictes anteriors ni tan sols s’havien vist amenaçades."


Les tropes carlines assalten Mataró

El 13 de maig de 1873 va tenir lloc el primer dels assalts a Mataró per part dels carlins, concretament un escamot de Francesc Savalls apostat a can Bruguera. En aquesta ocasió els carlins van aconseguir penetrar dins de la ciutat i van fer ostatges. Gràcies a l’actuació d’Ibran, els seus homes i d’altres voluntaris, molts dels quals de filiació republicana, els carlins abandonaren la ciutat ràpidament no sense fer alguns morts entre els milicians del bàndol liberal.

Principals punts de conflicte


























Jaume Ibran era membre del Círcol Liberal de Mataró, un dels clubs polítics de la ciutat, i cap d’una de les seves dues tendències internes. L’altra era encapçalada per Josep Garcia Oliver. Creiem que la primera, pels precedents juvenils d’Ibran, era  més  escorada  als  “demòcrates”,  els  partidaris  del  sufragi universal. La segona, més temorosa de derives populistes.

El 7 de juny de 1874, la “Ronda de l’Ibran” es mobilitzà per atacar Òrrius, on s’estava un grup de carlins que havien atacat Badalona i el Masnou. Aquests, en veure en Piu i els seus homes, fugiren deixant els ostatges que havien fet, els quals  van  quedar  lliures.  El  10  de  desembre  de  1874, Ibran i els seus homes salvaren Vilassar de Dalt d’un atac carlí. 

Un mes més tard, el 10 de gener de 1875, els carlins, molt actius a la comarca des de finals d’any, intentaren un assalt a Mataró per l’Havana i la zona entre la Riera i el cementiri. Després d’una dura batalla, amb morts per les dues bandes, els carlins foren aturats i foragitats de la ciutat. 

El veterà Jaume Ibran, que en un primer moment es pensà que era fora de la població, aparegué expulsant els carlins de la zona nord de Mataró perseguint-los fins a la Font del Pericó. El governador militar de la plaça de Mataró, Domingo Pascual Torrejón, fou el responsable de l’èxit a la zona de Sant  Simó.  La  gent,  molt  espantada,  va  poder  observar  la retirada dels carlins des dels terrats de les cases. Alguns fins i 

tot utilitzaren telescopis per observar els esdeveniments Des d’aquests terrats també s’observaren “moltes barquetes plenes de gent en la mar promptes a fugir”.Com a premi de les seves actuacions i en especial pels fets del 10 de gener, l’Ajuntament obrí una subscripció popular per homenatjar els herois de la jornada, Domingo Pascual i  el  comandant  de  la  ronda,  Jaume  Ibran.  El  29  de  març de  1875,  acompanyats  musicalment  per  una  banda  i  en presència  d’una  comissió  formada  per  caps  de  la  Milícia local, l’Ajuntament, en nom de la ciutat, féu lliurament d’una espasa al primer, i d’un sabre amb un puny amb les armes d’Espanya i beina d’argent al segon.  

Mor Jaume Ibran

Seguint  amb  les  incursions  de  la  seva  partida,  que  en aquells  moments  estava  integrada  a  una columna  que  s’anomenava “El Rayo”, Jaume Ibran era a Breda el 22 d’abril de 1875. Aquest dia es produí un dur enfrontament amb les forces de l’Huguet, un capitost carlí. En Piu fou mort durant el combat. El seu cos presentà tres cops de sabre al cap i un a la mà i un forat de bala prop de l’ull.

La notícia arribà a Mataró el dia 24. I fou confirmada l’endemà. El dia 28 arribaren els homes del la columna que havia lluitat a Breda. Darrere de tot anava el cavall d’en Jaume Ibran. El dia 29, el cadàver fou portat en carro fins al cementiri de Mataró, on li fou posat el vestit de gala de capità de ronda. El cos, col·locat dins d’un ric taüt, fou traslladat pels milicians veterans,  en  formació  i  sota  el  so  d’una marxa  fúnebre,  a l’església de Sant Jaume de l’Hospital on es va instal·lar la capella  ardent.  Una  secció de la  Companyia  de  Veterans de la Milícia de Mataró va passar a fer guàrdia d’honor al cadàver. 

L’Ajuntament,  mentrestant,  va  preparar  les honres fúnebres. L’endemà, dia 30, el cos d’en Jaume Ibran 
fou portat fins a l’Ajuntament, on “Un gentío inmenso com-puesto de todas clases y condiciones y todas las autoridades y  comisiones  de  todas  las  corporaciones,  sociedades  [de Mataró i els pobles del seu partit judicial]...han acudido a la Casa Consistorial, donde fue llevado el ataúd, que se colocó en un féretro que salió de la Casa Consistorial precedido de la comunidad [de preveres de Santa Maria amb la creu alçada]” en direcció a Santa Maria.

Obrien la marxa tres guardes rurals amb gorra i sabre, seguits d’uns trenta voluntaris de laRonda de dit capità amb atxes (ciris) que portaven un llaç negre al braç. Del bagul penjaven sis cintes que eren aguantades pels extrems per un capità de ronda, un de l’exèrcit, un de la milícia local, el de la companyia de veterans, un amic i  el  síndic  de  l’Ajuntament.  Tancaven  la  comitiva  fúnebre, que aplegà unes set-centes persones, els músics de la milícia local tocant una marxa fúnebre i un piquet de voluntaris de la ronda del difunt amb la baioneta calada. Dins l’església el bagul es col·locà dalt d’un túmul decorat amb “grups de trofeus militars, amb canons que aguantaven grans banderes espanyoles y altres de la matrícula de Mataró [l’actual de la Ciutat] amb bona combinació y fusells formats en pavelló de cornetes”. Santa Maria, guarnida de dalt a baix amb els “enlutados” de difunts –immensos draps negres amb decoracions que tapaven les parets laterals i tot el retaule major–, es va omplir de gom a gom. Acabades les exèquies, la comitiva portà les despulles de Jaume Ibran fins al cementiri on fou enterrat. 



* bloc de sapiens.cat (context de la guerra carlina a Catalunya)

* Mataró enrere "Un heroi romàntic de la Llibertat"